08980 SANT FELIU DE LLOBREGAT
| Alçada del campanar | 40.2 |
|---|---|
| Descripció |
Fins a 1939 el campanar de Sant Llorenç era una torre buida, ja que les quatre campanes, dues petites i dues grans, estaven disposades en una espadanya damunt de la porta principal del temple. El campanar té dos cossos diferenciats: un primer, amb tres nivells, de planta quadrada i diverses obertures, que tan sols tenen efectes estètics, ja que per l´interior hi ha una gran escala perimetral. La primera planta octagonal és la sala de campanes, amb quatre, de les quals la petita està immobilitzada per l´escala de gat d'accés al segon cos octagonal, on es troba un magnífic rellotge mecànic fora d'ús, i les quatre mostres o esferes amb sengles motors connectats a l´ordinador central. El conjunt de l'immoble, al qual s'accedeix des del temple, compta amb reixes contra els coloms en tots els finestrals. En la sala de campanes, estan amb marc de fusta i es poden treure per tocar-les. En la part central de l'escala es troba una habitació en forma de contenidor metàl·lic que conté els repetidors de la telefonia mòbil de la zona. Catedral de la diòcesi creada el 2004. Altitud: 25 metres. Església aixecada després del 1939 en substitució de la primitiva esfondrada el 1936. El seu estil el podríem qualificar de neomedieval. Consta de tres naus capçades per tres absis i d'un transsepte amb un cimbori octagonal sobre trompes al creuer que inclou una cúpula sobre un tambor octagonal. La nau central de cinc trams està coberta per un teginat ric en decoració i amb cassetons quadrats; les naus laterals estan cobertes per cúpules bufades amb una lleugera estructura d'aresta; estan separades de la central per tres columnes per banda i arcs formers de mig punt. El cor es troba en el primer tram i el transsepte en el cinquè; en ell s'hi obren els tres absis, el central semicircular ultrapassat, els laterals poligonals. Els seus murs mostren paraments de grans carreus ben escairats. El frontis té un portal rectangular amb un timpà semicircular ornat amb un relleu que representa sant Llorenç acompanyat d'un àngel que li mostra unes graelles i d'un captaire a qui ofereix almoina. Envolten el timpà dues grans arcades de mig punt peraltades; la del fons bossellada i ornada de flors inscrites en un cercle, l'exterior amb fulles inscrites en arquets apuntats. Ambdues arcades descansen en columnes adossades als muntants i amb capitells troncocònics decorats amb elements no figuratius. Un bordó motllurat engloba tots aquests elements fins al terra; tots ells de pedra blanca. A mitja alçada, tres finestres de mig punt peraltat amb gelosies i separades per columnes de grans capitells d'imitació als corintis estan englobades sota un gran arc de mig punt; donen llum al cor. Corona el frontis una cornisa motllurada angular amb un fris d'arcs cecs al dessota i una creu de pedra al cim. Al mur lateral de ponent, a la capçalera del transsepte, hi ha una altra portalada amb un portal rectangular de pedra blanca coronat per una doble arcada de mig punt peraltat que tanca un timpà decorat amb un relleu amb Maria al tron. Dues columnes per banda adossades als muntants sostenen el marc rectangular exterior; l'arcada interior ho està per fines semi-columnes; totes elles tenen capitells troncocònics ornats amb elements decoratius no figuratius. Al seu damunt, després d'una destacada motllura, hi ha oberta una gran rosassa motllurada i calada a imitació d'una de romànica. Igualment n'hi ha una a l'altre braç del transsepte on hi ha una tercera portalada que dóna a dependències parroquials. A la dreta del temple hi ha una capella fonda, la del Santíssim, molt llarga i ampla. Dimensions: 44'00 x 10'30 x 14'48 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; les tres naus des del fons de les exigües capelles laterals fan una amplada total de 24'54 metres; la cúpula arriba als 22'39 i el transsepte en fa 24'54 x 10'49 x 14'48. Constructors: empresa Molins, de Josep Molins i el seu fill Llorenç. Guarda unes pintures murals del 1990 a la capella fonda amb l'escena del Sant Sopar; és obra de Joan Torras i Viver, artista local, i en un altar lateral n'hi ha una altra del pintor local Joaquim Sedó. Guarda també una imatge gòtica del segle XIV de Santa Maria, molt mutilada, sense cap, trobada entre les runes de l'antiga església desapareguda, i un frontal esculpit d'un temps antic, potser del romànic. Campanar aixecat entre el 1892 al 1933, no destruït en la guerra del 1936. L'últim cos, amb la maquinària i l'esfera del rellotge, es va aixecar, pagat per subscripció popular, a finals dels anys cinquanta i fou acabat el 1961. Té planta gairebé quadrada (6'30 x 5'95 m) amb dos cossos; a la part alta n'hi ha dos més de vuitavats amb murs de maons rogencs. El primer cos, cúbic, és de carreus de pedra grisenca amb un portal exterior d'entrada al campanar; un altre es troba a l'interior del temple. Una destacada motllura el separa del segon cos de maçoneria; tots dos tenen els caires ressaltats com lesenes cantoneres i tenen sengles motllures amb un fris d'arquets cecs al dessota. El segon cos és el de més alçada; cap a la meitat hi té, a la part frontal, quatre finestretes que il·luminen l'interior; a la part alta s'hi obren dues finestres en arc de mig punt a cada cara menys a la de llevant. Els cossos superiors octagonals queden separats per una motllura destacada amb un fris d'arquets cecs al dessota; a l'inferior o cel·la tenen finestres d'arc de mig punt, una a cada cara, alternades les grans i les petites; i una d'estreta a cares alternes en el cos de més amunt. Està coronat per una cornisa destacada i una teulada baixa de vuit vessants. Les finestres de la cel·la són altes i amples alternades amb altres de petites i estretes; les petites tenen per l'exterior unes peanyes amb una petita creu al damunt. Pengen de les finestres tres campanes grans i dues de petites. La més gran del 1791 està dedicada a Sant Pere; la Rarímia del 2000 també molt gran penja de la finestra frontal; tres de modernes són Llorença que és gran i dues de petites: Stella Maris i una altra acabada d'arribar de les Borges Blanques el 2011. S'accedeix a la cel·la per una escala de graons de pedra amb barana d'obra sobre voltes catalanes, arrapada als murs i amb un ample ull central; des de la cel·la es puja al cos superior per una escala de gat amb arcs protectors; s'hi entra a través d'una trapa. Situació: damunt l'ala esquerra del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a migjorn. Alçada: 40'20 metres. Esveltesa: 6,3 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-19207 |
| Estat original |
Fins a 1936 les campanes estaven disposades fixes penjant de barres metàl·liques ubicades en una espadanya sobre la porta principal del temple. En aquell any les campanes foren llançades al carrer i foses. Passada la guerra, el temple fou dotat de dues campanes velles, una de les quals es va esquerdar i fou fosa fabricant dues campanes més petites. La més antiga, de Sant Pere, encara sona en el campanar, i fou acompanyada en 2000 d'una quarta campana dedicada a Sant Rarími. |
| Estat actual |
El conjunt actual està marcat per una sèrie de circumstàncies que limiten moltíssim les possibilitats del campanar. L'estat de les instal·lacions recomana no brandar les quatre campanes, que és la manera tradicional de tocar a Catalunya. Així la petita no es mot ventar, perquè ho impedeix l'escala d'accés al rellotge. La següent, amb anses característiques de campana de rellotge, té un jou mal fixat, i la campana més antiga, amb un ansa perduda, tampoc està segura. Finalment, la campana nova no té el braç de ferro necessari per brandar-la mitjançant una corda. Cap de les tremuges presenta les condicions de seguretat per tocar aquestes campanes. Cal destacar una espècie de banc existent en 2005 en l'arrancada de l'escala, format per una estructura de fusta i unes escaires metàl·liques, que permetia antigament els tocs manuals a distància. Aquest mecanisme té cert interès i hauria de ser restaurat i fins i tot posat en valor. No obstant en 2024 sembla haver desaparegut. En el centre de la sala tant per dalt com per baix hi ha la marca de dos forats circulars, de diferent diàmetre, que servien per al pas dels dos contrapesos del rellotge. |
| Coloms i altres plagues | El principal problema patrimonial del campanar, els coloms, ha sigut resolt de manera satisfactòria, amb reixes en tots els finestrals, i reixes desmuntables darrere les tres campanes que es repiquen habitualment. |
| Campanes |
El campanar compta amb quatre campanes, com tenia des de temps antics. No obstant, les quatre campanes originals foren llençades al carrer en el 1936, i es conserven les fotos impressionants del moment de la caiguda. Passada la guerra es van dur altres dues, d'origen desconegut, de les quals una va ser refosa per fer les dues petites, un costum relativament habitual en aquells moments. Aquelles tres campanes foren completades amb una quarta en 2000, i les quatre es toquen tant automàticament amb electromalls externs com manualment pel grup de campaners constituït a Sant Feliu en 1996. |
| Tocs tradicionals de campanes |
Els antics tocs tradicionals catalans, basats en el moviment de les campanes, van desaparèixer fa potser un segle, perquè en els anys trenta les quatre campanes existents, dos grans i dues petites, estaven situades fixes en una espadanya damunt de la porta principal, tot i que la informació existent no permet saber, de moment, si aquestes campanes es tocaven des del cor, uns metres més avall, o des de la mateixa espadanya, sobretot per als tocs més extraordinaris. La destrucció d'aquestes campanes i la seva ubicació a la torre, que fins al moment estava buida va permetre recuperar, de manera esporàdica primer i mecànica després, el toc de les campanes. No obstant això, el balanceig de les tres existents es va deixar de practicar probablement a finals dels anys cinquanta, i solament va ser recuperat pels animosos "Campaners de Sant Feliu", que han estat els impulsors de la fosa d'una campana major, dotada d'accessoris tradicionals, dedicada a Sant Rarimi, un dels patrons de la població. |
| Tocs actuals de campanes |
Els tocs actuals combinen els mecànics, per a tot tipus de tocs festius, de difunts i quotidians de la nova Catedral, juntament amb els tocs manuals interpretats pels "Campaners de Sant Feliu". No obstant això, la deficient conservació del conjunt, així com la mecanització incompleta, no permeten ni el balanceig de les quatre, fins i tot parant-les cap amunt, com hauria de ser d'acord amb les tradicions, i tampoc el balanceig automàtic, ja que les campanes no tenen motor per aquest toc. |
| Tocs proposats de campanes | Els tocs proposats estan relacionats amb una restauració global del conjunt que inclogui la possibilitat de balanceig, manual o automàtica de les quatre, així com la interpretació de tot tipus de tocs per uns mecanismes que han de ser considerats com a auxiliars dels campaners, de manera que puguin tocar com aquells, però sense impedir els possibles i necessaris tocs manuals. |
| Intervencions |
La intervenció més recent consisteix en la fosa d'una quarta campana, dedicada a Sant Rarimi, i ubicada al lloc més visible, enfront de la plaça, desplaçant així la campana més antiga i major. Probablement en el 2000, s'han instal·lat sengles electromalls a les campanes que no impedeixen el seu balanceig (encara que la petita no pot fer-ho per l'escala existent), controlats per un ordinador que substitueix la maquinària de rellotge mecànic existent a la sala alta, i que segueix al seu lloc d'origen. |
| Actuacions urgents | Tal i com estan les tres campanes majors, cap ha de balancejar sense renovar els jous. Tampoc ho pot fer la petita sense desplaçar l'escala d'accés al rellotge, que ha de ser replantejada per permetre l'accés sense interferir en l'obertura. |
| Propostes |
La proposta de restauració passa per reubicar les campanes de manera a permetre el toc manual de les quatre, inclòs el repic i el ventat, restaurant les seves instal·lacions, les quals actualment presenten greus problemes de seguretat. Degut a la complicació de desplaçar l'escala d'accés al rellotge, la campana petita es podria ubicar en una estructura metàl·lica en un dels cantons menors de la sala de manera que es pogués repicar i ventar. Cal reposar-li la batallera, perduda, mitjançant dos trepans en la part superior o muscle de la campana, trepans que no afecten al seu so. La campana major ha de recuperar el seu lloc original, cap a la plaça, i la nova al costat oposat; així es podrien ventar i dur a seure sense dificultat. La segona petita ocuparia el lloc de la gran actual, sobre l'escala d'accés, i fins i tot es podria ventar amb una corda des de la mateixa escala, sense perill. Les campanes han de ser netejades, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat ofegada a causa dels excrements que les cobreixen. Els electromalls han d'anar situats a la part esquerra, de manera que sigui possible tocar-les tant automàtica com i sobretot manualment. Una proposta més ambiciosa seria deixar les dues petites com campanes del rellotge, una de quarts i altra d'hores, penjant d'una biga ubicada al centre de la sala, i fer dues campanes noves, de major volum que aquestes menors, harmonitzades amb les existents. En aquest cas caldria també substituir la barana i graons d'accés a la sala per una trapa metàl·lica que permetés el seu tancat i poder tocar amb seguretat campanes majors. No obstant, amb la primera proposta seria suficient per recuperar els valors originals i propis de la cultura tradicional. |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
Vídeo (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Persona | Vídeo | Data | Duració |
|---|---|---|---|
| CAMPANERS DE BEGUES | Trobada diocesana de campaners del bisbat de Sant Feliu de Llobregat | 30-11-2012 | 03:41 |
