| Descripció | En construir-se la nova parròquia, junt a la portada va projectar-se una torre rectangular, que articulara l'accés als diferents nivells de la nau de l'església. El cos que havia d'albergar les campanes, situat al capdamunt, va ser concebut des d'una estètica tancada. Li van ser construïts quatre pilars als cantoners, que van ser units per dos cinturons de formigó. Aquesta solució, però, implicà després la construcció a l'interior del campanar d'una estructura metàl·lica, que suportara les tres campanes de la torre. |
|---|---|
| Protecció | El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Estat actual | Les instal·lacions del campanar, com les seues campanes, es troben en bon estat de conservació. |
| Campanes |
El 1991, en el context de la celebració del vint-i-cinc aniversari de la fundació de la parròquia, la comunitat va dotar-se del seu primer conjunt de campanes. Fins aleshores, el campanar havia comptat amb un sistema de megafonia, que tractava de suplir la seua absència. Les tres noves campanes van ser foses a la foneria càntabra dels Hermanos Portilla, per les mans d'Abel, que de fet, deixà la seua signatura manuscrita en elles. L'empresa fonedora fou també l'encarregada de dotar-les de mecanismes de toc. El caràcter contemporani del projecte, va permetre desenvolupar en ell una experiència pionera –i única–, de resultats desiguals. Així, va experimentar-se la construcció d'unes noves truges de ferro amb el braç recte, que a diferència dels contrapesos metàl·lics que altres empreses havien vingut construint en les darreres dècades, permetien que les campanes rodaren per baix de l'eix. Dit en altres termes, en els nous contrapesos es tractà de combinar les bondats de les truges tradicionals amb els beneficis que el metall oferia. Tanmateix, l'experiència no va ser completa, ja que el contrapés està mal repartit i, com a resultant, les campanes van una mica pesades. Igualment es van dotar, com a experiència acústica, amb batalls de canya de fusta i bola de bronze, que tractaven de contrarrestar la sonoritat metàl·lica que les truges de ferro produïen. Aquells batalls tous van donar, però, com a resultat, un so massa tènue. Ha sigut així com, en les darreres dècades, els batalls originals han vingut substituïnt-se per altres de ferro dolç. Com a mecanismes de toc automàtic, van instal·lar-se sengles electromartells dels Portilla i motors d'impulsos, encarregats a l'empresa France Carrillons. |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS | Nuestras Campanas - Iglesia en Valencia | 1991-1999 |
| LLOP i BAYO, Francesc | Nuestras campanas (11) - Motores auxiliares para las campanas de Sant Valer de Russafa | 1994 |
| LLOP i BAYO, Francesc | Nuestras campanas (22) - Las campanas de Sant Francesc de Paula de Xirivella | 1998 |
