| Data de construcció | XX |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 140 metres. Església edificada després del 1939 per l'organització oficial anomenada Construcciones de Regiones Devastadas en refer-se el poble dinamitat els últims dies de la guerra civil del 1936 al 1939; fou consagrada el 1951; com totes les obres que foren confiades a aquesta institució pública, per exemple les de les terres de l'Ebre, mostra una gran modèstia i una estructura força deficient. Consta de tres naus de cinc trams, un d'ells amb el cor que descansa sobre una volta i un arc rebaixats. La nau central està coberta per voltes bufades (es va haver de reconstruir pocs anys després de la seva inauguració); uns pilars separen les naus; el presbiteri i la capçalera són semicirculars; té cancell. El mur del frontis i el del campanar estan arrebossats i emblanquinats; tenen negrors derivades de les humitats i la pol·lució. El frontis orientat a ponent té un portal rectangular emmarcat per carreus ben escairats dins d'un marc més exterior; entre ells hi ha zones, a manera de fornícules, formant curvatures còncaves; hi ha una fornícula al damunt sense imatge i, a mitja alçada, una finestra rectangular amb vidriera on estan representades unes imatges de colors; més amunt, corona el frontis una minsa cornisa angular. Un òcul motllurat a l'esquerra del portal il·lumina la nau lateral corresponent. Els baixos del mur frontal tenen un sòcol de grans carreus. Dimensions: 26'30 x 7'00 x 10'35 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total fa 14 metres. Guarda unes pintures murals de Josep Ministral (1994) que omplen el murs del presbiteri; una imatge de la Mare de Déu del Roure feta per l'escultor Frederic Marès és una còpia de l'original gòtic. A la Sagristia es conserva la testa autèntica de la imatge gòtica (segle XV) de la Mare de Déu del Roure. Campanar de planta quadrada (3'90 x 3'90 m) amb un primer cos bastit amb murs arrebossats i carreus a cantoneres; la part alta i la cel·la tenen paraments de carreus de pedra blanca ben escairats. La cel·la es troba en una torrella octagonal; té obertes finestres d'arc de mig punt, una a cada cara alterna. Està coronat per una cornisa destacada i una agulla piramidal amb inflexió a la base coberta de teules vidriades rogenques. Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a ponent. Alçada: 22'93 metres. Esveltesa: 5,8 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA: 39283 |
| Autor | |
