| Alçada del campanar | 40.96 |
|---|---|
| Descripció |
Església vuitcentista (estil eclèctic) aixecada entre el 1850 i el 1882. Té planta basilical amb transsepte, cúpula al creuer, cor i cancell. La nau central està coberta per una volta de llunetes i les laterals per cúpules bufades; estan separades per sis pilars per banda; a la capçalera hi tenen un absis semicircular amb volta de quart d'esfera prolongat un tram amb volta de canó; un tambor sobre petxines amb una cúpula i cupulí s'aixeca damunt un cimbori quadrangular en el creuer. El frontis té un portal rectangular rodejat d'un marc dovellat i motllurat en arc de mig punt que deixa un timpà decorat amb relleus al damunt de la llinda; està situat al fons d'un altre molt més gran en arc de mig punt peraltat que arriba fins a sota la cornisa i que se sosté sobre dues columnes per banda; al fons d'ell i sobre el portal hi ha oberta una gran rosassa calada; la cornisa arquejada al centre, amb una creu de pedra al cim, és horitzontal als laterals; està suspesa damunt uns permòdols fantasiosos. Dimensions: 62'50 x 13'33 x 20'24 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total de les tres naus fa 26'38 metres; les laterals soles en fan 6'52 d'amplada; el transsepte en fa 27'22 x 13'77 x 20'24; la cúpula arriba als 38 metres per l'interior i a 68 per l'exterior, inclòs el cupulí; és la tercera que es va aixecar en caure la primera el 1884 i en ser cremada la segona el 1909; l'actual n'és una còpia. Al costat esquerre proper a la capçalera, a l'exterior, queden restes d'una església barroca anterior, pròpia de les sagreres, petita, amb absis semicircular i dos arcs torals de mig punt; la coberta s'ha ensorrat i tota ella presenta un estat ruïnós. Arquitectes: Pere Falqués i Urpí (1850-1916); per la cúpula: Josep Domènech i Estapà (1858-1917). Guarda unes pintures murals a l'absis i als laterals de Josep Verdaguer i Coma (Barcelona, 1923 -2008) durant el període 1956 a 1960; representen diversos episodis bíblics. Campanar d'estil eclèctic coetani del temple. Té planta rectangular (6'70 x 7'10 m) i queda dividit en tres cossos per motllures; el superior o cel·la està aixamfranat i coronat per una destacada cornisa amb una mena d'elements decoratius com corrons als angles. La cel·la té una finestra de mig punt a cada cara; hi pengen campanes. Un rellotge d'esfera situat a la cara frontal es troba sota la motllura que la separa d'un segon cos més allargassat que els altres i que està il·luminat a cada cara per finestres de punt rodó d'arc calat sostingut per un fi mainell; la base també té il·luminació per mitjà d'un òcul motllurat; els caires estan ressaltats a manera de lesenes cantoneres. Per l'interior hi puja una escala d'obra típica catalana, sobre voltes, arrapada als murs amb barana i un ull central; des de la cel·la es pot pujar a damunt de la teulada per una escala de gat a través d'una trapa. Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a ponent. Alçada: 40'96 metres. Esveltesa: 5,7 |
| Protecció |
Bé d'interès urbanístic Identificador: IPA-30770 |
| Autor | |
