| Alçada del campanar | 21.3 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 175 metres. Església del 1381, engrandida el 1577, refeta, per ampliar-la, cap del 1880. Consta d'una nau coberta amb una volta de llunetes sobre cinc arcs torals de mig punt, un d'ells com arc presbiteral; una imposta classicitzant motllurada recorre la seva base; unes pilastres de poc relleu arriben al terra des de sota dels arcs torals. La capçalera és semicircular de la mateixa amplada que la nau. Té cancell i un cor amb barana de balustres de fusta que descansa en un arc rebaixat i una volta de llunetes. El frontis, restaurat el 2001, arrebossat i pintat en gris clar, té una portalada classicitzant del segle XVII amb un portal rectangular flanquejat per semi-columnes jòniques sobre pedestals, un entaulament i un frontó triangular en angle recte, tot en pedra grisa fosca; s'hi accedeix per un sistema de grades amb baranes metàl·liques. Els murs són de maçoneria de pedra marronosa. Dimensions: 22'80 x 8'38 x 12'21 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total des del fons de les capelles laterals en fa 18'44. Campanar del segle XVI. Té planta quadrada (5'54 x 5'54 m) i està coronat per una cornisa i un terrat amb barana de merlets esglaonats de maó. Els seus murs tenen paraments de petits carreus irregulars de pedra marronosa i carreus mitjans ben escairats a les cantoneres. El cos superior, que té una esfera horària, és de maó vist, modern, de cap els anys trenta del segle XX. La cel·la queda oberta amb quatre finestrals d'arc de mig punt amb balustrades, un a cada cara; hi pengen campanes. Sobre el terrat hi ha una estructura metàl·lica, molt sòlida, per sostenir les campanetes horàries; aquesta estructura no s'ha tingut en compte a l'hora de mesurar l'alçada. Els seus murs presenten una gran nuesa, només alterada per dues finestres sageteres a la part baixa. Cal fer constar que aquest campanar, lamentablement, es troba bloquejat per un lleig mur que tanca un petit pati i que dificulta el càlcul de l'alçada i no permet veure la magnífica torre en tota la seva estructura. Situació: adossat al mur lateral sud, damunt les capelles de l'ala dreta del temple; es troba més o menys proper a la capçalera de la nau. Alçada: 21'30 metres. Esveltesa: 3,8 La primera documentació de la parròquia és de l'any 932. L'any 1059 era una de les parròquies que formaven part de la baronia de Montbui. En un testament del 26 de juny de 1114 –transcrit 1124 a l'arxiu de Santa Anna– Pere Gibert fa una donació a l'església de Santa Eulàlia de Manzana. Apareix en molts altres documents, sense especificar exactament quan fou edificada. Es va reedificar l'any 1880, aprofitant la portada del segle xvii, trossos de mur i dues claus de volta. Sembla que era una església petita i es va ampliar molt. En diferents visites pastorals apareixen mencions a petites reformes: el 1626 es demana reparar la volta de l'altar major. |
| Protecció |
Bé Inventariat Identificador: IPA-29500 |
| Intervencions | Segons fitxa tècnica de Salvador MANCLÚS (1961) es fonen les quatre campanes de 115, 185, 461 i 519 kg amb jou metàl·lic i motor de volteig i repic |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| LA GARRIGA | Mor Albert Barreda, restaurador de campanars, vinculat a la Garriga | 2025 |
