Insigne Basílica de Santa Maria - ELX (COMUNITAT VALENCIANA)

Insigne Basílica de Santa Maria - ELX COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Senyalera (0)

(Referència 11820)

Localització	Espadanya
Diàmetre (en cm)	34
Altura del bronze	30
Vora	3
Pes aproximat (en quilos)	23
Fonedor	CARBONELL, VICENTE (CARTAGENA)
Any fosa	1760
Descripció	La campana compta amb la següent inscripció al terç: "+ IESUS MARIA IOSEPH AÑO 1760". Es tracta de una advocació molt típica des del segle XVIII, dirigida a la Sagrada Familia i que pot traduir-se com: "JESUS MARIA JOSEP ANY 1760". Al mig peu i dins d'un Cor de Jesús trobem la marca del fonedor: "VICENTE / Carvonell / F^t". Aquesta es pot interpretar com a "Feta per Vicente Carbonell" o "Vicente Carbonell em va fer" En el peu hi ha alguns graffits incisos: "JM / 6RY / DO / PARAguay".
Terç (T)	(2 cordons) "+ IESUS MARIA IOSEPH AÑO 1760" (2 cordons)
Mig (M)	(00) (Creu)
Mig peu (MP)	(00) (Sagrat Cor amb marca del fonedor) "VICENTE / Carvonell / F^t"
Peu	(06) (grafitti) "JM / 6RY / DO / PARAguay" (incisos)
Tocs tradicionals de campanes	Aquesta campana coordinava els tocs de campanes de la torre amb els actes litúrgics celebrats a l'interior del temple i es feia sonar per avisar als campaners del moment exacte en que havien de sonar les campanes.
Tocs actuals de campanes	La campana es toca de forma ocasional.
Truja	Fusta antiga
Estat actual	La campana es conserva en el seu lloc original en un regular estat. La truja necesita de una restauració així com els ferratges, ja que el braç ha estat reforçat amb plaques metàl·liques. És una de les poques campanes de senyals que encara conserva la conexió amb el temple, realitzada amb una llarga cadena metàlica que arriba fins la l'interior de la girola.
Mecanismes de toc	Ballesta (03)
Intervencions	La campana va ser fosa l'any 1760 per Vicente Carbonell, fonedor del qual hi ha poques campanes documentades (sols tres més a Caravaca de la Cruz). A mitjans del segle XX es canviaren els rodaments originals de la campana per altres dels denominats "de boles", que requerien de menys manteniment que els rodaments antics.
Propostes	La campana deu conservar la instal·lació actual, ja que aquesta és la tradicional. La truja sols es pot restaurar o bé canviar per altra de perfil igual a la que té (sempre i quan les peces de fusta no asseguren l'estabilitat del conjunt). Igualment considerem que es deuen conservar i restaurar els ferratges i demés accesoris per al toc de la campana. En cas de mecanització es deu conservar el mig vol, ja que és la forma tradicional de fer-la sonar.
Protecció	Protecció genèrica al trovar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació	La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana senyalera (0), ubicada a l’Insigne Basílica de Santa Maria d’Elx, és una peça patrimonial d’importància, construïda l’any 1760 per Vicente Carbonell, cartagenc. La campana, de dos cordons, presenta una inscripció que llegeix “I.E.S.U.S. MARIA IOSEPH AÑO 1760”. El braç de la campana ha estat reforçat amb plaques metàl·liques, i necessita una restauració integral, incloent la recuperació de la truja i els ferratges. La campana conserva la connexió original amb el temple, a través d’una llarga cadena metàl·lica que s’estén fins a la girola interior. La seva conservació, tot i ser regular, la fa destacar com una de les poques campanes senyaleres que mantenen la connexió física amb l’edifici religiós. En cas de trencament, la campana pot ser sol·lada, però la substitució només serà possible amb una campana d’afinació diferent. Per a la seva protecció, es recomana incoar expedient per a la seva incorporació a l’Inventari General de Béns Mobles.
Autors de la documentació ALEPUZ CHELET, Joan (05-09-2013)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	12-08-2017
	12 Fotos

Campana d'eixida a Missa

(Referència 11819)

Localització	Girola de la Basílica
Diàmetre (en cm)	33
Altura del bronze	30
Vora	3
Pes aproximat (en quilos)	21
Any fosa	1788
Descripció	Al terç la campana té una senzilla inscripció: "SOIDEDONJOSEPHMENDIOLA S N JOSE ANO 1788". Aquesta correctament escrita i deixant els espais entre paraulesº seria: "SOY DE DON JOSE MENDIOLA SAN JOSE ANNO (o AÑO) 1788". Possiblement indique que D. José Mendiola era el donant de la campana o el seu propietari.
Terç (T)	(2 cordons) "SOIDEDONJOSEPHMENDIOLA S N JOSE ANO 1788" (2 cordons)
Mig (M)	(2 cordons) (00) (Creu)
Mig peu (MP)	(3 cordons)
Peu	(3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	La campana es tocava al mig vol per senyalar l'inici de les misses.
Tocs actuals de campanes	Toca al inici de les misses celebrades a l'altar major.
Truja	Fusta antiga
Estat actual	Es troba en un bon estat de conservació, ubicada a la porta d'accés de la girola a la sagristia. Conserva tant la instal·lació original (truja de fusta de perfil tradicional i ballesta per tocar-la), així com la seua funció.
Mecanismes de toc	Ballesta (03)
Propostes	Es deu conservar la instal·lació de la campana, així com la seua funció. En cas de restauració es deuen conservar la truja, ferratges i accesoris per al toc.
Protecció	Protecció genèrica al trovar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació	La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La Campana d’Eixida, ubicada a l’Insigne Basílica de Santa Maria (ELX), és una peça patrimonial d’importància datada en 1788. La inscripció gravada en dos cordons indica “SOIDEDONJOSEPHMENDIOLA S N JOSE ANO 1788”. A més, presenta una creu a un dels cordons. La campana es troba en un bon estat de conservació, mantenint la seva instal·lació original, que inclou una truja de fusta de perfil tradicional i una ballesta per a la seva manipulació. La seva funció original, la de donar l’eixida, es conserva intacta. La seva ubicació, a la porta d’accés de la girola a la sagristia, és fonamental per a la seva correcta funcionalitat. La valoració d’aquesta campana requereix l’inici d’un expedient per a la seva incorporació a l’Inventari General de Béns Mobles. En cas de danys, la campana pot ser reparada per soldadura, tot i que la substitució per una campana amb afinació distinta és una opció viable.
Autors de la documentació ALEPUZ CHELET, Joan (05-09-2013)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	12-08-2017
	9 Fotos

Ave Maria (1)

(Referència 1666)

Localització	Sala de campanes
Diàmetre (en cm)	68
Altura del bronze	58
Vora	9
Pes aproximat (en quilos)	182
Fonedor	ARTES, LUIS
Any fosa	1654
Descripció	La campana té una inscripció al terç repartida entre dos nivells: "✱ AVE MARIA ✱ LVIS ✱ ARTES ✱ ME FECI ✱ SIENDO ✱ FABRIQVERO ✱ / DON YUAN ✱ CARO ✱ AÑO ✱ I6S4✱". La inscripció utilitza el llatí i l'espanyol. S'inicia amb les primeres paraules de l'Ave Maria, l'oració mariana més popular del catolicisme. La primera part té origen en l'Evangeli de Lluc (Lluc. 1, 28) on es descriu el passatge de l'Anunciació de l'arcàngel Gabriel a la Mare de Déu. És una variant respecte a l'evangeli perquè inclou el nom de Maria. Seguidament està el nom del fonedor que constata l'autoria de la campana amb l'expressió "ME FECI". Li falta la "T" a l'última paraula i es tradueix al valencià com a "EM VA FER". A continuació apareix el nom del fabriquer i per últim la data de fosa. Com és habitual fa servir la lletra "I" majúscula per representar la xifra 1 i la lletra "S" que es pot interpretar com a "5". Al mig té una inscripció incisa referent al pes: "PEZA 19".
Espatlla (H)	(cordó) (cordó gruix) (2 cordons)
Terç (T)	(2 cordons) "✱ AVE MARIA ✱ LVIS ✱ ARTES ✱ ME FECI ✱ SIENDO ✱ FABRIQVERO ✱" (2 cordons) (06) "DON YUAN ✱ CARO ✱ AÑO ✱ I6S4✱" (2 cordons) /
Mig (M)	(06) "PEZA 19" (incís) (2 cordons) (2 cordons) (00) (Creu amb pedestal)
Mig peu (MP)	(5 cordons)
Peu	(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	Es voltejava de forma manual des de la mateixa sala de les campanes. També es repicaba.
Tocs actuals de campanes	Repic i volteig automàtic.
Truja	Fusta RELOJERÍA VALVERDE S.A.
Estat original	Fins la mecanització de l'any 1958 la campana diposava d'una truja de fusta de perfil tradicional local, més semblant a models castellans que als valencians. Disposaría també d'una palanca o ballesta per tocar-la manualment.
Estat anterior	Estava en regular estat de conservació, instal·lada amb truja de ferro de la foneria Manclús a una de les finestres de la sala de les campanes. Tenia una mecanització amb motor de vol continu i electromall trifàsic. La instal·lació era desfavorable per a la conservació de la campana i dificultava el seu toc manual.
Estat actual	La campana es troba en bon estat de conservació, ubicada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Está dotada de truja de fusta de perfil característic valencià i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Té batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. Disposa a més de ballesta per al toc manual.
Mecanismes de toc	(03) electromall; motor impulsos (09) ballesta per al toc manual
Intervencions	Va ser fosa l'any 1654 per Luis Artes. Segons indiquen les inscripcions de la campana era fabriquer de Santa Maria Juan Caro, es a dir l'encarregat del manteniment de l'edifici i de contractar les reparacions necessàries per al seu manteniment. Estava situada a la torre de la basílica renaixentista i és l'única campana que queda del conjunt existent en aquell moment. A principis del segle XVIII es va pujar a la nova torre. L'any 1958 la foneria de Salvador Manclús del Grau de València la va mecanitzar, dotant-la de truja de ferro i a més un motor de vol continu i electromall trifàsic. L'electromall es va canviar l'any 1984. Va ser restaurada per RELOJERÍA VALVERDE S. A. en 2003. La campana va ser baixada de la torre per netejar-la i la truja es va canviar per altra de perfil valencià. Es va mecanitzar amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Protecció	Protecció genèrica al trovar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet
Notes	La incripció incisa es refereix segurament al pes en roves ( "pesa 19 @") - (defecte de fosa en el nom de l´autor: LVIS)
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana “Ave Maria” (1), ubicada a l’Insigne Basílica de Santa Maria (ELX), és un exemplar de gran valor històric i artístic. Fabricada el 1654 per Luis Artes i Don Yuan, la campana porta les inscripcions “AVE MARIA”, “LVIS”, “ARTES”, “ME FECI”, “SIENDO”, “FABRIQVERO” que evidencien la seva procedència i els seus creadors. A més, s’indica l’any de fabricació “I6S4” i el número de peça “PEZA 19”. La campana es troba en bon estat de conservació i s’ha adaptat al temps modern amb una truja de fusta i un sistema de mecànica d’impuls i electromall. Està equipada amb batalles reforçades i una ballesta per al toc manual. La seva ubicació a la Sala de les Campanes i la seva funcionalitat la converteixen en un element clau del patrimoni de la comunitat. D’acord amb la informació disponible, s’ha recomanat iniciar expedient per declarar-la Bé d’Interès Cultural. La campana pot ser reparada per soldadura i, en cas de trencament, reemplaçada per una rèplica.
Autors de la documentació LLOP i BAYO, Francesc [Documentació del procés de restauració de la campana] (2003) ALEPUZ CHELET, Joan (14-08-2017)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	02-09-2018
	19 Fotos

Maria Bàrbera (2)

(Referència 1667)

Localització	Sala de campanes
Diàmetre (en cm)	89
Altura del bronze	70
Vora	11
Pes aproximat (en quilos)	408
Fonedor	MANCLÚS, SALVADOR
Any fosa	1984
Descripció	La campana té en primer lloc una inscripció al terç amb les denominacions de la campana: "MARIA BARBARA". Al mig té una inscripció commemorativa amb la data de fosa: "REFUNDIDA EN 1.984 / SEGUNDO CENTENARIO DE LA / CONSAGRACION DE LA BASILICA". Finalment, també al mig, trobem la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / INDUSTRIA, 27 / VALENCIA" .
Terç (T)	(2 cordons) (06) "MARIA BARBARA" (2 cordons) (garlanda amb motius religiosos)
Mig (M)	(00) (crucifix) (06) "REFUNDIDA EN 1.984 / SEGUNDO CENTENARIO DE LA / CONSAGRACION DE LA BASILICA" (10) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / INDUSTRIA, 27 / VALENCIA"
Mig peu (MP)	(4 cordons)
Tocs actuals de campanes	Repic i volteig automàtic.
Truja	Fusta RELOJERÍA VALVERDE S.A.
Estat anterior	Estava en regular estat de conservació, instal·lada amb truja de ferro de la foneria Manclús a una de les finestres de la sala de les campanes. Tenia una mecanització amb motor de vol continu i electromall trifàsic. La instal·lació era desfavorable per a la conservació de la campana i dificultava el seu toc manual.
Estat actual	La campana es troba en bon estat de conservació, ubicada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Está dotada de truja de fusta de perfil característic valencià i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Té batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. Disposa a més de ballesta per al toc manual.
Mecanismes de toc	(03) electromall; motor impulsos (09) ballesta per al toc manual
Intervencions	Va ser refosa l'any 1984 als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València pel trencament d'una més antiga. D'aquesta campana va prendre la denominació i va aprofitar la truja de ferro i el motor de vol continu. Es va instal·lar a la torre i a més la dotaren amb electromall monofásic. Va ser restaurada per RELOJERÍA VALVERDE S. A. en 2003. La campana va ser baixada de la torre per netejar-la i la truja es va canviar per altra de perfil valencià. Es va mecanitzar amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Campana interessant. Pot refondre's després de documentar-la.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet
Notes	No conegam el valor patrimonial de la campana original refosa però podria ser antiga com les seues germanes de campanar
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Maria Bàrbera (2), ubicada a l’Insigne Basílica de Santa Maria (ELX), és un element patrimonial d’importància destacada. La seva fabricació es remunta a l’any 1984, marcant el segon centenari de la consagració de la basílica. La campana porta la inscripció “MARIA BARBARA” i la data de refundició. A més, s’hi inclou la marca de la fàbrica “FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / INDUSTRIA, 27 / VALENCIA”. La campana està adornada amb una garlanda amb motius religiosos i presenta un crucifix. La seva conservació actual és excel·lent, i es troba ubicada a una finestra de la Sala de les Campanes, equipada amb truja de fusta, motor d’impuls i electromall monofàsic, batall lligat i reforçat amb cable de seguretat, i ballesta per al toc manual. D’acord amb el seu estat, es recomana documentar i refondre la campana per garantir la seva preservació a llarg termini, considerant-la una peça d’interès particular per la comunitat.
Autors de la documentació LLOP i BAYO, Francesc [Documentació del procés de restauració de la campana] (2003) ALEPUZ CHELET, Joan (14-08-2017)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	02-09-2018
	24 Fotos

Dejuni (3)

(Referència 1668)

Localització	Sala de campanes
Diàmetre (en cm)	106
Altura del bronze	90
Vora	11
Pes aproximat (en quilos)	690
Fonedor	DE LA VIÑA, JUAN ANTONIO
Any fosa	1719
Descripció	Aquesta campana, d'autor anònim, té una de les inscripcions més rares i interessants mai documentades en campanes. És molt breu. Diu "IEIVNAS? # NOLI # FIERI # HYPOCRITA # ANNO # MDCCXVIIII # # # " és a dir DEJUNES? NO HO FACES DE MANERA HIPÒCRITA. ANY 1719. La frase és una adaptació de Mt 6:16 que s'escriu "Cum autem ieiunatis, nolite fieri sicut hypocritae tristes; demoliuntur enim facies suas, ut pareant hominibus ieiunantes. Amen dico vobis: Receperunt mercedem suam." que es pot traduir com "I quan dejuneu, no poseu una cara trista com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom veja que dejunen. Us assegure que ja tenen la seua recompensa." Queda per saber si la van anomenar Campana de dejuni per la seua expressió, o li van posar aquest versicle, pensant en el seu ús.
Anses	Anses decorades amb cares masculines
Terç (T)	(Cordó) "IEIVNAS? # NOLI # FIERI # HYPOCRITA # ANNO # MDCCXVIIII # # # " (00) (Sant Pau) (03) (Santa Bàrbera) (06) Sant Josep) (09) Sant Miquel)
Mig (M)	(00) (cinta amb decoració vegetal)
Mig peu (MP)	(00) (creu petita amb pedestal)
Tocs tradicionals de campanes	Es voltejava de forma manua des de la mateixa sala de les campanes. També es repicava de forma manual.
Tocs actuals de campanes	La campana es volteja i repica automàticament.
Truja	Fusta VALVERDE
Estat original	Fins la mecanització de l'any 1958 la campana diposava d'una truja de fusta de perfil tradicional local, més semblant a models castellans que als valencians. Disposaría també d'una palanca o ballesta per tocar-la.
Estat anterior	Entre 1958 i 2003 va estar dotada de truja de ferro de la casa Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic. Disposava de batall lligat.
Estat actual	La campana es troba en bon estat de conservació, ubicada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Está dotada de truja de fusta de perfil característic valencià i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Té batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. Disposa a més de ballesta per al toc manual.
Mecanismes de toc	(03) electromall; motor impulsos (09) ballesta per al toc manual
Intervencions	Va ser fosa l'any 1719 junt amb la campana denominada Maria. L'any 1958 la foneria de Salvador Manclús del Grau de València la va mecanitzar, dotant-la de truja de ferro i a més un motor de vol continu i electromall trifàsic. Va ser restaurada per RELOJERÍA VALVERDE S. A. en 2003 després de caure el seu batall durant la processó del Diumenge de Rams del mateix any. La campana va ser baixada de la torre per netejar-la i la truja es va canviar per altra de perfil valencià. Es va mecanitzar amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació	La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Dejuni, ubicada a l’Insigne Basílica de Santa Maria (ELX), és un element patrimonial d’importància datant de l’any 1719, encarregada per Joan Antonio de la Viña. La inscripció present a la campana, “IEIVNAS? NOLI FIERI HYPOCRITA ANNO MDCCXVIIII ”, reflecteix la influència de la cultura ièrue. La campana, actualment en bon estat de conservació i situada a la Sala de les Campanes, està equipada amb una truja de fusta de perfil valencià i mecanitzada amb un motor d’impuls i electromall monofàsic. La seva batalla està reforçada amb cable de seguretat i disposa d’una ballesta per al toc manual. A més, la campana presenta una cinta amb decoració vegetal i una petita creu amb pedestal. La seva conservació requereix la soldadura en cas de trencament, i la substitució per una campana d’afinació similar en situacions excepcionals. Es recomana incoar expedient per a la seva incorporació a l’Inventari General de Béns Mobles de la COMUNITAT VALENCIANA.
Autors de la documentació LLOP i BAYO, Francesc [Documentació del procés de restauració de la campana] (2003) ALEPUZ CHELET, Joan (14-08-2017)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	22-01-2021
	38 Fotos

Maria, la Major (4)

(Referència 1669)

Localització	Sala de les campanes
Diàmetre (en cm)	122
Altura del bronze	100
Vora	12
Pes aproximat (en quilos)	1051
Fonedor	DE LA VIÑA, JUAN ANTONIO
Any fosa	1719
Descripció	La campana duu una breu inscripció: "+ASSVMPTA+EST+MARIA+IN+CŒLVM+GAVDENT+ANGELI+ANNO + I 7 I 9". Aquesta habitualment s'escriu: "ASSUMPTA EST MARIA IN COELUM: GAUDENT ANGELI, LAUDANTES BENEDICUNT DOMINUM". Està presa d'una antífona de les Vespres de la Solemnitat de l'Assumpció de la Mare de Déu. Pot traduir-se com: "MARIA ASSUMPTA ALS CELS, ELS ÀNGELS GAUDEIXEN MENTRE LLOEN I BENEEIXEN AL SENYOR". A més figura la data de fosa en numeració arábiga, mentre que a l'altra campana (del mateix any) ho està en romana. Totes les lletres tenen un fons ricament decorat amb motius vegetals.
Anses	Anses decorades amb decoracions animals
Espatlla (H)	(2 cordons)
Terç (T)	(2 cordons) "+ASSVMPTA+EST+MARIA+IN+CŒLVM+GAVDENT+ANGELI+ANNO + I 7 I 9 +" (2 cordons) (00) (Sant Miquel) (03) (Sant Joaquim) (06) (Mare de Déu) (09) (Santa Bàrbera)
Mig (M)	(00) (creu amb pedestal)
Mig peu (MP)	(5 cordons)
Peu	(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	Es voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes i també es tocaria al repic per a diverses senyals diàries (àngelus, consagració, etc) i amb la resta de campanes.
Tocs actuals de campanes	La campana es volteja i repica automàticament.
Truja	Fusta VALVERDE
Estat original	Fins la mecanització de l'any 1958 la campana diposava d'una truja de fusta de perfil tradicional local, més semblant a models castellans que als valencians. Disposaría també d'una palanca o ballesta per tocar-la.
Estat anterior	Entre 1958 i 2003 va estar dotada de truja de ferro de la casa Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic. Disposava de batall lligat.
Estat actual	La campana es troba en bon estat de conservació, ubicada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Está dotada de truja de fusta de perfil característic valencià i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Té batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. Disposa a més de ballesta per al toc manual.
Mecanismes de toc	(03) electromall monofàsoc; motor impuls (09) ballesta per al toc manual
Intervencions	Va ser fosa l'any 1719 junt amb la campana denominada del Dejuni. L'any 1958 la foneria de Salvador Manclús del Grau de València la va mecanitzar, dotant-la de truja de ferro i a més un motor de vol continu i electromall trifàsic. Va ser restaurada per RELOJERÍA VALVERDE S. A. en 2003. La campana va ser baixada de la torre per netejar-la i la truja es va canviar per altra de perfil valencià. Es va mecanitzar amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació	La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Maria, Major (4), ubicada a l’Insigne Basílica de Santa Maria d’Elx, és una obra mestra forjada per Joan Antoni de la Viña el 1719. La inscripció gravada a la campana, “ASSVMPTA+EST+MARIA+IN+CŒLVM+GAVDENT+ANGELI+ANNO + I 7 I 9 +”, confirma aquesta data i la dedicació a la Verge Maria. La campana, actualment en bon estat de conservació, es troba situada a una finestra de la Sala de les Campanes i està equipada amb un sistema de truja de fusta, motor d’impuls i electromall monofàsic. La seva estructura presenta batall lligat i reforçat amb cable de seguretat, i incorpora una ballesta per al toc manual. La campana, de dimensions considerables, està protegida per un expedient d’inventariari i, en cas de trencament, es pot solucionar mitjançant soldadura. La substitució de la campana requeriria l’ús d’una campana amb afinació distinta. La seva importància històrica i artística justifica la necessitat d’iniciar un expedient per a la seva incorporació a l’Inventari General de Béns Mobles de la COMUNITAT VALENCIANA.
Autors de la documentació LLOP i BAYO, Francesc [Documentació del procés de restauració de la campana] (2003) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica] (14-08-2017)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	22-01-2021
	37 Fotos