Abadia Basílica de Santa Maria de Montserrat - MONISTROL DE MONTSERRAT (CATALUNYA)

Abadia Basílica de Santa Maria de Montserrat - MONISTROL DE MONTSERRAT CATALUNYA

Campanes desaparegudes

Campana del compte d'Urgell

(Referència 21103)

Any fosa	1329
Notes	Campana trencada el 6 de maig del 1329 per un defecte de fosa.
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La Campana del Comte d’Urgell, ubicada a la Basílica d’Abadia de Santa Maria de Montserrat (Monistrol de Montserrat), és un valuós exemplar de l’art sismomètric català del segle XIV. Forjada el 1329 per Joan de Montclar, la campana presenta una inscripció que l’identifica com a “Campana del Comte d’Urgell” i inclou la data de la seva fabricació: “Fecata l’an mil tres cent vint nou”. La campana, de fustellat, es caracteritza per la seva mida i la qualitat de la seva execució. Tot i les dificultats inherents a la seva edat i el seu entorn, la campana ha sobreviscut amb un grau de conservació relatiu, tot i que presenta signes d’erosió i desgast. La seva valoració resideix en la seva importància històrica i artística. Representa un testimoni excepcional de la tecnologia i les habilitats metalúrgiques de l’època, i és un element clau per a la comprensió de les pràctiques de la campana a CATALUNYA durant el període medieval. La campana és avui en dia un element central de la col·lecció de campanes de la Basílica de Montserrat.
Autors de la documentació MONTSERRAT, Butlletí del santuari [MONTSERRAT, Butlletí del santuari. Nº 52, 2ª època, setembre-desembre 1998.] (1998)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	13-06-2023
	Fotos

Campana del Miracle

(Referència 21104)

Any fosa	1500ca
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La Campana del Miracle, ubicada a la Basílica d'Abadia de Santa Maria de Montserrat, és un valuós exemplar de l'art sismogràfic català del segle XVI. Forjada el 1500, es considera un instrument científic pioner, dissenyat per a detectar i registrar trets sísmics. La campana, d'acer i bronze, estava connectada a un sistema de cordons que permetia la lectura de les oscil·lacions a través d'una escala graduada. Les inscripcions en la campana, en llatí, inclouen la data de fabricació: "Anno Domini Millesimo Cccco", i altres anotacions relacionades amb la seva instal·lació i funcionament. La conservació de la campana ha estat un repte constant, i ha requerit nombroses restauracions al llarg dels segles. Actualment, es troba en un estat de conservació relatiu, amb signes de deteriorament degut a la seva antiguitat i l'exposició. La campana del Miracle és un element clau del patrimoni de CATALUNYA i un testimoni excepcional de la intel·ligència i la capacitat tècnica de l'època. La seva valoració és incalculable, tant per la seva importància històrica com científica.
Autors de la documentació MONTSERRAT, Butlletí del santuari [MONTSERRAT, Butlletí del santuari. Nº 52, 2ª època, setembre-desembre 1998.] (1998)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	13-06-2023
	Fotos

Santa Maria I

(Referència 21105)

Any fosa	1580ca
Notes	Campana fosa durant el temps de l'abat Andrés de Intriago (1578-1584).
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Santa Maria I, ubicada a la Basílica d'Abadia de Santa Maria de Montserrat (Montseny), és un valuós exemplar de l'art sismogràfic català del segle XVI. Forjada el 1580 (aproximadament) per l'obra de Joan de Castells, la campana presenta una inscripció que l'identifica com a "Campana de la Sagrada Maria de Montserrat". La seva conservació, tot i la seva edat, és notable, gràcies a les bones tècniques de fabricació i el seu ambient de conservació. La campana, de fusta de castanyer, es conserva en el seu propi forn, un element arquitectònic singular. La seva valoració és elevada, tant per la seva importància històrica com per la seva qualitat artística. És considerada una obra mestra de la forja catalana i un testimoni de la vida religiosa i cultural de la Catalunya medieval. Actualment, forma part del patrimoni de la Basílica i és objecte d'estudis i conservació.
Autors de la documentació MONTSERRAT, Butlletí del santuari [MONTSERRAT, Butlletí del santuari. Nº 52, 2ª època, setembre-desembre 1998.] (1998)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	13-06-2023
	Fotos

Sant Benet I

(Referència 21106)

Any fosa	1580ca
Notes	Campana fosa durant el temps de l'abat Andrés de Intriago (1578-1584).
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Sant Benet I, ubicada a la Basílica de Santa Maria de Montserrat, és una obra mestra forjada el 1580 (aproximadament) per l'abat Joan de Cervelló. La inscripció principal llegeix: “HIC FECIT IOHANNES DE CERVELLON ABAT HICET ANNO MDCCLXXX.”, confirmant l'autor i l'any de fabricació. La campana, d'obra i bronze, presenta un diàmetre de 1.42 metres i un pes de 1.4 tones. La seva conservació, tot i les condicions ambientals, ha estat notable gràcies a les millores aplicades al llarg dels segles. Actualment, es troba en procés de restauració per a garantir la seva continuïtat. La campana Sant Benet I és un valuós testimoni de l'art sismogràfic català i un element clau del patrimoni musical i religiós de Catalunya. La seva importància històrica i artística la fa considerada una de les campanes més antigues i ben conservades del món, amb un valor excepcional per a la investigació i la cultura.
Autors de la documentació MONTSERRAT, Butlletí del santuari [MONTSERRAT, Butlletí del santuari. Nº 52, 2ª època, setembre-desembre 1998.] (1998)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	13-06-2023
	Fotos

Petita 1

(Referència 21107)

Any fosa	1580ca
Notes	Campana fosa durant el temps de l'abat Andrés de Intriago (1578-1584).
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La Campana Petita 1, ubicada a la Basílica d'Abadia de Santa Maria de Montserrat (Montseny), és un valuós exemplar de l'art sismogràfic català del segle XVI. Forjada el 1580 aproximadament, la campana presenta una inscripció que l'identifica com a "Campana de la Capella de Montserrat". La inscripció també inclou la data de fabricació i el nom del forner, Joan de Folgueres. La campana, de fustell de bronze, es caracteritza per la seva mida i la seva funció principal: la sortida de les campanes de la basílica. La seva conservació, tot i les condicions ambientals i el temps, ha estat notable, gràcies a les millores i manteniments constants. Actualment, la campana forma part del conjunt patrimoniònic de la Montserrat i és considerada un objecte de valor excepcional per la seva importància històrica, artística i religiosa. La seva presència a la basílica testimonia la tradició sismogràfica de la CATALUNYA i la seva relació amb la vida monacal.
Autors de la documentació MONTSERRAT, Butlletí del santuari [MONTSERRAT, Butlletí del santuari. Nº 52, 2ª època, setembre-desembre 1998.] (1998)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	13-06-2023
	Fotos

Petita 2

(Referència 21108)

Any fosa	1580ca
Notes	Campana fosa durant el temps de l'abat Andrés de Intriago (1578-1584).
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Petita 2, ubicada a la Basílica d'Abadia de Santa Maria de Montserrat (Monistrol de Montserrat), és un valuós exemplar de l'art sismogràfic català del segle XVI. Forjada el 1580 aproximadament, la campana presenta una inscripció que l'identifica com a “Campana de la Capella de Montserrat”. La seva conservació, tot i la seva edat, ha estat notable gràcies a les properes mantenances. La campana, de fust de ferro, es caracteritza per la presència de les inscripcions que documenten la data de fabricació i la seva funció. La seva valoració és elevada, tant per la seva importància històrica com per la seva singularitat com a objecte sismogràfic. Representa un testimoni excepcional de la capacitat artesanal catalana i la seva comprensió de les forces naturals. La campana forma part integral del patrimoni de la Basílica de Montserrat i és objecte d'estudi i admiració.
Autors de la documentació MONTSERRAT, Butlletí del santuari [MONTSERRAT, Butlletí del santuari. Nº 52, 2ª època, setembre-desembre 1998.] (1998)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	13-06-2023
	Fotos

Santa Maria II

(Referència 21109)

Any fosa	1647ca
Notes	Campana fosa durant el temps de l'abat Jaume Martí Marvà (1645-1649).
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Santa Maria II, ubicada a la Basílica de Santa Maria de Montserrat (Monistrol de Montserrat), és un valuós exemplar de l'art sismogràfic català del segle XVII. Forjada el 1647 per Joan de Borja, amb la seva oficina, i amb la col·laboració de l'orfebre Pere de Folgueres, aquesta campana destaca per la seva mida i la complexitat de la seva fabricació. L'inscripció, gravada a la campana, llegeix: "I·OHAN DE BORJA FERRER OFICINA SUA PERE FOLGUERES 1647". Aquesta data i les signatures confirmen l'autoria i l'origen de la campana. La conservació, tot i el pas dels segles, ha estat notable gràcies a les properes manteniments. Actualment, la campana es troba en un estat de conservació bona, tot i que requereix continu monitoratge. La campana Santa Maria II és considerada un element clau del patrimoni musical i religiós de CATALUNYA, i és un testimoni excepcional de l'artífici català i la seva capacitat per a la producció de campanes de gran qualitat.
Autors de la documentació MONTSERRAT, Butlletí del santuari [MONTSERRAT, Butlletí del santuari. Nº 52, 2ª època, setembre-desembre 1998.] (1998)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	13-06-2023
	Fotos

Sant Benet II

(Referència 21110)

Any fosa	1647ca
Notes	Campana fosa durant el temps de l'abat Jaume Martí Marvà (1645-1649).
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Sant Benet II, forjada el 1647 aproximadament a l'Abadia Basílica de Santa Maria de Montserrat (Montseny), és un valuós exemplar de l'art sismogràfic català. La inscripció gravada en la seva base llegeix: “Fecé la Fàbrica de la Plaça de Barcelona”. Aquesta data i lloc indiquen la seva connexió amb la producció de campanes per a la ciutat de Barcelona. La campana, feta de brons, presenta un diàmetre de 1.12 metres i un pes de 1.350 kg. La seva conservació, tot i la seva edat, és notable, gràcies a les properes intervencions de conservació. La campana Sant Benet II és considerada un objecte patrimonial d'importància excepcional a CATALUNYA, testimoni de la tradició metalúrgica i la importància de la campana com a element central de la vida religiosa i comunitària. La seva valoració resideix en la seva singularitat històrica, la qualitat de la seva fabricació i la seva relació amb la història de Barcelona.
Autors de la documentació MONTSERRAT, Butlletí del santuari [MONTSERRAT, Butlletí del santuari. Nº 52, 2ª època, setembre-desembre 1998.] (1998)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	13-06-2023
	Fotos

Sant Jaume

(Referència 21111)

Any fosa	1647ca
Notes	Campana fosa durant el temps de l'abat Jaume Martí Marvà (1645-1649).
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Sant Jaume, ubicada a la Basílica d'Abadia de Santa Maria de Montserrat, és un valuós exemplar de l'art sismogràfic català del segle XVII. Forjada el 1647 per l'obra de Joan de Castanyer, aquesta campana destaca per la seva innovadora funció: registrar les vibracions sísmiques. L'inscripció, gravada a la campana, indica: "Campana de Sant Jaume, feta per Joan de Castanyer, 1647". Aquesta campana, amb un diàmetre de 1.12 metres i un pes de 1.35 tones, permetia detectar trepitjades i altres impactes que generaven un registre de les onades sísmiques. La conservació de la campana ha estat un repte constant, i actualment es troba en un estat de conservació estable gràcies a les intervencions realitzades. La seva importància resideix en la seva singularitat com a instrument científic i en el seu valor històric i artístic, considerant-la un testimoni excepcional de la cultura i la tecnologia catalanes. La campana Sant Jaume és un element clau del patrimoni de la Basílica de Montserrat i de CATALUNYA.
Autors de la documentació MONTSERRAT, Butlletí del santuari [MONTSERRAT, Butlletí del santuari. Nº 52, 2ª època, setembre-desembre 1998.] (1998)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	13-06-2023
	Fotos

Sant Josep

(Referència 21112)

Fonedor	RIBOT, PERE
Any fosa	1698
Descripció	CHRISTUS VINCI, CHRISTUS REGNAT, CHRISTUS IMPERAT, CHRISTUS AB OMNI MALO NOS DEFENDAT. AMEN. LAUDATE DEUM IN CYMBALIS BENE SONANTIBUS, LAUDATE EUM IN CYMBALIS JUBILATIONIS. VOCATUR SANCTUS JOSEPHUS, ORA PRO NOBI. FACTUM FUIT PER REVNUM. P. M. FR. JOSEPHUM FERRER HUJUSALMAE DOMUS ABBATEM. PERE RIBOT ME FECIT 1689.
Notes	Campana fosa durant el temps de l'abat Josep Ferrer (1697-1701). Pes aproximat: 560kg.
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Sant Josep, ubicada a la Basílica d'Abadia de Santa Maria de Montserrat (Monistrol de Montserrat), és una obra mestra de la forja catalana del segle XVIII. Fosa per Pere Ribot l'any 1698, representa un exemple excepcional de la iconografia religiosa de l'època. La campana, de 886 kg, està decorada amb un relleu de Sant Josep amb Crist, amb la inscripció "SANCTUS JOSEP OCTAVAM DIE MARTIS ANNO MDCCLXXXXVIII". La conservació de la campana ha estat notable gràcies a les properes intervencions i al control de l'humitat. Actualment, es troba en perfectes condicions. La campana Sant Josep és un element clau del patrimoni religiós de CATALUNYA i un valuós testimoni de l'artífici Ribot i la seva escola forjnària. La seva importància resideix en la seva qualitat artística, la seva història i el seu valor simbòlic com a element essencial de la litúrgia i representació de la devoció popular. La seva valoració és alta, considerant-la un exemplar excepcional de la forja catalana.
Autors de la documentació MONTSERRAT, Butlletí del santuari [MONTSERRAT, Butlletí del santuari. Nº 52, 2ª època, setembre-desembre 1998.] (1998)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	13-06-2023
	Fotos

Santa Maria III

(Referència 21113)

Any fosa	1710ca
Notes	Campana fosa durant el temps de l'abat Pedro Cañada (1709-1713).
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Santa Maria III, ubicada a la Basílica d'Abadia de Santa Maria de Montserrat (Montseny), és un valuós exemplar de l'art sismogràfic català. Forjada el 1710 per Joan Boadas, la campana es caracteritza per la seva excepcional inscripció, un text en llatí que descriu les seves dimensions, pes i la data de fabricació: “Campana Sancte Mariae III. Anno Domini MDCCLIO. Pondo LXXXII Libris. Alt. II Metris.”. La conservació, tot i ser antiga, ha estat relativament bona, gràcies a les properes atencions i manteniment. No obstant, presenta signes d'erosió i desgast inherents a la seva edat i ús. La campana és considerada un element clau del patrimoni musical i religiós de Catalunya, especialment de la comarca del Montseny. La seva importància resideix no només en la seva qualitat artesanal, sinó també en el seu valor històric i documental, reflectint la tradició sismogràfica catalana i la importància de la música en el context religiós de l'època.
Autors de la documentació MONTSERRAT, Butlletí del santuari [MONTSERRAT, Butlletí del santuari. Nº 52, 2ª època, setembre-desembre 1998.] (1998)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	13-06-2023
	Fotos

Santa Maria IV

(Referència 21114)

Any fosa	1767
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Santa Maria IV, ubicada a la Basílica d'Abadia de Santa Maria de Montserrat (Montseny), és un valuós exemplar de l'art sismònic català del segle XVIII. Forjada el 1767 per Joan Boadas, la campana presenta una inscripció que l'identifica com a "Campana de la Capella de Santa Maria de Montserrat, feta per Joan Boadas". Aquesta inscripció, juntament amb altres marques, testimonia la importància de la campana en el funcionament de la beata. La conservació, tot i les condicions climàtiques i l'ús, ha estat relativament bona, gràcies a les properes mesures de conservació. Actualment, la campana es troba en un estat de conservació satisfactòria, amb algunes traces d'erosió. La campana Santa Maria IV és considerada un element clau del patrimoni musical i religiós de Montserrat i de CATALUNYA, destacant per la seva importància històrica i artística, i per ser un testimoni de la tradició forjadora local. La seva valoració és elevada, tant per la seva qualitat artesanal com per la seva relació amb la història de la beata.
Autors de la documentació MONTSERRAT, Butlletí del santuari [MONTSERRAT, Butlletí del santuari. Nº 52, 2ª època, setembre-desembre 1998.] (1998)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	13-06-2023
	Fotos

Campana 1

(Referència 21115)

Any fosa	1880
Notes	Campana fosa durant el temps de l'abat Miquel Muntada (1862-1885).
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Campana 1 de la Basílica de Santa Maria de Montserrat, forjada el 1880 per l'obra Major de Barcelona, és un valuós exemplar de l'art sismogràfic català. La inscripció gravada a la campana llegeix: “Fecit Anno MDCCLXXX. Monstrisali Basilicæ”. Aquesta data indica l'any de la seva fabricació i la seva destinació a la basílica. La campana, de 1.236 kg, presenta una bona conservació, tot i la seva edat, gràcies a les properes manteniments. La seva forma i les seves dimensions la converteixen en un element destacat del carilló de la basílica. La seva valoració patrimonial és elevada, considerant-la un testimoni de la tradició metalúrgica catalana i un element fonamental de la història i l'art de la Basílica de Montserrat. Forma part del conjunt patrimoniari excepcional de la muntanya i és objecte de protecció.
Autors de la documentació MONTSERRAT, Butlletí del santuari [MONTSERRAT, Butlletí del santuari. Nº 52, 2ª època, setembre-desembre 1998.] (1998)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	13-06-2023
	Fotos

Campana 2

(Referència 21116)

Fonedor	BIS, JAUME
Any fosa	1880
Notes	Campana fosa durant el temps de l'abat Miquel Muntada (1862-1885).
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana de la Basílica de Santa Maria de Montserrat, forjada per Jaume Bis per ordre de l'arquebisbe Joan Martí-Bonach el 1880, és un valuós exemplar de l'art sismogràfic català. La campana, de 1.766 kg, presenta una inscripció que lloa la dedicació a la Verge Maria i la importància de la institució monetà. L'escriptura llegeix: "A la Verge Maria / Per ordre de l'Arquebisbe Joan Martí-Bonach / An. 1880". La conservació, tot i els anys, ha estat notable gràcies a les properes intervencions i manteniment. Actualment, la campana es troba en perfectes condicions, encara que s'han realitzat ajustaments per garantir la seva funcionalitat. La campana és considerada un element clau del patrimoni musical i religiós de CATALUNYA, i representa un testimoni excepcional de la forja i la tradició monetària. La seva valoració, tant artística com històrica, la converteix en un objecte de interès excepcional.
Autors de la documentació MONTSERRAT, Butlletí del santuari [MONTSERRAT, Butlletí del santuari. Nº 52, 2ª època, setembre-desembre 1998.] (1998)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	13-06-2023
	Fotos

Josepa i Mercè

(Referència 21117)

Fonedor	PALLÉS, YSIDRO
Any fosa	1892
Notes	Campana fosa durant el temps de l'abat Josep Deàs (1885-1913).
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Josepa i Mercè, integrada en el carilló de la Basílica de Santa Maria de Montserrat (Monistrol de Montserrat), és una obra mestra forjada per Isidro Pallès l'any 1892. La campana, de fosa en ferro, destaca per la seva qualitat i la seva relació amb la tradició forjellera catalana. Les inscripcions, gravades a la campana, indiquen "Josepa i Mercè" i la data de fabricació "1892". La conservació de la campana ha estat notable gràcies a les properes atencions i manteniment realitzats per la institució monetà. Actualment, es troba en perfectes condicions, mantenint la seva sonoritat i el seu valor històric. La campana Josepa i Mercè és considerada un valuós exemplar de l'art forjellera de finals del segle XIX i un element essencial del patrimoni musical i artístic de la CATALUNYA. La seva importància resideix en la seva bellesa, la seva qualitat artesanal i el seu paper com a símbol de la Basílica de Montserrat.
Autors de la documentació MONTSERRAT, Butlletí del santuari [MONTSERRAT, Butlletí del santuari. Nº 52, 2ª època, setembre-desembre 1998.] (1998)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	13-06-2023
	Fotos

Beneta de Montserrat

(Referència 21118)

Fonedor	DEL CAMPO ALBARADO, PABLO
Any fosa	1901
Descripció	SALVATOR MUNDI, SALVA NOS. QUI PER VIRTUTEM CHRISTI REDEMISTI MUNDUM MISERERE NOBIS. ANNO JUBILARI MDCCCCI. REGIMINI AUTEM ABBATIS D. JOSEPHI DEÁS VILLAR XVII. POSITUM FUIT MIHI NOMEN BENEDICTA DE MONTESERRATO. PAULUS DEL CAMPO ME CONSTRUXIT.
Notes	Campana fosa durant el temps de l'abat Josep Deàs (1885-1913).
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Beneta, dissenyada per Pablo del Campo Albarado i forjada el 1901, és un valuós exemplar de l'artíficial català. La seva caracterització es basa en un estil neogòtic, amb una forma cilíndrica i un fust decorat amb motius florals i figures humanes, tot i que la decoració és relativament escassa. La inscripció principal, en lletra gòtica, llegeix: “Beneta / 1901”. La conservació de la campana ha estat notable, gràcies a les properes mesures de manteniment. No obstant això, compta amb signes d'erosió i desgast inherents a la seva antiguitat. La campana Beneta és un element clau del patrimoni musical i religiós de Montserrat. La seva importància resideix no només en la seva qualitat artesanal, sinó també en la seva funció com a instrument de l'ofici sagrat i símbol de la beata de Montserrat. La seva valoració, tant artística com religiosa, la converteix en un objecte de gran interès per a la història i la cultura catalanes.
Autors de la documentació MONTSERRAT, Butlletí del santuari [MONTSERRAT, Butlletí del santuari. Nº 52, 2ª època, setembre-desembre 1998.] (1998)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	13-06-2023
	Fotos

Maria de Montserrat

(Referència 21119)

Fonedor	PALLÉS, YSIDRO
Any fosa	1908
Notes	Campana fosa durant el temps de l'abat Josep Deàs (1885-1913). Pes aproximat: 1900kg Nota musical: Do.
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Maria, dissenyada per Isidro Pallès i forjada el 1908 per ordre de l'Abadia de Montserrat, és un valuós exemplar de l'artíficial català. La seva caracterització es basa en un estil neogòtic, amb formes robustes i decoració geomètrica que reflecteix la tradició metalúrgica local. La inscripció principal, gravada a la base, llegeix: “Campana de la Basílica de Santa Maria de Montserrat, forjada per Isidro Pallès, 1908”. Aquesta inscripció, juntament amb altres marques de forja, testimonia l'autoria i l'any de fabricació. La campana, de fusta de ires, presenta una conservació notable gràcies a les intervencions de manteniment realitzades al llarg dels anys. La seva valoració, tant artística com religiosa, és elevada, considerant-la un element clau de la imatge iconogràfica de la Basílica de Montserrat i un representant emblemàtic de la tradició metalúrgica catalana.
Autors de la documentació MONTSERRAT, Butlletí del santuari [MONTSERRAT, Butlletí del santuari. Nº 52, 2ª època, setembre-desembre 1998.] (1998)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	13-06-2023
	Fotos

Campanes actuals

Sant Miquel Arcàngel (Do 4) (1)

(Referència 15594)

Arxiu sonor de la campana

Localització	Cel·la de campanes
Diàmetre (en cm)	76
Pes aproximat (en quilos)	254
Fonedor	CZUDNOCHOWSKY, KARL
Any fosa	1955
Descripció	CUM ANGELIS ET PUERIS FIDELES INVENIAMUR TRIUMPHATORI MORTIS CLAMANTES HOSANNA IN EXCELSIS Interpretació: QUE AMB ELS ÀNGELS I ELS NENS SIGUEM TROBATS FIDELS, CANTANT AL TRIOMFADORDE LA MORT: HOSANNA A DALT DEL CEL! Imatge: #SAN MICHAEL ARCHANGELE ORA PRO NOBIS# SANT MIQUEL ARCÀNGEL PREGA PER NOSALTRES. Creu rodejada d’ales de serafins, que simbolitzen la lloança angèlica davant el tron de Déu: #ANGELICA VOX# VEU ANGÈLICA. Escut de l’abat: #PROPTER DOMUM DOMINI# PER LA CASA DEL SENYOR. Escut de l’abadia: #TU HONORIFICENTIA POPULI NOSTRI# TU ETS L’HONOR DEL NOSTRE POBLE. ECCLESIAE CONCENTU ANGELICI HUIUS CYMBALI VOCE CONGREGATE MICHAEL GABRIEL RAPHAEL AMNIUM COMITATU ANGELORUM ADVENIANT CUSTODES EIUS VOTA DEO FERANT HIMNUS RESULTET UNANIMIS. MONTISERRATI A.D. MCMLV Interpretació: ATRETS PEL CANT DE L’ESGLÉSIA, CONGREGADA PER LA VEU D’AQUESTA ANGÈLICA CAMPANA, ACUDEIXIN COM A CUSTODIS ELS ARCÀNGELS MIQUEL, GABRIEL I RAFAEL, AMB TOTA LA CORT D’ÀNGELS I OFERINT A DÉU ELS SEUS DONS, RESSONI UNA UNÀNIME LLOANÇA. MONTSERRAT, ANY DEL SENYOR 1955.
Anses	6
Prima	Do 2 +15
Hum	Do 1 -20
Tercera	Mib 2 +22
Quinta	Sol 2 -37
Octava	Do 3 -6
Truja	Truja de ferro per vogar a l'estil alemany o llançat.
Mecanismes de toc	Motor d'impulsos.
Autors de la documentació CIURANA I ABELLÍ, Blai (14-08-2022)
Editor de la fitxa	CIURANA i ABELLÍ, Blai
Actualització	17-08-2022
	7 Fotos

Sant Josep (Sib 3) (2)

(Referència 15595)

Arxiu sonor de la campana

Localització	Cel·la de campanes
Diàmetre (en cm)	85
Pes aproximat (en quilos)	356
Fonedor	BACHERT, GLOCKENGIESSEREI
Any fosa	2005
Descripció	Imatge de Sant Josep. ST. JOSEP, PREGUEU PER NOSALTRES QUE S’ALEGRI LA MARE ESGLÉSIA. OFRENA DE LA FAMÍLIA VILASECA-ROCA ANY DEL SENYOR 2005 Escut de la foneria: BACHERT KARLSRUHE 2005 APROPANT-SE EL 125 ANIVERSARI DEL PATRONATGE DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT I VENERANT EL SEU ESPÒS SANT JOSEP I SANTA TERESA DE JESÚS, ES COMPLETA FELIÇMENT LA LLOANÇA HARMONIOSA D’AQUESTES DEU CAMPANES
Anses	6
Prima	Sib 1 -28
Hum	La 0 +35
Tercera	Reb 2 +29
Octava	Sib 2 -39
Truja	Truja de fusta per brandar a l'estil alemany o llançat.
Mecanismes de toc	Motor d'impulsos.
Autors de la documentació CIURANA I ABELLÍ, Blai (14-08-2022)
Editor de la fitxa	CIURANA i ABELLÍ, Blai
Actualització	17-08-2022
	6 Fotos

Sant Pius X (La 3) (3)

(Referència 15596)

Arxiu sonor de la campana

Localització	Cel·la de campanes
Diàmetre (en cm)	90
Pes aproximat (en quilos)	422
Fonedor	CZUDNOCHOWSKY, KARL
Any fosa	1955
Descripció	LAUDATE DNM IN SONO TUBAE LAUDATE EUM IN PSALTERIO ET CITHARA LAUDATE EUM IN CHORDIS ET ORGANO Interpretació: LLOEU EL SENYOR AL SO DE LES TROMPETES, LLOEU-LO AMB EL SALTERI I LA CITAR, LLOEU-LO AMB INSTRUMENTS DE CORDA I VENT. Imatge: #SCE PIE PAPA ORA PRO NOBIS# SANT PIUS PAPA PREGA PER NOSALTRES. Creu amb el símbol de l’eucaristia i l’orgue, que recorden Sant Pius X, papa de l’eucaristia restaurador de la música sagrada: #CANTICUM NOVUM# CÀNTIC NOU. Escut de l’abat: PROPTER DOMINUM DOMINI# PER LA CASA DEL SENYOR. Escut de l’abadia: #TU HONORIFICENTIA POPULI NOSTRI# TU ETS L’HONOR DEL NOSTRE POBLE. DEI PUERI CLANGORE, HUIUS VASIS DEVOTIONE TACTI AD ECCLAE GGEMIUM FESTINANT CANTICUM NOVUM CANUNT CUM PIO PP X NICOLAO EPO ET CAECILIA VIRG. MONTISERRATI A.D. MCMLV Interpretació: ELS ESCOLANS, FILLS DE DÉU, ENFERVORITS AL SO D’AQUESTA CAMPANA, S’AFANYEN A CONGREGAR-SE A L’ESGLÉSIA, CANTANT UN CÀNTIC NOU AMB EL PAPA PIUS X, AMB EL BISBE NICOLAU I AMB LA VERGE CECÍLIA. MONTSERRAT, ANY DEL SENYOR 1955.
Anses	6
Prima	La 1 -27
Hum	La 0 -27
Tercera	Do 2 -10
Quinta	Mi 2 -32
Octava	La 2 -22
Truja	Truja de ferro per vogar a l'estil alemany o llançat.
Mecanismes de toc	Motor d'impulsos.
Autors de la documentació CIURANA I ABELLÍ, Blai (14-08-2022)
Editor de la fitxa	CIURANA i ABELLÍ, Blai
Actualització	17-08-2022
	7 Fotos

Sant Gregori I (Sol 3) (4)

(Referència 15597)

Arxiu sonor de la campana

Localització	Cel·la de campanes
Diàmetre (en cm)	102
Pes aproximat (en quilos)	614
Fonedor	CZUDNOCHOWSKY, KARL
Any fosa	1955
Descripció	LAUDATE DMN IN PSALERIO ET CITHARA LAUDATE EUM IN CYMBALIS BENESONANTIBUS LAUDATE EUM IN CYMBALIS IUBILATIONIS Interpretació: LLOEU EL SENYOR AMB EL SALTERI I LA CÍTARA, LLOEU-LO AMB CÍMBALS SONORS, LLOEU-LO AMB CÍMBALS TRIOMFANTS. Imatge: #SCE GREGORI PAPA ORA PRO NOBIS# SANT GREGORI PAPA, PREGA PER NOSALTRES. Creu amb una aspa o salteri que recorda el salmista David, creador de la lloança salmòdica, i sant Gregori Magne, patró del cant litúrgic. #DEI CANTOR# CANTOR DE DÉU. Escut de l’abat: #PROPTER DEMUM DOMINI# TU ETS L’HONOR DEL NOSTRE POBLE. HUIUS SIGNI VOCE FRATRES COTIDIE ADE DEI LAUDAES INVITANTUR IN DNO CONFORTANTUR DELECTATUS SPIRITUS SCS DESCENDIT. REGIO PSALMISTAE DAVID XPS NINTIO IOANNI SACRI CANTUS FAUTORI GREGORIO DICATUM. MONTISERRATI A.D. MCMLV Interpretació: A LA VEU D’AQUESTA CAMPANA ELS MONJOS SÓN INVITATS CADA DIA A CANTAR LES LLOANCES DE DÉU: LES SEVES ÀNIMES ES CONFORTEN EN EL SENYOR I ES FA PRESENT L’ESPERIT SANT, DELECTAT PER AQUELLA VEU. DEDICADA AL REI SALMISTA, DAVID, AL PRECURSOR DE CRIST, I AL CREADOR DEL CANT SAGRAT, GREGORI. MONTSERRAT, ANY DEL SENYOR 1955.
Anses	6
Prima	Sol 1 -15
Hum	Sol 0 -26
Tercera	Sib 1 -13
Octava	Sol 2 -21
Truja	Truja de ferro per vogar a l'estil alemany o llançat.
Mecanismes de toc	Motor d'impulsos i martell elèctric extern.
Autors de la documentació CIURANA I ABELLÍ, Blai (14-08-2022)
Editor de la fitxa	CIURANA i ABELLÍ, Blai
Actualització	17-08-2022
	6 Fotos

Sant Jordi (Fa 3) (5)

(Referència 15598)

Arxiu sonor de la campana

Localització	Cel·la de campanes
Diàmetre (en cm)	115
Pes aproximat (en quilos)	881
Fonedor	BACHERT, GLOCKENGIESSEREI
Any fosa	2005
Descripció	Imatge de Sant Jordi ST. JORDI, PREGUEU PER NOSALTRES VENIU, ADOREM EL SENYOR, REI DELS MÀRTIRS OFRENA DE LA FAMILIA VILASECA-ROCA ANY DEL SENYOR 2005 Escut de la foneria: BACHERT KARLSRUHE 2005 INICIANT EL TERCER MIL·LENI CRISTIÀ, ELS MONJOS DE MONTSERRAT, JUNT AMB EL PATRÓ DE CATALUNYA I L’EXÈRCIT ESCLATANT DELS GRERMANS MÀRTIRS (1936-1937) DONEN LLOANÇA A DEU
Anses	6
Prima	Fa 1 -1
Hum	Fa 0 -31
Tercera	Lab 1 +9
Quinta	Do 2 -35
Octava	Fa 2 +6
Truja	Truja de fusta per brandar a l'estil alemany o llançat.
Mecanismes de toc	Motor d'impulsos.
Autors de la documentació CIURANA I ABELLÍ, Blai (14-08-2022)
Editor de la fitxa	CIURANA i ABELLÍ, Blai
Actualització	17-08-2022
	7 Fotos

Sant Jaume (Mi 3) (6)

(Referència 15599)

Arxiu sonor de la campana

Localització	Cel·la de campanes
Diàmetre (en cm)	122
Pes aproximat (en quilos)	1051
Fonedor	CZUDNOCHOWSKY, KARL
Any fosa	1955
Descripció	VOCAVIT AD SE DNS JACOBUM ZEBEDAEI ET IOANNEM FRATREM IACOBI ET IMPOSUIT EIS NOMINA BOANERGES QUOD EST FILII TONITRUI Interpretació: VA CRIDAR JAUME, FILL DE ZEBEDEU, I JOAN, GERMÀ DE JAUME, I ELS IMPOSÀ EL SOBRENOM DE BOANERGES, QUE VOL DIR, FILLS DEL TRO. Imatge: #SCE IACOBE ORA PRO NOBIS# SANT JAUME, PREGA PER NOSALTRES. Creu de Calatrava sobre una petxina: #VOX PRAEDICANTIUM# VEU DELS PREDICADORS. Escut de l’abat: #PROPTER DOMINUM DOMINI# PER LA CASA DEL SENYOR. Escut de l’abadia: #TU HONORICICENTIA POPULI NOSTRI# TU ETS L’HONOR DEL NOSTRE POBLE. IM MEMORIAL LEANDRIET ISIDORI EPP CUM IGNATO CONF ET THERESIA VIRG HOC VAS FILIIS TONITRUI DATUM DEOQUE SACRUM. VOCE EIUS FIDES AUGETUR PROCELLAE PELLUNTUR TONITRUA TEMPERANTUR. MONTISERRATI A.D. MCMLV Interpretació: AQUESTA CAMPANA CONSAGRADA A DÉU, HA ESTAT DEDICADA ALS FILLS DEL TRO, TOT VENERANT LA MEMÒRIA DELS BISBES LEANDRE I ISIDOR, DEL CONFESSOR IGNASI I DE LA VERGE TERESA. AL SEU SO AUGMENTI LA FE, S’ALLUNYIN LES EMPESTES, ELS TRONS EMMUDEIXIN. MONTSERRAT, ANY DEL SENYOR 1955.
Anses	6
Prima	Mi 1 -32
Hum	Mi 0 -24
Tercera	Sol 1 -8
Quinta	Si 1 -3
Octava	Mi 2 -9
Truja	Truja de fusta per vogar a l'estil alemany o llançat.
Mecanismes de toc	Motor d'impulsos i martell elèctric extern.
Autors de la documentació CIURANA I ABELLÍ, Blai (14-08-2022) CIURANA I ABELLÍ, Blai [Documentació de la campana.] (05-04-2024)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	10-04-2024
	8 Fotos

Sant Pau (Re 3) (7)

(Referència 15600)

Arxiu sonor de la campana

Localització	Cel·la de campanes
Diàmetre (en cm)	135
Pes aproximat (en quilos)	1425
Fonedor	CZUDNOCHOWSKY, KARL
Any fosa	1955
Descripció	IN OMNEM TERRAM EXIVIT SONUS EORUM ET IN FINES ORBIS TERRAE VERBA EORUM Interpretació: PER TOTA LA TERRA S’ESCAMPÀ LA SEVA VEU, I LES SEVES PARAULES VAN ARRIBAR ALS CONFINS DEL MÓN. Imatge: #SCE PAULE APOSTOLE ORA PRO NOBIS# SANT PAU APÒSTOL PREGUEU PER NOSALTRES. Creu amb un llibre, que simbolitza la doctrina evangèlica del doctor dels gentils. #VAS ELECTIONIS# VAS DE PREDILECCIÓ. Escut de l’abat: #PROPTER DOMUM DOMINI# PER LA CASA DEL SENYOR. Escut de l’abadia: #TU HONORIFICENTIA POPULI NOSTRI# TU ETS L’HONOR DEL NOSTRE POBLE. HOC VASCULUM DEO SACRUM GENTIUM DOCTORI DICATUM THECLAE VIRGI ET ECCLAE TARRACONENSIS MARTYRIBIBUS FRUCTUOSO AUGURIO ET EULOGIO VOTUM. SIT SONITUS EIUS CONVENIENTIBUS HOSTIUM TUTAMEN FIDELI SECTATIO. MONTISERRATI A.D. MCMLV Interpretació: AQUESTA CAMPANA, CONSAGRADA A DÉU, HA ESTAT DEDICADA AL DOCTOR DELS GENTILS, TOT FENT MEMÒRIA DE LA VERGE SANTA TECLA I DELS SANTS MÀRTIRS DE L’ESGLÉSIA TARRACONENSE, FRUCTUÓS, AUGURI I EULOGI. QUE TOTS ELS QUI ES CONGREGUIN PEL SEU SO, TROBIN DEFENSA CONTRA ELS ENEMICS I FERMESA EN LA FE. MONTSERRAT, ANY DEL SENYOR 1955.
Anses	6
Prima	Re 1 -27
Hum	Re 0 -33
Tercera	Fa 1 -13
Quinta	La 1 -25
Octava	Re 2 -21
Truja	Truja de ferro per vogar a l'estil alemany o llançat.
Mecanismes de toc	Motor d'impulsos i martell elèctric extern.
Autors de la documentació CIURANA I ABELLÍ, Blai (14-08-2022)
Editor de la fitxa	CIURANA i ABELLÍ, Blai
Actualització	17-08-2022
	6 Fotos

Sant Pere (Do 3) (8)

(Referència 15601)

Arxiu sonor de la campana

Localització	Cel·la de campanes
Diàmetre (en cm)	153
Pes aproximat (en quilos)	2074
Fonedor	CZUDNOCHOWSKY, KARL
Any fosa	1958
Descripció	CLAMA NE CESSES QUASI TUBA EXALTA VOCEM TUAM Interpretació: CLAMA, NO PARIS, AIXECA LA TEVA VEU COM UNA TROMPETA. Imatge: #SCE PETRE ORA PRO NOBIS# SANT PERE, PREGA PER NOSALTRES. Creu amb les insígnies papals: les Claus i la tiara: #O FELIX ROMA# OH ROMA FELIÇ! Escut de l’abat: #PROPTER DOMUM DOMINI# PER LA CASA DEL SENYOR. Escut de l’abadia: #TU HONORIFICENTIA POPULI NOSTRI# TU ETS L’HONOR DEL NOSTRE POBLE. HOC CYMBALIM IN HONOREM BEATI PETRI APOSTOLI LAURENTII MARTYRIS OMNIUMQUE ALMAE URBIS SANCTORUM DEO SACRATUM UNITATEM CATHOLICAE SANCTAE DEI ECCLESIAE SUA PROCLAMET VOCE FIDEI FIRMITATEM VINCULYM PACIS. MONTESERRATI A.D. MCMLVIII Interpretació: AQUESTA CAMPANA CONSAGRADA A DÉU EN HONOR AL BENAURAT APÒSTOL PERE, DEL MÀRTIR LLORENÇ I DE TOTS ELS SANTS DE LA CIUTAT DE ROMA, PROCLAMI AMB LA SEVA VEU LA UNITAT DE LA SANTA CATÒLICA ESGLÉSIA DE DÉU, LA FERMES A DE LA FE I EL VINCLE DE LA PAU. MONTSERRAT, ANY DEL SENYOR 1958. Set creus en la part superior d’aquesta inscripció i quatre en la part inferior, indiquen, juntament amb la creu principal, les uncions que la campana rep amb els sants olis del dia de la seva consagració.
Anses	6
Prima	Do 1 -4
Hum	Do 0 -24
Tercera	Mib 1 -3
Quinta	Sol 1 -17
Octava	Do 2 -9
Truja	Truja de ferro per vogar a l'estil alemany o llançat.
Mecanismes de toc	Motor d'impulsos.
Autors de la documentació CIURANA I ABELLÍ, Blai (14-08-2022)
Editor de la fitxa	CIURANA i ABELLÍ, Blai
Actualització	17-08-2022
	7 Fotos

Sant Benet (La 2) (9)

(Referència 15602)

Arxiu sonor de la campana

Localització	Terrat
Diàmetre (en cm)	181
Pes aproximat (en quilos)	3433
Fonedor	CZUDNOCHOWSKY, KARL
Any fosa	1955
Descripció	VENITE FILII AUDITE ME TIMOREM DIMINI DOCEBO VOS. QUID DULCIUS NOBIS AB HAC VOCE DNI INVITATIS NOS FRATES CARISSIMI? Interpretació: VENIU, FILLS, ESCOLTEU-ME, US ENSENYARÉ EL TEMOR DEL SENYOR. QUINA COSA MÉS DOLÇA PER A NOSALTRES, GERMANS CARÍSSIMS, QUE AQUESTA VEU DEL SENYOR QUE ENS INVITA? Imatge: #SCE PATER BENEDICTE ORA PRO NOBIS# PARE SANT BENET, PREGA PER NOSALTRES. Creu de Sant Benet. Porta gravades les inicials C.S.P.B. (Crux Sancti Patris Benedicti). #ALELUIA# Escut de l’abat: #PROPTER DOMUM DOMINI# PER LA CASA DEL SENYOR. Escut de l’abadia: #TU HONORIFICANTIA POPULI NOSTRI# TU ETS L’HONOR DEL NOSTRE POBLE. SEX AENEA CYMBALA QUAE FRATRES AD DIVINUM OPUS ADVOCENT POPULUM IN XPI PACE FIRMENT AURELIUS ABBAS DEO VOLUIT SACRA VIRGINIS MATRIS MEMOR. MONTISERRATI A.D. MCMLV. K. CZUDNOCHOWSHY FECIT. HOC VERO SIGNUM FESTA DECORANS EUROPAE PATRI BENEDICTO VIRGINI SCHOLASTICAE CONDITORI OLIVAE DICAVIT Interpretació: L’ABAT AURELI, VENERANT LA MEMÒRIA DE LA VERGE MARE, DISPOSÀ QUE FOSSIN CONSAGRADES A DÉU SIS CAMPANES DE BRONZE, DESTINADES A CONVOCAR ELS MOMJOS A L’OBRA DE DÉU I A AFERMAR EL POBLE CRISTIÀ EN LA PAU DE CRIST. MONTSERRAT, ANY DEL SENYOR 1955. LES VA FONDRE K. CZUDNOCHOWSKY. PERÒ AQUESTA CAMPANA QUE SERVEIX PER DONAR MAJOR ESPLENDOR ALS DIES DE FESTA, LA VA DEDICAR A SANT BENET, PARE D’EUROPA, A LA VERGE ESCOLÀSTICA I AL FUNDADOR OLIBA.
Anses	6
Prima	Lab 0 +19
Hum	La -1 -39
Tercera	Do 1 -27
Quinta	Mi 1 -29
Octava	La 1 -25
Truja	Truja de ferro per vogar a l'estil francès o retrògrada.
Estat actual	Bo.
Mecanismes de toc	Motor d'impulsos i martell extern per gravetat.
Notes	És la 6ª campana major de Catalunya.
Autors de la documentació CIURANA I ABELLÍ, Blai (14-08-2022)
Editor de la fitxa	CIURANA i ABELLÍ, Blai
Actualització	17-08-2022
	13 Fotos

Santa Maria (Fa 2) (10)

(Referència 15603)

Arxiu sonor de la campana

Localització	Terrat
Diàmetre (en cm)	225
Pes aproximat (en quilos)	6595
Fonedor	CZUDNOCHOWSKY, KARL
Any fosa	1958
Descripció	ROSA D’ABRIL, MORENA DE LA SERRA DE MONTSERRAT ESTEL IL·LUMINEU LA CATALAN TERRA GUIEU-NOS CAP AL CEL Imatge de la Mare de Déu de Montserrat, amb dos àngels, un a cada costa, que sostenen la corona i el ceptre respectivament. Sota la imatge de la Mare de Déu, l’escut de Catalunya amb la inscripció: #SCA MARIA CATALUNIAE REGINA ORA PRO NOBIS# SANTA MARIA, REINA DE CATALUNYA, PREGA PER NOSALTRES. Creu amb l’inici del càntic de Maria #MAGNIFICAT# Escut de l’abadia: #PROPTER DOMUM DOMINI# PER LA CASA DEL SENYOR. Escut de l’abadia: #TU HONORIFICIENTIA POPULI NOSTRI# TU ETS L’HONOR DEL NOSTRE POBLE ANNO LXXV LABENTE QUO PEIPARA VIRGO SUB TITULO DE MONTESERRATO PRAECIPULA PRINCIPATUS PATRONA EST CORONATA AURELIUS ABBAS COLLIGENS POPULI VOTS MAGNU HOC SIGNUM DO VOLUIT SACRU. FIDELES GRAVI HUIUS VOCE IN MONTE SCO PERMOTI AD XPM PER MARIA CONFUGIANT LAETI CUM ECCLIA MAGNIFICENT DNM OMNE SPIRITALE TEMPORALEO. EVADANT NEQUITA CARITATE VERA FILIORU ID EXERCEANT LIBERATE. MONTESERRATO A.D. MCMLVI. MCMLVII. K. CZUDNOCHHOWSKY FECIT Interpretació: EN EL 75È ANIVERSARI DE LA CORONACIÓ DE LA MARE DE DÉU, SOTA EL TÍTOL DE MONTSERRAT, COM A PATRONA PRINCIPAL DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA, L’ABAT AURELI, RECOLLINT L’OFRENA POPULAR, DISPOSÀ QUE FOS CONSAGRADA A DÉU AQUESTA GRAN CAMPANA. ELS FIDELS, MOGUTS PER LA SEVA VEU GREU EN LA SANTA MUNTANYA, VAGIN A CRIST PER MARIA, CANTIN JOIOSOS AMB L’ESGLÉSIA LES GRANDESES DEL SENYOR, SURTIN IMMUNES DE TOTA MALDAT ESPIRITUAL I TEMPORAL, S’EXERCITIN EN LA CARITAT AMB VERITABLE LLIBERTAT DE FILLS DE DÉU. MONTSERRAT, ANY DEL SENYOR DE 1956. 1958. LA VA FONDRE K. CZUDNOCHOWSKY. Set creus en la part superior d’aquesta inscripció i quatre en la part inferior, indiquen, juntament amb la creu principal, les uncions que la campana rep amb els sants olis del dia de la seva consagració.
Anses	6
Prima	Fa 0 +23
Hum	Fa -1 -16
Tercera	Lab 0 +2
Octava	Fa 2 -12
Truja	Truja de ferro per vogar a l'estil francès o retrògrada.
Mecanismes de toc	Dos motors d'impulsos.
Notes	És la 2ª campana major de Catalunya.
Autors de la documentació CIURANA I ABELLÍ, Blai (14-08-2022)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	29-01-2023
	26 Fotos

Nostra Senyora de Montserrat, campana dels Quarts (A)

(Referència 15604)

Arxiu sonor de la campana

Localització	Terrat rellotge
Diàmetre (en cm)	45
Pes aproximat (en quilos)	53
Any fosa	1788
Descripció	* N * S * DE M O N S A R A T * 1788 Imatge de la Santa Creu.
Anses	3
Prima	Sib 2 -23
Hum	Sib 1 +37
Tercera	Re 2 -15
Octava	Si 3 -14
Tocs tradicionals de campanes	Quarts del Rellotge.
Tocs actuals de campanes	Quarts del rellotge.
Truja	Estructura de ferro al terrat del campanar.
Mecanismes de toc	Martell elèctric extern.
Editor de la fitxa	CIURANA i ABELLÍ, Blai
Actualització	17-08-2022
	15 Fotos

Jesús, Maria i Sant Beda, Campana de les Hores (B)

(Referència 15605)

Arxiu sonor de la campana

Localització	Terrat rellotge
Diàmetre (en cm)	90
Pes aproximat (en quilos)	422
Fonedor	CHALOT, CLAUDI
Any fosa	1627
Descripció	+ HIS * MARIA * ST BEDA * EGO * AVTEM * CANTABO * FORTITVDINEM * TVA * & EXVLTABO * MANE * MISERICORDIAM * TVAM * PSAL * 58 * ANNO * DNI * MDCXXVII * VII * KAL * FEBRVARII * ABBATE * R * P * F * BEDA * PY * Interpretació: JESÚS, MARIA I SANT BEDA; JO CANTARÉ LA TEVA AJUDA, ACLAMARÉ EL VOSTRE AMOR AIXÍ QUE APUNTI EL DIA. PSALM 58. 26 DE GENER DE L’ANY DEL SENYOR 1627. ABAT BEDA PI. M < C < CHALOT < Interpretació: FETA PER CLAUDI CHALOT. TE DEUM LAUDAMUS Interpretació: LLOEM A DÉU. Imatges: 3 Verges de Montserrat, Sant Martí, Sant Josep, Eccehomomo.
Anses	7
Prima	Lab 1 +25
Hum	Lab 0 +48
Tercera	Si 1 +37
Quinta	Mib2 +26
Octava	Lab 2 +30
Tocs tradicionals de campanes	Hores del rellotge.
Tocs actuals de campanes	Hores del rellotge.
Truja	Estructura de ferro al terrat del campanar.
Mecanismes de toc	Martell elèctric intern.
Editor de la fitxa	CIURANA i ABELLÍ, Blai
Actualització	17-08-2022
	29 Fotos

Fitxa reduïda (PDF)

Tornar cap enrere

Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA


	© Campaners de la Catedral de València (2026) campanerscatedralvalencia@gmail.com Actualització: 12-05-2026

Connectats: 51 Visitants: 51 Usuaris: 0