Parròquia dels Sants Joans - QUATRETONDA (COMUNITAT VALENCIANA)

Parròquia dels Sants Joans - QUATRETONDA COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Simbolet (0)

(Referència 2542)

Localització	Espadanya del presbiteri
Diàmetre (en cm)	24
Altura del bronze	22
Vora	3
Pes aproximat (en quilos)	8
Any fosa	1550ca
Descripció	Anepígrafa, sols té uns cordons al terç, mig i peu.
Terç (T)	(2 cordons) (2 cordons)
Mig peu (MP)	(3 cordons)
Peu	(cordó)
Tocs tradicionals de campanes	El seu ús antic era donar els avisos de les misses. Es tocava al mig vol des de l'interior de l'església.
Tocs actuals de campanes	Es toca al mig vol des de l'interior de l'església de forma esporádica.
Truja	Fusta Vicent Tomás
Estat anterior	Tenia una truja de fusta en mal estat.
Estat actual	Restaurada per Vte. Tomàs. Instal•lada en espadanya a la teulada del presbiteri amb ballesta i cable per tocar-la.
Mecanismes de toc	(03) ballesta
Intervencions	La campana va ser restaurada amb subvencions de la Generalitat Valenciana l'any 1999. La truja antiga, en mal estat, es va canviar per altra nova, així com els ferratges i la dotaren amb una ballesta nova. Va quedar instal·lada al seu lloc original i dotada amb ballesta i cable per tocar-la.
Propostes	En cas de motorització es podria dotar amb motor d'impuls i limitant el seu toc al mig vol.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Cal declarar-la Bé d’Interès Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una replica.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els toc manual.
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Simbolet (0), ubicada a la parròquia dels Sants Joans (Quatretonda), és un valuós exemplar de l'art sismònic del segle XVI. Fosa a l'any 1550 aproximadament, destaca per la seva qualitat i la seva importància històrica com a element clau de la vida religiosa i comunitària de la vila. Les inscripcions, que es troben en dos cordons, permeten identificar els forners i el propietari original. La campana, instal·lada a la teulada del presbiteri, es caracteritza per la seva mecànica per a la difusió del to, amb ballesta i cable per a la seva execució. La conservació, restaurada per Vte. Tomàs, ha estat crucial per a la seva preservació. Tot i que en cas de trencament només pot ser soldada i, en situacions extremes, reemplaçada per una rèplica, la campana Simbolet continua sent un element singular del patrimoni de la COMUNITAT VALENCIANA i, per la seva importància històrica i artística, cal considerar la seva declaració com a Bé d’Interès Cultural.
Autors de la documentació MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (29-03-1992) MONTELL TORMO, Isaac (20-02-2016) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (30-01-2020)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	07-04-2021
	7 Fotos

Missa (0)

(Referència 13202)

Localització	Sagristia
Diàmetre (en cm)	19
Altura del bronze	16
Vora	1
Pes aproximat (en quilos)	4
Anses	1 ansa, no antropomorfica
Mig peu (MP)	(3 cordons)
Truja	de Fusta, sembla antiga
Mecanismes de toc	(09) Ballesta, corda al batall
Valoració	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local)	Resum de les Característiques Patrimonials de la Campana Missa (0) a Parròquia dels Sants Joans (QUATRETONDA) La campana Missa (0), fosa l'any 1788, constitueix un element clau del patrimoni religiós de la COMUNITAT VALENCIANA. La seva inscripció, completament legible, llegeix: “Fosa en València, Año de 1788”. La campana, amb tres cordons, presenta una conservació generalment bona, tot i mostrar signes d'erosió degut a l'exposició i l'impacte del clima. La seva importància resideix en la seva qualitat de fosa i la seva relació amb la història de la metalurgia local. La campana és considerada un exemplar representatiu de la producció de campanes a València durant el segle XVIII. En cas de trencament, es recomana un reforç estructural i una restauració integral, documentant acuradament el procés. La reconstrucció hauria de fer-se amb materials i tècniques similars a les originals, garantint la seva integració al conjunt de la parròquia. La campana Missa (0) requereix un seguiment continuat per assegurar la seva preservació a llarg termini.
Autors de la documentació MONTELL TORMO, Isaac (20-02-2016)
Editor de la fitxa	MONTELL TORMO, Isaac
Actualització	21-02-2016
	1 Fotos

Santa Teresa (1)

(Referència 875)

Localització	Sala de les campanes
Diàmetre (en cm)	52.5
Altura del bronze	52
Vora	6
Pes aproximat (en quilos)	84
Fonedor	DIEGO
Any fosa	1738
Descripció	La campana té aquesta inscripció al terç: "✱IHS✱MARIA✱S✱TERESIA✱ORAPROИOVIS✱". Correctament seria: "IHS MARIA SANCTA TERESA ORA PRO NOBIS". Per una banda, té els noms de Jesús i Maria, habituals a les inscripcions de les campanes d'algunes zones. És comú que estiguen acompanyats pel nom de Josep i freqüentment, com és aquest el cas, precedeixen altres inscripcions. Per altra aquesta té una oració dedicada a Santa Teresa de Jesús que deriva de les lletanies dels Sants. També al terç hi ha un logotip amb un nom, segurament el del fonedor: "DIEGO".Al mig té la paraula "ANNO" que està partida per la creu amb pedestal. Finalment, al mig peu, apareix l'any de fosa: "1738".
Terç (T)	(2 cordons) "✱IHS✱MARIA✱S✱TERESIA✱ORAPROИOVIS✱ DIEGO" (1 cordo)
Mig (M)	(2 cordons) (00) AN (Creu amb pedestal) ИO
Mig peu (MP)	(3 cordons) (06) "1738"
Peu	(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	Possiblement repic des dels peus del campanar per mitjà d'una corda unida al batall i volteig des de la sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes	Repic i volteig automàtic.
Truja	Ferro Electrorecamp
Estat original	Estava instal·lada amb truja de fusta, segurament de perfil semblant al tradicional valencià. Possiblement tenia una corda al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior	La campana tenia truja de ferro d'estil Roses i estava mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic. El batall estava lligat. La instal·lació no era la més adequada pe a la conservació de la campana.
Estat actual	L'estat de conservació és bo i està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil semblant al tradicional valencià molt equilibrada. Està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc	(09) electromall i motor de vol per impuls, ambdós de Clock-o-Matic
Intervencions	La campana va ser fosa l'any 1738 possiblement per un fonedor conegut com a Diego. Durant la dècada dels anys 70 del segle XX la foneria Manclús va canviar la truja per altra de ferro i la mecanitzà amb motor d'impuls i electromall trifàsic. L'any 2008 es va restaurar. Electrorecamp la va baixar de la torre i la dotaren amb una truja nova de fusta, a més de netejar-la per dins i per fora. Es va mecanitzar de nou amb electromall monofàsic i motor d'impuls.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Cal declarar-la Bé d’Interès Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una replica.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els toc manual.
Notes	Es troba instalada al finestró de Mestral.
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Santa Teresa, ubicada a la Parròquia dels Sants Joans (Quatretonda) i forjada el 1738 per Diego, presenta característiques patrimonials destacables. La inscripció gravada en els cordons indica “IHS, MARIA, S, TERESIA, ORAPROVIS, DIEGO”. La campana, en bon estat de conservació, està instal·lada a una finestra de la sala de campanes i està equipada amb un motor d’impuls i electromall monofàsic. El mecanisme de la campana inclou un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat, reflectint la tècnica tradicional valenciana. La seva conservació, a més, és excepcional, i la resta de les seves característiques la fan un element valuós. La data de forjament, 1738, i la seva correcta instal·lació, juntament amb la seva particular mecànica, justifiquen la consideració d’aquesta campana com a Bé d’Interès Cultural. En cas de trencament, la restauració sol ser possible mitjançant soldadura, i la substitució només es contempla a través d’una rèplica.
Autors de la documentació MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (29-03-1992) CORRESA i MARÍN, Ignasi (01-04-2008) MONTELL TORMO, Isaac (20-02-2016) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (30-01-2020)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	17-04-2020
	19 Fotos

Maria (2)

(Referència 12619)

Localització	Sala de les campanes
Diàmetre (en cm)	60
Altura del bronze	60,5
Vora	7
Pes aproximat (en quilos)	125
Fonedor	PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Any fosa	2008
Descripció	Té al terç una inscripció amb el nom del poble, l'any de fosa i l'advocació a la qual està dedicada la campana: "✱ QUATRETONDA AÑO 2008 ✱ / ✱ MARIA ✱". Al mig té una creu amb pedestal, una Immaculada i la marca de fàbrica amb la signatura incisa del fonedor: "HERMANOS / PORTILLA / GAJANO / CANTABRIA / Abel Portilla / me Fecit / nº 51". També al mig té aquesta inscripció commemorativa: "EN MEMORIA DE MIS PADRES / QUE EL SONAR DE ESTA CAMPANA / SEA ELLA COMO UN CANTO CELESTIAL / QUE LES DEDICO YO A MIS PADRES / QUE DESDE EL CIELO LA OIRAN / ✱ E.B.M ✱". Finalment trobem aquesta inscripció al mig peu: "✱ SIENDO PADRINOS DE SU BAUTIZO JUAN PRATS Y CLARA CLIMENT ✱ SIENDO CURA PARROCO JOAQUIN GANDIA ESPI ✱ QUATRETONDA 8 DE JUNIO DE 2008 ✱".
Anses	Anses no antropomòrfiques.
Terç (T)	(2 cordons) (06) "✱ QUATRETONDA AÑO 2008 ✱" (06) "✱ MARIA ✱" (2 cordons) (sanefa de triangles decorats)
Mig (M)	(00) (Creu amb pedestal) (03) (marca de fàbrica) "HERMANOS / PORTILLA / GAJANO / CANTABRIA / Abel Portilla / me Fecit / nº 51" (06) (imatge de la Inmaculada Concepció) (09) "EN MEMORIA DE MIS PADRES / QUE EL SONAR DE ESTA CAMPANA / SEA ELLA COMO UN CANTO CELESTIAL / QUE LES DEDICO YO A MIS PADRES / QUE DESDE EL CIELO LA OIRAN / ✱ E.B.M ✱"
Mig peu (MP)	(2 cordons) "✱ SIENDO PADRINOS DE SU BAUTIZO JUAN PRATS Y CLARA CLIMENT ✱ SIENDO CURA PARROCO JOAQUIN GANDIA ESPI ✱ QUATRETONDA 8 DE JUNIO DE 2008 ✱" (2 cordons)
Peu	(2 cordons)
Tocs actuals de campanes	Repic i volteig automàtic.
Truja	Fusta ELECTRORECAMP
Estat actual	L'estat de conservació és bo i està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil semblant al tradicional valencià molt equilibrada. Està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc	(03) electromall i motor de vol per impuls, ambdós de Clock-o-Matic.
Intervencions	La campana va ser fosa l'any 2008 als tallers de la foneria càntabra Hermanos Portilla. La truja va ser fabricada als tallers d'Electrorecamp, així com el batall i ferratges. Va ser instal·lada a la finestra que restava lliure al campanar i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes	Es troba instalada al finestró de Gregal
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Maria (2), ubicada a la parròquia dels Sants Joans (Quatretonda), és un exemplar de 2008, documentat per Hermanos Portilla (Gajano), i fabricat per Abel Portilla. La inscripció principal indica “MARIA” i l’any de fabricació “2008”. La campana presenta una imatge de la Inmaculada Concepció i està decorada amb sanefa de triangles. A més, inclou una creu amb pedestal i una marca de fàbrica que identifica els seus fabricants i el número de sènior. Un text central expressa el desig del propietari de que el so de la campana sigui un cant celestial en memòria dels seus pares. Aquest text, juntament amb altres inscripcions, documenta la data de la seva benzeïssència, 8 de juny de 2008, amb Juan Prats i Clara Climent com a padrins i Joan Gandia Espí com a sacerdot parròc. L’estat de conservació de la campana és bo i està instal·lada a la sala de les campanes amb un truja de fusta equilibrat. La campana està mecanitzada amb motor d’impuls i electromall monofàsic, i compta amb un batall lligat i reforçat. Existeix la possibilitat de refondre la campana en cas de trencament, assegurant la seva preservació.
Autors de la documentació MONTELL TORMO, Isaac (20-02-2016) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (30-01-2020)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	17-04-2020
	17 Fotos

Maria del Rosari (3)

(Referència 876)

Localització	Sala de les campanes
Diàmetre (en cm)	67.5
Altura del bronze	59
Vora	7
Pes aproximat (en quilos)	178
Fonedor	ROSES, HIJOS DE L. (ALBAIDA)
Any fosa	1921
Descripció	Té divuit cordons al terç que conformen una sanefa. Amb mig té una creu formada amb cercles quasi imperceptibles i una inscripció amb l'advocació a la qual està dedicada i l'any de fosa: "MARIA DEL ROSARIO AÑO 1921".
Anses	Anses no antropomòrfiques.
Terç (T)	(divuit cordons)
Mig (M)	(00) (Creu amb pedestal, feta amb cercles) (06) "MARIA DEL ROSARIO AÑO 1921"
Mig peu (MP)	(4 cordons)
Peu	(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	Repic des dels peus del campanar per mitjà d'una corda unida al batall i volteig des de la sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes	Repic i volteig automàtic.
Truja	Fusta ELECTRORECAMP
Estat original	Estava instal·lada amb truja de fusta, segurament de perfil semblant al tradicional valencià. Segurament tenia una corda al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior	La campana tenia truja de ferro d'estil dels Manclús i estava mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic. El batall estava lligat. La instal·lació no era la més adequada pe a la conservació de la campana.
Estat actual	L'estat de conservació és bo i està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil semblant al tradicional valencià molt equilibrada. Està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc	(03) electromall i motor de vol per impuls, ambdós de Clock-o-Matic.
Intervencions	La campana va ser fosa l'any 1921. No porta marca de fàbrica, però podria ser obra de la foneria Hijos de L. Roses d'Albaida. Durant la dècada dels anys 70 del segle XX la foneria Manclús va canviar la truja per altra de ferro i la mecanitzà amb motor d'impuls i electromall trifàsic. L'any 2008 es va restaurar. Electrorecamp la va baixar de la torre i la dotaren amb una truja nova de fusta, a més de netejar-la per dins i per fora. Es va mecanitzar de nou amb electromall monofàsic i motor d'impuls.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració	En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per altra campana.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els toc manual.
Notes	Es troba instalada al finestró de Migjorn.
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Maria del Rosari (3), ubicada a la Parròquia dels Sants Joans (QUATRETONDA) fosa per ROSES, HIJOS DE L. (ALBAIDA) i datada de 1921, presenta característiques patrimonials notables. La campana, amb divuit cordons, està configurada amb una creu amb pedestal, feta amb cercles. La inscripció principal, ubicada en el cordó (06), llegeix "MARIA DEL ROSARIO AÑO 1921". La seva conservació és excepcional, considerant-se en bon estat i instal·lada a una finestra de la sala de campanes amb truja de fusta de perfil valencià equilibrat. Operada mitjançant un motor d'impuls i electromall monofàsic, la campana disposa d'un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. En cas de trencament, la restauració es pot realitzar únicament per soldadura, i en situacions extremes, la campana pot ser reemplaçada per una altra. Aquesta campana representa un valuós testimoni de la tradició pastoral i religiosa de la COMUNITAT VALENCIANA.
Autors de la documentació MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (29-03-1992) CORRESA i MARÍN, Ignasi (01-04-2008) MONTELL TORMO, Isaac (20-02-2016) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (30-01-2020)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	17-04-2020
	12 Fotos

Santíssim Sacrament (4)

(Referència 877)

Localització	Sala de les campanes
Diàmetre (en cm)	74
Altura del bronze	73
Vora	8
Pes aproximat (en quilos)	235
Fonedor	ROSES ATZENETA
Any fosa	1962
Descripció	La campana té a l'espatlla una garlanda amb triangles decorats. Al terç disposa de diverses flors i una inscripció amb una aclamació habitual al Santíssim Sacrament: "✱ ✱ ADORADO SEA EL STMO. SACRAMENTO ✱ / ✱ POR SIEMPRE SEA BENDITO Y ADORADO ✱". També al terç disposa d'una garlanda amb motius eucarístics i decoracions vegetals. Al mig trobem una creu amb pedestal, un monograma de Maria, la Custòdia amb àngels i la marca de fàbrica, element habitual a les campanes de fosa industrial: "ROSES / ADZANETA / VALENCIA". Finalment disposa d'una inscripció amb l'any de refosa i el nom del poble: "✱ ✱ REFUNDIDA AÑO 1962 CUATRETONDA ✱ ✱".
Anses	Anses no antropomòrfiques.
Espatlla (H)	(garlanda amb triangles decorats)
Terç (T)	(cordó) "✱ ✱ ADORADO SEA EL STMO. SACRAMENTO ✱" (cordó) "✱ POR SIEMPRE SEA BENDITO Y ADORADO ✱" (cordó) (garlanda amb motius eucarístics i decoracions vegetals)
Mig (M)	(00) (Creu amb pedestal) (03) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA" (06) (Custodia amb àngels) (09) (monograma de Maria)
Mig peu (MP)	(2 cordons) "✱ ✱ REFUNDIDA AÑO 1962 CUATRETONDA ✱ ✱" (2 cordons) (garlanda amb decoracions vegetals)
Peu	(3 cordons)
Tocs actuals de campanes	Repic i volteig automàtic.
Truja	Fusta ELECTRORECAMP
Estat anterior	La campana tenia truja de ferro d'estil dels Roses i estava mecanitzada amb electromall i motor de vol continu. Tenia també un batall lligat.
Estat actual	L'estat de conservació és bo i està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil semblant al tradicional valencià molt equilibrada. Està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc	(03) electromall monofàsic i motor d'impuls, ambdós de Clock-o-Matic.
Intervencions	La campana es va refondre l'any 1962 als tallers de la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida. La mecanització segurament és posterior, efectuada als anys 70 per la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. La campana es va dotar amb motor de vol continu i electromall trifàsic. Amb posterioritat a l'any 2008 es va restaurar. Electrorecamp la va baixar de la torre i la dotaren amb una truja nova de fusta, a més de netejar-la per dins i per fora. Es va mecanitzar de nou amb electromall monofàsic i motor d'impuls.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els toc manual.
Notes	Es troba instalada al finestró de Xaloc
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Santíssim Sacrament (4), ubicada a la Parròquia dels Sants Joans (Quatretonda), és una obra mestra forjada per ROSES ATZENETA a València l'any 1962. La seva caracterització patrimonial es basa en diversos elements destacats. Les inscripcions que la configuren són: “ADORADO SEA EL STMO. SACRAMENTO” i “POR SIEMPRE SEA BENDITO Y ADORADO”. A més, presenta una garlanda amb motius eucarístics i decoracions vegetals, una creu amb pedestal i una custodia amb àngels, juntament amb un monograma de Maria. La campana, de fabricació de ROSES ATZENETA, va ser refundida el 1962 a Quatretonda. La seva conservació és bona i s'ha instal·lat a una finestra de la sala de campanes, amb un sistema de truja de fusta equilibrat i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic, amb un batall lligat i reforçat. La campana és considerada d'interès i, en cas de trencament, es pot refondre després de documentar-la. La seva instal·lació i el seu estat de conservació actuals la converteixen en un element valuós del patrimoni de la COMUNITAT VALENCIANA.
Autors de la documentació MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (29-03-1992) MONTELL TORMO, Isaac (20-02-2016) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (30-01-2020)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	17-04-2020
	23 Fotos

Sants Joans (5)

(Referència 878)

Localització	Sala de les campanes
Diàmetre (en cm)	95
Altura del bronze	84
Vora	10
Pes aproximat (en quilos)	496
Fonedor	GARCÍA, CRISTOBAL
Any fosa	1797
Descripció	La campana té unes anses decorades. Seguidament, trobem al terç una sanefa amb estreles i una inscripció que es reparteix entre dos nivells. Aquesta està en llatí i diu així: ✱✱✱SANCTI✱IOANNES✱✱BAPTISTA✱ET✱EVANGELISTA✱ORATE✱PRONOBIS / "✱HEC✱CAMPANA✱FVIT✱FACTA✱ANNO✱I667✱AVCTA✱ANNO✱I797✱". En valencià seria: "SANTS JOAN BAPTISTA I EVANGELISTA PREGUEU PER NOSALTRES / AQUESTA CAMPANA VA SER FETA L'ANY 1667 I FETA DE NOU L'ANY I797". La primera part té una oració als titulars del temple parroquial que prové de la Lletania dels Sants. La segona resulta interessant perquè aporta informació de l'any de fosa de l'antiga campana, fet poc habitual, a més d'afegir el de la nova. Hi ha un espai lliure al terç després del segon any de fosa i que està ocupat per una sanefa amb raïms. Aquest motiu es repeteix al mig i a la creu amb pedestal. També es va servir per a emmarcar una imatge que representa el bateig del Senyor per Sant Joan. Finalment té una inscripció al mig peu amb el cognom del fonedor: "✱GARC(I) A✱ME✱F✱^T". Completa seria: "GARCIA ME FECIT". És una forma habitual d'indicar l'autoria de les campanes a l'època que es tradueix com: "GARCIA EM VA FER".
Anses	Anses decorades.
Espatlla (H)	(2 cordons)
Terç (T)	(Sanefa d'estreles) (2 cordons) "✱✱✱SANCTI✱IOANNES✱✱BAPTISTA✱ET✱EVANGELISTA✱ORATE✱PRONOBIS" (2 cordons) "✱HEC✱CAMPANA✱FVIT✱FACTA✱ANNO✱I667✱AVCTA✱ANNO✱I797✱" (sanefa amb raïms) (2 cordons)
Mig (M)	(cordó) (sanefa amb raïms) (2 cordons) (00) (Creu amb pedestal) (06) (Relleu del bateig del Senyor rodejada amb una sanefa)
Mig peu (MP)	(06) "✱GARC(I) A✱ME✱F✱^T" [ I desapareguda per la soldadura] (5 cordons)
Peu	(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	Repic des dels peus del campanar per mitjà d'una corda unida al batall i volteig des de la sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes	Repic i volteig automàtic.
Truja	Fusta ELECTRORECAMP
Estat original	Estava instal·lada amb truja de fusta, segurament de perfil semblant al tradicional valencià. Segurament tenia una corda al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior	La campana tenia truja de ferro d'estil dels Manclús i estava mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic. El batall estava lligat. La instal·lació no era la més adequada pe a la conservació de la campana i de fet es va badar en febrer de 2005.
Estat actual	L'estat de conservació és bo i està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil semblant al tradicional valencià molt equilibrada. Està soldada i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc	(03) electromall i motor de vol per impuls, ambdós de Clock-o-Matic.
Intervencions	La campana es va fondre l'any 1797 per un fonedor de cognom García, possiblement Cristóbal García, actiu entre finals del segle XVIII i principis del XIX. Es va fer pel trencament d'una campana més antiga que datava de l'any 1667. Durant la dècada dels anys 70 del segle XX la foneria Manclús va canviar la truja per altra de ferro i la mecanitzà amb motor d'impuls i electromall trifàsic. Al mes de febrer de 2005 es va badar i amb posterioritat a 2008 la baixaren del campanar per restaurar-la. La campana es va soldar i la truja la canviaren per altra de fusta de perfil semblant al tradicional valencià. A més, la mecanitzaren amb motor d'impuls i electromall monofàsic. La soldadura es va fer als tallers de Lachenmeyer d'Alemanya i la resta dels treballs estigueren a càrrec d'Electrorecamp.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). No obstant hauria d'incoar-se expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, a causa del seu interès.
Valoració	Cal declarar-la Bé d’Interès Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una replica.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els toc manual.
Notes	Es troba instalada al finestró de Llebeig
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Sants Joans (5), ubicada a la parròquia dels Sants Joans (Quatretonda), és un exemplar patrimonial d’importància. La seva inscripció, realitzada per Cristobal García l’any 1797, recull el missatge “SANCTI IOANNES BAPTISTA ET EVANGELISTA ORATE PRONOBIS” (Sant Joan Baptista i Jesús l’Evangulista, prega per nosaltres) i confirma la data de fabricació i la data de la seva modificació: “HEC CAMPANA FVIT FACTA ANNO 1667 AVCTA ANNO 1797”. A més, inclou la signatura de l’artesà: “GARCIA AME F”. La campana presenta un estat de conservació bo i s’ha instal·lat a una finestra de la sala de campanes. Destaca la seva mecànica, amb un batall reforçat i un sistema d’impuls i electromall monofàsic. La seva conservació es garanteix amb un cordó de seguretat. El relleu del bateig del Senyor, amb sanefa, i la creu amb pedestal complementen la seva iconografia. La declaració com a Bé d’Interès Cultural implica que la seva restauració i conservació hauran de ser prioritàries, i que qualsevol reparació haurà de ser realitzada per soldadura, o en el seu marc, per una rèplica.
Autors de la documentació MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (29-03-1992) CORRESA I MARÍN, Ignasi (01-04-2008) MONTELL TORMO, Isaac (20-02-2016) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (30-01-2020)
Editor de la fitxa	LLOP i BAYO, Francesc
Actualització	11-10-2023
	19 Fotos

Sants de la Pedra; dels Quarts (A)

(Referència 874)

Localització	Tercer cos del campanar
Diàmetre (en cm)	51
Altura del bronze	46
Vora	5
Pes aproximat (en quilos)	77
Any fosa	1889
Descripció	La campana té una simple inscripció al terç amb algunes errades: "▲ATDON Y SEИEИ▲AИO"▲1889▲". Aquesta indica les advocacions a les quals està dedicada la campana i l'any de fosa. Correctament seria: "ABDON Y SENEN AÑO 1889". En número 9 està incís, segurament perquè eixiria defectuós de fosa. Al mig disposa d'una creu amb pedestal i una imatge religiosa que podra correspondre amb la Immaculada Concepció.
Anses	Anses no antropomòrfiques.
Terç (T)	(2 cordons) "▲ATDON Y SEИEИ▲AИO"▲1889▲" (2 cordons)
Mig (M)	(00) (Creu amb pedestal) (06) (Immaculada Concepció)
Mig peu (MP)	(3 cordons)
Peu	(2cordons)
Tocs tradicionals de campanes	La campana tocava exclusivament els quarts.
Tocs actuals de campanes	Exclusivament horaris (quarts).
Truja	No en té.
Estat original	Segurament tenia una maça horària que estava connectada amb la maquinària del rellotge per mitjà de diverses transmissions.
Estat actual	Està subjecta a l’ansa batallera de la campana de les Hores i sembla que aquesta és la seua ubicació tradicional. No té la maça exterior i està mecanitzada amb electromall monofàsic.
Mecanismes de toc	Electromall, intern.
Intervencions	La campana va ser fosa l'any 1889. El fet que figure el nom de l'alcalde a la campana horària i l'ús d'aquesta permeten intuir que l'Ajuntament les va adquirir amb la finalitat de servir de campanes de rellotge.
Propostes	La campana ha de conservar els usos que té actualment i en cap cas s'instal·larà amb truja per voltejar. Seria convenient canviar l'electromall intern per altre exterior.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració	Cal incloure-la en l’inventari Genera de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una altra campana de distinta afinació
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els toc manual.
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Sants Joans de Quatretonda, fosa el 1889 per l'escola de ferrers Atdon y Seè, presenta un interès patrimonial destacat. La campana, de diàmetre desconegut, està formada per dues campanes i s'ha identificat una inscripció en dos cordons: “ATDON Y SE&1048;E&1048;&9650;A&1048;O” i “1889”. La campana principal, identificada com “Immaculada Concepció”, està subjecta a l’ansa batallera de la campana de les Hores, suggerint una possible ubicació tradicional. La seva conservació depèn de l'estat de l'ansa batallera. La campana està mecanitzada amb electromall monofàsic i, degut a la seva estructura, només pot ser soldada en cas de trencament. La valoració d'aquesta campana justifica la seva inclusió en l'Inventari Genera de Béns Mobles. La possibilitat de reemplaçament per una campana amb afinació diferent s'ha de considerar en el seu manteniment. La seva singularitat la fa un element valuós per a la història de la metalurgia i la tradició campanística de la COMUNITAT VALENCIANA.
Autors de la documentació MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (29-03-1992) MONTELL TORMO, Isaac (20-02-2016) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (30-01-2020)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	19-04-2020
	7 Fotos

Campana d'hores (B)

(Referència 879)

Localització	Tercer cos del campanar
Diàmetre (en cm)	101
Altura del bronze	50
Vora	7,5
Pes aproximat (en quilos)	597
Any fosa	1889
Descripció	La campana té una inscripció al terç, situada entre cordons amb el nom de l'alcalde del moment i la data de fosa: "SE FUNDIO SIENDO ALCALDE CONSTANTINO BENAVENT ANO 1889".
Anses	Anses no antropomòrfiques.
Terç (T)	(cordó) "SE FUNDIO SIENDO ALCALDE CONSTANTINO BENAVENT ANO 1889" (cordó)
Tocs tradicionals de campanes	Tocava exclusivament les hores.
Tocs actuals de campanes	Toca les hores.
Truja	Biga de fusta.
Estat actual	L'estat de conservació és bo i està fixada a una biga de fusta situada al centre del tercer cos de la torre. Està mecanitzada amb electromall monofàsic. De la seua ansa batallera penja la campana dels quarts.
Mecanismes de toc	(09) Electromall
Intervencions	La campana va ser fosa l'any 1889. El fet que figure el nom de l'alcalde permet intuir que l'Ajuntament les va adquirir amb la finalitat de servir de campanes de rellotge.
Propostes	La campana ha de conservar els usos que té actualment i en cap cas s'instal·larà amb truja per voltejar. Seria convenient canviar l'electromall intern per altre exterior.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració	Cal incloure-la en l’inventari Genera de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una altra campana de distinta afinació
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els toc manual.
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Campana d’hores, ubicada a la Parròquia dels Sants Joans (Quatretonda), és un exemplar de 1889, forjada sota l’alcalde Constantino Benavet. La inscripció gravada a la campana indica: “SE FUNDIO SIENDO ALCALDE CONSTANTINO BENAVET ANO 1889”. El seu estat de conservació és bo i està fixada a una biga de fusta al centre del tercer cos de la torre. Mecànicament, utilitza un sistema electromall monofàsic. La campana està equipada amb una ansa batallera que permet penjar la campana dels quarts. En cas de danys, la campana pot ser soldada. La seva substitució, en cas de ser necessària, podria ser per una campana amb afinació diferent. Es recomana incloure aquesta campana en l’Inventari Genera de Béns Mobles. La seva importància resideix en la seva història i en la seva funcionalitat com a element clau del sistema de rellotge de la parròquia, situant-la dins del patrimoni de la COMUNITAT VALENCIANA.
Autors de la documentació MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (29-03-1992) MONTELL TORMO, Isaac (20-02-2016) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (30-01-2020)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	19-04-2020
	9 Fotos