| Localització | Sala de campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 39 |
| Pes aproximat (en quilos) | 34 |
| Any fosa | 1781 |
| Descripció | Se situem davant d'una campaneta ben interessant, fosa el 1781 per un fonedor ambulant d'identitat incerta, sovint al marge de les convencions més esteses entre els seus col·legues. En aquest sentit, l'element més interessant de la peça el constitueix la seua creu exterior, ara capgirada cap a l'interior del campanar. Front a l'estés costum d'elevar les creus sobre pedestals escalonats, el fonedor opta per realçar-la sobre una peanya entre dos aletons, d'aires decididament barrocs. Més senzills són els textos. Al terç, el fonedor va limitar-se a traduir, del llatí a l'espanyol, les primeres paraules de la Salutació Angèlica (Lc 1, 28): "ABEMARIA DEGRACIA PLENA". I a continuació, va inscriure l'any de la fosa de la campana: "ANO DE M D CC LXXXI". |
| Terç (T) |
(Cordó) "ABEMARIA DEGRACIA PLENA ANO DE M D CC LXXXI" (Cordó) |
| Mig (M) | (06) (Creu radiant elevada sobre un pedestal barroc, amb la cartel·la de l'"INRI") |
| Mig peu (MP) | (Tres cordons) |
| Tocs actuals de campanes | En desús. |
| Truja | Truja metàl·lica dels Roses d'Atzeneta d'Albaida. |
| Estat original | Segons algunes fonts orals, la campaneta fou donada a la nova parròquia de sant Josep per la veïna comunitat de les Trinitàries, quan a la dècada de 1970 va abandonar el seu antic col·legi. Les religioses s'havien establert a Torrent només unes dècades abans, al setembre de 1933. Per tant, el col·legi de les Trinitàries no fou sinó una parada més en el llarg periple d'aquesta campana, amb tot, d'orígens incerts. |
| Estat actual | La campana es troba en un estat bastant precari. El desgast de les instal·lacions és especialment patent en les peces metàl·liques (truja, motor, batall, etc.), cobertes d'una espessa capa de rovell; i en els seus rudimentaris mecanismes de toc automàtic, avariats des de fa prop d'una dècada. L'única peça que resta com a testimoni de la seua instal·lació tradicional és el batall, una antiga peça de forja, ben lligada a l'ansa amb corda plàstica. |
| Mecanismes de toc | Motor de volteig continu i electromall trifàsic. |
| Intervencions | En el transllat des de l'antic col·legi de les Trinitàries fins a sant Josep, a la campana se li degué substituïr l'antiga truja de fusta per la metàl·lica que ara coneixem. Va ser també aleshores quan els Roses d'Atzeneta van mecanitzar-la, amb un motor de volteig continu i un electromall trifàsic. |
| Propostes | Suggerim que la campana siga restaurada, per tal de dotar a l'instrument de valors genuïns. Caldria substituir el vell contrapés metàl·lic per un nou de fusta de perfil tradicional valencià; restaurar l'antic batall, dotant-lo després de cable de seguretat; netejar el bronze interior i exteriorment; i finalment, dotar la campana de mecanismes de toc automàtic, que no dificulten el toc manual i reproduïsquen tocs propers a la tradició local. |
| Valoració | Cal incoar expedient per incloure-la a l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instal·lació | La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Descripció (generada per Ollama - IA local) |
La campana Maria, ubicada a la parròquia de Sant Josep de Torrent (COMUNITAT VALENCIANA), data de l’any 1781 i representa un valuós testimoni de l’art sismètic i la religiositat local. La inscripció gravada a la campana, “ABEMARIA DEGRACIA PLENA ANO DE M D CC LXXXI”, confirma la seva procedència i data de fabricació. La campana es presenta en un estat de conservació precari, amb un notable desgast en les seves instal·lacions. La presència de rovell i la deterioració dels mecanismes de toc automàtic, avariats des de fa temps, evidencien la necessitat d’actuar. L’única peça que ha sobreviscut amb certa integritat és el batall, un element clau de la seva instal·lació original. La valoració patrimonial de la campana Maria justifica la incoació d’un expedient per a la seva incorporació a l’Inventari General de Béns Mobles. La seva conservació es limita a la possibilitat de soldar-la, ja que la substitució requereix la fabricació d’una campana amb afinació diferent. La campana constitueix un element singular del patrimoni religiós i artesanal de Torrent. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | SARRIÓ ANDRÉS, Pau |
| Actualització | 01-01-2022 |
| 19 Fotos | |
