La consellera de Cultura, María José Català, ha visitat este matí el campanar de l'església parroquial de l'Assumpció de la Mare de Déu d'Albaida per a celebrar la declaració de Bé d'Interés Cultural Immaterial del toc manual de campanes.
Cal recordar que el Ple del Consell va acordar ahir considerar BIC esta tradició, encara vigent en l'església de l'Assumpció d'Albaida, al campanar de la Vila de Castelló de la Plana, al campanar de la catedral de Santa Maria de Segorbe i a la torre del Micalet de la catedral de Santa Maria de València.
Segons ha explicat la consellera, esta declaració s'emmarca en la línia de treball entorn del patrimoni immaterial, que es desenrotlla des de fa uns anys i l'objectiu del qual és conservar els valors culturals i les formes de vida tradicionals.
"Estos quatre campanars són únics i mereixen ser protegits perquè han mantingut una tradició que s'ha perdut en tota la Comunitat Valenciana i a Espanya, ja que s'ha reemplaçat pel toc elèctric", ha assegurat.
"La Generalitat treballa tots els dies per a protegir i conservar el patrimoni immaterial i també per a promocionar la sensibilització social cap als valors patrimonials dels béns immaterials".
Durant l'acte, Català també ha recordat que la Comunitat Valenciana és pionera i referent en la protecció del patrimoni immaterial, i té un 30% dels béns de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO de tota Espanya.
"Les veus de les campanes han constituït, al llarg dels segles, la veu de la comunitat, el mitjà d'expressió i comunicació més immediat i eficaç i la referència sonora que servia per a informar i coordinar la comunitat local", ha explicat la consellera.
El toc manual de campanes es va perdre al voltant de 1990 a causa de l'electrificació i la motorització del mecanisme. El seu valor cultural residix en el fet que estos enclavaments són quatre dels poquíssims que conserven la cultura campanera a hores d'ara a Espanya.
La pervivència d'esta tradició reposa en les associacions de campaners de cada una de les torres indicades i successores dels antics campaners professionals de cada un dels campanars: Colla de Campaners d'Albaida, campaner municipal de Castelló de la Plana, Amics de les Campanes de Segorbe i Campaners de la Catedral de València.
A més, les quatre localitzacions utilitzen campanes històriques i documents antics en la seua execució, es realitzen en contenidors que ja per si mateix són patrimoni monumental i la realització de l'activitat és pública.
El toc de campanes es considerava part del paisatge cultural i sonor dels valencians des de l'època de Jaume I, així com la veu de la comunitat.
La torre campanar d'esta església renaixentista ha sigut sempre el principal referent arquitectònic de la ciutat i està protegida en el temple, com a Bé de Rellevància Local en la seua categoria de Monument d'Interés Local.
La consueta i els costums relatius al so de les campanes, que mai no s'han electrificat i sempre s'han tocat i voltejat a mà, han conformat el paisatge sonor de la ciutat des del segle XIII.
Els tocs diaris són interpretats pel sagristà, mentres que els festius o difunts són tocats per un nombrós grup de campaners, constituïts en l'associació denominada Colla de Campaners d'Albaida.
Generalitat Valenciana - Gabinet de Comunicació (03-08-2013)