| Alçada del campanar | 42.47 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 957 metres. Església neoclàssica aixecada entre el 1774 i el 1792 any en què fou consagrat l'altar. Consta d'una nau espaiosa coberta amb una volta de llunetes sobre cinc arcs torals de mig punt i de dos passadissos amb voltes d'aresta oberts entre les capelles laterals; al seu damunt s'hi troben unes tribunes; està capçada per un presbiteri recte que ocupa dos dels cinc trams de la nau. El cor amb barana de balustres de fusta descansa sobre un arc carpanell i al damunt d'un ampli atri vidriat. El frontis té una portalada neoclàssica amb un portal rectangular i dues fines columnes sobre pedestals adossades als muntants, una per banda, un entaulament dòric, una petita fornícula amb imatge al damunt, una rosassa atrompetada a mitja alçada i una minsa cornisa angular; un segon portal romànic atrompetat amb dues arquivoltes en arc de mig punt i bordó sobre senzilles impostes es troba al mur del migdia. Els seus murs tenen panys de petits carreus picats matusserament i altres de maçoneria de llosa vista de peces grisenques mig picades; al frontis hi ha un gran pany central al voltant de la rosassa que es troba arrebossat simulant carreus ben escairats i alineats. L'edifici pertanyia des del 1624 abans de ser refet al segle XVIII a un col·legi per a orfes regentat pels agustins; en tancar-se al 1771 passa a ser parròquia de la població. Dimensions: 30'05 x 9'60 x 14'28 metres de llargada, amplada i alçada respectivament; l'amplada total fa 17'90 metres; l'atri de 5'25 de fondària queden inclosos en els indicats per la llargada de la nau. Guarda una pica baptismal romànica amb incisions en espiga distribuïdes en bandes en tota la superfície i amb el peu amb rostres en relleu a cada angle. Campanar del 1617, barroc i auster com la majoria dels que es veuen en el Pallars Sobirà. Té un primer cos de planta quadrada (6'27 x 6'27 m); el seu alt segon cos és octagonal irregular coronat per una cornisa motllurada i una agulla molt aguda de petites lloses de pissarra negra ben tallades; fa inflexió a la base, té una llucana oberta a la base pel cantó de migdia i un ràfec al seu dessota. La cel·la té finestres obertes en arc de mig punt, una a cada cara alterna, i una motllura a l'arrencada dels arcs. Els seus murs de pedra fosca grisenca tenen carreus petits i matussers al primer cos i una senzilla motllura a la part alta; al segon, arrebossat i pintat d'un to blanc cremós com el de la majoria dels campanars de la comarca, presenta una esfera horària a mitja alçada a la cara frontal i alguna espitllera a la banda sud; cap altre element decoratiu trenca la nuesa del seus murs. S'arriba a la cel·la mitjançant una escala del tipus català sobre voltes arrapada als murs. Hi pengen quatre campanes, una a cada finestra; són del 1813 (pes de 180 kg), del 1853 (de 300 kg), i dues mes del 1953, una de 960 kg i l'altra de 285. Situació: sobre l'ala esquerra del temple fent angle al sud-est del frontis encarat a llevant. Alçada: 42'47 metres. Esveltesa: 6,7 |
| Protecció |
Bé inventariat Identificador: IPA-25435 |
| Intervencions |
La parroquial de la capital d'Àneu disposa de campanar amb campanes a tots quatre finestrals. A més és l'únic campanar de la vall que ha sofert una intervenció rigorosa pel què fa a la seua modernització amb l'electrificació de la disposició de les campanes amb motors i la substitució del jou de fusta per jous metàl·lics. Segons ens explica el rector Jordi Miquel, l'any 1983, quan es van fer les campanes noves, es van canviar els jous de fusta de totes les campanes pels metàl·lics actuals, instal·lats tots per la mateixa casa Manclús. Els jous vells de fusta eren quatre, de la qual cosa es dedueix que es van refondre dues de les antigues campanes que, òbviament, havien d'estar malmeses. D'aquests jous despenjats actualment la parròquia en conserva tres, doncs el quart es va cedir al fuster que va fer la nova escala del campanar. |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| AVILÉS, Juan | Fundición de unas campanas en Esterri | 1892 |
