| Alçada del campanar | 52.16 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 223 metres. Església aixecada entre el 1892 i el 1912 en estil neoromànic amb elements modernistes. Consta de tres naus de grans dimensions; això fa que sigui coneguda com "La Catedral del Pla de Bages"; la major està coberta amb una volta de canó sobre arcs torals; les laterals de sis metres d'amplada estan cobertes amb volta de quart de canó; té un absis semicircular a la capçalera. Està dotada de cor, cancell i un porxo de tres arcs de mig punt motllurats tancat per un reixat; s'hi aixopluga el portal. Al damunt, en el frontis, tres grans finestrals d'arc de mig punt peraltats il·luminen la nau; el corona una cornisa angular amb arcuacions cegues al dessota i una creu de pedra al cim. Els seus murs presenten paraments de maçoneria de pedra clara en contrast amb la coloració més fosca dels marcs de portes, finestres i els arcs. El frontis es troba una mica endarrerit respecte dels laterals. Dimensions: 42'00 x 11'60 x 22'00 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total de les tres naus des del fons de les capelles laterals fa 23'60 metres. Arquitectes: Claudi Duran i Ventosa (187.. - 1926) i Josep Coll i Vilaclara; mestre d'obres: Marcel·lí Soler del mateix Artés; Josep Riera Reguer per la reconstrucció posterior al 1939. Guarda pintures murals a l'absis de Llucià Costa (1934). Al porxo hi figura una gran placa mural de bronze, modernista, de Joan Rubió en homenatge al jesuïta Frederic Faura, primer meteoròleg català, les restes del qual estan dipositades al mateix mur del frontis però per l'interior. Conserva, al cor, l'orgue antic que es va salvar de la destrucció el 1936. Campanar coetani del temple d'estil eclèctic amb detalls neoromànics i modernistes. Té un primer alt cos de planta quadrada (7'65 x 7'65 m) i està dividit en zones per motllures ressaltades: un alt sòcol, una segona zona decorada amb finestres cegues i columnetes adossades; la tercera zona és aixamfranada des de mitja alçada i bastida amb paraments de maçoneria mig carreuada de pedres clares mentre que a les cantoneres hi ha carreus ben escairats de pedres rogenques. Al damunt s'hi aixeca un cos octagonal irregular on s'hi ubica la cel·la amb rellotge d'esfera i finestres d'arc de mig punt, una a cada cara; està coronat per una cornisa notable de planta quadrada i una teulada tronco-piramidal amb peces rogenques vidriades i perfil còncau; al seu damunt hi ha un templet circular amb quatre columnes que sostenen un mur amb tres frisos i un terradet amb barana metàl·lica i un pinacle central. Tots els seus murs són de maçoneria amb carreus a cantoneres de pedra d'un rogenc pàl·lid a totes les zones; a les dues de la base, les pedres són marronoses en contrast amb les de la resta. Per pujar pel campanar fins al capdamunt, primer cal arribar al cor per una escala sobre voltes i arrapada als murs amb una barana noble; a partir del cor, en el replà, hi ha una porta metàl·lica ben treballada que obre pas a l'interior on hi ha un segon tram fet de fusta amb estructura de cargol que passa pel rellotge, accedeix a la cel·la i acaba al terrat; una tercera escala, aquesta vegada de gat, arriba al damunt del templet coronat per una barana metàl·lica. Un segon campanar que havia d'estar aixecat a l'altre angle del frontis finalment no ho va ser segurament per mancances econòmiques i esgotament de la promoció. Arquitecte: Josep Coll i Vilaclara. Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al sud-est del frontis encarat a migdia; se'n troba lleugerament més avançat. Alçada: 52'16 metres. Esveltesa: 6,8 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-16176 |
| Autor | |
