| Alçada del campanar | 19.75 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 870 metres. Església romànica del segle XII (1133) de planta de creu llatina, refeta modernament. La nau major té quatre trams coberts amb una volta de canó sobre arcs torals de mig punt que descansen en pilastres i en una senzilla imposta que és visible a tot al llarg dels murs; el transsepte, també amb volta de canó, té oberts un absis i dues absidioles del temps del romànic decorats amb frisos de dents de serra i finestretes centrals decorades per l'exterior amb columnetes exemptes, una a cada brancal. L'absis central té doble arc presbiteral i un curt tram amb volta de canó sobre un arc toral de mig punt. Una cúpula sobre trompes s'aixeca al creuer dins d'un cimbori quadrat aixamfranat. Els seus murs mostren paraments de carreus mitjans, ben escairats i disposats en filades regulars. La façana principal té un aire sever amb un portal en arc de mig punt format per grans dovelles, un ull de bou del segle XVII a mitja alçada i una senzilla cornisa angular. Té un digne cancell vidriat que engloba una escala de pedra de doble tram pels laterals a fi de passar al nivell de la nau més baix que el llindar de la porta. Té adossat un claustre del segle XIII amb doble columnata amb un total de 77 capitells de gran valor artístic i històric, molts d'ells amb representacions figuratives, d'altres amb llaços o elements vegetals estilitzats. Dimensions: 26'41 x 5'94 x 9'73 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; el transsepte en fa 17'30 x 4'72 x 8'70; el claustre, lleugerament trapezial fa al seu costat nord 18'42 metres, al del sud 18'04, a l'est 19'01 i a l'oest 18'32. Guarda una imatge de Santa Maria d'alabastre policromat del segle XIV; una pica baptismal romànica de pedra, sense decoració; i restes del cadirat del cor. Al Museu, adjunt, hi ha moltes peces interessants que procedeixen del monestir i que van poder-se conservar després d'esfondrar-se en part a causa de terratrèmols. Al claustre hi ha un ric portal gòtic i diversos sarcòfags. Campanar del segle XV, refet el 1648. Va substituir el primitiu romànic quan es va enfonsar a causa d'un terratrèmol. Té planta rectangular ( 4'00 x 3'00 m aproximadament), aixecat sobre el cimbori i coronat per una cornisa de diverses fileres de teules i una teulada a quatre vents. La cel·la queda oberta amb finestres d'arc de mig punt, una a les cares est, nord i sud i tres a la de ponent; tenen baranes metàl·liques; els seus murs són de carreus mitjans ben escairats de pedra marronosa fosca. Des de la rectoria es passa al segon pis del claustre per una escala de pedra amb barana de fusta treballada; per una porta lateral s'entra a les golfes de l'antiga sala capitular avui capella del Santíssim, i per una petita obertura, després d'una curta escala de pedra, s'accedeix a la teulada de la nau pel cantó de migdia; cal travessar-la fins a la banda de tramuntana i, allí, una altra escala de pedra adossada al mur exterior del campanar per la banda de ponent, i amb una senzilla barana metàl·lica, s'arriba a l'entrada oberta al centre d'aquest mur on unes altres escales de pedra permeten accedir a la cel·la; tota una aventura. Situació: sobre el creuer. Alçada: 19'75 metres. La dada és aproximada; en trobar-se el campanar en el centre de la construcció i amb barreres arquitectòniques, la dada anotada ha estat deduïda dels plànols que figuren en el llibre de mossèn Antoni Pladevall sobre el monestir, plànols que el mateix Pladevall senyala que cal acceptar-los amb prudència però que, de totes maneres, han de donar dades força aproximades. Esveltesa: 5 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès nacional Tipus: Monument històric Declaració: 03/06/1931 Identificador: BCIN: 118-MH (IPA: 127) BIC: RI-51-0000439 |
| Autor | |
