| Alçada del campanar |
37 |
---|
Descripció |
Altitud: 126 metres.
Església neogòtica aixecada entre el 1895 i el 1900. Consta d'una nau central de sis trams, un d'ells amb el cor i el cancell; un altre és el transsepte; estan coberts per voltes ogivals damunt cinc arcs torals apuntats i un de presbiteral; està capçada per un absis poligonal de cinc costats amb contraforts a cada caire. L'acompanyen dues naus laterals de cinc trams amb un absis semicircular al lateral dret; les naus estan separades arcs formers apuntats damunt pilars poligonals; consta també d'un ampli transsepte amb rosasses calades als seus extrems i amb cúpula al creuer dins d'un cimbori de vuit costats.
El frontis té un portal rectangular amb fines columnetes als muntants; està recobert per uns arcs apuntats que emmarquen un timpà nu i amb un bordó sobre mènsules; una gran finestra calada d'arc apuntat i amb bordó es troba a mitja alçada i, per coronament, una cornisa angular està decorada amb frisos, crestes i una gran creu al cim; els laterals, amb terrat i baranes calades, estan separats de la zona central per uns contraforts amb pinacles.
La construcció va anar a càrrec de la gent del poble que es dedicava a aportar material i a treballar amb els constructors; la pedra dels pilars provenia de les pedreres de Montjuïc
Dimensions: 34'00 x 8'00 x 18'00 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; les tres naus fan 14'00 metres d'amplada total; el transsepte en fa 17'50 x 8'00 de llargada i amplada.
Arquitectes: Joaquim Codina, i els mestres d'obres Joan Aleu i Josep Janer.
Guarda una imatge del patró a l'altar major obra del 1942 de l'escultor J. Pericay. Hi ha una pica baptismal barroca de marbre blanc que va ésser transportada, com un regal, des de Cuba. Té vidrieres de colors posades el 1900 en 46 finestrals d'arcs apuntats i en 13 rosetons; estan ben conservats ja que cal tenir en compte que el 1936 no es va fer mal a l'església protegida com va ser per l'ajuntament republicà. Es conserva una talla de la Mare de Déu dels Dolors del segle XVIII i, també d'estil barroc, una Sagrari cobert de pa d'or sostingut per dues figures d'àngels agenollats.
Campanar neogòtic del 1900. Té planta rectangular (5'00 x 6'00 m) reforçat per robustos contraforts situats obliquament als caires a partir de mig cos quan aquest ha disminuït lleugerament de perímetre; queden capçats per pinacles. La cel·la, separada del cos inferior per una motllura de secció rectangular, està oberta amb finestres d'arc de mig punt i amb barana de pedra, una a cada cara. El corona una cornisa angular a cada cara i una agulla piramidal de quatre vessants recoberta de rajoles vermelles amb un pinacle tornejat acabat en una bola i una creu (inclosa en el càlcul de l'alçada; no ho està el parallamps). Els seus murs de pedra estan arrebossats i pintats de blanc; un sòcol de paredat no està arrebossat. Per l'interior, a la planta baixa, s'hi troba la sagristia. Tant l'església com el campanar, han passat per recents (2001) reparacions.
Funcionen quatre campanes pels tocs litúrgics, i dues per als horaris; tres ja són de l'anterior campanar romànic; foren foses a Vic el 1874 la Santa Maria, el 1878 la Santa Caterina, i dues més d'un diàmetre de 66 centímetres són del 1716 una i del 1957 l'altra; dues més pels tocs horaris són del 1904 per al rellotge instal·lat el 1905.
Situació: adossat al mur de migdia, entre el braç esquerre del transsepte i l'absis encarat a ponent.
Alçada: 37'00 metres. El càlcul ha esta fet des del pati de la rectoria fins al cim de la creu; al pati m'hi va deixar accedir amablement el rector mossèn Manesses.
Esveltesa: 6,1 |
---|
Protecció |
Bé cultural d'interès local
Identificador: IPA-19359
|
---|
AutorDALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (00-08-2001) |
|