Inventari de Campanes

Monestir de Santa Maria de Serrateig - VIVER I SERRATEIG (CATALUNYA)

(Referència: 7249)


Alçada del campanar 19.6
Descripció Altitud: 729 metres.
Església aixecada entre el 1077 i el 1123 avui modificada per obres del segle XIV i per una estructura clàssica del segle XVIII (1798-1827) que afecta l'interior de la nau única de vuit trams, dos d'ells corresponents a l'antic transsepte; la nau està coberta per una volta de canó damunt set arcs torals de mig punt; els murs interiors, menys l'absis, estan enguixats i emblanquinats; per l'interior l'absis té visibles tres finestres esqueixades de mig punt i uns paraments de pedra escairada matusserament després d'haver-se rescat l'emblanquinat que el cobria; per l'exterior té decoració d'arcs cecs i lesenes així com una coberta cònica amb un fris de finestres cegues rectangulars al dessota; per l'interior, el corresponent arc presbiteral de mig punt descansa en una imposta que recorre tota la nau i que en aquest punt sobresurt i es recolza en una columna exempta per banda un pèl més estreta de dalt que de baix; el seu capitell corinti el veiem repetit sota els arcs torals com a remat de les pilastres que s'hi corresponen.
El frontis té un portal del 1764 rectangular amb carreus ben escairats i un blasó heràldic al damunt, un gran òcul atrompetat a mitja alçada i una minsa motllura horitzontal que separa el límit del frontis de la cel·la del campanar; el seu mur presenta un parament a base de carreus mitjans, matussers i disposats en filades uniformes.
L'absis central semicircular del romànic llombard està ornat amb arcuacions cegues i lesenes i, al seu damunt i sota cornisa, amb una sèrie de finestres cegues rectangulars i fondes. Els seus murs són de carreus petits, matussers i disposats en filades no massa regulars. Després de les reformes dels segles XIV (fortificació del monestir), XVI i XVII, els altres dos absis laterals que acompanyaven el central foren convertits en capelles gòtiques de planta quadrada amb voltes estrellades cobertes per teulades de dos vessants i que mig tapen externament el central.
Té un claustre neoclàssic del 1791-1798. La Torre de l'Abat segurament és preromànica, del segle X; es troba a la dreta del frontis del mur monàstic; els seus murs són de paredat o maçoneria grossera, igual que les capelles gòtiques situades a la capçalera de l'església, a banda i banda de l'absis romànic. Té una cripta preromànica del segle X, de cap el 940.
Dimensions: 40'96 x 7'15 x 11'05 metres de llargada, amplada i alçada respectivament; la llargada inclou l'atri situat sota el campanar que fa 4'96 metres de fondària; un fals transsepte que de fet són dues grans capelles laterals mesura 18'50 x 6'24 x 7'32 metres.
Guarda la imatge de la patrona, de peu dret, en un nivell alt al fons de l'absis, obra del segle XX de l'imatger Josep Maria Camps i Arnau.
Arquitecte del segle XVIII: Pere Puig, de Berga.
Campanar del segle XIV amb aspecte de fortalesa. Té la base rectangular (9'50 x 3'75 m) amb la cel·la oberta amb dues finestres a cada costat, gairebé rectangulars ja que tenen un arc molt rebaixat, menys pel darrere, cantó de llevant, on no n'hi ha cap; està coronat per una minsa cornisa un xic deteriorada i un terrat amb barana de merlets. Segurament aquest cloquer es tracta d'una antiga espadanya convertida en torre en ésser fortificat el monestir. Modernament s'hi ha fet pujar una escala des del claustre, arriba a les golfes del temple, sobre la volta, i des d'allà accedeix a la cel·la i puja fins a la terrassa superior.
Situació: aixecat damunt els peus de l'església, avui sobre l'atri; el seu mur frontal és continuació del frontis del temple orientat a ponent.
Alçada: 19'60 metres.
Esveltesa: 2
Protecció Bé cultural d'interès nacional 448-MH-ZA
Identificador: RI-51-0010218
Autors de la fitxa de la torre
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (19-08-2003)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (18-09-2005)
  • 10 Fotos
    Editor DALMAU i ARGEMIR, Delfí
    Actualització 07-10-2015


  • VIVER I SERRATEIG: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 13-12-2017
    Convertir a PDF