| Alçada del campanar |
27.73 |
---|
Descripció |
Altitud: 166 metres.
Església del gòtic tardà i en part renaixentista; fou aixecada entre el 1631 i el 1647 i refeta amb elements moderns després del 1939 en ser malmesa el 1936. Consta d'una nau de sis trams coberta amb una volta ogival amb plementeria moderna de rajola vermella i arcs de pedra grisa; està capçada per un absis poligonal de set costats. Els seus murs interiors tenen aires classicitzants amb cornisa i entaulament dòric sota volta i sobre pilastres situades entre les capelles laterals obertes mitjançant arcs de mig punt; una d'elles, la del Sagrament, barroca, és obra del 1770 del frare carmelità fra Damià dels Apòstols (1704-1780).
El frontis presenta dues torres gairebé quadrades (2'85 x 2'41) situades a les cantoneres; tenen una teulada piramidal; la seva alçada és propera a la del campanar; la portalada és d'inspiració renaixentista amb un portal rectangular recobert per un arc de mig punt sobre la llinda que deixa un timpà amb figuració policroma; està flanquejat per dues columnes toscanes exemptes sobre pedestals davant de quatre fornícules, dues per banda i sobreposades, les inferiors amb imatges; les columnes sostenen un entaulament dòric truncat, un frontó circular partit amb una fornícula sense imatge al centre; una rosassa neoromànica calada i atrompetada es troba a mitja alçada i, per coronament, hi té una cornisa horitzontal sobre mènsules i amb un fris d'elements geomètrics al dessota. Als murs laterals i a l'absis s'hi obren disset alts finestrals entre contraforts.
Adossada a la dreta del temple hi té una capella, la dels Dolors, originàriament romànica (s. XII), amb volta de canó sobre dos arcs torals; ha estat molt restaurada i té murs de carreus ben escairats de mida mitjana. Hi ha pintures murals gòtiques (francogòtiques) avui traspassades a grans plafons penjats als murs.
Dimensions: 40'35 x 12'30 x 20 metres respectivament de llargada, amplada i alçada.
Guarda un baldaquí salomònic dissenyat per l'arquitecte Pere Cendoya que fou restaurat, com el temple, després de ser incendiat el 1936. La imatge de Sant Julià és una talla de Frederic Marès (1893-1991).
Campanar barroc aixecat cap el 1622 damunt una base romànica. Té planta gairebé quadrada (5'41 x 5'75 m); al seu damunt s'hi aixeca un segon cos octagonal irregular coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb balustrada. Els seus murs tenen paraments de carreus i tres motllures a diverses alçades. La cel·la té vuit finestres d'arc apuntat i marc rodejat per una motllura, una a cada cara; hi pengen quatre campanes. Per l'interior hi puja una escala de cargol d'obra. Pels dos campanars frontals també hi pugen sengles escales de cargol de pedra.
Situació: adossat cap al centre del mur lateral dret encarat a llevant.
Alçada: 27'73 metres.
Esveltesa: 4,8 |
---|
Protecció |
Bé cultural d'interès nacional
Tipus: Monument històric
Identificador: BCIN: 3948-MH
BIC: RI-51-0012083
IPA: 5180 |
---|
AutorCLARAMUNT, J.; MASSANA, M.; VALLS, J. (1996) DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (04-11-2003) VALLES ROQUER, Gerard (10-08-2009) |
|