Inventari de campanes
Parròquia dels Sants Joans - PUÇOL (COMUNITAT VALENCIANA)
Referència 1164
Data de construcció 1558-1607
Arquitecte Antonio de Xado i Pedro de Xado, picapedrers
Descripció Esbelt campanar de planta rectangular, que s'inicia amb una robusta pared de pedra de silleria , adosat a la façana amb un empedrat característic de triple fornicula ocupades pels dos Sants Joans Baptsita i Evangeliste, i al centre la Mare de Déu al Peu de la Creu patrona de Puçol, templet coronat per gran finestral redó que il·lumina l'interior del temple, aquest d'estil neoclàssic amb pilars d'estil dòric.
Al llarg de la pujada al campanar trobem forats que per on antigament es passaven les cordes per repicar les campanes desde els peus del campanar a més de la primera sala, segurament la antiga pressó o lloc de refugi a les èpoques de temps de guerra. Al cos del campanar construït també amb grans pedres de silleria adornat a la cara de la façana principal amb un rellotge de ferro forjat iconitzant al barret arquebisbal, seguidament trobem la sala de les campanes amb una finestra a cada costat per a les campanes. Rematat el campanar amb un remat de planta rectangular d'estil barroc-valencià, de doble edicul en primer amb obertures per costat i amb contraforts de rajola i el copulí on es fa més angost acabat amb un teuladís de teules blaves amb penell.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Graffitti En l’interior del campanar hi han graffittis poc visibles tant com contemporanis com antics, al llarg de la pujada trobem alguns com "SAN PEDRO" o com "SUBE MIL MILLONES DE ESCALERAS MÁS Y ENCONTRARAS A..." que son un poc més actuals.
Estat anterior El campanar avans de la seua intervenció quasi a finals del segle XX, es trobava en un estat de conservació deplorable; El morter del campanar contenia bastants clevills a causa de la humitat, sobretot a les sales del Rellotge i de les Campanes, a més a més el Remat era el més afectat pels agents meteorològics ja que estava greument danyat i la barana es va desprendre totalment. També la façana de l'Església estava prou afectada, aquesta posteriorment restaurada junt al campanar. En quan a les campanes, durant aquest temps també van tindre algunes intervencions, cal destacar que avans de la restauració, l'instal·lació dels bronzes era totalment tradicional, sense cap mecanització, fins l'any 1956 i 1957, quan Salvador Manclús va tractar amb el entonces rector de la Parròquia Don Enrique Viñals per mecanitzar les quatre campanes majors, dotant-les de les modernes trujes de ferro amb polea de vol i electromall per al repic.
Estat actual Actualment el campanar es troba en un bon estat de conservació, ja que al any 1997 es van fer unes quantes remodelacions el qual van haver canvis al campanar, lluint-lo i pintant el remat i reforçant la resta del campanar, en quan al seu interior es pot dir que el seu accés deu ser més cuidat, així com tindre més encompte les seues sales, les de "el campaner", la sala del rellotge i la de les campanes on hi han deixades.
Les campanes es troben amb trujes de ferro instl·lades per la casa Manclús, podent afectar a l'estructura del campanar i a elles mateixa per la seua actual instal·lació.
Campanes El campanar dels Sants Joans sempre a comptat desde els seus origens amb quatre campanes desde la construcció de la torre, sense cap registre; sols podem dir que la menuda va ser substituïda per una de l'any 1914 fosa per els Roses Soler a València perque l'anterior es va badar, també la mitjana de l'any 1840 feta per Miguel Monzó, quedant com a originals del antic joc de campanes dues.
Més tard, en temps de posguerra, el campanar es va quedar mig buit ja que comptava amb una campana original, la menuda de 1914 del segon joc de campanes junta a la mitjana de 1840, les altres varen ser desaparegudes a conseqüencia de la guerra civil espanyola, sent així a l'any 1939, el rector de la Parròquia dels Sants Joans Mossén D. Mariano Amigó, precursor també de la construcció del actual "Barrio" de Puçol, junt al seu germà D. Vicente Amigó Antoni, familiaritzats a Puçol van manar fer tres noves campanes a la casa Roses Germans de Silla un tiplet, una mitjana i la grossa, per completar el joc i omplir dos buits al campanar, ja que el tiple es va situar entre dues bigues al centre de la sala de les campanes i es troba sobreelevada. Fins l'any 1965 la campana mitjana de Miguel Mozó es va badar i el entonces rector encarregat de la parròquia D. Enrique Viñals Martínez va manar fer una nova campana a la casa Manclús a València prenent com a nom "Maria al Peu de la Creu, patrona de Puçol, al voltant d'aquestos anys (1956) va fer tractats i va signar junt al mateix fonedor, la mecanitazció de les campanes dels Sants Joans i l'any 1960 es van dur a terme les remodelacions de instal·lar motors de volteig i martells per al repic, fins l'actualitat.
L'any 2010, l'empresa Electrorecamp S.l va canviar els batalls de les quatre campanes majors.
Tocs tradicionals de campanes Antigament avans de l'època de les automatizacions als campanars per la foneria Manclús, les campanes es tocaben amb una corda al batall, passant per els forats que es poden veure al llarg de la pujada al campanar, i repicant desde els peus de la torre, tot tipus de repics senzills sigua missa de diari o diumenge, exceptuant els de mort, home, dona o nounat, ja que s'havia de fer mig vol de campanes, i albat amb el vol de la menuda. També els tocs més complexos com els vols ja desde la mateixa sala de campanes. El toc de la campana "Burlana" coneguda a Puçol pel seu peculiar toc, tocaba diariament al matí amb un viu volteig seu, anunciant l'hora de jornal als treballadors per anar al camp i als xiquets per anar a escola o costura, dien que recitava una cançoneta que cantava: "AL CAMP A ESCOLA" succesivament, també utilitzada per al avis de neteja del temple amb el seu repic mitjançant unes rapides batallades.
Tocs actuals de campanes L'any 1960 les campanes van ser mecanitzades per Manclús fet que va fer desaparèixer tots els tocs típics i tradicionals de la localitat de Puçol. Actualment els tocs adaptats al temps parroquial del poble es poden diferenciar entre: missa de diaria, senyal difunt home o dona, missa difunt dona o home, missa solemnitats i diumengue, més endavant s'adaptat el toc de missa de precepte amb el repic de les dues mitjanes i el vol de la Maria, aquest utilitzat com a les exposicions del Santíssim i altres solemnitats menors no relacionades al poble.
Intervencions L'any 1558 es comença les obres del temple a partir de la colocació de la primera pedra per Sant Joan de Ribera, precursor de la construcció de la nova i actual Parròquia dels Sants Joans, ja que substitueix a una altra d'estil romànic, acabant-la en 1609 pels arquitectes i picapedrers els germans Antoni i Pere de Xadó naturals de Cantabria, aleshores acabades les obres del campanar, es van fondre quatre noves campanes per a la seua torre. Més tard a l'epoca de la Guerra Civil van desapareixer les dues campanes originals, quedant dues posteriors, una de l'any 1840 i altra de 1914, i per completar el joc l'any 1939 es van fondre tres noves campanes a la foneria Roses de Silla amb la intenció de omplir per complet el campanar, fins l'any 1965 on es va badar la mitjana i va ser substituïda per una nova de Salvador Manclús de l'any 1966 junt a les mecanitzacions de les altres tres, deixant a la Burlana sense cap motor o electromall.
Al voltants dels anys 1997 i principis del 1998 es van dur a terme unes quantes reparacions a la façana de l'esglesia, restaurant i refomant l'empedrat i reforçant i remodelant el campanar lluint i pintant el seu remat i ampliant les fornicules de la façana amb els Sant Joans i la Mare de Déu al Peu de la Creu.
Notes Es deïa que hi havia una matraca al campanar que es feïa sonar durant la Setmana Santa. Actualment poc o res es sap d’ella ja que possiblement havera pogut ser desapareguda junt a l’antic joc de campanes a la guerra civil. El novembre de l'any 2015 es van desprendre algunes pedres del campanar, sense causar cap mal.
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 05-04-2026
