| Descripció |
Als peus de la nau s'alça un campanar huitcentista de planta hexagonal, recorregut per quatre cossos separats per sengles entaulaments classicistes, que no suposen sinó la continuïtat de les decoracions de la façana de la parròquia, contemporània de la torre. El cos de les campanes, precedit d'una cornisa poc pronunciada, s'obre en cadascuna de les seues cares amb un finestral en forma d'arc de mig punt, emmarcat per una motllura; i dona pas sobre ell al remat, amb dos registres decreixents coberts amb un xapitell. A l'estança on s'ubiquen les campanes s'accedeix a través d'una escala perimetral, mentre que al remat dona accés una escala metàl·lica de mà. |
|---|---|
| Protecció | El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Estat original | Abans de l'espoli que l'ermita va sofrir el 1936 la seua torre comptava amb una sola campana de reduïdes proporcions, que en temps més antics hauria estat situada en l'espadanya amb què l'ermitori primigeni comptava. Els abundants testimonis gràfics que d'aquell bronze ens han arribat, permeten entreveure la presència en la campana d'una ballesta, amb què possiblement seria tocada des de la base del campanar per anunciar i acompanyar tota classe d'actes que se celebraren entorn a l'ermita (misses, processons, rogatives, etc.). |
| Estat actual | El campanar es troba en un relatiu bon estat de conservació, malgrat l'abandonament que manifesten l'estança de les campanes i el remat, que alberga la maquinària del rellotge i, en un nivell superior, la seua campana. De fet, els murs de la sala de campanes alberguen encara la majoria dels mecanismes de toc amb què els seus bronzes han comptat durant la seua breu existència; i junt al rellotge s'acumulen algunes deixalles, especialment d'antigues instal·lacions d'altaveus. I les dos campanes majors, d'escàs valor històric, necessiten d'una restauració que les dote de nous accessoris de toc, allunyats ja d'unes instal·lacions noucentistes que manifesten símptomes evidents de mala conservació; semblant, amb tot, a la practicada a la campana de la Mare de Déu dels Desemparats en temps relativament recents. |
| Conservació, manteniment | |
| Campanes |
El campanar compta amb dos nivells de campanes ben diferenciats, tant en ubicació com en usos, que respon a les necessitats comunicatives que un barri en creixement i una antiga ermita reconvertida en parròquia van demandar en les dècades centrals del segle XX. L'estança de les campanes alberga un conjunt de quatre bronzes extraordinàriament heterogeni, però d'un valor indiferentment escàs, conformat, en primer lloc, per una campana de ferro anepígrafa i de dimensions molt reduïdes, obra d'una indústria d'identitat desconeguda en els mesos immediatament posteriors a la Guerra Civil. Pocs mesos després, en 1939 i 1940, van fondre's sengles campanes per part dels Hermanos Roses de València. La primera d'elles, dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats, es conserva actualment; mentre que la major va ser refosa en 1991 per Salvador Manclús, sense dotar-la d'una advocació. Per últim, la campana major, dedicada a Sant Nicolau, és una obra dels Roses d'Atzeneta d'Albaida en 1968. Penja del finestral que, abans de l'espoli de la torre, ocupava l'única campana de l'ermita, de proporcions molt més reduïdes. De fet, en instal·lar-se la nova campana en el dia de Sant Nicolau del 1968 el finestral va haver de ser ampliat perquè el bronze poguera voltejar. Per la seua banda al remat, sobre la maquinària del rellotge, hi ha la campana de les hores, un instrument fos també en ferro per part d'una foneria desconeguda, segurament en 1951, data de la instal·lació del rellotge. |
| Tocs actuals de campanes | Les tres campanes litúrgiques majors, les úniques amb mecanismes per al toc automàtic, són tocades de manera exclusivament automàtica. |
| Intervencions | Probablement coincidint amb la instal·lació de la campana major, el desembre de 1968 les dos campanes mitjanes van ser electrificades pels Roses d'Atzeneta d'Albaida. La foneria, en qualsevol cas, va substituir les truges de fusta amb què les campanes comptaven per noves metàl·liques, per instal·lar en les campanes motors de volteig continu i sengles malls externs, en un primer període no motoritzats. No seria fins a anys més tard quan els malls d'accionament manual van ser substituïts per electromalls trifàsics. Bona part d'aquelles antigues instal·lacions han arribat fins els nostres dies, amb la única diferència que el 2005 la campana de la Mare de Déu dels Desemparats va ser restaurada per 2001 Técnica y Artesanía. |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| FUNDICIÓN DE SALVADOR MANCLÚS | Gran fundición de campanas Salvador Manclús | 1970 |
| GENERALITAT VALENCIANA | Subvencions de campanes 2004 | 2004 |
| 2001 Tècnica i Artesania | Ha comenzado la restauración de las campanas de Sant Lluís Bertràn de Torrent | 2005 |
| 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA | Calendario 2006 | 2006 |
| MUSEU COMARCARL DE L'HORTA SUD | De contes, poemes i campanes | 2019 |
