08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS
| Descripció |
Altitud: 223 metres. Església gòtica iniciada el 1285 i acabada al 1484. Consta d'una nau de cinc trams coberta amb una volta de creueria capçada per un absis poligonal de set costats amb contraforts interiors. Té una cripta del segle XVI amb volta de creueria molt rebaixada, un cor sobre l'atri i una capella barroca dedicada al Santíssim amb cúpula el·líptica. Els seus murs són de carreus de pedra blanca ben escairats. Una portalada romànica es troba al mur de llevant; té un portal en arc de mig punt al fons de quatre arquivoltes de punt rodó amb guardapols; a l'arquivolta del fons, en les dovelles centrals, hi figuren restes molt desdibuixades de pintures del segle XIV. El frontis orientat a migjorn, del 1905, és neogòtic; dues altes torres quadrades el flanquegen amb sengles cel·les octagonals de vuit finestres ogivals, una a cada cara, coronades per agulles vuitavades recobertes de teules vidriades grana amb els careners blaus destacats. La portalada és atrompetada amb set arquivoltes ogivals i un gablet amb el timpà calat; descansen en una fina imposta seguida; al dessota es troben estàtues de sants visibles també en els dos laterals, en total vuit, quatre per banda. El portal rectangular té la llinda decorada amb un fris de petits arcs cecs i deixa al damunt un timpà amb relleus (Maria amb Josep i dos àngels). Una gran rosassa calada està oberta a mitja alçada; tot el mur frontal queda coronat per una cornisa angular amb fris d'arcs cecs gòtics al dessota i al cim una creu de pedra damunt un petit pinyó. Dimensions: 63'15 x 15'00 x 20'27 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; la llargada inclou 3'15 metres que corresponen a l'atri; l'amplada total des del fons de les capelles laterals arriba als 21 metres. Arquitectes: August Forn i Carreres i Santiago Güell i Grau pel que fa al frontis del segle XX. Guarda, a la cripta, un Crist jacent de Josep Llimona d'estètica modernista, i el Sant Enterrament del mateix Josep Llimona realitzat en marbre de Carrara el 1916. Al Santíssim, una crucifixió d'Enric Monjo i uns frescos de Lluís Maria Güell pintor de Vilafranca mateix. Té orgue. Campanar gòtic aixecat entre el 1285 i el 1309. Té planta octagonal (costats de 3'85 metres, perímetre de 30'80 i un diàmetre de 10) amb cinc pisos separats per motllures. La cel·la té set finestres d'arc apuntat i marc motllurat. Està coronat per un terrat amb barana carreuada; damunt d'ell s'hi aixeca una torrella del segle XIX amb vuit finestres d'arc apuntat calat i biforat; està coronada per una minsa cornisa amb pinacles de bola als angles i una agulla piramidal vuitavada molt aguda de rajoles policromades i careners en relleu. Al cim s'hi troba una figura metàl·lica d'un àngel fent de penell que fa uns tres metres d'alçada; sense comptar aquesta figura, l'alçada total del campanar faria 50'84 metres. L'alt cos octagonal té algunes espitlleres a diversos nivells. Hi pengen set campanes, quatre a la cel·la i tres a la torrella; porten el nom d'Assumpta, Micaela dels Sants, Josepha i Aloisia, són les litúrgiques; les dels tocs horaris que es troben a la torrella són la Santa Rimunda del 1801, una altra del 1929 i la tercera que és la més petita. Es puja per l'interior amb una escala de cargol que canvia de posició a cada pis. Situació: adossat a la capçalera al costat de llevant de l'absis encarat al nord. Alçada: 53'87 metres. Esveltesa: 5,3 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-4918 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Campanes |
L'afilat campanar de la Basílica de Santa Maria compta amb set campanes distribuïdes en dos nivells: a la sala de campanes principal hi ha quatre campanes noves destinades a l'ús litúrgic. A la cambra superior hi ha les tres campanes del rellotge. Les campanes litúrgiques varen ser foses a Olot (Girona) el 1939 per Hijo de Esteban Barberí. La campana petita de nom "Eloisia" es va esquerdar i el 1996 es va substituït per la Montserrat, la campana menor actual. Les campanes horàries són antigues i de diferents orígens i cronologies.
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Autor | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
Vídeo (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Persona | Vídeo | Data | Duració |
|---|---|---|---|
| TOCS I CAMPANES | Vilafranca ha acollit la tercera Trobada de Campaners de Catalunya | 09-12-2016 | 02:20 |
