| Data de construcció |
Segle XIX |
|---|
| Descripció |
Torre de planta quadrada i dos cossos, situada a la part posterior del temple. El primer cos té unes franges pintades als angles i diverses motllures per a separar els nivells, així com algunes finestres i l'esfera o mostra del rellotge. El segon cos té quatre finestres amb arc de mig punt i unes pilastres emmarcant-les. Remata la torre una senzilla balustrada. El campanar disposa d'accés des del carrer i interior, així com una escala interior de caragol que permet l'accés fins a la sala de les campanes. |
|---|
| Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Estat original |
Aproximadament fins a la dècada dels 60 del segle XX les campanes conservaren la instal·lació tradicional amb truges de fusta de perfil tradicional local i accessoris per al seu toc manual. Hi havia com a mínim tres campanes amb una corda al batall per a repicar-les des dels peus del campanar. La maquinària del rellotge estava a la seua habitació i segurament accionava la campana major per als tocs horaris.
|
|---|
| Estat anterior |
Abans de la restauració de l'any 2016 les campanes tenien truges de ferro, que seguirien el model de la foneria Roses d'Atzeneta, i motors de vol continu. Les dos grans també disposaven d'electromalls. |
|---|
| Estat actual |
L'estat de conservació del campanar és bo. El de les campanes és igualment correcte. Les tres estan instal·lades a les finestres de la sala de campanes amb truges de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzades amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposen de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
|---|
| Campanes |
Té un conjunt de tres campanes. La més xicoteta és de l'any 1731 i està dedicada al Crist de Salem. És del mateix any i segurament autor que la Santa Bàrbera d'Alfarrasí, possiblement un campaner càntabre. Les dos campanes presenten doble creu, amb la interior més xicoteta, així com un perfil més allargat i pròxim a l'esquilonat. La presència. La mitjana està dedicada a Sant Miquel Arcàngel i data de l'any 1751. Finalment, la gran porta per noms dels de Maria Micaela i va ser fosa en 1826 per Domingo Rosas. |
|---|
| Tocs actuals de campanes |
Repic i volteig automàtic de les campanes. |
|---|
| Intervencions |
Al voltant de la dècada dels anys 60 del segle XX la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida va mecanitzar les campanes, intervenció que va comportar el canvi de les truges de fusta per altres de ferro i la motorització de les campanes. El 24 de maig de 2016 són baixades les campanes per a restaurar-les, treball fet per 2001 Técnica i Artesanía. Les campanes es netejaren per fins i per fora i canviaren les truges per altres de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment varen tornar al campanar i les mecanitzaren amb electromall monofàsic i motors d'impuls. |
|---|
| AutorELECTRO RECAMP S. L. (16-05-2005) MONTELL TORMO, Isaac (24-05-2016) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica de les campanes i revisió de les fitxes] (06-11-2020) |
