Inventari de campanes
Parròquia de Sant Miquel Arcàngel - GATA DE GORGOS (COMUNITAT VALENCIANA)
Referència 219
Data de construcció XVII-XX
Descripció El campanar està situat a un lateral de la façana principal de l'església i compta amb quatre cossos, construïts amb sillars de pedra. El primer d'ells sols és completament visible per un dels laterals i completament llis. A la cara visible hi ha una mostra del rellotge. El segon cos està separat per una motllura del primer i disposa de quatre finestres amb arc de mig punt que estan emmarcades per unes motllures i pilastres toscanes. El tercer cos es separa de l'anterior per mitjà d'una cornisa i té huit finestres, agrupades de dos en dos. La base d'aquest cos correspon amb la primitiva balustrada del campanar. El remat compta amb una balustrada i pinacles, així com un templet quadrat amb un entaulament sobre els pilars i coberta de teula a quatre aigües. Finalment una creu remata el conjunt.
El primer tram de la torre té una escala que recorre el seu perímetre interior fins a arribar a la primitiva sala de les campanes. Des d'aquest espai hi ha una escala de mà fins a la sala de les campanes i des d'aquesta una segona escala que permet accedir fins al templet que corona la torre.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Estat original Fins als anys 60 del segle XX les campanes estaven situades al segon cos, que era la primitiva sala de les campanes. Aquestes disposaven de truges de fusta de perfil tradicional valencià i algunes d'elles de llargues cordes unides als batalls que arribarien fins als peus del campanar. La maça de la campana horària estava connectada a la maquinària del rellotge per als tocs horaris.
Estat anterior Des dels anys 60 o 70 les campanes litúrgiques estaven mecanitzades amb motors de vol continu i electromalls trifàsics. Les quatre tenien truges de ferro de la foneria Rosas de Torredonjimeno, un dels pocs treballs de mecanització fets per aquesta casa a la zona. Aquesta instal·lació no era la més adequada per a la seua conservació i de fet es varen trencar dos campanes. L'any 2008 la campana horària estava badada.
Estat actual L'estat de conservació de la torre és bo, tot i que caldrien alguns treballs de manteniment a les bigues de ferro del remat. L'estat de conservació de les quatre campanes litúrgiques és igualment bo. Se situen a les finestres de la sala de les campanes amb truges de fusta de perfil tradicional valencià i estan mecanitzades amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Totes disposen també de batalls lligats i reforçats amb cable de seguretat. La campana de les hores està soldada i situada al templet que remata la torre. Penja d'una biga de fusta i té la maça horària original connectada a un motor per executar els tocs de les hores.
Campanes Té dos conjunts de campanes, diferenciats tant per l'espai que ocupen a la torre com per l'ús que d'elles se'n fa. Per una banda trobem les campanes litúrgiques al tercer cos del campanar, que de menor a major són: Maria dels Dolors (Manuel Roses Vidal, 1941), Maria del Pilar (Hnos. Portilla, 2008), Crist Rei (Hnos. Portilla, 2008) i Micaela (Manuel Roses Santos, 1940). Aquesta última és especialment interessant perquè és de les poques foses en acabar la Guerra Civil (1936-1939) per ell. Aquesta és una interessant mostra de la pervivència d'algunes pràctiques habituals a la segona meitat del segle XIX i principis del XX com és el fet de tallar les paraules al final de la línia o indicar en solitari el nom del fonedor en lloc de la marca de la foneria. La campana horària és la de major antiguitat de totes i data de 1855. Va ser fosa per Isidro Pallés un dels primers fonedors industrials de campanes que va haver-hi.
Tocs tradicionals de campanes La campana horària interpretava aquests senyals per mitjà d'una maça que accionava el rellotge. Algunes de les campanes litúrgiques es repicaven des dels peus del campanar per mitjà de llargues cordes unides als batalls i voltejaven totes des de la sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes La campana horària manté els usos tradicionals. Les quatre litúrgiques es repiquen i voltegen automàticament.
Intervencions
Als anys 60-70 aproximadament es varen mecanitzar les campanes litúrgiques mecanitzar amb motor de vol continu i electromall. L'empresa encarregada va ser la foneria Rosas de Torredonjimeno (Jaén), sent un dels pocs treballs fets per aquesta a la zona.
