Data de construcció |
1827-1837 |
---|
Arquitecte |
Fra Vicente Cuenca |
---|
Descripció |
El campanar està situat a un angle del temple i sobreïx completament d'aquest, estant sols unit pel primer tram del primer cos. És de planta quadrada i té tres cossos. El primer presenta quatre trams. Els tres primers són semblant factura i estan situats sobre un basament. Se separen per unes senzilles motllures. L'últim tram del primer cos està separat de l'anterior per una cornisa i presenta quatre òculs emmarcats per motllures que destinats a disposar en ells esferes o mostres del rellotge, tot i que sols alguns estan ocupats per aquests elements. El segon cos és de rajola i pedra per als elements arquitectònics. Té quatre finestres amb arc de mig punt. Els arcs estan emmarcats per unes motllures i als laterals de les finestres hi han unes pilastres, agrupades de dos en dos, amb basament i entaulament. El tercer cos també és de rajola i presenta l'habitual estructura en dos nivells amb finestres. El primer té uns arcs en diagonal amb pinacles i aletons. El conjunt està rematat per un pinacle.
La torre disposa d'una escala que recorre el perímetre interior que permet accedir fins a la sala de les campanes. Poc abans d'aquesta hi ha una habitació que guardava la maquinària del rellotge. La sala de les campanes està coberta amb volta semiesfèrica i té un òcul central pel qual passa l'escala que puja fins al tercer cos. |
---|
Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
---|
Estat original |
Baix de la sala de les campanes estava situada la maquinària del rellotge que estava connectada per mitjà d'unes transmissions a les maces horàries dels timbres. Aquestes passaven per un lateral de la sala de les campanes. Les campanes litúrgiques disposaven de truges de fusta, segurament fabricades durant la dècada dels anys 40 del segle XX i possiblement algunes estaven dotades amb cordes als batalls per repicar-les des dels peus del campanar. |
---|
Estat anterior |
L'any 1998 la maquinària horària estava al seu lloc original i en funcionament, així com les transmissions als timbres. Les campanes litúrgiques estaven dotades amb truges de ferro i mecanitzades amb motors de vol continu i les tres grans amb electromall. Algunes conservaven els batalls antics. |
---|
Estat actual |
L'estat de conservació del campanar és bo. La maquinària està exposada a l'ajuntament i per tant ha perdut la seua funció original. Els timbres horaris conserven les maces antigues, però es toquen amb electromalls monofàsics. Les quatre campanes litúrgiques estan dotades amb electromalls monofàsics i motors d'impuls. Totes elles tenen una truja de fusta de perfil semblant al tradicional valencià, així com batalls lligats i reforçats amb cable de seguretat. |
---|
Campanes |
Té dos conjunts de campanes diferents tant per la seua ubicació com per la funció asignada. Per una banda hi ha dos timbres al tercer cos adquirits per interpretar els tocs horaris, un per als quarts i altre per a les hores. Al segon cos estan les quatre campanes litúrgiques, que de menor a major són: Sant Roc (Manuel Roses Vidal, 1941), Francesc de Borja (Juan Bta. Roses, 1940), Mare de Déu dels Desemparats (Salvador Manclús, 1986) i Sant Joan (Roses Atzeneta, 1969). |
---|
Tocs tradicionals de campanes |
Les campanes es repicaven manualment des dels peus del campanar per mitjà de llargues cordes unides als batalls i es voltejaven des de la sala de les campanes. Els timbres (o campanons) interpretaven hores i quarts accionats per la maquinària.
|
---|
Tocs actuals de campanes |
Els timbres toquen hores i quarts. Les quatre campanes voltegen i repiquen automàticament. A gener de 2019, els "Campaners del Comtat" comencen a tocar les campanes de forma manual, amb repics i vols. |
---|
Intervencions |
El temple parroquial es va construir entre els anys 1827 i 1837, moment en el qual segurament es va alçar el campanar. L'autor del conjunt és Fra Vicente Cuenca. La torre segueix formalment els models del barroc valencià, especialment pel que va a l'ordenació de la torre en tres nivells, però depura els elements arquitectònics.
En 1879 adquiriren els timbres horaris. Les campanes litúrgiques es reconstruïren durant la dècada dels anys 40 del segle XX. Com a mínim dos es varen fondre en 1940 als tallers de Juan Bautista Roses d'Atzeneta d'Albaida i la més xicoteta en 1941 als de Manuel Roses Vidal del Grau de València. La foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida va fondre la campana major en 1969, moment en el qual canviaren les truges de fusta de totes les campanes per altres de ferro i les mecanitzaren. L'any 1986 la foneria de Salvador Manclús va refondre la campana dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats.
L'any 1999 ELECTRORECAMP les va restaurar. Les quatre campanes es baixaren del campanar per netejar-les i canviar les truges de ferro per altres noves de fusta de perfil tradicional valencià. Els motors de vol continu es varen canviar per altres d'impuls i els electromall per uns monofàsics. |
---|
AutorMONTELL TORMO, Isaac (01-07-2017) MARTÍNEZ ROIG, Eliseo (20-01-2019) ALEPUZ CHELET, Joan; CALBO, Javi [Documentació de les campanes i actualització de les fitxes] (23-08-2019) |