| Data de construcció | Segona meitat del segle XVII i primera del XVIII |
|---|---|
| Arquitecte | Esteller |
| Descripció |
Campanar de pedra, cronològicament anterior a l´actual temple. És quadrat d´estil toscà. S´hi accedeix per la capella del Cor de Jesús, per una escala de caragol. El segon cos, conté la primitiva sala del rellotge amb la corresponent esfera exterior que donava a la plaça fins l´any 1973. El tercer cos és l'espaiosa sala de campanes, el qual és rematat pel compartiment superior popularment conegut pels perxets als que es puja per una escala de gat situada a la part esquerra del portal de la campana menuda. Els perxets són un remat o xapitell superior, on trobem el rellotge amb esferes als quatre vents. (MARTÍN NOGUERA, F. Xavier; MONFERRER GUARDIOLA, Rafael) La torre campanar, adossada a l'església en el costat de l'Epístola, té planta quadrada, amb dos cossos massissos separats per motllures, i el cos de les campanes, amb una obertura de mig punt flanquejada per dues parelles de pilastres dòriques, en cada cara. Està rematada pels perxets, on trobem el rellotge amb esferes als quatre vents. WIKIPÈDIA (09-06-2017) |
| Protecció |
Bé de rellevància local (13-02-2007) Identificador 12.04.001-003. El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Estat original | El conjunt, abans de 1973, estava format per dos campanes que disposarien de truges de fusta, així com maces horàries i cordes als batalls per a repicar-les des dels peus de la torre. |
| Estat anterior | L'estat del conjunt l'any 1998 (primera presa de dades) era semblant a com està actualment però les campanes estaven més brutes i disposaven d'electromalls trifàsics. L'estat de la Senyalera era el mateix. |
| Estat actual | L'estat de conservació del campanar és bo, resultat de la recent restauració (2019). La campana de senyals està situada a l'espadanya que hi ha a la part superior de la façana principal del temple amb truja de ferro Manclús i dotada amb cigonyal i cable per a voltejar-la des del cor. Té batall lligat però no reforçat amb cable de seguretat. Les tres campanes de la torre estan instal·lades a les finestres del segon cos amb truges de ferro, també de la foneria Manclús, i mecanitzades amb motor de vol continu i electromalls monofàsics. Presenten batalls lligats i reforçats amb cable de seguretat. |
| Campanes | Té una campana de senyals, fosa per la foneria de Salvador Manclús en l'any 1965 i dedicada a Sant Bertomeu. De les campanes de la torre, la més xicoteta és de l'any 1815. Les dos grans també són de la foneria Manclús i es varen fondre en 1973. La mitjana està dedicada al titular del temple parroquial i la major a la Mare de Déu dels Àngels. |
| Tocs actuals de campanes | La campana de senyals es voltejava des del cor de l'església, possiblement per a coordinar alguns tocs de campanes amb els actes litúrgiques celebrats a l'interior del temple parroquial. La gran i la xicoteta tocaven respectivament hores i quarts. També es voltejaven manualment i possiblement les repicaven des dels peus de la torre. |
| Tocs proposats de campanes | Les tres campanes es voltegen i repiquen automàticament. La gran toca hores i la xicoteta els quarts. La senyalera no es toca. |
| Intervencions | Entre els anys 1674 i 1757 es va construir l'actual església parroquial. Dins de les obres que es portaren a terme destaca la construcció d'un nou cos de campanes que varen construir els Esteller. A la segona meitat del segle XX destaca la mecanització del conjunt, treball fet per la foneria de Salvador Manclús entorn de l'any 1973 i que va suposar la fabricació de truges de ferro per a les tres campanes de la torre i la seua mecanització amb motors de vol continu i electromalls trifàsics. En 2020 aquests ja havien estat retirats i canviats per uns monofàsics. L'any 2019 la torre s'ha restaurat, tant l'exterior com l'interior. |
| Propostes | Possiblement La instal·lació actual no afavoreix la conservació de les campanes ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. Les campanes s'ha de baixar del campanar per netejar-les per dins i per fora, canviant les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional valencià i els motors per uns d'impuls. És recomanable que la campana de senyals continue a l'espadanya a la qual es troba. |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| AJUNTAMENT D'ATZENETA DEL MAESTRAT | Pujada al campanar d'Atzeneta | 2017 |
| DIADIA | 40.000 euros per a restaurar el campanar d’Atzeneta | 2018 |
