Ermita de la Mare de Déu de l'Adjutori i els Sants de la Pedra

Inventari de Campanes

Ermita de la Mare de Déu de l'Adjutori i els Sants de la Pedra - BENLLOCH (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 8902)

Data de construcció	1729-1742
Arquitecte	Josep Palau (Traces), Josep Vilallave (direcció de les obres)
Descripció	L'ermita compta amb una espadanya, ubicada a la part superior de la façana principal. Està construïda amb sillars de pedra i té una finestra central amb arc de mig punt. A cada costat de la finestra trobem una pilastra toscana i està rematada per una cornisa circular. Damunt d'aquesta hi ha tres pinacles, el central amb una creu.
Protecció	El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Estat actual	L'estat de conservació de l'espadanya és adequat. La campana està ubicada en ella i conserva la instal·lació tradicional amb la truja de fusta i el cigonyal per voltejar-la. Té batall lligat.
Campanes	Té una campana. Documentada des de baix, sembla estar dedicada al Santíssim Crist i datada de l'any 1940.
Tocs tradicionals de campanes	Volteig manual per mitjà del cigonyal.
Tocs actuals de campanes	Conserva els usos tradicionals.
Intervencions	L'ermita primitiva va deixar pas a la nova al segle XVIII. Josep Palau va fer les traces de la nova, que va ser construïda entre 1729 i 1742. Les obres varen ser dirigides per Josep Vilallave, alçant a la part més alta de la façana principal l'espadanya. Suposem que la primitiva campana va dessaparèixer durant la Guerra Civil (1936-1939) i en 1940 sembla que es va fondre una nova als tallers de la foneria de Manuel Roses Vidal del Grau de València. Després de beneïda va quedar ubicada a l'espadanya amb truja de fusta i cigonyal per voltejar-la.
Propostes	En cas de restauració de la campana, es deuen conservar els màxims elements de la instal·lació, ja que és original. Sols es deu admetre el canvi d'aquells que no aseguren l'estabilitat del conjunt. En cas de mecantizació sols es deu instal·lar un motor d'impuls.
Autor ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (12-03-2017)