| Data de construcció |
Segona meitat del segle XVI. |
---|
Descripció |
Campanar de planta rectangular, d'arquitectura molt senzilla i construit amb rajola i pedra.
El primer cos del campanar, en la seua base té les cantoneres construides amb pedra. La resta del cos amb rajola, la qual, s'obri en la part frontal amb dues finestres, i en el lateral dret respecte la porta de l'esglèsia, una altra finestra més xicoteta, que serveix d'iluminació a l'escala del campanar.
El segon cos, ja és la sala de campanes, la qual, dona l'inici amb una cornisa de pedra i rajola. Un poc més cap a dalt es troben les 6 finestres, distribuides, dos en la part frontal i una a cada lateraL. On comença l'arc de mig punt, cap als costats hi ha una cornisa que rodeja totes les finestres, i en la part superior de l'arc hi ha una altra.
El tercer cos, i últim, és la terrassa, la qual comença amb una cornisa. Després de la cornisa té tota una barana de rajola la qual s'eleva amb pinacles, en total 10, distribuits, 4 en la part frontal i 3 en els laterals, servint els pinacles dels extrems de la part frontal de extrem es també dels tres dels laterals. |
---|
Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
---|
Estat actual |
CAMPANAR A RESTAURAR PER L'INTERIOR! El campanar per l'exterior es troba en molt bones condicions. Això si, l'interior (a partir del nivell del cor, el qual si que es conserva de manera excel·lent) es troba en un estat de total abandonament accentuat pel desastre fet a la restauració dels anys 1990 (veure en actuacions). Els escalons i les parets de l'escala estan en un nivell alt de degradació, i naturalment el campanar té quantitats descomunals de brutícia i restes d'obres efectuades a l'església apilades a la primera sala (marbre, plàstics, rajoles, etc). A la sala de campanes la boca de l'escala impideix el toc manual de la campana "grossa" i dificulta molt el de la "tercera". |
---|
Tocs actuals de campanes |
Les cinc campanes voltejen i repiquen de manera exclusivament automàtica. |
---|
Intervencions |
L'any 1969 les tres campanes que aleshores disposava el campanar (entre elles el "tiple" i la "grossa" actuals) foren electrificades per l'empresa ROSES d'Atzeneta d'Albaida, possant-li trujes metàl·liques, electromalls i motors de vol continu.
A finals dels anys 1980 (no sabem l'any exacte) durant les obres de restauració de les cobertes es destrueix l'espadanya on abans de la guerra es trobava la campana de senyals, coneguda a Alaquàs com la campaneta del "cimboriet".
L'any 1996 van finalitzar les obres de restauració del campanar, al paréixer començades entre els anys 1993 i 1994. La fàbrica del campanar (molt dèbil i en mal estat fins el moment, com mostren algunes fotografies) es va reforçar exteriorment, i es va cobrir el campanar per l'exterior i la sala de campanes amb rajola de cara-vista. La porta de l'exterior del campanar, amb la funció de remuntar el rellotge diàriament (la porta municipal) es va cegar, quedant actualment encara la marca amb pedra nova d'on va estar. Però com ja hem apuntat abans, a l'interior l'actuació fou nefasta: De les quatre sales que creguem que tenia el campanar abans, en van quedar les dos necessàries per a la substentació de la pròpia torre (la primera i la sala de les campanes); la maquinària del rellotge es va destruïr sense deixar pràcticament rastre de la seua anterior existència (sols una pesa amagada a la planta baixa del campanar, el pou de les peses i unes marques a les parets de la segona sala destruïda que parèixen ser de la seua instal·lació); per últim, i molt important, tampoc es va conservar l'antiga instal·lació de les campanes ni cap dels seus accesoris per al toc manual, provocant actualment la falta d'informació i dificultant el toc manual (com la falta de la tapadora a la boca de l'escala que impedeix el toc manual de la "grossa").
A la vegada que es restaurava el campanar, també ho van fer les tres campanes a mans de l'empresa MANCLÚS, amb un regular resultat final. Es van canviar les trujes de ferro per altres de fusta mal equilibrada i de perfil poc (o res) tradicional, i es van col·locar nous mecanismes per al toc automàtic que en dos de les tres campanes continuaven sense permetre el toc manual, ja que els motors d'impulsos estan colocats al revés i empotrats al "mamperlat", el que fa que no es puguen possar cunyes per desafluixar la cadena. A més, el bronze no es va netejar.
L'any 1997 i 2007 es regalen les campanes Crist de la Bona Mort (pels Clavaris del Crist d'aquell any) i Pilar (per la familia Sena Montoro) respectivament. |
---|
AutorLLOP i BAYO, Francesc (23-10-2010) SARRIÓ ANDRÉS, Pau (28-08-2011) SARRIÓ ANDRÉS, Pau (12-07-2012) |
|