Inventari de campanes
Parròquia de Sant Antoni de Padua i Sant Dídac d'Alcalà - RAFELCOFER (COMUNITAT VALENCIANA)
Referència 1098
Data de construcció Segle XIX (1887ca)
Descripció Torre-campanar construïda en tres cossos d'estilitzada arquitectura, separats per cornises volades. La segona altura per a la sala de campanes, la tercera un templet amb arcbotants angulars i remat de cupulí.
El primer cos s'alça sobre un basament de carreus i està dividit en dos trams per una motllura, al centre de la qual trobem una sanefa decorada. Els murs estan enlluïts i pintats, de forma que imiten els carreus de pedra, i a un dels laterals trobem tres finestres que il·luminen l'interior de la torre. A la base del campanar hi ha una placa commemorativa amb aquesta inscripció: "RESTUARADO / EN 1942 / A EXPENSAS DE / D. ANTONIO VTE / BARBER PART". En la part superior d'aquest primer cos hi ha un entaulament amb tríglifs i una cornisa. Per altra banda, disposa d'una escala interior que permet accedir fins a la sala de les campanes.
El segon cos té quatre finestres amb arc de mig punt que estan emmarcats per unes motllures a partir de la imposta. A l'exterior trobem diverses pilastres toscanes, situades als laterals de les finestres i agrupades de dos en dos. Les dels angles ocupen l'aresta i se situen sobre un xicotet basament. Té un fris i cornisa semblants als del primer cos, però aquests estan retranquejats. La sala de les campanes està coberta amb una volta semiesfèrica i a un dels laterals s'obri un pas per accedir fins al tercer cos. El tercer cos té una balustrada amb pinacles i al centre hi ha una torreta de dos altures. La primera té quatre finestres i arcs disposats en diagonal, mentre que el segon té forma octogonal i també quatre finestres. El conjunt està rematat amb un cupulí de teules blaves i pinacle amb creu central.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Estat original Les dos campanes horàries presentaven unes maces que estaven connectades amb la maquinària del rellotge, la qual les accionava. Les quatre litúrgiques estaven instal·lades a les finestres que ocupen actualment amb truges de fusta de perfil tradicional local i segurament algunes tindrien llargues cordes unides als respectius batalls.
Estat actual L'estat de conservació exterior de la torre és bo, mentre que el de l'interior és regular i caldria intervenir per a frenar la degradació del campanar. Les campanes horàries estan situades a dos de les finestres del tercer cos de la torre, penjades d'unes bigues de fusta i ferro i mecanitzades amb electromalls monofàsics. Les litúrgiques estan instal·lades a les finestres del segon cos. La tercera té una truja de fusta de perfil tradicional valencià, mentre que les truges de les altres són de ferro de la foneria Manclús. La primera està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Aquest últim mecanisme també està instal·lat a la Mitjana. La major encara té un electromall trifàsic. La Mitjana i aquesta estan mecanitzades amb motor de vol continu. A més, presenten batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Campanes Té dos conjunts de campanes diferents tant per la seua ubicació com per la funció assignada. Per una banda hi ha dos campanes al tercer cos adquirides per a interpretar els tocs horaris. Les campanes de les hores estan dedicades a Sant Dídac (quarts) i Sant Antoni de Pàdua (hores). Les quatre litúrgiques són, de menor a major: Sants Antoni de Pàdua i Dídac (1757), Dídac (1838) de Domingo Roses Tormo, la Mitjana (1900) que es pot atribuir a la foneria Vicente Roses e Hijos i la Maria Aurora de Jaime Roses (1873).
Tocs tradicionals de campanes Les campanes es voltejaven manualment des de la sala de les campanes i algunes d'elles possiblement també es repicaven des dels peus de la torre per mitjà de llargues cordes unides als batalls. Les campanes de les hores tocaven hores i quarts. La matraca es tocava els dies del Tridu Pasqual.
Tocs actuals de campanes Les quatre campanes es voltegen i les tres grans es repiquen automàticament. Les campanes horàries toquen hores i cuarts.
Intervencions L'any 1942, tal com indica la placa situada als peus de la torre, es va restaurar el campanar i pintar amb una decoració de tipus neobarroc. També es va pintar als peus de la torre la creu dels caiguts. Al voltant de la dècada dels anys 70 la foneria de Salvador Manclús va canviar les truges de fusta per altres de ferro i mecanitzà les campanes amb motors de vol continu i electromalls (excepte la xicoteta). Entorn de l'any 2001 la campana Dídac es va badar i l'empresa 2001 Técnica y Artesanía la va restaurar. Va ser traslladada a Alemanya on la soldaren i també es va aprofitar per canviar la truja de ferro per altra de fusta feta per l'empresa valenciana. També canviaren els mecanismes de toc automàtic per un motor d'impuls i electromall monofàsic.
Propostes La instal·lació actual de les tres campanes amb truja de ferro no afavoreix la seua conservació ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devien restaurar-les. Aquestes s'han de baixar del campanar per netejar-les per dins i per fora, canviant les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional local. Els motors de vol continu s'han de canviar per altres d'impuls que permeten el toc manual i imiten la forma tradicional de tocar. També cal canviar l'electromall de la campana grossa per un monofàsic i retirar els mecanismes que ja no es fan servir.
