| Localització | Espadanya |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 56 |
| Altura del bronze | 54 |
| Pes aproximat (en quilos) | 102 |
| Fonedor | QUILES, MANUEL |
| Any fosa | 1879 |
| Descripció |
La campana, que té una truja antiga en pèssim estat de conservació, té la següent inscripció, en dues línies, en la part superior: "A ESPENSAS DE D. JOSE M. MOLES ✱ AÑO I879 ✱ " / "SIENDO R. D. E. S. D. BALTASAR PALMERO ✱ ✱ ✱ " que avui escriuríem com A EXPENSAS DE DON JOSÉ MARÍA MOLES ✱ AÑO 1879 ✱ SIENDO RECTOR DE ESTE SEMINARIO DON BALTASAR PALMERO ✱ ✱ ✱ " En el mig exterior hi ha una creu de calvari, de tres grades, i en la part interior un sant, identificat com Sant Bonaventura. Baix d'aquest sant està la marca de fàbrica: "MANUEL QUILES ME CONSTRUYÓ. " En el text cal destacar, a més de posar ESPENSAS en compte d'EXPENSAS, la utilització del signe I (I majúscula) per al miler de l'any, un tret molt antic i gens usual en el final del XIX. Pel contrari utilitza punts i accents, relativament habituals en l'època, però gens utilitzats en les inscripcions de campanes. La indicació en la primera línia del donant (línia habitualment reservada a l'oració de protecció o de dedicació) indica un canvi de mentalitat propi del seu temps; a més de la creu i del sant, no figura cap altre element religiós en una campana destinada a un Seminari de formació de sacerdots. El fonedor Manuel QUILES té unes quantes campanes documentades en la Comunitat Valenciana i una en la Catedral de Teruel entre 1865 i 1893. |
| Anses | Set anses (tres en línia, dos a cada costat de la central) poc habituals per a campanes d'aquestes dimensions. |
| Terç (T) |
(Cordó) "A ESPENSAS DE D. JOSE M. MOLES ✱ AÑO I879 ✱ " (cordó) "SIENDO R. D. E. S. D. BALTASAR PALMERO ✱ ✱ ✱ " (2 cordons) |
| Mig (M) |
(00) (creu de calvari) (06) (Sant Bonaventura) |
| Mig peu (MP) |
(06) "MANUEL QUILES ME CONSTRUYÓ. " (3 cordons) |
| Peu | (2 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | Es solia tocar al vol a la finalització del curs de Teologia pels alumnes de 5º. |
| Tocs actuals de campanes | Fins a la restauració de l'immoble, hi havia una corda llarga per tocar la campana a batallades des de la terrassa del nivell inferior. Com ja no era possible voltejar-la, els alumnes tocaven el darrer dia de curs imitant vols. |
| Truja | Truja de fusta antiga |
| Estat original | La truja actual (2022) en pèssimes condicions de conservació, és molt probablement d'una campana anterior, amb tots els cargols amb orelletes, propis del XVIII. |
| Estat actual |
Truja de fusta de carrasca, pràcticament desfeta. Pintada d'almangra per a la seua protecció. Coixinets de selleta de bronze, encastat en una biga de fusta. Mesures de la truja: alçada 56; ample braç 12; ample truja 20. Batall de ferro forjat, amb soquet, el lligat és relativament recent (cinta d'embalatge a l'extrem). Canals laterals en la fàbrica per entrar directament la campana al seu lloc. Hi ha una estructura metàl·lica per la part exterior per tocar a batallades des de la terrassa de la galeria inferior. |
| Mecanismes de toc | Toc manual |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | LLOP i BAYO, Francesc |
| Actualització | 21-01-2022 |
| 26 Fotos | |
