Parròquia de la Mare de Déu de Betlem - CREVILLENT COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Campaneta d'eixida de missa

(Referència 24297)

Localització Porta de la sagristia
Diàmetre (en cm) 25
Pes aproximat (en quilos) 9
Descripció Mesures aproximades. Anepígrafa.

Autors de la documentació

  • LLOP i BAYO, Francesc (10-09-2024)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 28-09-2024
3 Fotos

Sant Isidre (1)

(Referència 11469)

Localització Sala alta de les Campanes
Diàmetre (en cm) 34
Altura del bronze 29
Vora 4
Pes real (en quilos) 26
FonedorROSES SOLER, JUAN BAUTISTA
Any fosa 1951
Descripció Al terç compta amb la següent inscripció: "# SAN YSIDRO #". En el mig trovem la marca de fàbrica, inscrita dins de un triangle: "JUANbta ROSES / FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA DE ALBAIDA". Finalment al peu: "# MADRID 1951 # # COFRADIA DE CREVILLENTINOS AUSENTES".
Terç (T) (cordó)
(06) "# SAN YSIDRO #"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (Inmaculada Concepció)
(06) (marca de fàbrica) "JUANbta ROSES / FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA DE ALBAIDA"
(09) (monograma de Maria)
Mig peu (MP) (2 cordons)
"# MADRID 1951 # # COFRADIA DE CREVILLENTINOS AUSENTES"
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
Prima Do6+14
Hum Sib4+22
Tercera Mib6-46
Quinta Fa#7-34
Octava Do7+27
Tocs actuals de campanes Vols automàtics
Truja Fusta VALVERDE
Estat original En el moment de la seua fosa la campana seria dotada amb una truja de fusta i altres mecanismes per al toc manual.
Estat anterior Abanç de la restauració comptava amb una truja de ferro model ROSES d'Atzeneta i segurament un motor de vol continu.
Estat actual La campana ha estat restaurada recentment, substituint la truja de ferro per un altra de fusta, amb la roda per al vol soldada al eix. El mecanisme de toc continua sent un motor de vol continu, que hauria de ser substituït per un altre d'impulsos. Per un altra banda el batall té un sistema de fixació rígid, un sistema extremadament perillós, ja que arranca la batallera sense cap avís, amb el perill de caiguda del mateix.
El motor continu, que tira de l'eix de la campana, dificulta moltíssim el toc manual.
Mecanismes de toc (09) Motor de vol continu
Intervencions Va ser fosa en 1951 per Juan Bta ROSES, donada per els crevillentins residents a Madrid, com a regal a la seua parròquia. En 1972 va ser mecanitzada, sent restaurada recentment.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i ha de ser conservada per a protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • ALEPUZ CHELET, Joan; ESPADAS MACIA, Sandra (06-09-2013)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 28-08-2024
13 Fotos

Santa María de la Cabeza (2)

(Referència 11470)

Localització Sala alta de les Campanes
Diàmetre (en cm) 45
Altura del bronze 38
Vora 5
Pes real (en quilos) 53
FonedorROSES SOLER, JUAN BAUTISTA
Any fosa 1951
Descripció Al terç trovem la següent inscripció: "# STA Ma DE LA CABEZA / # COFRADIA DE CREVILLENTINOS AUSENTES - MADRID 1951". Al mig trovem la marca de fàbrica: "JUANbta ROSES / FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA DE ALBAIDA / VALENCIA".
Espatlla (H) (02) (04) (08) (10) (triangles decorats)
Terç (T) (Cordó)
(06) "# STA Ma DE LA CABEZA"
(cordó)
# COFRADIA DE CREVILLENTINOS AUSENTES - MADRID 1951"
(cordó)
Mig (M) (00) (Creu de Sant Jaume)
(03) (Mare de Déu)
(06) (marca de fàbrica) "JUANbta ROSES / FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA DE ALBAIDA / VALENCIA"
(09) (monograma de Maria)
(02) (04) (08) (10) (decoració geométrica)
Mig peu (MP) (2 cordons)
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
Prima Fa#5-34
Hum Fa4+26
Tercera La5+00
Quinta Reb6+47
Octava Sol6-33
Tocs actuals de campanes Vols automàtics
Truja Fusta Valverde
Estat original En el moment de la seua fosa la campana seria dotada amb una truja de fusta i altres mecanismes per al toc manual.
Estat anterior Abans de la restauració comptava amb una truja de ferro model ROSES d'Atzeneta i segurament un motor de vol continu.
Estat actual La campana ha estat restaurada recentment, substituïnt la truja de ferro per un altra de fusta, amb la roda per al vol soldada al eix. El mecanisme de toc continua sent un motor de vol continu, que hauria de ser substituït per un altre d'impulsos.
El motor continu, que tira de l'eix de la campana, dificulta moltíssim el toc manual.
Mecanismes de toc (06) motor de vol continu
Intervencions Va ser fosa en 1951 per Juan Bta ROSES, donada per els crevillentins residents a Madrid, com a regal a la seua parròquia. En 1972 va ser mecanitzada, sent restaurada recentment.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i ha de ser conservada per a protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • ALEPUZ CHELET, Joan; ESPADAS MACIA, Sandra (06-09-2013)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 28-08-2024
13 Fotos

Santa Bàrbera (3)

(Referència 11835)

Localització Sala alta de les Campanes
Diàmetre (en cm) 46
Altura del bronze 45
Vora 5
Pes aproximat (en quilos) 56
Any fosa 1744
Descripció La campana compta al terç amb la següent inscripció: "#S#BARBARA#ORA PROИOBIS##AИO I744", que correctament escrita seria: "SANCTA BARBARA ORA PRO NOBIS ANNO I744" i que podem traduir com: "SANTA BÀRBERA PREGUEU PER NOSALTRES ANY 1744".

Aquesta és una senzilla advocació derivada de la denominada Litanie Sanctorum o Lletanies dels Sants, emprada en algunes celebracions litúrgiques per tal de demanar la intercessió dels sants. En aquest cas es sol·licita la especial protecció de Santa Bàrbera, que tradicionalment ha estat considerada protectora contra les tempestes i totes aquelles activitats vinculades amb el foc, ja que segons la tradició després que la santa fora decapitada per el seu propi pare un llamp el va fulminar.
Terç (T) (Cordó)
"#S#BARBARA#ORA PROИOBIS##AИO I744"
(cordó)
Mig (M) (2 cordons)
(00) (creu amb pedestal)
(06) (medalló amb la Sagrada Família)
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (2 cordons)
Prima Sol5+36
Hum Fa#4-23
Tercera Sib5+33
Quinta Reb6-04
Octava Lab6-12
Tocs tradicionals de campanes Tradicionalment seria voltejada, a més al terra, baix de la campana encara es conserva el forat des del que passaven la corda per tocar la campana des de baix de la torre.
Tocs actuals de campanes Vols automàtics
Truja Fusta VALVERDE
Estat original La campana comptaria amb una truja de fusta, que seria de perfil tradicional de la comarca, dotada amb mecanismes per el toc manual.
Estat anterior Amb la mecanització de 1972 la truja de fusta va ser substituïda per un altra de ferro, model de la Casa ROSES d'Atzeneta d'Albaida i mecanitzada amb un motor de vol continu.
Estat actual La campana es trova en un bon estat de conservació. Ha estat restaurada recentment, reposant la truja de fusta per Relojería VALVERDE, amb un motor de vol continu.
El batall penjant d'una U invertida, pega massa baix en la boca, amb la part alta de la bola, posant en perill immediat de trencament la campana
Mecanismes de toc (03) Motor de vol continu
Intervencions És una de les tres campanes foses en 1744, de autor per ara anònim, ubicada en la torre de l'antic temple parroquial. Amb el trasllat del temple parroquial al nou en 1829 va passar al nou campanar. Salvada de la destrucció de 1936, en 1971 els ROSES d'Atzeneta d'Albaida van mecanitzar la campana i restaurada per Relojería VALVERDE recentment.
El motor dificulta, si no impedeix, el toc manual.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i ha de ser conservada per a protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • ALEPUZ CHELET, Joan; ESPADAS MACIA, Sandra (06-09-2013)
  • LLOP i BAYO, Francesc (03-12-2024)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 28-09-2024
20 Fotos

La tercera (4)

(Referència 11836)

Localització Sala baixa de les Campanes
Diàmetre (en cm) 70
Altura del bronze 53
Vora 7
Pes aproximat (en quilos) 199
Any fosa 1744
Descripció La campana porta al terç i mig la següent inscripció: "# SAИTVS#DEVS#SAИTVS#FORTIS#SAИTVS#IИMORTALIS / MISERE / RENOBIS # / AИO I744", que correctament escrita seria: "SANCTUS DEUS SANCTUS FORTIS SANTUS INMORTALIS MISERERE NOBIS ANNO 1744" i que es pot traduir com: "SANT DÉU SANT FORT SANT INMORTAL TINGUEU PIETAT DE NOSALTRES ANY 1744".

Aquest text forma part de les Lletanies Majors, cantades tradicionalment el dia de Sant Marc (25 d'abril) per la benedicció dels camps i del Solemne Trisagi, cant més solemne dedicat a la Santíssima Trinitat. Els orígens d'aquest cant els conta Jacobo da Varazze en la Llegenda Daurada, prenent com a font el Llibre Tercer de Sant Joan Damascè: durant unes rogatives celebrades a Constantinople en motiu de una terrible calamitat un xiquet que participava va ser pujat al cel, escoltant en tot moment als àngels cantar aquest càntic. En el moment de tornar a la terra va entonar aquest cant cessant en eixe moment la calamitat. El Concili de Calcedonia va aprovar aquest cant, finalitzant Sant Joan el seu relat amb aquestes paraules: "Estic segur de que els dimonis fugen ràpidament en escoltar la seua lletra".
Espatlla (H) (Cordó)
Terç (T) (2 cordons)
"# SAИTVS#DEUS#SAИTUS#FORTIS#SAИTUS#IИMORTALIS"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(06) (Mare de Déu sedent amb infant)
(cordó)
(00) "MISERE / RENOBIS"
(06) "AИO I744"
(cordó)
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (2 cordons)
Prima Si4+00
Hum Si3-23
Tercera Mib5-05
Quinta Fa5+11
Octava Reb6-37
Tocs tradicionals de campanes La campana voltejava i era repicada des del peu de la torre, conservant encara el forat per on passaven les cordes per tocar.
Tocs actuals de campanes Repics i vols automàtics
Truja Ferro ROSES
Estat original La campana comptaria amb una truja de fusta, que seria de perfil tradicional de la comarca, dotada amb mecanismes per el toc manual.
Estat actual La campana es troba en un bon estat de conservació, mecanitzada amb un motor de vol continu i electromall, que sembla substituir a un anterior. No obstant seria recomanable la restauració del conjunt per tal de reposar la truja de fusta, seguint aquesta els perfils tradicionals de la localitat i mecanitzant la campana amb un motor d'impulsos, més respectuosos amb la tradició i que permeten els tocs manuals.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, electromall.
Intervencions És una de les tres campanes foses en 1744, de autor per ara anònim, ubicada en la torre de l'antic temple parroquial. Amb el trasllat del temple parroquial al nou en 1829 va passar al nou campanar. Salvada de la destrucció de 1936, en 1971 els Roses d'Atzeneta d'Albaida van mecanitzar la campana
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors de la documentació

  • ALEPUZ CHELET, Joan; ESPADAS MACIA, Sandra (06-09-2013)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 28-08-2024
19 Fotos

Maria, la mitjana (5)

(Referència 11837)

Localització Sala baixa de les Campanes
Diàmetre (en cm) 85
Altura del bronze 68
Vora 8
Pes aproximat (en quilos) 356
Any fosa 1744
Descripció La campana compta amb un conjunt notable d'inscripcions repartides entre el terç i el mig, en llatí i amb nombroses abreviatures. Al terç trovem la següent: ""#S#MARIA#ORA PROИOBIS# S # MICHAEL#ET#S#FRAИCISCE#ORATE PROИOBIS", que correctament escrita seria: "SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS SANCTE MICHAEL ET SANCTE FRANCISCE ORATE PRO NOBIS" i que podem traduir com "SANTA MARIA PREGA PER NOSATRES SANT MIQUEL I SANT FRANCESC PREGUEU PER NOSALTRES". Aquesta senzilla oració té origen en la Litanie Sanctorum o Lletanies dels Sants, una de les oracions més solemnes de l'Església i que es canta en les celebracions més importants com la Vigilia Pasqual o les ordenacions.
Al mig continua amb aquesta inscripció: "IHS / MARIA#ET#IOSEPH#AИИO#I744#GLORIA IИ EXCELSIS#DEO", que es pot traduir com: "JESUS MARIA I JOSEP ANY 1744 GLORIA A DÉU EN EL CEL. La primera part fa referència a la Sagrada Familia i és molt comú al segle XVIII, emprada com a signe de protecció. Per un altra banda l'expressió "GLORIA IN EXCELSIS DEO" té origen en l'evangeli, al passatge de Lluc 2, 1-14, on conta com després del naixement de Crist un àngel comunica la bona nova a uns pastors que estaven prop i al finalitzar junt a ell apareixen una multitud d'àngels clamant: "Glòria a Déu al cel i en la terra pau als homes de bona voluntat". Posteriorment l'Església el va incorporar a la litúrgia com un dels himnes més importants en les celebracions.
Finalment baix de l'anterior indica: ""TOTAPUL / CRAESMA / RIA", es a dir: "TOTA PULCHRA ES MARIA". Aquesta és una oració composta al segle IV i que correspon a una de les cinca antífones cantades a les vespres de la Inmaculada Concepció i es pot traduir com: "TOTA BELLA ERES MARIA", procedent del Càntic dels Càntics (Ct 4, 7) on diu: "TOTA PULCHRA ES AMICA MEA ET MACULA NON EST IN TE" (BELLÍSSIMA ERES AMIGA MEUA I NO HI HA DEFECTE EN TU) i que es va incorporar a la litúrgia de la Mare de Déu en al·lusió a la seua concepció virginal.
Terç (T) (2 cordons)
"#S#MARIA#ORA PRONOBIS#S#MICHAEL#ET#S#FRANCISCE#ORATE PRONOBIS"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (creu patriarcal amb pedestal)
(cordó)
"IHS / MARIA#ET#IOSEPH#ANNO#1744#GLORIA IN EXCELSIS#DEO"
(cordó)
(06) (Mare de Déu sedent) "TOTAPUL / CRAESMA / RIA"
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (2 cordons)
Prima Lab4-25
Hum Lab3+32
Tercera Do5+35
Quinta Mib5-33
Octava Sib5+19
Tocs tradicionals de campanes Tradicionalment seria voltejada des de la mateixa sala de les campanes a més de repicar.
Tocs actuals de campanes Tant els vols com els repics són automàtics.
Truja Ferro ROSES
Estat original La campana comptaria amb una truja de fusta, que seria de perfil tradicional de la comarca, dotada amb mecanismes per el toc manual.
Estat actual La campana es troba en un bon estat de conservació. Compta amb una truja de ferro de la casa ROSES d'Atzeneta d'Albaida, mecanitzada amb un motor de vol continu i electromall. No obstant seria recomanable la restauració del conjunt per tal de reposar la truja de fusta i mecanitzar la campana amb un motor d'impulsos, més tractant-se d'aquesta important campana barroca.
Els mecanismes actuals impedeixen els tocs manuals.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, (09) electromall.
Intervencions En 1744 va ser fosa amb destinació al antic temple parroquial junt a les altres dos campanes conservades d'aquest any al campanar. Amb el trasllat de la parròquia al nou edifici va ser ubicada en la nova torre.
En 1971 va ser substituïda la truja original per un altra de ferro i mecanitzada.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 28-08-2024
19 Fotos

Santíssim Sacrament (6)

(Referència 11838)

Localització Sala baixa de les Campanes
Diàmetre (en cm) 94
Altura del bronze 74
Vora 10
Pes aproximat (en quilos) 481
FonedorPORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Any fosa 2000
Descripció En primer lloc trobem al mig la marca del instal·lador: "Valverde"; realment la campana és obra de HERMANOS PORTILLA. Junt a la marca continua amb la següent inscripció: "SANTISIMO SACRAMENTO / OFRENDA DE CREVILLENTE / AÑO 1929 PRIMER CENTENARIO / DEL TEMPLO PARROQUIAL / REFUNDIDA EN EL AÑO 2000". En part segurament copia les inscripcions de la campana anterior, afegint la data de refosa. Finalment trobem el logotip de l'any Jubilar del 2000, convocat per Joan Pau II amb motiu del segon mil·lenari del naixement de Crist, i que compta amb les inscripcions: "IUBILAEUM / A. D. 2000 / CHRISTUS / HERI / HODIE / SEMPER" i que es pot traduir com "JUBILEU ANY DEL SENYOR 2000 CRIST AHIR AVUI I SEMPRE".
Terç (T) (2 cordons)
(2 cordons)
(garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (marca del instal·lador) "Valverde"
(06) "SANTISIMO SACRAMENTO / OFRENDA DE CREVILLENTE / AÑO 1929 PRIMER CENTENARIO / DEL TEMPLO PARROQUIAL / REFUNDIDA EN EL AÑO 2000"
(09) (logotip del any Jubilar 2000) "IUBILAEUM / A. D. 2000 / CHRISTUS / HERI / HODIE / SEMPER"
Mig peu (MP) (2 cordons)
Peu (cordó)
Prima Sol4-44
Hum La3+00
Tercera Do5-38
Octava La5-27
Tocs actuals de campanes Repics i vols automàtics
Truja Fusta VALVERDE
Estat actual La campana es troba en un bon estat de conservació, dotada de truja de fusta i mecanitzada amb electromall i motor de vol continu, que seria recomanable substituir per un altre d'impulsos, més respectuosos amb els valors tradicionals de l'instrument. Per un altra banda el batall està lligat amb cuir i té el soquet.
Mecanismes de toc (09) electromall, motor de vol continu
Intervencions Refosa en el any 2000 per Hnos. Portilla i instal·lada per Relojeria VALVERDE eixe mateix any.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i ha de ser conservada per a protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • ALEPUZ CHELET, Joan; ESPADAS MACIA, Sandra (06-09-2013)
  • LLOP i BAYO, Francesc (03-12-2024)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 28-08-2024
20 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2026)
    campanerscatedralvalencia@gmail.com
    Actualització: 24-06-2026

    Connectats: 123 Visitants: 123 Usuaris: 0