Inventari de Campanes

Temple Expiatori de la Sagrada Família - BARCELONA (CATALUNYA)

(Referència: 2043)


Alçada del campanar 117
Data de construcció S. XIX / XXI
Descripció Església iniciada el 1883 en estil neogòtic visible en la cripta i en els murs de l'absis; es prosseguí en estil modernista a la façana del Naixement per Gaudí i continuada, mort Gaudí, amb els seus criteris i projectes inicials per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí deixeble seu. Ha estat consagrada pel papa Benet XVI el dia 7 de novembre del 2010. Té planta de cinc naus, transsepte, girola i torre al creuer projectada per uns 172'50 metres d'alçada i un hiperboloide de 75 metres d'alçada per cobrir l'absis semicircular rodejat de nou capelles damunt la cripta. Els pilars i les columnes presenten inclinacions per fer les voltes parabòliques. Els seus murs són de pedra de Montjuïc tallats i escairats en els propis tallers per picapedrers dins del recinte eclesial; els carreus són lleugerament encoixinats. Ha de tenir tres portalades amb quatre torres en cadascuna d'elles, avui (2006) només acabades les de la Passió (banda de la plaça de la Sagrada Família) i del Naixement (banda del carrer Sardenya); la façana principal, la de la Glòria, està orientada a migdia.
Dimensions: la nau central fa 90'00 x 12'00 x 45'00 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total de les cinc naus fa 45 metres. El rectangle on queda inclòs tot el recinte del temple farà 115'00 x 82'50 metres. Les alçades de les torres de les portalades, ja construïdes, fan entre 98 i 117 metres. Les torres per aixecar tindran, la central dedicada a Jesús, 173, les dels quatre evangelistes que la encerclaran, entre 120 i 125. La coberta exterior de les naus arribarà als 70 metres. El transsepte de tres naus farà 30 metres d'amplada.
Arquitectes: Francesc de Paula del Villar i Lozano (1828-1903) pel que fa a la cripta. Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926); Lluís Bonet Garí i Puig Boada pels campanars de la façana de la Passió; Jordi Bonet i Armengol (1925) ha anat configurant les naus i les façanes fins el 2012 quan se'n fa càrrec Jordi Faulí.
Guarda escultures de la façana de la Passió degudes a Josep Maria Subirachs, una de sant Josep Oriol de l'escultor gracienc Francesc Carulla en la part alta del mur adjacent a les torres de la Passió del carrer Sardenya tocant al de Mallorca; al mur exterior de l'absis del 2012-13 i de travertí romà la de sant Bru de Montserrat Garcia Rius de quatre metres d'alçada i de tres tones de pes, i la de sant Benet de Manuel Cusachs de 3'80 d'alçada; d'ell també són les de sant Josep de Calassanç i sant Ignasi de Loiola.
Vidrieres de colors per l'artista Joan Vila-Grau (1932) de caire abstracte. A la façana del Naixement (2009), una imatge de Sant Josep de 3 metres d'alçada de l'escultor barceloní Ramon Cuello (d'estil tradicional) autor també de la Mare de Déu a la façana de la Passió; de Jaume Busquets Mollera (1903-1968) és el conjunt del Naixement (1958): Maria deixa el Nen a la menjadora mentre Josep s'ho mira, i del mateix escultor la Mare de Déu del Carme a la capella que hi té a la cripta.
Campanars: divuit (en projecte), quatre a cadascuna de les tres façanes (Naixement, Passió i Resurrecció o Glòria), dos de laterals de 98 metres i dos de centrals de 117 metres; avui (2010) aixecats només els de les dues façanes dels extrems del transsepte, la de llevant i la de ponent. Torres parabòliques amb ritme helicoïdal, creus daurades al cim; entortolligant-se per les agulles superiors el mots Sanctus, Sanctus, Sanctus. Escales de cargol a l'interior de cada campanar deixant un ull central amb finestrals que recorren de dalt a baix les torres, només lligats entre sí els graons i els muntants per ampits inclinats cap avall; tot en pedra picada, amb decoració de mosaics al cim i pinacles coronats per polígons estrellats de dotze puntes.
Tenen profunds fonaments: els dels cloquers del Naixement de finals del segle XIX arriben a una profunditat de 10 metres; els de la façana de la Passió, de mitjans del segle XX, estan constituïts per una gran llosa damunt rails; els de la darrera façana, encara no aixecats, ja tenen els fonaments posats: pilons que arriben a 16 metres de profunditat en relació al nivell del carrer Mallorca; aquests últims fonaments també es troben sota la columnata de les naus que hauran de ser la base de l'última gran torre central.
Alçades: 98 metres i 117 metres, a la façana del Naixement i a la de la Passió.; de part de l'arquitecte senyor Bonet em van dir que feien, respectivament, 100 i 112 metres, dades força properes a les que han aparegut en els mitjans informatius el 2010.


La construcció s'inicià el 1882, i un any després Antoni GAUDÍ fou nomenat director del Projecte. Hi treballaria durant més de 40 anys, fins a la seua mort el 1926. El pla general i els seus estudis aprofundits del projecte, basat en l'ús d'innovadores formes geomètriques naturalistes, són el material a partir del qual els arquitectes del Temple continuen avui. S'han construït 8 dels 12 campanars de les façanes, de més de 100 m i dedicats als apòstols. Queden per construir els 4 campanars de la Façana de la Glòria, el cimbori central de 170 m en honor de Jesucrist, la torre de la Mare de Déu (125 m) i les dels 4 evangelistes. Estan acabades les voltes de la nau principal i ara es treballa principalment a la zona del creuer, els transseptes i l'absis. Construït sota el concepte de temple expiatori, s'ha finançat des del principi exclusivament a partir d'almoines de particulars i així continua sent, gràcies als donatius que es reben de fidels i admiradors de l'obra.
GAUDÍ va concebre la Sagrada Família amb un concepte únic i integrat, del qual formaven part unes 60 campanes, ubicades en els diversos campanars, dotats ja des de l'inici, de tornaveus, per dirigir cap al temple els sons. L'arquitecte va experimentar amb campanes tubulars, de les quals en queda una, ubicada en una de les torres, i els seus resultats van quedar escrits en nombrosos textos, que foren destruïts en el 1936, ignorant-se si la campana que ara queda era ja un resultat definitiu o encara una de les nombroses proves. A l'entrada de la cripta hi ha una campaneta, anepígrafa, de uns 20 cm de diàmetre, ubicada a gran altura, sense mecanismes ni cordes per tocar-la, i fora d'ús des de fa molt de temps. Igualment, en un altre des edificis del conjunt hi ha una espadanya buida.
Protecció Codi: (R. I.) - 51 - 0003813 - 00000
Registre: (R. I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu
Categoria: 51 Monument
Nom: Temple Expiatori de la Sagrada Família
Comunitat Autònoma: C. A. Catalunya
Província: Barcelona
Municipi: Barcelona
Data de Declaració: 24-07-1969
BOE de la Declaració: 20-08-1969
Tramitació: INCLÒS/DECLARAT
Font: Ministerio de Cultura (2005)
Estat original Desconeixem si la campana tubular existent és el resultat final d'un procés d'investigació o només un pas fallit. La campana no sols no té elements que la identifiquen (epigrafia, marques de fàbrica) sinó de marques d'ús, i fins i tot no existeix al nostre coneixement el conjunt d'accessoris de què penjava, i amb la que era tocada (ja que l'espècie de ganxo metàl·lic havia de penjar d'algun lloc per a permetre les vibracions del tub de bronze).
No obstant en Cronologia de GAUDÍ es diu que en 1915 es fan les proves per a les campanes tubulars.
Estat anterior En la nombrosa bibliografia generada per l'obra de GAUDÍ es parla sovint dels experiments sonors de l'arquitecte, per crear campanes tubulars, de les quals hi hauria alguna mostra, desapareguda probablement amb la destrucció de molta documentació en 1936.
Estat actual Després de diverses visites es va localitzar, gràcies a l'amabilitat i la paciència dels responsables de la Fundació, una sola campana tubular de grans dimensions, ubicada en un dels campanars, de manera que sembla una canonada de metall. Fins i tot els visitants passen al costat seu, sense despertar cap interès, i els mateixos vigilants del conjunt no són conscients de la seva presència.
No obstant l'objecte de bronze, d'uns quants centenars de quilos, sembla una campana experimental que cal desenvolupar i també posar en valor, com una de les propostes del Temple Expiatori.
Hi ha, també, un carilló electrònic, que expandeix la seva música a través de grans altaveus, i que és programat per tocar certes melodies a cada hora durant la jornada.
Acústica, afinació de les campanes Els campanars van ser concebuts, des del principi, com a grans caixes acústiques, els tornaveus dels quals estan formats dels mateixos materials de la torre. També en aquest aspecte, la Sagrada Família era un temple innovador i de concepció global. Desconeixem com s'articulava la idea sonora amb l'accés a les campanes i fins i tot amb la seua ubicació: procedien els sons de la mateixa torre O envoltaven l'església des de totes les altures, generant per tant sons menys afinats i més difusos? Per dir-ho d'una altra manera: cercaven més que l'afinació perfecta, la sensació envoltant?
Campanes L'única campana original existent, tubular, es troba fora d'ús, dipositada en una de les torres. Es tracta d'una peça excepcionalment única, ja que no hi ha coneixement d'altres campanes tubulars en totes les catedrals, ni tan sols en altres temples, excepte casos molt puntuals i provisionals de trossos de rails o de bombes de la guerra civil, que van substituir, per poc de temps, les campanes desaparegudes.
Tocs actuals de campanes El procés permanent de construcció no permet parlar, com en altres temples, de tocs tradicionals, sinó de tocs futurs, ja que el so del carilló electrònic, en un edifici en construcció, no pot considerar-se toc.
Visites als campanars La visita a les obres del Temple inclou la pujada voluntària als campanars, amb un preu global de 18 € per visitant individual, i diversos descomptes per grup (2004). En un dels campanars es pot accedir mitjançant un ascensor, amb un cost afegit de 2 €, mentre que en l'altre campanar l'accés es fa a peu, tant per la pujada com per la baixada. En realitat, l'ascensió està combinada de manera que es puja i es baixa per campanars diferents, per seguir un sentit únic de la visita, i amb diversos recorreguts, que demanen temps i esforços diferents.
Intervencions En espera de l'acabament dels campanars, i de la posterior experimentació acústica i ubicació d'un o diversos conjunts de campanes tubulars, hi ha instal•lat un carilló digital, que sona les hores i els quarts, durant la jornada, i interpreta una melodia després dels tocs de l'hora. Les melodies de l'any són substituïdes per nadales en el temps de Nadal. El mecanisme, de VERDIN, és ja el segon instal•lat per la mateixa empresa; el primer utilitzava campanes prèviament enregistrades i reproduïdes mitjançant un magnetòfon especial.
Propostes Dins de la globalitat de treballs en curs, les campanes apareixen com un aspecte anecdòtic. No obstant això proposem l'acostament a la campana tubular, que no és més que un procés inacabat, i que és desconeguda fins i tot per a molts que treballen al temple o que coneixen bé l'obra de GAUDÍ.
Proposem per tant la baixada de la mateixa a la zona d'exposicions i la seua ubicació de manera que puga sonar. Amb això es reprèn el procés d'investigació sonora i es mostra també un altre aspecte del projecte inicial.
La campana ha de ser instal·lada de manera que puga sonar, i que es puga accedir a totes les seues parts, per a realitzar les anàlisis sonores necessàries per a continuar investigant i proposar, més endavant, aquell conjunt de campanes harmonitzades que formaven part del projecte inicial.
Autor
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (23-05-2004)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (29-09-2004)
  • Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    AutorTítolData
    DAUMAL i DOMÈNECH, Francesc de PaulaEl Paisaje sonoro de los campanarios1999
    CAMPOS RODRÍGUEZ, José ArturoCampanas y campanarios2000
    LLUCH, Pere M.El carilló de la Sagrada Família2004
    SANTANA ROMA, Galdricla campana de la torre de sant bernabé de la sagrada família2009
    MERIGÓ, ToniTañidos de fiesta en la ciudad2010
    REMEDIANDOTemplo de la Sagrada Familia2010
    REDACCIÓLes noves cries de falcó del Campanar ja porten anell2012
    PULIDO, MarkJunto al maestro de las Bilas2013
    DALMAU i ARGEMIR, DelfíCampanars parroquials de torre de Catalunya2014
    GUERRO, Laura“La Sagrada Família de Gaudí es un fabuloso carillón”2016
    BASÍLICA DE LA SAGRADA FAMÍLIACant a la llum. Cordes, campanes i veu.2017
    37 Fotos

    Fitxes de les campanes

    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 19-08-2019

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    Exposició permanentCampana tubular1920ca201450

  • Fitxa reduïda (PDF)
  • BARCELONA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 125 Visitants: 125 Usuaris: 0