Inventari de Campanes

Parròquia de Sant Joan Baptista - VALLS (CATALUNYA)

(Referència: 3201)


Alçada del campanar 74
Data de construcció 1897
Autors Francesc Villar
Descripció Altitud: 210 metres. Carrer Església, 2
Església del gòtic tardà iniciada el 1569, acabada el 1583 i modificada en etapes posteriors. Consta d'una gran nau de vuit trams, un d'ells amb el cor, coberta amb una volta ogival simple sobre arcs torals apuntats que descansen en robustes mènsules situades en el nivell d'una senzilla imposta que recorre tot al llarg de la base de la volta; està capçada per un absis poligonal de set costats, el del centre substituït per una capella fonda rectangular. Les capelles laterals estan obertes per arcs apuntats. Té un cambril neoclàssic amb la imatge gòtica de la Mare de Déu de la Candela; està situat dins de la capella segona a la dreta de l'altar major. El cor als peus de la nau amb una barana de pedra calada descansa sobre un gran arc carpanell i una volta baixa de creueria.
El frontis té una portalada renaixentista amb un portal en arc de mig punt flanquejat per un parell de columnes exemptes corínties sobre pedestals coronades per l'entaulament; entre columnes, en dos pisos dins de fornícules hi ha unes escultures de sants fetes el 1963, obres de Joan Serafini i Masdeu, de Valls (1931); al damunt del portal, en una nova gran fornícula, s'hi representa l'escena de sant Joan batejant Jesús i, al damunt, un frontó triangular sobre entaulament que descansa en permòdols situats als extrems; a mitja alçada hi té una gran rosassa neogòtica calada i amb motllures decorades amb caparrons i dentats; corona el frontis una minsa cornisa angular d'angle escàs amb una creu metàl·lica al cim. Els seus murs són de carreus de pedra blanquinosa ben escairats amb el sòcol sobresortint format per grans blocs ben escairats.
Dimensions: 65'00 x 15'81 x 24'93 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total calculada des del fons de les capelles laterals en fa 23'73. La llargada inclou la capella del fons de l'absis que té una fondària de set metres. Constato que la llargada de 65 metres no coincideix amb la que indica el tríptic editat, sembla, per l'Ajuntament de Valls en el qual se n'hi atribueixen 69; confio, amb la deguda prudència, que el meu càlcul sigui el correcte.
Arquitecte: mestres de cases Bartomeu Roig I i el seu fill Bartomeu Roig II de Barcelona.
Guarda un altar dedicat a Sant Aleix, obra de Lluís Bonifaç (1730-1786) amb la imatge de la Mare de Déu dels Dolors i el Crist; talles de sant Vicenç i sant Esteve (1700) obres del frare carmelità Jaume de Sant Agustí (Xelva, València, nascut el 1650); pintures de Jaume Ponç del segle XVIII; una imatge gòtica del segle XIII de la Mare de Déu de la Candela refeta després de les destruccions del 1936 per l'escultor Prudenci Veciana. Del grandiós i antic retaule barroc d'Agustí Pujol I (1554-1620) et alia només en resta la predel·la obrada en alabastre per Onofre Fuster (1566-1620) de Tortosa; avui (1947-54) ha estat novament completat per Josep Busquets principalment.
Campanar neogòtic construït en el període 1895-97. Té planta quadrada (8'85 x 8'85 m) amb un primer cos a base de grans carreus i una portalada d'arc apuntat gòtic amb arquivoltes i timpà nu i una motllura al seu límit superior; té un segon cos de petits carreus amb cantoneres de blocs en relleu i un allargassat finestral d'arc de mig punt calat amb un fi mainell que el divideix; hi ha incorporat a la part alta un rellotge d'esfera que recentment s'ha posat en funcionament en canviar-li les busques, i té un coronament a base d'una cornisa ornada amb arquets cecs gòtics al dessota. Al seu damunt s'aixeca la cel·la constituïda per un cos vuitavat amb vuit finestrals d'arcs apuntats calats, un a cada cara, una cornisa fent angles amb florons cruciformes i gàrgoles a cada angle i un nou cos tronco-piramidal amb nervadures crestades i teules a manera d'escates; al capdamunt s'hi troba un petit terrat vuitavat o mirador i una estructura metàl·lica a manera d'arcs apuntats units al centre. Els murs mostren paraments de carreus petits ben escairats i alineats amb altres de grans a les cantoneres.
S'accedeix a l'interior des del cor o bé des de la rectoria situada a la capçalera. Se surt sobre els terrats que queden entre contraforts damunt les capelles laterals; els contraforts tenen unes obertures en arc de mig punt per facilitar el pas fins al campanar. En entrar-hi es troba una escala amb barana metàl·lica que puja arrapada als murs amb un ampli ull central; un primer replà està situat a l'alçada del rellotge i a un de segon s'hi han instal·lat algunes cadires per descansar per aquells que hi pugen. Des d'allí, per una curta escala de fusta de 9 graons s'accedeix a la cel·la en travessar una trapa tancada per una placa metàl·lica. Quatre campanes pengen dels finestrals; tres són posteriors al 1939, una encara és de les antigues; són les campanes litúrgiques; en un cos que es troba més amunt hi ha les horàries. S'hi pot accedir per una escala de cargol metàl·lica no massa sòlida situada al centre de la cel·la.
Arquitecte: Francesc de P. del Villar i Carmona (1860-1927) i el mestre d'obres Joan Oller i Sans.
Situació: adossat al centre del mur lateral esquerre, entre els contraforts i les capelles laterals d'aquesta banda.
Alçada: 74'00 metres; és el més alt de Catalunya si deixem de banda els campanars inacabats de la Sagrada Família de Barcelona que passen dels cent metres. La mesura figura en tots els textos especialitzats i també me la confirma l'arxiver local. No l'he poguda calcular jo mateix degut a l'estretor dels carrers i l'entorn (el barri antic) que presenta moltes dificultats per fer la visual i el càlcul topogràfic corresponent.
Esveltesa: 8,3
Protecció Bé cultural d'interès local
Identificador: IPA: 2362
Campanes Les campanes del campanar de Valls van ser instal·lades a la dècada dels quaranta ja que les anteriors (més grans i amb nom propi: La Joana, la Tecla, la Penc-penc, etzètera.) van ser foses durant la guerra. Per la conmemoració del centenari s'ha instal·lat un sistema informàtic que acciona l'engranatge mecànic de les campanes que anuncíen, amb diferents tocs, els aconteixements festius i religiosos de la ciutat.
Intervencions Fou restaurat durant els anys 80-90 del segle XX.
Autors de la fitxa de la torre
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (02-08-2002)
  • PARRÒQUIA DE SANT JOAN BAPTISTA [Web parròquia Sant Joan Baptista] (09-07-2007)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (05-06-2010)
  • Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    Ajuntament de VallsLlocs d'interès Rutes - Església de Sant Joan2007
    CIRC DE LA CULTURAPuja al Campanar més alt de Catalunya2016
    CIRC DE LA CULTURACampanar de Valls2017
    EL PORTAL NOUValls organitza aquest dissabte visites al campanar de l'església i al refugi antiaeri 2014
    EL PORTAL NOUVisites guiades al campanar de Valls en el decurs de la Festa de la Calçotada 2015
    EL VALLENCUna cinquantena de persones gaudeixen de les vistes de la ciutat des de dalt del campanar2016
    J. Antonio - El MundoEl ruido de las campanas no es ruido, es música celestial2010
    Joves Xiquets de VallsBall de la Candela. Tritlleig de campanes i tronada0000
    LVValls abrirá al público el campanario más alto de Catalunya 2003
    REDACCIÓPer Sant Jordi es podran visitar el campanar de Sant joan i el refugi antiaeri de la Plaça del Blat2012
    REDACCIÓEl campanar més alt de Catalunya demana «Llibertat»2017

    Vídeos (Es pot ordenar per qualvol dels camps)

    PersonaVídeosDataDuració
    Les campanes de Valls 16-11-201400:10
    34 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor DALMAU i ARGEMIR, Delfí
    Actualització 11-08-2015

    Campanes desaparegudes

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    Campana (desapareguda)ROCA II, PERE (ROCAFORT DE QUERALT)1586

  • VALLS: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 13-12-2017
    Convertir a PDF