Inventari de Campanes

Basílica de Sant Feliu - GIRONA (CATALUNYA)

(Referència: 3411)


Alçada del campanar 65
Descripció Altitud: 70 metres.
Església iniciada als segles XIII i XIV de planta romànica de tres naus prosseguida més endavant en diversos moments; el creuer i les absidioles (les dues de la dreta) són romànics del XIII. Les naus tenen voltes gòtiques de creueria simple; les dues laterals tenen quatre trams, la central vuit, dos per crugia, més altres dos que són prolongació del presbiteri; els quatre trams darrers, als peus del temple, són del segle XVII. Les naus estan separades per arcs formers de punt rodó que descansen damunt quatre robustos pilars rectangulars; la part superior de la nau central està recorreguda per un trifori; està capçada per un gran absis semicircular amb tres finestrals gòtics atrompetats i cobert per una volta de creueria de set plements; la nau lateral de migdia i una capella adossada estan capçades per dues absidioles semicirculars romàniques. Tots els murs tenen paraments de pedra nummulítica de Girona amb carreus ben escairats de mida mitjana units amb morter de calç. Té una capella llarga dedicada a Sant Narcís amb les despulles del sant construïda al segle XVIII a la banda de tramuntana per l'arquitecte Ventura Rodríguez.
El frontis barroc del segle XVII està encarat a ponent i obert per un portal rectangular flanquejat per fines columnes, dues per banda; una segona zona té igualment la mateixa disposició amb una fornícula buida al centre i, per damunt, un tercer nivell amb una rosassa motllurada i atrompetada amb elements decoratius a l'intradós; dues finestres rectangulars amb frontó circular cadascuna, un ràfec sobre mènsules i una cornisa amb un fris calat al damunt coronen aquest frontis; està flanquejat per dues torres avançades de manera destacada, la de l'esquerra convertida en campanar.
Dimensions: 47'80 x 9'52 x 19'88 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total de les tres naus fa 24'48 metres.
Arquitectes: Pere Sa Coma (1368-92), Joan de Belljoc (1532) d'origen francès i Enric Gelabert (1540) pel que fa al campanar.
Guarda una imatge de Crist Jacent del mestre Aloi (1350); el sepulcre gòtic de Sant Narcís (s. XIV) del mestre Joan (1328); vuit sarcòfags paleocristians amb relleus figuratius dels segles III i IV encastats als murs interiors; un retaule gòtic (segle XV) de Joan de Borgonya a l'altar major. A la capella de sant Narcís (1782-92) s'hi troben: el sepulcre del sant amb relleus de Josep Puig (1800), pintures a les voltes i quadre de Les Mosques de Francesc Tramulles del 1782 al 1792; monuments a Àlvarez de Castro (1880) de Sunyol i Figueres, i a les Heroïnes de Santa Bàrbara (1925) obra dels germans Oslé (Miquel 1879-1960, i Llucià 1880-1951).
Campanar gòtic aixecat inicialment entre el 1386 i el 1392; fou prosseguit després del 1532 i es va completar en la segona meitat del segle. Consta d'una base amb planta octagonal irregular, atalussada (costats de 5'90 metres en el talús i de 5'55 al cos superior) i d'un segon cos alt sense altra decoració que una motllura al seu capdamunt; sobre d'ell, amb els caires reforçats per contraforts, s'eleven el tercer cos i el quart esglaonats amb coronament de pinacles crestats; al damunt s'hi aixeca una aguda agulla truncada (un llamp la truncà el 1581, diuen) i vuitavada amb els careners crestats; les finestres d'arc apuntat es troben a la cel·la situada al tercer cos, una a cada cara alterna, i a la torrella o quart cos, una a cadascuna de les seves cares. És model d'altres campanars de la zona gironina: Fornells, Bordils, Cassà, Sant Martí Vell, La Pera, Aiguaviva, etc. Un segon campanar bessó, situat a l'altra banda del frontis, restà inacabat i buit, i no té talús a la seva base.
L'escala per pujar a la cel·la és de cargol de pedra picada i ho fa per un cos circular adossat al campanar en el seu angle sud-est; a mitja alçada hi ha una entrada dins del campanar que dóna a una estança vuitavada buida; en arribar a l'alçada de la cel·la té una sortida a l'exterior en un senzill terradet; s'entra a l'interior del campanar per un portal. La cel·la queda coberta per una volta semiesfèrica de creueria; hi ha penjades cinc campanes mitjanes a alguns dels seus vuit finestrals. Per una nova escala de cargol, més estreta que l'anterior, per l'interior del mur, es pot pujar a l'estança superior coberta pel sostre cònic de l'agulla. Els seus murs, com els de tot el temple, són de carreus mitjans de pedra grisenca ben escairats i disposats en filades.
Situació: tots dos campanars són prolongació de les naus laterals per davant del frontis orientat a ponent; el convertit en campanar a la banda de tramuntana i l'inacabat al cantó de migdia.
Alçada: 65 metres, segons informació del rector. El meu càlcul em dóna 63'59 metres, i potser no és del tot precís del que hauria volgut degut, probablement, a les dificultats que trobo en una base massa complicada pel talús i perquè resulta difícil el càlcul quan es tracta d'un campanar tan alt; per aquest motiu accepto com a bona l'alçada que em dóna el rector de la parròquia.
Esveltesa: 11,7
Protecció Bé cultural d'interès nacional 123-MH-ZA
Identificador: RI-51-0000554
Campanes Les campanes tenen jou de fusta i toc exclusivament manual, amb sengles cordes als batalls. No obstant, la ubicació d'una xarxa contra coloms en la part exterior dels finestrals segurament impedeix ventar-les. En qualsevol cas no tenen la palanca per fer-ho, necessària ja que es troben a gran altura. Nota de Francesc LLOP i BAYO (14-11-2015)
Autors de la fitxa de la torre
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (10-10-2004)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (14-05-2009)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (27-03-2013)
  • Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    B., D.Creu, parallamps i penell del campanar de Sant Feliu entra al taller de restauració2007
    BADIA, JoanElogi al campanar de Sant Feliu2014
    JULBE, BárbaraEl andamio del campanario de Sant Feliu de Girona no se retirará hasta finales de mayo2008
    47 Fotos
    Editor DALMAU i ARGEMIR, Delfí
    Actualització 15-11-2015


  • GIRONA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 15-12-2017
    Convertir a PDF