| Data de construcció |
Iniciat en 1731 |
---|
Descripció |
Compta la parròquia amb dos torres: la del rellotge i la de les Campanes. La del rellotge es situa junt a la façana principal, de planta rectangular i format per dos cossos, el primer amb decoració que emula la silleria i un segon amb l'esfera del rellotge i cornisa. Sobre aquesta una estructura metàlica sustenta els timbres dels Quarts i Hores.
Per un altra banda a la part posterior del temple, junt al presbiteri trobem la torre de les Campanes, de planta quadrada i dos cossos. El primer és de maçoneria amb sillars als angles, separant una cornisa els dos cossos, el segon amb quatre finestres per les campanes i pilastres toscanes al exterior, cuatre per cada cara i que ocupen l'arista. Una cornisa separa aquest cos de la balustrada, que compta amb una veleta que junt a la gran creu representa als Sants Abdó i Senent. Al interior una escala a la castellana deixa pas en els primers escalons decorats amb ceràmica i que serveixen per accedir a més a diverses sales parroquials. Des d'aquest tram la decoració desapareix arribant a la Sala de les Campanes, on l'escala es fa més estreta, de caragol. Aquesta continua fins el terrat.
|
---|
Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
---|
Estat actual |
La torre de les Campanes es trova en un regular estat de conservació, en especial des de la Sala de les Campanes. Per al terra d'aquesta sala utilitzen elements sobrants del cementeri, així com per el mamperlat del Tiplet. També a la Sala hi ha restes que deurien ser retirales. L'escala d'accés al terrat es trova en més mal estat, requerint una restauració per consolidar els murs.
Per un altra banda les quatre campanes compten amb truges de ferro de la Casa ROSES d'Atzeneta d'Albaida, mecanitzades les tres menors amb motors de vol continu, mentre que el de la Gran és d'impulsos. La tercera i aquesta última encara conserven els martells amb que van ser dotades per al repic en 1970, sols el de la Mitjana ha estat substituït per un electromall. Seria convenient la restauració del conjunt, reposant les truges de fusta originals i mecanitzant les campanes amb nous mecanismes, com els motors d'impulsos que reproduiren, en la mesura de les posibilitats els tocs tradicionals, sense impedir els manuals. |
---|
Campanes |
Compta amb dos conjunts de campanes diferenciats. Per una banda a la Torre del rellotge trovem els dos timbres de Quarts i Hores, que mantenen la seua funció. A la Torre de les Campanes es localitzen les cinc campanes litúrgiques: una Senyalera, no utilitzada actualment i que encara conserva la truja de fusta original amb que seria dotada als anys 40.
Antigament comptava com a mínim amb dos campanes, segons es desprén de les Capitulacions realitzades en 1655 entre la Parròquia i el fonedor Silvestre Lafuente amb motiu de la refosa de la campana "la gica". Desaparegudes les antigues campanes en 1939 es adquirit un nou conjunt format per tres, que actualment es conserven: la del Santíssim Crist, Santa Bàrbera i l'Assupció. Amb motiu de la mecanització en 1970 es va afegir el Tiplet donada per el D. Vicente Zaragozá i Amparo Orts. |
---|
Tocs tradicionals de campanes |
Les tres campanes eren tocades des del terra del campanar mitjançant llarges cordes unides al batall, participant de les distintes combinacions i avisos. Els vols es realitzarien des de la mateixa sala de les Campanes. |
---|
Tocs actuals de campanes |
Des de la mecanització els tocs són exclusivament automàtics. |
---|
Intervencions |
Sobre l'anterior campanar sols sabem que comptava amb dos campanes, per tant podria ser tant una torre de escasa dimensió o una espadanya. Junt a la porta d'accés a la torre actual trobem una placa ceràmica col·locada en 1999 i que còpia una partida del arxiu parroquial on certifica que el 24 de abril de 1731 el rector va procedir a col·locar la primera pedra, iniciant les obres. El resultat és l'actual campanar, que segueix el model dels campanars barrocs valencians, sense el característic remat.
Perdudes les antigues campanes en 1939 la fundició Hnos Roses de Silla va fondre un nou conjunt, que van ampliar fins a quatre en 1970, moment en que totes van ser mecanitzades per la Casa ROSES d'Atzeneta d'Albaida, substituint les truges de fusta orignals per altres de ferro i dotant les campanes dels corresponents mecanismes per al toc automàtic. |
---|
AutorALEPUZ CHELET, Joan (29-11-2013) |
|