Catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu - TORTOSA (EL BAIX EBRE) (CATALUNYA)

Campanes desaparegudes

La Córdula (refosa)

(Referència 557)

Diàmetre 118
Altura del bronze 90
Vora 13
Pes aproximat 951
FonedorBARBERÍ, H. DE E. (OLOT)
Any fosa 1941
Descripció La campana portava una senzilla inscripció. A la part de fora, estava la marca de fàbrica "FUNDICION DE CAMPANAS / (Dues medalles) / H. DE E. BARBERI EN OLOT / MEDALLA DE ORO" mentre que a la part interior hi havia una creu.
Així mateix posava "TORTOSA MCMXLI" "CORDULA CANDIDA". La campana unia dos noms de campanes diferents, la Còrdula i la Càndia, desaparegudes en la guerra civil.
Mig (M) (00) (marca de fàbrica) "FUNDICION DE CAMPANAS / (Dues medalles) / H. DE E. BARBERI EN OLOT / MEDALLA DE ORO"
(06) (creu)
Mig peu (MP) (00) "TORTOSA MCMXLI"
(06) "CORDULA CANDIDA"
Truja Ferro PORTILLA
Estat original Probablement la campana fou dotada d'anses i potser amb un jou de fusta.
L'actuació típica dels PORTILLA en els anys 70 fou de mutilar la campana, llevant-li les anses, i unir la campana amb trepants a un jou metàl·lic, amb els eixos molt rebaixats, i una roda molt gran, de manera que la mateixa campana fos el seu contrapès, i que el gran diàmetre de la roda permetés un motor menys potent i sense reductora.
Aquesta disposició, a la llarga, acaba trencant les campanes, com ha sigut el cas.
Estat anterior En 1989 la campana estava dotada d'un motor de volteig continu i d'un electromall extern i funcionava perfectament, dintre les limitacions de l'equipament electromecànic.
En posterioritat es va esquerdar i ha sigut refosa, modificant les seves inscripcions i decoracions.
Estat actual Esquerdada i refosa.
Mecanismes de toc motor vol continu(09)
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoració Campana sense cap valor i que pot refondre's després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989)
  • CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 10-05-2011
3 Fotos

Cinta

(Referència 11975)

Diàmetre 170
Pes aproximat 2845
FonedorBARBERÍ, H. DE E. (OLOT)
Any fosa 1943
Mig peu (MP) "MARIA A CINGULO" / "F. XAVERIUS BAU, M. A MERCEDE BLASI CONSORTES EORUMQUE FILII MAGNIFICE ME DONARUNT. ANNO DOMINI MCMXLII
Intervencions Refosa
Notes Mesures aproximades

Autors

  • QUIXAL SAN-ABDON, Josep Manuel (13-03-2014)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 14-03-2014
1 Fotos

Campanes actuals

La Vedada

(Referència 480)
Arxiu sonor de la campana

Localització espadanya en la coberta
Diàmetre 44
Altura del bronze 42
Vora 5
Pes aproximat 49
FonedorTRAVER, VALENTIN Y HERMANO
Any fosa 1894
Descripció La campana duu una senzilla inscripció en español "A SAN ANTONIO ABAD # EL GREMIO DE LABRADORES # " / " # TORTOSA # AÑO 1894"
Al mig hi ha la marca de fàbrica, en monotip "VALENTIN TRAVER / Y HERMANO / FUNDIDORES", a la dreta una crucifixió gòtica, segurament procedent de la campana anterior. A la part interior hi ha una creu amb pedestal i a l'esquerra una Tau i una sargantana, signatura habitual dels fonedors del XVI i XVII, la qual cosa indicaria que la campana anterior tindria epigrafia gòtica, i seria fosa cap a 1550.
Igualment el jou de fusta és molt més antic que la campana actual.
Espatlla (H) (2 cordons)
Terç (T) (2 cordons) /
"A SAN ANTONIO ABAD # EL GREMIO DE LABRADORES # " /
(cordó) /
" # TORTOSA # AÑO 1894" /
(2 cordons)
Mig (M) (Cordó) /
(garlanda) /
(cordó)
Mig peu (MP) (00) (Marca de fàbrica, monotip) "VALENTIN TRAVER / Y HERMANO / FUNDIDORES"
(03) (Crucifixió gòtica - segurament procedent de la campana anterior)
(09) (Tau)
(11) (Sargantana)
Prima Lab 5 -37
Hum Sib 4 -26
Tercera Reb 6 +31
Octava Si 6 -33
Tocs tradicionals de campanes Diversos tocs diaris i senyals
Tocs actuals de campanes No es toca
Truja Fusta
Estat original Probablement van utilitzar alguns elements de la campana anterior (crucifixió, sargantana, fins i tot la Tau) per decorar aquesta. Igualment van utilitzar el jou de fusta, que conserva elements al menys del segle XVIII, com ara els caragols amb orelletes. No obstant la roda de fusta i sobre tot la utilització d'un cable d'acer són al menys del moment de la fosa de la campana o posteriors.
Estat anterior En 1989 la campana estava en les mateixes condicions de conservació actuals (2005), sense senyals d'haver-se tocat en molts anys.
Mecanismes de toc Brandada mitjançant cable enrotllat a politja de fusta
Propostes Tot i que el mecanisme per brandar la campana no sigui gaire antic, sembla important conservar-lo, de manera que un cable d'acer es mogui de dalt a baix, de la mateixa manera com tocaven manualment els antics.
En aquest cas, i després de restaurar tot el jou de fusta, preservant en allò que sigui possible totes les parts, fins i tot els caragols metàl·lics amb els límits que marqui la seguretat, i de reafirmar la roda de fusta, es podria instal·lar, de la mateixa manera que ho tenen les campanes a l'Hongria, un tub pel qual passi el cable, amb unes bobines i controlat per programa informàtic que desplaci el cable, sense impedir un possible toc manual.
De cap manera s'ha de substituir el conjunt per una roda metàl·lica i un motor ordinari d'impulsos i encara menys la campana ha d'ésser dotada d'electromall extern.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant caldria incloure específicament en l'Inventari General de Béns Mobles, tant la campana com el seu jou de fusta i la roda, per preservar elements molt més antics que la campana refosa.
Valoració En cas de trencament pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989)
  • CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 02-11-2016
26 Fotos

Carilló del rellotge (A)

(Referència 655)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 54
Altura del bronze 46
Vora 5
Pes aproximat 91
FonedorLINARES ORTIZ, CONSTANTINO DE (CARABANCHEL BAJO)
Any fosa 1940ca
Descripció La campana té exclusivament la marca de fàbrica "FUNDICION / DE / CONSTANTINO DE LINARES ORTIZ" / (Corona de 2 x 2.5) / "PROVEEDORES DE LA RL CASA / MADRID CARABANCHEL BAJO" en la que cal interpretar l'abreviatura com "REAL", així com una creu a la part oposada.
Mig (M) (03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CONSTANTINO DE LINARES ORTIZ" / (Corona de 2 x 2.5) / "PROVEEDORES DE LA RL CASA / MADRID CARABANCHEL BAJO"
(09) (creu)
Prima Mi 5 +08
Hum Fa 4 -33
Tercera Lab 5 -08
Octava Fa 6 -16
Tocs tradicionals de campanes Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Tocs actuals de campanes Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Truja Biga metàl•lica rovellada
Estat original Probablement aquesta campana fou adquirida a posteriori per completar les notes necessàries per interpretar els Goigs de la Mare de Déu de la Cinta, ja que no té cap referència a la Catedral ni als seus donants, faltant-hi fins i tot l'any de fosa.
Estat anterior En 1989 la campana sonava una melodia als quarts, mitjançant un mall exterior per gravetat.
Estat actual El mall exterior ha sigut parcialment tallat (la part de la bola) i substituït per un electromall.
Mecanismes de toc Electromall
Propostes Es proposa la reubicació i reutilització de la campana, tot i mantenint el seu paper per la interpretació de melodies, la utilització com campana de repic i de volteig, recuperant el lloc de la campana "Còrdula" o "Racona", desapareguda en la guerra civil.
En conseqüència la campana ha de netejar-se, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original.
La campana s'ubicarà en un dels finestrals lliures, amb els eixos a nivell de les altres campanes, segons es proposa en el dibuix adjunt.
Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques semblants a l'existent de la Vedada, especialment les que determinen la seua forma tradicional de tocar, però amb palanca de ferro en el braç.
La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el volteig en els dos sentits (com ocorria amb el toc per mitjà de soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, com ara, es posi la palanca de volteig per a possibles tocs manuals.
Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o inclús quelcom menor, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpegi al trencar-se, i que els cables tampoc danyen el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera per mitjà d'una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti.
Vistos els problemes de conservació deguts a les aus, seria convenient recular els suports dels eixos de manera que la campana pugui balancejar, i inclús voltejar, sense tocar una reixeta d'acer inoxidable i transparent tant als sons com a la visió, que s'instal·laria en totes les obertures de la sala, a nivell del mur exterior.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989)
  • CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 03-11-2016
7 Fotos

Carilló del rellotge (B)

(Referència 775)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 59
Altura del bronze 54
Vora 6
Pes aproximat 119
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa 1940
Descripció La campana té diverses inscripcions, molt concises. En la part superior posa "MCMXL", és a dir (ANY) 1940.
En el mig posa la marca de fàbrica "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES HNOS. / SILLA (VALENCIA)", una creu, un escut d'España i un Cor de Jesús.
En el mig peu posa únicament "FERNANDO BAU CARPI" que correspon al nom d'un dels fills dels donants de les campanes petites.
Terç (T) (estels) /
"MCMXL"
Mig (M) (00) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES HNOS. / SILLA (VALENCIA)"
(03) (creu)
(06) (Escut d'España)
(09) (Cor de Jesús)
Mig peu (MP) "FERNANDO BAU CARPI"
Prima Mi 5 +08
Hum Mi 4 +17
Tercera Fa# 5 +45
Octava Mi 6 +15
Tocs tradicionals de campanes Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Tocs actuals de campanes Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Truja Biga metàl•lica rovellada
Estat anterior En 1989 la campana sonava una melodia als quarts, mitjançant dos malls exteriors per gravetat.
Estat actual Els malls exteriors han sigut parcialment tallats (la part de la bola) i substituïts per un electromall.
Mecanismes de toc Electromall
Propostes Es proposa la reubicació i reutilització de la campana, tot i mantenint el seu paper per la interpretació de melodies, la utilització com campana de repic i de volteig, recuperant el lloc de la campana "Naçarena" o "Portes", desapareguda en la guerra civil.
En conseqüència la campana ha de netejar-se, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original.
La campana s'ubicarà en un dels finestrals lliures, amb els eixos a nivell de les altres campanes, segons es proposa en el dibuix adjunt.
Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques semblants a l'existent de la Vedada, especialment les que determinen la seua forma tradicional de tocar, però amb palanca de ferro en el braç.
La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el volteig en els dos sentits (com ocorria amb el toc per mitjà de soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, com ara, es posi la palanca de volteig per a possibles tocs manuals.
Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o inclús quelcom menor, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpege al trencar-se, i que els cables tampoc danyen el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera per mitjà d'una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti.
Vistos els problemes de conservació deguts a les aus, seria convenient recular els suports dels eixos de manera que la campana pugui balancejar, i inclús voltejar, sense tocar una reixeta d'acer inoxidable i transparent tant als sons com a la visió, que s'instal·laria en totes les obertures de la sala, a nivell del mur exterior.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989)
  • CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 03-11-2016
13 Fotos

Santa Bàrbara (1)

(Referència 638)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 60
Altura del bronze 55
Vora 7
Pes aproximat 125
FonedorGUILLEM, ANTONIO BELTRÁN
Any fosa 1824
Descripció La campana, probablement de recuperació després de la guerra civil, porta la següent inscripció, que combina el llatí i l'español: "SANCTA BARBARA ORA PRONOBIS # MEHIZO # " / "ANTONIO # GVILLEM # ANO I824 # " que haurien d'haver escrit "PRO NOBIS" i "AÑO" i que es pot traduir com SANTA BÀRBARA PREGUE PER NOSALTRES - EM VA FER ANTONI GUILLEM (L'ANY) 1824. La primera part procedeix de la litania dels sants.
Antonio GUILLEM és un fonedor del qual es coneixen campanes entre 1799 i 1824 al sud de Catalunya i al nord de la Comunitat Valenciana.
Anses Anses mutil·lades . Trepans.
Espatlla (H) (3 cordons)
Terç (T) (Cordó) /
"SANCTA BARBARA ORA PRONOBIS # MEHIZO # " /
(cordó) /
"ANTONIO # GVILLEM # ANO I824 # " [CH3] /
(cordó)
Mig (M) (02) (creu amb pedestal)
Mig peu (MP) (2 cordons) /
(2 cordons)
Prima Sol 5 +16
Hum Mi 4 -29
Tercera Lab 5 +43
Octava Fa# 6 -46
Tocs tradicionals de campanes La campana voltava i repicava.
Tocs actuals de campanes Volteig amb motor continu - Repic amb electromall.
Truja Ferro PORTILLA
Estat original Probablement la campana fou dotada d'anses i segurament amb un jou de fusta.
L'actuació típica dels PORTILLA en els anys 70 fou de mutilar la campana, llevant-li les anses, i unir la campana amb trepants a un jou metàl·lic, amb els eixos molt rebaixats, i una roda molt gran, de manera que la mateixa campana fos el seu contrapès, i que el gran diàmetre de la roda permetés un motor menys potent i sense reductora.
Aquesta disposició, a la llarga, acaba trencant les campanes.
Estat anterior En 1989 la campana estava dotada d'un motor de volteig continu i d'un electromall extern i funcionava perfectament, dintre les limitacions de l'equipament electromecànic.
Estat actual Anses serrades i campana foradada.
Mecanismes de toc (03) electromall - (09) motor continu volteig
Propostes Es proposa la reubicació i reutilització de la campana, tot i mantenint el seu paper per la interpretació de melodies, la utilització com campana de repic i de volteig, recuperant el lloc de la campana "Prima", desapareguda en la guerra civil.
En conseqüència la campana ha de netejar-se, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original.
La campana s'ubicarà en un dels finestrals lliures, amb els eixos a nivell de les altres campanes, segons es proposa en el dibuix adjunt.
Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques semblants a l'existent de la Vedada, especialment les que determinen la seua forma tradicional de tocar, però amb palanca de ferro en el braç.
La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el volteig en els dos sentits (com ocorria amb el toc per mitjà de soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, com ara, es posi la palanca de volteig per a possibles tocs manuals.
Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o inclús quelcom menor, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpege al trencar-se, i que els cables tampoc danyen el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera per mitjà d'una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti.
Vistos els problemes de conservació deguts a les aus, seria convenient recular els suports dels eixos de manera que la campana pugui balancejar, i inclús voltejar, sense tocar una reixeta d'acer inoxidable i transparent tant als sons com a la visió, que s'instal·laria en totes les obertures de la sala, a nivell del mur exterior.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient la inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989)
  • CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 02-11-2016
17 Fotos

Carilló del rellotge (C)

(Referència 767)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 65
Altura del bronze 55
Vora 6
Pes aproximat 159
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa 1940
Descripció La campana té diverses inscripcions, molt concises. En la part superior posa "MCMXL", és a dir (ANY) 1940.
En el mig posa la marca de fàbrica "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES HNOS. / SILLA (VALENCIA)", una creu, un escut d'España i un anagrama de Jesús.
En el mig peu posa únicament "JOSE LUIS BAU CARPI" que correspon al nom d'un dels fills dels donants de les campanes petites.
Terç (T) "MCMXL"
Mig (M) (00) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES HNOS. / SILLA (VALENCIA)"
(03) (creu)
(06) (Escut d'España)
(09) (anagrama de Jesús)
Mig peu (MP) "JOSE LUIS BAU CARPI"
Prima Do 5 +17
Hum Reb 4 -32
Tercera Mib 5 +36
Quinta Sol 5 +21
Octava Do 6 +06
Tocs tradicionals de campanes Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Tocs actuals de campanes Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Truja Biga metàl•lica rovellada
Estat anterior En 1989 la campana sonava una melodia als quarts, mitjançant dos malls exterior per gravetat.
Estat actual Els malls exteriors han sigut parcialment tallats (la part de la bola) i substituïts per un electromall.
Mecanismes de toc Electromall
Propostes Es proposa la reubicació i reutilització de la campana, tot i mantenint el seu paper per la interpretació de melodies, la utilització com campana de repic i de volteig, recuperant el lloc de la campana "Dels Quarts", desapareguda en la guerra civil.
En conseqüència la campana ha de netejar-se, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original.
La campana s'ubicarà en un dels finestrals lliures, amb els eixos a nivell de les altres campanes, segons es proposa en el dibuix adjunt.
Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques semblants a l'existent de la Vedada, especialment les que determinen la seua forma tradicional de tocar, però amb palanca de ferro en el braç.
La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el volteig en els dos sentits (com ocorria amb el toc per mitjà de soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, com ara, es posi la palanca de volteig per a possibles tocs manuals.
Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o inclús quelcom menor, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpege al trencar-se, i que els cables tampoc danyen el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera per mitjà d'una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti.
Vistos els problemes de conservació deguts a les aus, seria convenient recular els suports dels eixos de manera que la campana pugui balancejar, i inclús voltejar, sense tocar una reixeta d'acer inoxidable i transparent tant als sons com a la visió, que s'instal·laria en totes les obertures de la sala, a nivell del mur exterior.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989)
  • CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 14-01-2017
6 Fotos

Carilló del rellotge (D)

(Referència 656)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 80
Altura del bronze 60
Vora 9
Pes aproximat 296
FonedorLINARES ORTIZ, CONSTANTINO DE (CARABANCHEL BAJO)
Any fosa 1940
Descripció La campana té diverses inscripcions, molt concises. En la part superior posa "JOAQUIN BAU CARPI MCMXL" i en el mig "SUENO EN DO" / (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CONSTANTINO DE LINARES ORTIZ" / (Corona de 2 x 2.5) / "PROVEEDORES DE LA RL CASA / MADRID CARABANCHEL BAJO".
El nom correspon al Compte de Bau, un dels fills dels donants de les campanes petites.
Terç (T) (Garlanda) /
(Cordó) /
"JOAQUIN BAU CARPI MCMXL" /
(2 cordons)
Mig (M) (00) "SUENO EN DO" /
(marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CONSTANTINO DE LINARES ORTIZ" / (Corona de 2 x 2.5) / "PROVEEDORES DE LA RL CASA / MADRID CARABANCHEL BAJO"
Prima Do 5 +15
Hum Do 4 -04
Tercera Mib 5 +36
Quinta Fa# 5 +45
Octava Do 6 +06
Tocs tradicionals de campanes Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Tocs actuals de campanes Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Truja Biga metàl•lica rovellada
Estat anterior En 1989 la campana sonava una melodia als quarts, mitjançant un mall exterior per gravetat.
Estat actual El mall exterior ha sigut parcialment tallat (la part de la bola) i substituït per un electromall.
Mecanismes de toc Electromall
Propostes Es proposa la reubicació i reutilització de la campana, tot i mantenint el seu paper per la interpretació de melodies, la utilització com campana de repic i de volteig, recuperant el lloc de la campana "Càndia", desapareguda en la guerra civil.
En conseqüència la campana ha de netejar-se, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original.
La campana s'ubicarà en un dels finestrals lliures, amb els eixos a nivell de les altres campanes, segons es proposa en el dibuix adjunt.
Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques semblants a l'existent de la Vedada, especialment les que determinen la seua forma tradicional de tocar, però amb palanca de ferro en el braç.
La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el volteig en els dos sentits (com ocorria amb el toc per mitjà de soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, com ara, es posi la palanca de volteig per a possibles tocs manuals.
Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o inclús quelcom menor, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpege al trencar-se, i que els cables tampoc danyen el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera per mitjà d'una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti.
Vistos els problemes de conservació deguts a les aus, seria convenient recular els suports dels eixos de manera que la campana pugui balancejar, i inclús voltejar, sense tocar una reixeta d'acer inoxidable i transparent tant als sons com a la visió, que s'instal·laria en totes les obertures de la sala, a nivell del mur exterior.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989)
  • CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 03-11-2016
12 Fotos

Carilló del rellotge (E)

(Referència 766)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 95
Altura del bronze 80
Vora 9
Pes aproximat 496
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa 1940
Descripció La campana té diverses inscripcions, molt concises. En la part superior posa "MCMXL", és a dir (ANY) 1940.
En el mig posa la marca de fàbrica "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES HNOS. / SILLA (VALENCIA)", una creu, un escut d'España i un monograma de Maria.
En el mig peu posa únicament "JOAQUIN BAU Y ELISA CARPIO que correspon al nom dels donants de les campanes petites. Els seus fills Fernando, José Luis i Joaquin, figuren en les altres tres.
Terç (T) (2 cordons) /
"MCMXL" /
(2 cordons) /
(garlanda)
Mig (M) (00) (monograma de Maria)
(03) (Escut d'España)
(06) (creu)
(09) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES HNOS. / SILLA (VALENCIA)"
Mig peu (MP) "JOAQUIN BAU Y ELISA CARPIO"
Prima Do 4 -04
Hum Fa# 3 -04
Tercera Sib 4 -30
Quinta Reb 5 -04
Octava Sol 5 +36
Tocs tradicionals de campanes Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Tocs actuals de campanes Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Truja Biga metàl•lica rovellada
Estat anterior En 1989 la campana sonava una melodia als quarts, mitjançant dos malls exteriors per gravetat.
Estat actual Els malls exteriors han sigut parcialment tallats (la part de la bola) i substituïts per un electromall.
Mecanismes de toc Electromall
Propostes Es proposa la reubicació i reutilització de la campana, tot i mantenint el seu paper per la interpretació de melodies, la utilització com campana de repic i de volteig, recuperant el lloc de la campana "Naçarena" o "Portes", desapareguda en la guerra civil.
En conseqüència la campana ha de netejar-se, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original.
La campana s'ubicarà en un dels finestrals lliures, amb els eixos a nivell de les altres campanes, segons es proposa en el dibuix adjunt.
Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques semblants a l'existent de la Vedada, especialment les que determinen la seua forma tradicional de tocar, però amb palanca de ferro en el braç.
La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el volteig en els dos sentits (com ocorria amb el toc per mitjà de soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, com ara, es posi la palanca de volteig per a possibles tocs manuals.
Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o inclús quelcom menor, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpege al trencar-se, i que els cables tampoc danyen el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera per mitjà d'una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti.
Vistos els problemes de conservació deguts a les aus, seria convenient recular els suports dels eixos de manera que la campana pugui balancejar, i inclús voltejar, sense tocar una reixeta d'acer inoxidable i transparent tant als sons com a la visió, que s'instal·laria en totes les obertures de la sala, a nivell del mur exterior.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989)
  • CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 03-11-2016
12 Fotos

La Córdula Càndia (2)

(Referència 6469)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 119
Altura del bronze 110
Vora 12
Pes aproximat 976
FonedorPORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Any fosa 1995
Descripció La campana porta la inscripció de la campana anterior, en la part superior: " # CORDULA CANDIDA + TORTOSA MCMXLI # ".
Es torna a repetir l'error, ja que antigament la "Còrdula" i la "Càndia" no sols eren dues campanes, més aviat petites (la primera i la quarta, de menor a major, d'un conjunt de set campanes) sinó que la campana mitjana, com és aquesta, s'anomenava "L'Agustina".
En el medi està, a la part de fora, una Immaculada) i baix el text de la donació "REFOSA PEL / CLUB DE LEONES / TORTOSA 1995" A la dreta està la marca de fàbrica en monotip (campana) / "Hnos / Portilla / GAJANO / CANTABRIA") i baix la signatura manuscrita del fonedor " # Abel Portilla # / Me Fecit / Nº 42 - 95".
A la part interior hi ha una creu amb pedestal i a l'esquerra una custòdia.
Terç (T) (2 cordons) /
" # CORDULA CANDIDA + TORTOSA MCMXLI # " /
(2 cordons) /
(garlanda)
Mig (M) (00) (Immaculada) / "REFOSA PEL / CLUB DE LEONES / TORTOSA 1995"
(03) (Marca de fàbrica monotip (campana) / "Hnos / Portilla / GAJANO / CANTABRIA") / " # Abel Portilla # / Me Fecit / Nº 42 - 95" (manuscrit)
(06) (Creu amb pedestal)
(09) (Custòdia)
Prima Re 4 +22
Hum Fa# 3 -28
Tercera Lab 4 +15
Quinta Do 5 -02
Octava Fa# 5 -49
Tocs tradicionals de campanes La campana voltava i repicava.
Tocs actuals de campanes Volteig amb motor continu - Repic amb electromall.
Truja Ferro PORTILLA nou
Estat actual Mal orientada (creu cap a dintre).
La campana repeteix la instal·lació prèvia, realitzada per l'anterior generació dels PORTILLA, tot i que conservant les anses, amb molts dels seus defectes que deformen el so de la campana: jou metàl·lic, eixos molt rebaixats, campana excessivament equilibrada que volta amb una minúscula roda dentada.
Mecanismes de toc (03) motor MOVOTRON de vol d'impulsos (09) electromall monofàsic PORTILLA de dues bobines
Intervencions Refosa de la campana anterior esquerdada i substitució de tota la instal·lació pels HERMANOS PORTILLA en 1995.
Propostes Es proposa la utilització com campana de repic i de volteig, recuperant el lloc de la campana "Agustina", desapareguda en la guerra civil.
Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques semblants a l'existent de la Vedada, especialment les que determinen la seua forma tradicional de tocar, però amb palanca de ferro en el braç.
La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el volteig en els dos sentits (com ocorria amb el toc per mitjà de soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, com ara, es posi la palanca de volteig per a possibles tocs manuals.
Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o inclús quelcom menor, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpege al trencar-se, i que els cables tampoc danyen el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera per mitjà d'una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti.
Vistos els problemes de conservació deguts a les aus, seria convenient recular els suports dels eixos de manera que la campana pugui balancejar, i inclús voltejar, sense tocar una reixeta d'acer inoxidable i transparent tant als sons com a la visió, que s'instal·laria en totes les obertures de la sala, a nivell del mur exterior.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoració Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 02-11-2016
16 Fotos

La Cinta (3)

(Referència 774)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 173
Altura del bronze 130
Vora 17
Pes aproximat 2998
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa 1952
Descripció La campana, una de les majors de volteig, porta diverses inscripcions, en llatí i en español. Al mig duu, a la part exterior, una creu. A la part dreta hi figura una marca de fàbrica, monotip, que no correspon als fonedors (HERMANOS ROSES de SILLA) sinó a l'empresa que probablement va instal·lar el conjunt del rellotge i campanes "TALLERES / Cronos / ROQUETAS / (TARRAGONA)". A la part interior posa "TORTOSA / REFUNDIDA EL AÑO MCMLII" mentre que a l'esquerra hi ha un monograma de Maria.
En la part inferior hi ha la dedicatòria en llatí: "MARIA A CINGULO" / "F. XAVERIUS BAU, M. A MERCEDE BLASI CONSORTES EORUMQUE FILII MAGNIFICE ME DONARUNT. ANNO DOMINI MCMXLII. # # " que es pot traduir com MARIA DE LA CINTA. FRANCESC XAVIER BAU I MARIA DE LA MERCÈ BLASI, ESPOSOS I ELS SEUS FILLS EM VAN DONAR ESPLÈNDIDAMENT.
La campana anterior fou fosa en 1943 i no pas en 1942 com indica aquesta.
Terç (T) (2 cordons) /
(Àngels) /
(2 cordons)
Mig (M) (00) (creu) /
(03) (marca de fàbrica, monotip) "TALLERES / Cronos / ROQUETAS / (TARRAGONA)"
(06) "TORTOSA / REFUNDIDA EL AÑO MCMLII" [CH3]
(09) (monograma de Maria)
Mig peu (MP) (00) "MARIA A CINGULO" /
(3 cordons) /
"F. XAVERIUS BAU, M. A MERCEDE BLASI CONSORTES EORUMQUE FILII MAGNIFICE ME DONARUNT. ANNO DOMINI MCMXLII. # # "[CH6] /
(3 cordons) /
(àngels)
Peu (2 cordons) /
(garlanda) /
(2 cordons)
Prima Do 4 -44
Hum La 3 +19
Tercera Mib 4 +37
Octava La 4 +01
Tocs tradicionals de campanes Diverses senyals quotidianes. La campana també voltava i repicava.
Tocs actuals de campanes Batallades amb l'electromall.
Truja Ferro ROSES
Estat original Probablement l'antiga campana major de la Catedral era duta a seure, oscil•lant i quedant invertida (amb la boca cap a dalt) entre toc i toc. No obstant, la descripció dels tocs i les partitures de MOREIRA permeten afirmar, sens dubte, que en moltes ocasions la campana voltava completament.
Estat anterior En 1989 la campana podia voltar completament mitjançant un motor de vol continu i tocar amb electromall. No obstant estava fixada per als senyals quotidians, i era voltada en molt rares ocasions.
Estat actual Campana trepanada i sense anses. Vist el jou, fet pels fonedors, segurament la campana fou dotada de trepants des del principi, com innovació tècnica (tot i que molt negativa des del punt de vista acústic).
La campana conserva el motor de vol continu, però roman fixada i sols es toca amb l'electromall.
No obstant el seu volum, i degut a l'excessiu equilibri del jou, aquesta campana, si voltés, aportaria un esforç lateral mínim al campanar, inferior al centenar de quilos per suport. Segurament la campana anterior estava molt més desequilibrada, i tampoc feia malbé l'edifici.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu (09) electromall PORTILLA monofàsic (de tres bobines)
Propostes Es proposa la utilització com campana de repic i de volteig, recuperant el lloc de la campana major.
Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques semblants a l'existent de la Vedada, especialment les que determinen la seua forma tradicional de tocar, però amb palanca de ferro en el braç.
La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el volteig en els dos sentits (com ocorria amb el toc per mitjà de soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, com ara, es posi la palanca de volteig per a possibles tocs manuals.
Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o inclús quelcom menor, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpege al trencar-se, i que els cables tampoc danyen el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera per mitjà d'una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti.
Vistos els problemes de conservació deguts a les aus, seria convenient recular els suports dels eixos de manera que la campana pugui balancejar, i inclús voltejar, sense tocar una reixeta d'acer inoxidable i transparent tant als sons com a la visió, que s'instal·laria en totes les obertures de la sala, a nivell del mur exterior.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes Al nostre coneixement la major campana de perfil europeu que volti completament. En el cas de brandar i tocar a la manera tradicional es veuria superada per algunes més grans.
Per altra part, la marca indicada no és de fàbrica sinó dels instal•ladors. Sens dubte la campana fou fosa pels ROSES de Silla.

Autors

  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989)
  • CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
  • QUIXAL SAN-ABDON, Josep Manuel [La refosa encara l'he tocada jo a mà l'any 72] (13-03-2014)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 08-12-2016
35 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 10-12-2018
    Convertir a PDF