Inventari de campanes
Parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu - DÉNIA (COMUNITAT VALENCIANA)
Referència 195
Data de construcció Obres finalitzades en 1766. Reformes en el segle XIX i XX.
Descripció Torre de planta quadrada, apilastrat, rematat en terrassa plana, ja que el primitiu cupulí va ser enderrocat a inicis del XX. El campanar està ubicat en un lateral de la façana principal del temple parroquial i compta amb dos cossos. El primer és una llarga canya que es divideix en dos trams desiguals, separats per una motllura. Està tot pintat de blanc. El segon cos s'eleva sobre una base i en ell hi ha quatre finestres amb arc de mig punt, que en l'exterior estan emmarcades per pilastres toscanes parejades. Seguidament, hi ha una cornisa i una xicoteta balustrada. El campanar es remata amb les restes del primitiu cupulí. En l'interior hi ha una escala que permet l'accés fins a la sala de campanes.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Estat anterior Fins a l'any 2026 les campanes estaven instal·lades amb truges de ferro de la foneria de Salvador Manclús i mecanitzades amb motor de vol i electromall (les quatre grans).
Estat actual L'estat de conservació del campanar és bo. Les cinc campanes es troben en un estat de conservació igualment bo després dels treballs de restauració de 2026. Totes cinc ocupen les finestres de la sala de campanes i tenen truges de fusta d'Electrorecamp, motor de vol per impuls i batall lligat i dotat amb cable de seguretat. A més, les quatre grans disposen d'electromalls monofàsic.
Campanes Hi ha un total de cinc campanes, totes elles són les foses en 1942 pel taller Hermanos Roses de Silla. De menor a major són: Concepció, Sant Joaquim, Crist Rei, l'Assumpció i la Mare de Déu de la Victòria.
Tocs actuals de campanes Les cinc campanes voltegen automàticament. A més, les quatre grans també es repiquen.
Intervencions En 2021 hi havia un panell informatiu en el temple amb les dades de la seua construcció i les successives reformes. La construcció del temple parroquial es va produir entre 1734 i 1756. Tal com és habitual, aquestes se centraren en l'església, mentre que el campanar es va alçar després d'aquestes, entre 1756 i 1766. Al llarg del segle XIX es van produir diverses reformes. A principis del segle XIX és enderrocat el cupulí i finalitzada la Guerra Civil (1936-1942) el campanar va adquirir el seu aspecte actual. En la dècada dels anys 80 del segle XX la foneria de Salvador Manclús del Grau de València va mecanitzar el conjunt de campanes. Les truges anteriors es canviaren per altres de ferro i mecanitzaren el joc amb motors de vol continu i electromalls. A finals de febrer de 2026 es va trencar la soldadura d'un dels eixos de la campana grossa sense produir-se mals majors. Després de l'accident es va iniciar el procés de restauració del conjunt. L'empresa Electrorecamp va baixar les cinc campanes. Els treballs varen incloure la retirada de les truges de ferro i la neteja de les campanes. A més, les dotaren amb noves truges de fusta de perfil tradicional valencià. A finals de juny, amb motiu de l'inici de les festes majors en honor de la Preciosíssima Sang, tornen les campanes a l'església i quedaren exposades per a la benedicció dels treballs fets, que tingueren lloc el diumenge 28 de juny. El dia 29 del mateix mes els cinc bronzes queden ubicats en la sala de campanes. Els treballs es completaren amb la instal·lació dels batalls i nous mecanismes de toc automàtic.
