| Data de construcció | Iniciat el 1731 |
|---|---|
| Descripció |
Compta la parròquia amb dos torres: la del rellotge i la de les Campanes. La del rellotge se situa al costat de la façana principal, de planta rectangular i format per dos cossos, el primer amb decoració que emula els carreus i un segon amb l'esfera del rellotge i cornisa. Sobre aquesta una estructura metàl·lica sustenta els timbres dels Quarts i Hores. Per una altra banda, a la part posterior del temple, al costat del presbiteri trobem la torre de les Campanes, de planta quadrada i dos cossos. El primer és de maçoneria amb carreus als angles, separant una cornisa els dos cossos, el segon amb quatre finestres per les campanes i pilastres toscanes a l'exterior, quatre per cada cara i que ocupen l'aresta. Una cornisa separa aquest cos de la balustrada, que compta amb una penell que té una gran creu representa als Sants Abdó i Senent. A l'interior una escala a la castellana deixa pas en els primers escalons decorats amb ceràmica i que serveixen per accedir a més a diverses sales parroquials. Des d'aquest tram la decoració desapareix arribant a la Sala de les Campanes, on l'escala es fa més estreta, de caragol. Aquesta continua fins al terrat. |
| Protecció | El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Estat actual | La torre de les Campanes es troba en un regular estat de conservació, en especial des de la Sala de les Campanes. Per al terra d'aquesta sala utilitzen elements sobrants del cementeri, així com pel mamperlat del tiplet. També a la Sala hi ha restes que haurien de ser retirades. Tres de les quatre campanes compten amb truges de ferro de la Casa ROSES d'Atzeneta d'Albaida, mentre que la gran en té una de fusta de 2001 Técnica y Artesanía. Aquesta i la xicoteta estan mecanitzades amb motors d'impuls i les altres amb motors de vol continu. Els electromalls s'han renovat per altres monofàsics. |
| Campanes |
Compta amb dos conjunts de campanes diferenciats. Per una banda, a la Torre del rellotge trobem els dos timbres de Quarts i Hores, que mantenen la seua funció. A la Torre de les Campanes es localitzen les cinc campanes litúrgiques: una Senyalera, no utilitzada actualment i que encara conserva la truja de fusta original amb què seria dotada als anys 40. Antigament, comptava com a mínim amb dos campanes, segons es desprèn de les Capitulacions realitzades en 1655 entre la Parròquia i el fonedor Silvestre Lafuente amb motiu de la refosa de la campana "la gica". Desaparegudes les antigues campanes en 1939 és adquirit un nou conjunt format per tres, que actualment es conserven: la del Santíssim Crist, Santa Bàrbera i l'Assumpció. Amb motiu de la mecanització en 1970 es va afegir el tiplet donada per el D. Vicente Zaragozá i Amparo Orts. |
| Tocs tradicionals de campanes | Les tres campanes eren tocades des del terra del campanar mitjançant llargues cordes unides al batall, participant de les distintes combinacions i avisos. Els vols es realitzarien des de la mateixa sala de les Campanes. |
| Tocs actuals de campanes | Des de la mecanització els tocs són exclusivament automàtics amb el volteig de les quatre campanes litúrgiques i el repic de les tres grans. Els timbres horaris toquen hores i quarts. |
| Intervencions | Sobre l'anterior campanar sols sabem que comptava amb dos campanes, per tant, podria ser tant una torre d'escassa dimensió o una espadanya. Al costat de la porta d'accés a la torre actual trobem una placa ceràmica col·locada en 1999 i que còpia una partida de l'arxiu parroquial on certifica que el 24 d'abril de 1731 el rector va procedir a col·locar la primera pedra, iniciant les obres. El resultat és l'actual campanar, que segueix el model dels campanars barrocs valencians, sense el característic remat. Perdudes les antigues campanes en 1939 la foneria Hermanos Roses de Silla va fondre un nou conjunt, que van ampliar fins a quatre en 1970, moment en què totes van ser mecanitzades per la casa ROSES d'Atzeneta d'Albaida, substituint les truges de fusta originals per altres de ferro i dotant les campanes dels corresponents mecanismes per al toc automàtic. Abans de 2020 es va canviar la truja de ferro de la campana gran per altra de fusta de perfil tradicional valencià. A més, renovaren alguns electromalls i canviaren el motor de vol de la campana xicoteta. |
| Propostes | Cal completar la restauració del conjunt. Les bronzes que queden per restaurar han de ser dotats amb truges de fusta de perfil tradicional valencià i netejats per dins i per fora. A més, cal canviar els motors de vol continu per altres d'impuls. |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier; URZAINQUI SÁNCHEZ, Sergio Eds. | Capitulacions per a la fosa de la campana "gica" de la parròquia de Benimaclet per part del fonedor Silvestre Lafuente | 1665 |
| EL PUEBLO | Policía urbana y rural | 1911 |
| LA CORRESPONDENCIA DE VALENCIA | Información municipal | 1913 |
| BARO BORI, Emili | Les campanes del meu poble | 1965 |
| 2001 Bells | Obras en fase de realización | 1999 |
| DE MANUEL, Luis | La sorprenent procedència del rellotge de l’església de Benimaclet. | 2003 |
| DE MANUEL, Luis | Una antiga maquinària de rellotge enmig del cementeri de Benimaclet. | 6-06 |
