Arxiprestal Parròquia de l'Assumpció de Santa Maria - Campanar de la Vila - ONTINYENT COMUNITAT VALENCIANA
Campanes desaparegudes
Puríssima (refosa)
(Referència 1409)
Diàmetre (en cm) 111
Altura del bronze 103
Vora 12
Pes aproximat (en quilos) 792
Fonedor ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
Any fosa 1941
Truja Truja nova de fusta instal.lada per Manclús, substitueix a una de ferro de manclús nova.
Mecanismes de toc Motor de vol de impulsos i electromall en (09)
Intervencions Restaurada en 1998 per la Generalitat Valenciana. BADADA a finals de 1999 i refosa en 2000.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Notes Informació completada per la Colla de Campaners d´Ontinyent 18/05/1997
Autors de la documentació
- MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (02-10-1996)
- Colla de Campaners d´Ontinyent (18-05-1997)
Editor de la fitxa MARTÍN NOGUERA, F Xavier
Actualització 02-10-1996
Campanes actuals
Regina Assumpta al Cel; De Missa (0)
(Referència 9987)
Localització Entrada de la Sagristia
Diàmetre (en cm) 21
Altura del bronze 16
Vora 1.5
Pes aproximat (en quilos) 5
Any fosa 1903
Mig peu (MP) ANTIGA CAMPANA CONVENTUAL DE LA CONCEPCIÓ FOSA EL MCMIII [incis] / (4 cordons)
Tocs actuals de campanes Senyala la eixida de missa, voltega a l'entrada i eixida de les processons
Truja fusta nova
Estat anterior Canpana molt deteriorada, anses trencades
Intervencions restauració en 2008
Autors de la documentació
- LLOP i BAYO, Francesc (13-05-2009)
- MONTELL TORMO, Isaac (06-12-2014)
Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac
Actualització 23-07-2015
Ximbolet (1)
(Referència 1401)
Localització Sala de Campanes
Diàmetre (en cm) 21
Altura del bronze 16,5
Vora 2
Pes aproximat (en quilos) 5
Any fosa 1890ca
Descripció [anepígrafa]
Tocs actuals de campanes Iniciar els vols generals (excepte Pentecosta). Protagonitza el toc a mort de Rei o Papa. Participa al toc d’Elevació junt la Petra a les misses festives.
Truja Fusta novella
Estat actual En espera d´una segona fase de restauració
Mecanismes de toc toc manual i (03) cigonyal
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet
Notes L´única que conserva la truja de fusta - tocada exclusivament per la Colla de Campaners. Es troba instal•lada al sotre entre bigues.
Campana conventual. Segons crònica del Monestir de la Puríssima Sang, d'on procedeix, data de finals del segle XVII. Fou traslladada a Santa Maria el 1939 per falta de campanes. A l’actualitat existeix un nou Ximbolet a dit monestir i aquesta campana queda protegida i catal•logada en la torre de la Vila.
Autors de la documentació
- BALLESTER I GANDIA, Rafel; GÓMEZ i SOLER, Sergi (18-05-1997)
- Colla de Campaners d'Ontinyent (01-09-2009)
- Colla de Campaners d'Ontinyent (06-12-2014)
Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac
Actualització 03-07-2015
Consuelito, Sant Bertomeu (2)
(Referència 1402)
Localització Sala de Campanes
Diàmetre (en cm) 30
Altura del bronze 29
Vora 3
Pes aproximat (en quilos) 16
Fonedor ROSES ATZENETA
Any fosa 1954
Tocs actuals de campanes Segona campana en iniciar i finalitzar els vols generals (excepte el dia de Pentecosta). Participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major
Truja Fusta novella
Estat anterior Amb truja de ferro Roses
Estat actual bona
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals
Notes Tocada exclusivament per la Colla de Campaners, instal•lada al sostre entre bigues. Malgrat que la campana dona indicis com a nom de Consuelito (sufragadora del instrument), popularment s’ha dedicat a Sant Bertomeu, antiga dedicació pròxima en tamany al bronze del anterior conjunt de campanes destruït en la Guerra Civil Espanyola.
Autors de la documentació
- MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (02-10-1996)
- Colla de Campaners d'Ontinyent (01-09-2009)
- Colla de Campaners d'Ontinyent (06-12-2014)
Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac
Actualització 03-07-2015
Maria, Micaleta (3)
(Referència 1403)
Localització Sala de Campanes
Diàmetre (en cm) 34
Altura del bronze 30
Vora 3,1
Pes aproximat (en quilos) 23
Fonedor ROSES ATZENETA
Any fosa 1954
Tocs actuals de campanes Tercera campana en iniciar i finalitzar els vols generals (excepte el dia de Pentecosta). Participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major
Truja Fusta novella
Estat actual bona
Intervencions RESTAURADA i reubicada com a tiple en la part alta de la sala de campanes
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals
Notes Tocada exclusivament per la Colla de Campaners. Malgrat que la campana dona indicis com a nom de Maria (sufragadora del instrument), popularment s’ha dedicat a Sant Miquel, antiga dedicació pròxima en tamany al bronze del anterior conjunt de campanes destruït en la Guerra Civil Espanyola. Es coneix popularment com la Micaleta degut al gènere femení atribuït a la campana.
Autors de la documentació
- MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (02-10-1996)
- Colla de Campaners d'Ontinyent (18-05-1997)
- LLOP i BAYO, Francesc (13-05-2009)
- Colla de Campaners d'Ontinyent (01-09-2009)
- Colla de Campaners d'Ontinyent (06-12-2014)
Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac
Actualització 03-07-2015
Sant Josep, Calbinot (4)
(Referència 1404)
Localització Sala de Campanes
Diàmetre (en cm) 42
Altura del bronze 38
Vora 4,5
Pes aproximat (en quilos) 43
Fonedor ROSES ATZENETA
Any fosa 1954
Anses 3 anses, antropomòrfiques amb cares
Tocs actuals de campanes Quarta campana en iniciar i finalitzar els vols generals (excepte el dia de Pentecosta). Participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major.
Truja Fusta novella
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals
Notes Tocada exclusivament per la Colla de Campaners - anses antropomòrfiques. Es coneix popularment com la campana de Sant Josep ja que el seu nom fou acertat d’acord la antiga dedicació del bronze abans de la Guerra Civil Espanyola. Aquesta campana, junt la campana Sant Miquel (3), fou sufragada per un matrimoni, fet aquest de voler dedicar-les a Maria i José.
Autors de la documentació
- MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (02-10-1996)
- Colla de Campaners d'Ontinyent (18-05-1997)
- Colla de Campaners d'Ontinyent (01-09-2009)
- Colla de Campaners d'Ontinyent (06-12-2014)
Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac
Actualització 03-07-2015
Sants Abdó i Senent, Sants de la Pedra (5)
(Referència 6464)
Localització Sala de Campanes
Diàmetre (en cm) 48
Altura del bronze 44
Vora 5
Pes real (en quilos) 71
Fonedor PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Any fosa 2006
Tocs actuals de campanes Primera campana del conjunt conegut per les campanes grans. Es la quinta en iniciar i finalitzar els vols (excepte Pentecosta). Participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major.
Truja Fusta novella d'iroko sense tintar
Valoració Campana interessant. Pot refondre's després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Va ser sufragada per la promoció de camareres de les Festes de la Puríssima de 2006 i beneïda i tocada per primera vegada el dia 22 de desembre del mateix any, a la representació del Cant de la Sibil•la.
Autors de la documentació
- CORRESA i MARÍN, Ignasi (23-12-2006)
- Colla de Campaners d'Ontinyent (01-09-2009)
- Colla de Campaners d'Ontinyent (06-12-2014)
Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac
Actualització 03-07-2015
Sant Ignasi de Antioquia, Ignacia (6)
(Referència 1405)
Localització Sala de Campanes
Diàmetre (en cm) 64
Altura del bronze 58
Vora 8
Pes aproximat (en quilos) 152
Fonedor ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
Any fosa 1941
Prima Re#
Tocs actuals de campanes Es la sexta campana en iniciar i finalitzar els vols (excepte Pentecosta). Crida a la celebració dels Retirs Espirituals i repica al final de cada tercer toc d’avís a missa. Crida a la celebració dels Set Diumenges de Sant Josep. Anuncia en forma de cor amb la Maria i participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major.
Truja Fusta novella
Intervencions RESTAURADA amb nova truja de fusta
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals
Notes Podria ser una campana anterior, reutilitzada. Es coneix popularment com la campana dels calbots (calbinot) degut al perill que suportava antigament tocar-la a corda per no accidentar-se amb la campana del costat. Presenta esborranys baix el text on reflecteix el seu nom donant indicis a una possible errada o falsificació.
Autors de la documentació
- MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (02-10-1996)
- Colla de Campaners d'Ontinyent (18-05-1997)
- LLOP i BAYO, Francesc (04-10-2004)
- LLOP i BAYO, Francesc (13-05-2009)
- Colla de Campaners d'Ontinyent (01-09-2009)
- Colla de Campaners d'Ontinyent (06-12-2014)
Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac
Actualització 23-07-2015
Santa Bàrbera (7)
(Referència 10068)
Localització Sala de Campanes
Diàmetre (en cm) 73
Altura del bronze 66
Vora 7
Pes real (en quilos) 241
Fonedor EIJSBOUTS
Any fosa 2009
Prima Do#
Tocs actuals de campanes Es la sèptima campana en iniciar i finalitzar els vols (excepte Pentecosta). Participa als repics d’Àngelus festiu i tocs d’avís a missa festiva. Toca els quarts.Volteja junt la campana de la Puríssima a les Rogatives de tempesta i destaca com a solista cada 4 de Desembre. Participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major.
Truja Fusta novella
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Es l’última advocació en recuperar l´antic conjunt de campanes destruït en la Guerra Civil Espanyola. Està orientada cap al nord (antiga ubicació del Sant Ignasi), d´on provenen les tronades en senyal de protecció. Actual patrona de l’artilleria i dels campaners.
Beneïda el 26 de setembre de 2009 a la Plaça de l’Ajuntament.
Autors de la documentació
- Colla de Campaners d´Ontinyent (01-09-2009)
- Colla de Campaners d'Ontinyent (06-12-2014)
Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac
Actualització 21-08-2015
Santa Maria, Albats (8)
(Referència 1406)
Localització Sala de Campanes
Diàmetre (en cm) 84
Altura del bronze 78
Vora 10
Pes aproximat (en quilos) 343
Fonedor ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
Any fosa 1941
Tocs actuals de campanes Es la vuitena campana en iniciar i finalitzar els vols (excepte Pentecosta). Es coneix popularment per l’anunci de la mort d’un albadet tot i seguint el ritme, cel... cel,cel. Repica els dies festius al toc de l’alba. Es la primera campana en protagonitzar els tocs a mort d’home i dona. Participa als tocs del Capvespre i missa festiva. Volteja com a crida al rosari i a la celebració dels Set Diumenges de Sant Josep. Anuncia en forma de cor amb el Sant Ignasi i participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major.
Truja Fusta novella
Intervencions Restaurada per ELECTRO-RECAMP en octubre de 2000. Per a la seua restauració ha participat de les SUBVENCIONS 2000 de la GENERALITAT VALENCIANA.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal.lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals
Notes Beneïda el 30 de novembre de 1941 a la Plaça de l’Ajuntament.
Viatjà a Holanda en 2009 tot servint com a model per la creació de la nova campana de Santa Bàrbara. Presenta esborranys baix el text on reflecteix “Onteniente 1941” donant indicis a una possible errada o falsificació.
Autors de la documentació
- MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (02-10-1996)
- Colla de Campaners d´Ontinyent (18-05-1997)
- LLOP i BAYO, Francesc (04-10-2004)
- LLOP i BAYO, Francesc (13-05-2009)
- Colla de Campaners d´Ontinyent (01-09-2009)
- Colla de Campaners d'Ontinyent (06-12-2014)
Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac
Actualització 03-07-2015
Santa Àgueda, Combregars (9)
(Referència 10718)
Localització Sala de Campanes
Diàmetre (en cm) 91
Altura del bronze 80
Vora 7
Pes aproximat (en quilos) 436
Fonedor EIJSBOUTS
Any fosa 2011
Truja Fusta de l'anterior campana
Intervencions Substitueix a l'anterior campana "Santa Àgata, Combregars", badada en 2011 però no refosa.
Protecció Protecció genèrica per trobar-se en un immoble protegit (Bé d'Interès Cultural)
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autors de la documentació
- BUIGUES METOLA, Marcos [Informació a partir de nota de premsa d'AVAN] (06-11-2011)
- LLOP i BAYO, Francesc (06-11-2011)
- Colla de Campaners d'Ontinyent (06-12-2014)
Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac
Actualització 03-07-2015
Santíssim (10)
(Referència 1408)
Localització Sala de Campanes
Diàmetre (en cm) 105
Altura del bronze 93
Vora 11
Pes aproximat (en quilos) 670
Fonedor ROSES, PASCUAL
Any fosa 1802
Anses Anses antropomòrfiques, amb cares
Tocs actuals de campanes Es la dècima campana en iniciar i finalitzar els vols (excepte Pentecosta). Volteja als mesos de juny i octubre per exposició del Santíssim i sempre que es realitze exposició. Anuncia les quaranta hores i el toc a confessar. Es la tercera campana en protagonitzar els tocs a mort d’home i dona. Participa als tocs del Capvespre i missa festiva. Indica els senyals de cada toc de crida a missa tant ordinària com festiva. Destaca de forma solista junt als Combregats en les festivitats de: Dijous Sant, Combregats i Corpus Christi. Participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major.
Truja Fusta novella
Mecanismes de toc Electromall i motor de vol d´impulsos
Intervencions Restaurada per ELECTRO-RECAMP en 2001, amb subvenció de 500.000 pts. per part de la GENERALITAT VALENCIANA.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet
Notes Campana que es salvà de la Guerra Civil Espanyola degut a les funcions civils que presentava com a toc de quarts del rellotge.
Autors de la documentació
- MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (02-10-1996)
- Colla de Campaners d´Ontinyent (18-05-1997)
- LLOP i BAYO, Francesc (04-10-2004)
- LLOP i BAYO, Francesc (13-05-2009)
- Colla de Campaners d´Ontinyent (01-09-2009)
- Colla de Campaners d'Ontinyent (06-12-2014)
Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac
Actualització 03-07-2015
Puríssima Concepció; La Puríssima (11)
(Referència 4159)
Localització Sala de Campanes
Diàmetre (en cm) 110
Altura del bronze 100
Vora 12
Pes aproximat (en quilos) 771
Fonedor RIVERA, CAMPANAS
Any fosa 2000
Mig peu (MP) CANTEM GERMANS, CANTEM. A MARIA, NOSTRA MARE, SENSE TREVA FESTEGEM, DEMANEM-LI SEMPRE EMPAR PER A ESTE POBLE D´ONTINYENT
Tocs actuals de campanes Es l’onzena campana en iniciar i finalitzar els vols (excepte Pentecosta). Es una de les campanes més utilitzades de la torre al estar dedicada a la Patrona. Realitza quasi diari el toc a rogativa de malalts i també altres com la de tronada o dolors de part. Volteja a la celebració del mes de Maria, en maig. Protagonitza les festes de la Puríssima anunciant la novena i actua com a campana major cada 8 de desembre. Participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major.
Truja Truja de fusta i pedra.
Intervencions L´empresa instaladora va ser ELECTRO-RECAMP S.L.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet
Notes Campana que substitueix a una anterior fosa el 1941 degut al seu trencament el 1999.
Autors de la documentació
- MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (29-12-2000)
- LLOP i BAYO, Francesc (04-10-2004)
- LLOP i BAYO, Francesc (13-05-2009)
- Colla de Campaners d´Ontinyent (01-09-2009)
- MONTELL TORMO, Isaac (06-12-2014)
Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac
Actualització 23-07-2015
Jesús, l’Assumpció de Santa Maria i Sant Pere Apòstol, la Petra (12)
(Referència 10069)
Localització Sala de Campanes
Diàmetre (en cm) 139
Altura del bronze 115
Vora 10
Pes real (en quilos) 1642
Fonedor EIJSBOUTS
Any fosa 2009
Mig peu (MP) AL MATI CAP AL LLEVANT QUAN NAIX EL DIA, SOL BEN ALT I ESPLENDORÓS QUAN ES MIGDIA, ALLÀ TARD EN EL PONENT QUAN MOR EL DIA, LES CAMPANES VAN DIENT AVE MARIA, ALABAT SIGA SEMPRE EL NOM TEU SANTA MARIA MARE DE DÈU / (5 cordons)
Prima Re
Tocs actuals de campanes Es la campana Major de la ciutat. Participa i volteja junt la resta de campanes únicament a les solemnitats més destacades. Protagonitza la processó de baixada del Santíssim Crist de l’Agonia amb el seu “solo”. Realitza diàriament els tocs de salutació a la Mare de Deu: Alba, Àngelus i Capvespre. Participa junt al Ximbolet al toc d’Elevació. Protagonitza el toc a fi. Realitza el toc a sermó. Volteja a les vigílies més solemnes. Antigament anunciava diàriament l’oració de maitines.
Truja Fusta i pedra de l'anterior campana
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Campana afinada que substitueix a una anterior badada per segona vegada el 2008. Conserva el contrapès original de pedra i fusta de carrasca de la seua antecessora datada de 1881. L’advocació de Sant Pere en campanes es la més antiga que existeix a la ciutat.
Beneïda el 26 de setembre de 2009 a la Plaça de l’Ajuntament.
Autors de la documentació
- Colla de Campaners d´Ontinyent (01-09-2009)
- Colla de Campaners d'Ontinyent (06-12-2014)
Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac
Actualització 03-07-2015
Del Rellotge, Rauxa o de Foc (A)
(Referència 1411)
Localització Sala del Rellotge
Diàmetre (en cm) 129
Altura del bronze 110
Vora 11,5
Pes aproximat (en quilos) 1243
Fonedor DE LA SIERRA, JUAN
Any fosa 1563
Descripció La campana presenta diverses inscripcions en llatí i en molt decorada minúscula gòtica. En la part superior posa " + laudate # dominum # incinbalis # benesonantibus # laudateeum # incinbalis # iubilationis # omnisspiritus # laud". Es tracta d'una versió parcial i modificada de "LAUDATE EUM IN CIMBALIS BENESONANTIBUS LAUDATE EUM IN CIMBALIS JUBILATIONIS OMNIS SPIRITUS LAUDET DOMINUM" (Ps 150:5) que significa LLOEU-LO AMB CAMPANES BEN AFINADES (DE BON SO), LLOEU-LO AMB CAMPANES DE JOIA, TOT ESPERIT LLOE AL SENYOR. És habitual escriure la primera part como LAUDATE DOMINUM, que és l'inici del primer versicle del salm.
Per baix hi ha repetides dues vegades i alternades, sengles imatges de la Mare de Déu amb el Nen i de Sant Miquel, una iconografia poc habitual (ja que normalment hi ha dues del Varó de Dolors i dues més de la Mare de Déu o bé una de la Mare de Déu i un altra de Sant Miquel).
A continuació figura, també en epigrafia gòtica però de menor tamany, la fitxa tècnica de la campana: " + iohannes + delasierra + fontinenti + me fecit + consulibus + gaspar # febrer + bartholomeo # fonfrida + petro # barber + anno # achristo # nato # m # d # lx i i i # secundoidus # septembris + iesu # propicio + eteiusuirginematre + #### " que es podria traduir com JOAN DE LA SIERRA EM FEU PER A ONTINYENT SENT AUTORITATS MUNICIPALS GASPAR FEBRER, BERTOMEU FONFRIDA I PERE BARBER, L'ANY DEL NAIXEMENT DE CRIST 1563 EL SEGON IDUS DE SEPTEMBRE. QUE EN SIGA JESÚS PROPICI I LA SEUA MARE VIRGINAL. Els idus de septembre corresponen als dies a partir del 13, al qual cal afegir un altre per adaptar-lo al nostre temps actual. Per tant el segon idus de septembre seria el 15 de setembre de 1563.
Hi ha també una petita creu amb pedestal, en la part superior del qual posa "aue maria", la salutació angèlica, i baix un sol radiant i somrient.
Sembla possible que el fonedor "iohannes delacierra" corresponga a JUAN DE LA SIERRA, natural del Concejo de Bareyo (Cantabria) i documentat en el segle XVII. En la documentació publicada per la Colla de Campaners d'Ontinyent s'indica que aquest fonedor, Joan de la Sierra, residia a Xàtiva.
És sorprenent per una part la qualitat de la campana, apreciada després de netejar-la, unida a petits defectes de fosa, especialment en dos de les imatges, així com a la irregular separació de les paraules, tant del text major (que acaba inesperadament, sense continuació) com del menor.
Anses Anses decorades amb dos cordons i gallonets; a la base inici d'urpes.
Tocs actuals de campanes Campana que, durant quasi 500 anys ha donat i dona el temps amb el toc d’hores. Realitza, amb ordre de l'alcalde i del senyor plebà el toc a foc o rauxa conegut popularment com “arrebato” essent l’alarma de la ciutat. Sols participa voltejant de forma simulada junt la resta de campanes, els dos glòries més solemnes de l’any, Nadal i pasqua de Resurrecció. Anuncia el soterrar del Sant Pare. Participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major.
Truja Biga fusta amb trugeta per fixar-la
Estat original Estigué ubicada al segon campanar que va tindre la parròquia i possiblement al primer. Campana que es salvà de la Guerra Civil Espanyola degut a les funcions civils que presentava com a toc d’hores i rauxa o foc. A l’arxiu municipal es conserva la seua acta i contracte de realització el 15 de maig de 1563.
Estat anterior La campana estava molt bruta, probablement envernissada, amb el martell amorrat que matava el seu so i la posava en perill ja que el martell picava massa baix. Cap a 2002 es va substituir el mall extern pel toc del batall intern, mogut per un motor que tira de cadena.
Mecanismes de toc Motor que tira del batall
Protecció Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019).
Codi anotació preventiva 000000145372
En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i ha de ser conservada per a protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autors de la documentació
- MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (02-10-1996)
- MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [tesi doctoral] (1997)
- Colla de Campaners d´Ontinyent (18-05-1997)
- LLOP i BAYO, Francesc (04-10-2004)
- LLOP i BAYO, Francesc (16-11-2004)
- LLOP i BAYO, Francesc (13-05-2009)
- Colla de Campaners d´Ontinyent (01-09-2009)
- Colla de Campaners d'Ontinyent (06-12-2014)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 12-12-2020