Inventari de campanes
Santa Església Catedral Basílica del Sant Esperit - TERRASSA (CATALUNYA)
Referència 2067
Descripció Altitud: 300 metres.
Església aixecada entre el 1575 i el 1616 en estil gòtic tardà. Consta d'una nau de sis trams coberts amb una volta ogival i capçada per un absis poligonal de set costats. Té el cor sobre un arc carpanell situat als peus de la nau. Un porxo o atri porticat precedeix el temple; té obertures formades per tres grans arcades apuntades i atrompetades sobre robustos pilars poligonals i coronades per aguts gablets i una galeria amb barana calada on, en el 2005, hi han estat situades quatre grans figures de bronze: sant Miquel, santa Elena, sant Benet i Sant Antoni Maria Claret; són obra de l'escultor basc Luis Beitia. L'atri porticat queda tancat per una reixa de ferro forjat; al damunt avui està ocupat per una gran sala d'actes amb el mur de la façana recobert recentment de pedra calcària que oculta força un gran rosetó. Els murs laterals i els contraforts exteriors són de paredat.
El 1917, segons projecte dels arquitectes Alexandre Soler i March i Amadeu Llopart i Vilalta, es construeix la façana neogòtica que tanca i cobreix l’atri actual amb tres grans obertures apuntades, tot i que no s’arriba mai a completar-la amb l’agulla projectada, que havia de fer 64 metres, pel temor que els fonaments no fossin prou sòlids; al fons del porxo hi ha oberta la portalada atrompetada amb arquivoltes i dividida en dos portals per un mainell esculpit i un timpà amb relleus que representen la Santíssima Trinitat obra de l'escultor Carles Armiño.
Destruït el temple al 1936, s'inicià la reconstrucció de l’altar major el 1940 segons projecte de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí i treballs de l'escultor Enric Monjo i del pintor sabadellenc Antoni Vila-Arrufat que omplen els murs i el baldaquí amb la representació de la Pentacosta; queda acabat el 1958. Després de la decoració pictòrica de la catedral de Vic feta per Sert, la decoració del presbiteri de la basílica terrassenca passa a ser l’obra d'art religiós del segle XX més important de Catalunya. També, des del 1940, la catedral-basílica està dotada d'un orgue.
Dimensions: 48'35 x 14'46 x 22'56 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada incloses les capelles laterals fa 23'55 metres; l'atri porticat té una profunditat de 7'50 metres; per això la llargada total, des del carrer fins al fons de l'absis arriba als 55'85 metres.
Guarda un grup escultòric del Crist Jacent (1544) d’alabastre, obra de l’artista renaixentista Martí Díez de Liatzasolo; a la capella del Santíssim de l'arquitecte modernista terrassenc Lluís Muncunill hi figura un relleu policromat que representa el Sant Sopar obra de l'escultor Rafael Solanic i Balius (1895-19..). Conserva igualment una imatge barroca del segle XVIII de l'escultor Agustí Pujol; una altra de Sant Ignasi de l'escultor Josep Maria Camps i Arnau; i, al cambril de la Mare de Déu de Montserrat, unes pintures de Joaquim Vancells, Tomàs Viver i Ramon Cortès, tots ells importants artistes terrassencs del segle XX.
Campanar del gòtic tardà erigit entre el 1597 i 1607. Té un primer alt cos de planta rectangular (7'00 x 5'00 m); al seu damunt n'hi ha un de segon octagonal irregular; els seus murs amb arrebossat tenen carreus a les cantoneres. Fou sobrealçat fins a l'alçada actual el 1893 segons projecte de l’arquitecte Ubaldo Iranzo Eiras. Al terrat, amb barana calada, s’hi ubicaren quatre arcs entrecreuats que reforcen una estructura metàl·lica que sosté unes campanetes, estructura que fa en total vuit metres (no comptada en donar l’alçada). Recentment, per reforçar-lo, s’ha recobert tot el campanar de plaques de pedra artificial blanca que, a la cel·la, deixen obertures rectangulars, dues en els costats llargs i una en els curts; una motllura indica la separació del cos quadrat de l'octagonal; el resultat final d'aquest recobriment, estèticament, és negatiu al meu entendre.
Situació: al costat de l’absis, adossat al mur del migdia, entre aquest i la capella del Santíssim.
Alçada: 47'00 metres. Aquest campanar queda completament amagat per les construccions veïnes. Ha estat impossible de mesurar. La dada de la seva alçada m'ha estat facilitada pel rector mossèn Pausas, i també és la que figura en els papers turístics que es troben a disposició dels interessats en la mateixa església.
Esveltesa: 6,7
El campanar, de fàbrica antiga, està rematat per un cos octagonal, el qual ha sigut recobert de materials nous (pedra blanca, ferro "corten") que li donen un aspecte més actual i tancat. Els quatre finestrals originals, que per la part interior conserven una forma neogòtica, amb arcs apuntats, guarden encara restes de la instal·lació tradicional, és a dir suport de les campanes al mig de la finestra i biga de ferro per sobre, per poder actuar sobre els pesats bronzes.
L'escala primera, de pedra, es helicoïdal, sense eix, mentre que després es passa a un cos sensiblement quadrat, amb escala i fàbrica de rojola.
Les sis campanes litúrgiques es troben disposades en una doble torre metàl·lica, que ocupa la pràctica totalitat de la sala de campanes, i reposa sobre unes enormes bigues de ferro, empotrades en la fàbrica del campanar. No hi ha altra manera d'accedir a les campanes i a la terrassa superior més que l'escalada per aquella estructura, elàstica per absorbir les vibracions de les campanes, i plena de taques d'oli de les diverses parts mòbils del conjunt. L'estructura no està soldada ni cargolada sinó que utilitza una tecnologia ja fa temps descartada, la unió amb reblons.
En la terrassa superior es conserva l'estructura metàl·lica original de les campanes del rellotge, de principis del segle XX, tot i que la veleta sembla modificada i modernitzada.
Protecció Bé Cultural d'Interès Local E-8
Identificador: IPA-28050
Coloms i altres plagues Les finestres closes impedeixen l'entrada de coloms a la sala de campanes. No obstant hi ha diverses taques d'excrements, que semblen recents, en les campanes.
Campanes La Catedral compta amb dos conjunts diferents de campanes, habituals en els campanars tradicionals. Tres campanes del rellotge, ubicades en la terrassa superior i sis campanes litúrgiques, instal·lades una damunt l'altra, de dues en dues, a l'interior de la sala de campanes. Es tracta d'una solució forània, de tradició i tecnologia alemanya, i bé allunyada de les tradicions, de les sonoritats, dels ritmes i dels tocs locals. De la mateixa manera les campanes estan numerades de major a menor, sense tenir en compte ni el nom religiós ni el malnom tradicional. Per coherència amb la resta de l'inventari general de campanes, nosaltres les numerem de menor a major.
Únicament les campanes del rellotge són antigues, la qual cosa vol dir anteriors a la guerra civil. Precisament pel seu ús cívic (tocs exclusius de les hores i dels quarts) foren preservades, mentre que les altres campanes foren desmuntades i teòricament utilitzades per a fer armament. Aquestes campanes desaparegudes estaven ubicades en les finestres de la torre, ara cobertes, de la qual cosa queden encara testimonis als murs. Per tant eren ventades i dutes a seure, com és habitual (o millor cal dir, com era habitual) en els campanars catalans.
La introducció dels tocs de campanes llançades aporta potser una major musicalitat, però trenca amb tots els costums, canvia els ritmes i la sonoritat i impedeix, sobre tot, la participació humana en els tocs. Es tracta per tant de màquines perfectes de fer música, bé allunyades de la comunicació consuetudinària dels sentiments, les creences, les emocions i els missatges a través dels tocs tradicionals.
Intervencions Hi ha diversos grafits en els distints cossos del campanar: escala gòtica de pedra, escala de rajoles, part inferior de la sala de campanes, part alta de la sala de campanes.
En l'escala de pedra posa, incís, als costats i baix d'una petita finestra "J. E. / Y M. / hijo - / del / Capan..." és a dir fill del campaner.
En la part alta de la sala de campanes, ara difícilment accessible (escalant per l'estructura metàl·lica) però que en el seu moment estava en el camí de l'escala per accedir a la terrassa hi ha uns quants grafits de visitants, així com en l'escala d'accés a la sala. La major part és del segle XX, quan el campanar era accessible, entre els quals destaca un "Garcia / Chispa 22-10-51" és a dir la signatura d'un electricista. També hi ha un petit dibuix d'una campana, amb jou de fusta, que indica com podria ser la instal·lació tradicional.
Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització 25-02-2026
