Inventari de Campanes

Parròquia arxiprestal de Santa Maria - BADALONA (CATALUNYA)

(Referència: 4178)


Alçada del campanar 41.53
Descripció Altitud: 40 metres.
Església neoclàssica aixecada entre el 1762 i el 1778 amb la façana principal del 1895 refeta el 1959. Consta d'una nau i de dos passadissos que circulen per les capelles laterals a través de passos en arcs de mig punt. La nau central té sis trams i està coberta per una volta de canó sobre cinc arcs torals de mig punt que descansen en una cornisa amb abundant decoració de motllures sota de la qual baixen sengles pilastres que es corresponen amb els arcs torals; tenen capitells d'ordre compost i un arquitrau comú. Les capelles estan cobertes per voltes d'aresta i separades de la nau central per pilars quadrats damunt dels quals descansen arcs formers de mig punt. El presbiteri és semicircular cobert amb una volta de quart d'esfera i amb un arc presbiteral de mig punt que descansa en quatre pilastres sobreposades de capitell compost; la capçalera és recta. El cor està situat sobre el primer tram damunt un arc carpanell i una volta d'aresta; cinc tribunes per banda es troben situades sobre les capelles laterals per on circula un trifori; té un digne cancell de fusta.
La façana principal està recorreguda de dalt a baix per pilastres d'escàs relleu, una a cadascuna de les cantoneres i dues més a banda i banda de la portalada; estan dividides per una motllura horitzontal a cadascun dels dos laterals; les pilastres de la part inferior estan capçades per capitells toscans i les de la meitat superior per capitells compostos; aquests últims sostenen una cornisa motllurada amb un fris de denticles al dessota; un frontó triangular ocupa la part central superior del frontis. A mitja alçada del frontis hi ha una rosassa motllurada al centre i dues finestres d'arc rebaixat a banda i banda. El mur és de grans carreus ben escairats de pedra blanca; els laterals són de maçoneria i paredat.
La portalada té un portal en arc rebaixat amb un escut heràldic al centre, unes pilastres estriades amb capitell toscà adossades als muntants, un entaulament amb una cornisa mixtilínia amb arc central i tres estàtues damunt la cornisa que representen santa Maria la del centre i dos àngels que la flanquegen.
Dimensions: 36'15 x 10'41 x 17'80 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total des del fons de les capelles laterals arriba als 20'50 metres.
Arquitectes: Josep Juli (s. XVII) i el mestre d'obres Francesc Renard (1723-1791); Francesc Rogent i Pedrosa (1861-1898) pel que fa a la façana; fou refeta el 1959 per Joan Padrós i Fornaguera.
Guarda una imatge de Maria Assumpta a l'altar major obra de Frederic Marès del 1942; el frontal d'altar en ceràmica vidriada és obra del pintor Llucià Navarro; talles de diversos sants de Josep Maria Camps i Arnau del 1951, altres de Claudi Rius del 1953, reproducció a escala de la goleta “Maria Assumpta”, navili construït a Badalona el 1858; i un valuós orgue del 1974 situat al cor. Unes restes d'un temple romà es troben en el subsol, banda dreta del temple prop de l'entrada; una àmplia obertura permet observar-ne una part.
Campanar neoclàssic aterrat el 1936 i reconstruït entre el 1955 i 1958 amb una base de planta pràcticament quadrada (5'50 x 5'45 m); el mur que dóna al frontis, totalment carreuat, forma part de la façana; al lateral nord s'hi veu un parament de maçoneria als baixos i de maó vist al capdamunt; té un segon cos aixamfranat de perímetre lleugerament reduït als pisos superiors, carreuat a totes bandes i amb rellotge d'esfera a mitja alçada. La cel·la en el pis superior té les finestres d'arc de mig punt, una a cada cara, cornisa, terrat amb barana d'obra i una estructura metàl·lica amb campanetes horàries, estructura no comptada en l'alçada del campanar; té una bella aparença.
Per l'interior els paraments són de maó vist i hi puja una escala sobre voltes amb graons de pedra arrapada a la banda de migdia i sense barana ja que fa una ziga-zaga de banda a banda de llevant a ponent deixant un ampli espai al cantó nord amb cinc pisos de formigó, el primer d'ells queda il·luminat per un gran finestral amb vidres colorits que representen l'escena de l'Anunciació. En total l'escala té cent-cinquanta graons de pedra i 12 de ferro en un últim tram que acaba davant la porteta que dóna a la cel·la.
Situació: damunt l'ala esquerra del temple fent angle al sud-est del frontis encarat a llevant.
Alçada: 41'53 metres.
Esveltesa: 7,5
Protecció Bé cultural d'interès local E-4
Identificador: IPA-20554
Autors de la fitxa de la torre
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (11-12-2005)
  • Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    BADAWEBCurs de campaners a Santa Maria2004
    5 Fotos
    Editor DALMAU i ARGEMIR, Delfí
    Actualització 04-06-2015


  • BADALONA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 18-10-2017
    Convertir a PDF