08911 BADALONA
| Alçada del campanar | 41.53 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 40 metres. Església neoclàssica aixecada entre el 1762 i el 1778 amb la façana principal del 1895 refeta el 1959. Consta d'una nau i de dos passadissos que circulen per les capelles laterals a través de passos en arcs de mig punt. La nau central té sis trams i està coberta per una volta de canó sobre cinc arcs torals de mig punt que descansen en una cornisa amb abundant decoració de motllures sota de la qual baixen sengles pilastres que es corresponen amb els arcs torals; tenen capitells d'ordre compost i un arquitrau comú. Les capelles estan cobertes per voltes d'aresta i separades de la nau central per pilars quadrats damunt dels quals descansen arcs formers de mig punt. El presbiteri és semicircular cobert amb una volta de quart d'esfera i amb un arc presbiteral de mig punt que descansa en quatre pilastres sobreposades de capitell compost; la capçalera és recta. El cor està situat sobre el primer tram damunt un arc carpanell i una volta d'aresta; cinc tribunes per banda es troben situades sobre les capelles laterals per on circula un trifori; té un digne cancell de fusta. La façana principal està recorreguda de dalt a baix per pilastres d'escàs relleu, una a cadascuna de les cantoneres i dues més a banda i banda de la portalada; estan dividides per una motllura horitzontal a cadascun dels dos laterals; les pilastres de la part inferior estan capçades per capitells toscans i les de la meitat superior per capitells compostos; aquests últims sostenen una cornisa motllurada amb un fris de denticles al dessota; un frontó triangular ocupa la part central superior del frontis. A mitja alçada del frontis hi ha una rosassa motllurada al centre i dues finestres d'arc rebaixat a banda i banda. El mur és de grans carreus ben escairats de pedra blanca; els laterals són de maçoneria i paredat. La portalada té un portal en arc rebaixat amb un escut heràldic al centre, unes pilastres estriades amb capitell toscà adossades als muntants, un entaulament amb una cornisa mixtilínia amb arc central i tres estàtues damunt la cornisa que representen santa Maria la del centre i dos àngels que la flanquegen. Dimensions: 36'15 x 10'41 x 17'80 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total des del fons de les capelles laterals arriba als 20'50 metres. Arquitectes: Josep Juli (s. XVII) i el mestre d'obres Francesc Renard (1723-1791); Francesc Rogent i Pedrosa (1861-1898) pel que fa a la façana; fou refeta el 1959 per Joan Padrós i Fornaguera. Guarda una imatge de Maria Assumpta a l'altar major obra de Frederic Marès del 1942; el frontal d'altar en ceràmica vidriada és obra del pintor Llucià Navarro; talles de diversos sants de Josep Maria Camps i Arnau del 1951, altres de Claudi Rius del 1953, reproducció a escala de la goleta “Maria Assumpta”, navili construït a Badalona el 1858; i un valuós orgue del 1974 situat al cor. Unes restes d'un temple romà es troben en el subsol, banda dreta del temple prop de l'entrada; una àmplia obertura permet observar-ne una part. Campanar neoclàssic aterrat el 1936 i reconstruït entre el 1955 i 1958 amb una base de planta pràcticament quadrada (5'50 x 5'45 m); el mur que dóna al frontis, totalment carreuat, forma part de la façana; al lateral nord s'hi veu un parament de maçoneria als baixos i de maó vist al capdamunt; té un segon cos aixamfranat de perímetre lleugerament reduït als pisos superiors, carreuat a totes bandes i amb rellotge d'esfera a mitja alçada. La cel·la en el pis superior té les finestres d'arc de mig punt, una a cada cara, cornisa, terrat amb barana d'obra i una estructura metàl·lica amb campanetes horàries, estructura no comptada en l'alçada del campanar; té una bella aparença. Per l'interior els paraments són de maó vist i hi puja una escala sobre voltes amb graons de pedra arrapada a la banda de migdia i sense barana ja que fa una ziga-zaga de banda a banda de llevant a ponent deixant un ampli espai al cantó nord amb cinc pisos de formigó, el primer d'ells queda il·luminat per un gran finestral amb vidres colorits que representen l'escena de l'Anunciació. En total l'escala té cent-cinquanta graons de pedra i 12 de ferro en un últim tram que acaba davant la porteta que dóna a la cel·la. Situació: damunt l'ala esquerra del temple fent angle al sud-est del frontis encarat a llevant. Alçada: 41'53 metres. Esveltesa: 7,5 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local E-4 Identificador: IPA-20554 |
| Estat original | El campanar fou reconstruït en gran part en els anys 40, ja que fou pràcticament desmuntat durant la guerra civil. |
| Estat actual | Malgrat la seva alçada, destaca el fàcil accés - escalons baixos, que per tant no fatiguen - tot i que l'escala no és massa ampla, per aprofitar l'espai intern de la torre, bé restaurada. |
| Coloms i altres plagues |
Han posat una xarxa darrere les campanes litúrgiques de manera que impedeix moure-les, dificulta el repic manual i el manteniment i exposa les campanes, objectes sagrats, a la brutícia dels coloms. No és una bona solució, en un campanar com aquest en el qual es toquen regularment i manual les campanes. |
| Campanes |
Quatre campanes litúrgiques, la mitjana més antiga (1946) i dues campanes de rellotge, totes elles foses per BARBERÍ d'Olot en 1958. Les dues petites foren dotades de sengles rodes dentades per voltar-les automàticament. Les sis campanes estan actualment (2023) dotades d'electromalls CLOC-O-MATIC, instal·lats per RIFER ROCAFER que no impediria, en el cas de les tres campanes litúrgiques menors, el ventat manual. La major, no obstant, una campana de considerables dimensions, té l'electromall per la part interna, de manera que no es podria ventar en l'estat actual, si les xarxes foren, com cal, desmuntades. Les sis campanes, com és habitual a Catalunya i sobre tot en les foses pels BARBERÍ tenen tres noms, femenins, cadascuna. |
| Tocs tradicionals de campanes | Les campanes es ventaven i de forma extraordinària es repicaven. |
| Tocs actuals de campanes |
Tocs automàtics de les campanes amb els electromalls. Tocs manuals mitjançant batallades compassades sempre de les quatre campanes, per tocs festius. |
| Tocs proposats de campanes | Les campanes haurien de ventar i fins i tot anar a seure, amb molt diverses combinacions, segons el nivell festiu (diumenge, festa menor, festa major, festa major extraordinària) així com els tocs de difunts. Els repics, realitzats al menys amb dues campanes per persona, haurien d'estar codificats i limitats a certes ocasions. |
| Visites als campanars |
Els CAMPANERS DE BADALONA organitzen visites acompanyades al campanar. amb alguns panells en les sales intermèdies. Podria estar bé que els panells de l'exposició temporal que hi ha al museu sobre les campanes, hi fossin al campanar, en els diversos nivells, ja que expliquen molt bé el procés de construcció i les característiques de les campanes. Potser falta una explicació sobre la destrucció del campanar i de les campanes en 1936-1939 així com la reconstrucció i les diverses propostes ara existents. |
| Actuacions urgents | Cal treure immediatament les xarxes que impedeixen o dificulten els tocs manuals així com el manteniment i documentació de les campanes. |
| Propostes |
Les quatre campanes litúrgiques haurien de tenir jou de fusta amb un model propi del territori més pròxim, i fins i tot basant-se en les fotografies antigues. Les campanes s'haurien de poder ventar i fins i tot dur a seure, les quatre, amb un topall corresponent. Caldria establir i fixar una consueta que diferenciés les diverses classes de tocs, la manera de tocar-los així com el calendari per a tocs ordinaris o extraordinaris. Sols les tres majors haurien de tenir electromall per als tocs ordinaris. |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| CAMPANERS DE BADALONA | Fita històrica | 1958 |
| BADAWEB | Curs de campaners a Santa Maria | 2004 |
| EL TOT BADALONA | Els campaners de Santa Maria preparen una exposició | 2020 |
| CAMPANERS DE BADALONA | Visita guiada al campanar de Santa Maria de Badalona | 2021 |
| CAMPANERS DE BADALONA | Les campanes de Santa Maria | 2023 |
| CATALUNYA RELIGIÓ | “Els campaners han passat de considerar-se professionals a ser una activitat associativa” | 2023 |
Vídeo (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Persona | Vídeo | Data | Duració |
|---|---|---|---|
| CAMPANERS DE BADALONA | Neix l'Associació de Campaners de Badalona | 13-11-2018 | 04:51 |
