| Data de construcció |
Segle XVIII (entre 1702-1773), tercer cos del segle XX. |
|---|
| Descripció |
La torre està situada al costat de la Capella de la Comunió, és de planta quadrada i tres cossos amb abundant decoració. El primer es pot dividir en dos trams de similar factura amb pilastres als cantons, estant al costat del segon la caseta del Rellotge. Entre aquest i el segon cos trobem una cornisa, sobre la que s'alça el nivell de les campanes. Aquest compta amb quatre finestres i quatre pilastres per cada a l'exterior, amb basament i cornisa. El tercer cos disposa de dos trams, delimitant el seu perímetre amb una balustrada. Tots dos disposen de pilastres, el primer a més amb arcs en diagonal i el segon amb aletons. Remata la torre un cupulí amb creu i el penell amb l'efígie de Sant Antoni Abat. El seu interior té una escala "a la castellana" que recorre el perímetre de la torre. Disposa d'espilleres per il·luminar-la. L'escala es torna de caragol baix el nivell de les campanes, continuant per aquesta fins al remat. |
|---|
| Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Graffitti |
La torre compta amb alguns graffittis moderns, destacant alguns realitzats en maig de 1948 amb motiu de una missió religiosa. També hi ha alguns dibuixos.
Al peu del campanar hi ha unes plaques ceràmiques amb la següent inscripció, junt a un escut del poble i la imatge del propi campanar:Campanar d'Alginet
De tot allò antic i noble,
que em fa sentir i pensar,
no hi ha res en el meu poble
com son airós campanar. Primera estrofa del poema.
Pepita Greu (Alginet: 1868-1949) |
|---|
| Estat original |
Els dos timbres o campanons disposaven de maces horàries que estaven connectades amb la maquinària del rellotge, mecanisme encarregat d'accionar el seu funcionament. Fins a la dècada dels anys 60 del segle XX les campanes estaven instal·lades amb truges de fusta i dotades d'accessoris per al toc manual. |
|---|
| Estat anterior |
Entre 1966 i 2016 les campanes litúrgiques estaven instal·lades amb truges de ferro de la foneria Roses i mecanitzades amb motors de vol continu. Les quatre més grans disposaven d'electromalls per als repics automàtics. |
|---|
| Estat actual |
La torre està en un regular estat de conservació, amb fragments de pintura exterior caiguts. També hi ha alguns despreniments a la volta de la sala de campanes, causats per la humitat. Les campanes litúrgiques estan instal·lades amb truja de fusta de perfil tradicional valencià en les finestres de la sala de campanes i mecanitzades amb motor de volteig per impuls. A més, les quatre més grans tenen electromalls monofàsics. Disposen de batalls lligats i dotats amb cables de seguretat. Per altra banda, els dos timbres d'hores estan instal·lats en el centre del tercer cos del campanar, penjats d'unes bigues de ferro. Conserven les maces horàries antigues (sense ús) i tenen també electormalls. |
|---|
| Campanes |
Compta amb dos conjunts de campanes diferenciats. Al primer nivell del tercer cos trobem el campanó dels quarts i el de les hores, que semblen de ferro i fets a mitjan segle XX aproximadament. A la sala de campanes hi ha una senyalera, nomenada Mariano, i que possiblement seria donada a la parròquia en acabar la Guerra Civil, ja que és de 1906. El joc de campanes està format per quatre: Sant Vicent, Sant Antoni i Mare de Déu del Rosari; foses en 1940 per Manuel Roses Vidal i Sant Josep, fosa en 1940 pel mateix fonedor i refosa en 1993 per Salvador Manclús. |
|---|
| Tocs tradicionals de campanes |
El terra de la sala de campanes comptava amb uns forats que servien per a baixar les cordes i tocar des dels peus de la torre. Amb aquest sistema realitzarien senyals simples i alguns repics. Les campanes eren voltejades des de la sala a mans. |
|---|
| Tocs actuals de campanes |
Els tocs actuals es realitzen de forma mecànica, les campanes de les hores amb els electromalls i les litúrgiques a més amb motors d'impuls per als vols i martells per als repics. |
|---|
| Intervencions |
Acabades en 1700 les obres del temple es va acordar la construcció del present campanar el 21 de setembre, designant dos obrers per dirigir les obres i coordinar la construcció de la torre, en la que va participar la gent del poble. Sembla que aquestes van anar molt lentament i en 1755 encara estaven construint la torre amb alguns problemes de finançament. En 1773 va ser acabat, començant a lluir els murs. El remat actual del campanar és posterior, possiblement de les dècades centrals del segle XX.
Durant la Guerra Civil (1936-1939) es varen perdre les campanes antigues i per tal de suplir el seu lloc encarregaren en 1940 un conjunt de quatre campanes al fonedor del Grau de València Manuel Roses Vidal. Sembla que poc després van fer el campanó dels quarts i el de les hores, malgrat que les inscripcions no ho indiquen. La casa Roses d'Atzeneta d'Albaida es va encarregar de mecanitzar en 1966 les quatre campanes, substituint les truges de fusta per altres de ferro i mecanitzant amb motors d'impulsos les cinc campanes de la Sala, mentre que sols les tres grans comptaven amb martells. La campana dedicada a Sant Josep es va badar en 1993, sent refosa per Salvador Manclús i instal·lada amb la mateixa truja de l'anterior campana. En 2016 el conjunt de campanes litúrgiques va ser restaurat per 2001 Técnica y Artesanía, que va canviar les truges de ferro per unes noves de fusta i netejà els bronzes. El dia 29 de juliol de l'any 2016 l'arquebisbe Emèrit de Mérida-Badajoz va beneir la restauració de les campanes, ubicades per a l'acte en unes estructures a la plaça. Pujades les campanes a la torre quedaren mecanitzades amb nous motors d'impuls i electromalls monofàsics. |
|---|
| Notes |
El campanar barroc es comença a construir per 1702, terminant-se les obres en 1775. L'església és una obra realitzada entre els anys 1654 i 1699 (nota de MONTOLÍO TORÁN, David). |
|---|
| AutorMONTOLÍO TORÁN, David (01-09-2001) ALEPUZ CHELET, Joan (27-02-2014) ALEPUZ CHELET, Joan (18-07-2025) |