Inventari de campanes
Parròquia de Sant Jaume - PETRÉS (COMUNITAT VALENCIANA)
Referència 885
Data de construcció XVIII
Descripció De fàbrica de rajola, pedra amb morter i només pedra llaurada als cantons del campanar. El campanar segueix l'estil típic de les torres del barroc valencià de la primera meitat del segle XVIII, amb un clar estil classicista. La construcció d'uns 30 metres d'altura manca d'un remat final. L'actual remat es realitzà a les primeries del segle XX pel mestre obrer José Alcañiz, natural de Burjassot, casat amb la petresana Concepció Vilanova.
La torre campanar consta de dos cossos, al segon dels quals es troba la sala de campanes, oberta al exterior amb 4 finestres amb arcs de punt redó i pilastres emparellades als laterals que emmarquen els frontals decorats amb rajola. La resta de la torre està revestida de morter de calç policromat, decoració original que es conserva tènuement i que manté els seus colors vius a la sala del rellotge, construïda a mitjans del segle XIX en un lateral del campanar, i pel qual s'ha pogut conservar gran part de la seua vivacitat. La decoració es basa en els colors negre fum, que formen elements geomètrics en forma de pedres treballades, i almagra que predomina sobretot a la cornisa. Sobre la cornisa trobem decoració geomètrica realitzada sobre un fris policromat amb el color negre fum.
A la part sud del campanar trobem un rellotge de sol repolicromat per un veí del poble sense seguir amb cap criteri de restauració. Aquest rellotge fou realitzat el 9 d'octubre de 1750 per Diego Ardid segons la crònica de Ramón Martí Garcerà.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Graffitti El campanar està ple de graffitis, alguns del XVIII, molts del XIX i algun del XX. Dels del XIX dir que la majoria fan referència a campanes, observant bonics i variats dibuixos de campanes. La major part dels fraddittis es troben en l'escala que arriba al primer tram del campanar: el cor.
Estat actual La restauració de les campanes ha suposat una neteja de la sala, que abans estava molt bruta, restes mecanismes de les maces del rellotge, motors,...
De fet, el motiu principal de la conservació, de la restauració i del bon ús de les campanes és degut a la "Colla de Campaners de Morvedre", que actuen principalment en aquest i altres campanars de la comarca.
Campanes En la Guerra Civil Espanyola baixaren del campanar les campanes Santo Domingo (1725), Jacobe (1730), Asunción (1902) y Salvadora (1814), tornant només a la seua finalització Jacobe i Salvadora. S'ha de dir que en 1902 es baixà la campana de l'ermita (Santo Domingo) per por a que la furtaren i sembla que per això el campanar de Petrés tenia quatre campanes, al contrari que els de la majoria de la resta de poblacions del voltant, a exepció de Sagunt i Estivella.
El campanar té sis campanes, quatre restaurades per Electrorecamp SL. i dos foses per Hermanos Portilla amb truges d'Electrorecamp S.L. la seua disposició és: al nínxol nord les campanes Allen i Màrtirs; al oest, Jaume; sud, Puríssima; a l'est, la Maria. Al centre del campanar la campana de les hores (Tereseta) i la matraca.
Tocs tradicionals de campanes La Colla de Campaners de Morvedre ha recuperat els repics de benedicció per a les festes de Sant Antoni del Porquet i Sant Blai. També per a les festes Majors (Sant Jaume, el Salvador, Puríssima dels Casats, Puríssima de les Xiques, Xiquet de la Boleta), Tots Sants, dia d'Ànimes i Puríssima de Nadal, entre altres, es realitzen repics i vols manuals. Entre els repics, el repic del Quadre es realitza el dia de la festa de la Puríssima de les Xiques, el dia de la Puríssima de Nadal i el dia de Pàsqua de Resurrecció. En 2008 s'ha recuperat el toc de matraques.
Tocs actuals de campanes L'ordinador realitza els següents tocs:
Tres tocs de crida a Missa diària.
Tres tocs de crida a Missa vespertina i dominical.
Tocs de crida festiva menor (vols de la campana Jaume).
Tocs d'oració a les 8:00 i a les 21:00.
Àngelus diari, vespertí i festiu.
Senyals de difunts (home o dona) amb mig vols després del senyal.
Tocs de soterrament (home o dona) amb mig vol després del toc.
Senyal de dijú.
Toc de Matraques.
Intervencions En desembre de 2003 començà la primera fase del projecte de restauració i fosa de campanes per a la parròquia que acabà el març de 2008. En aquests cinc anys, s'han restaurat quatre campanes i fos dos noves, a més s'ha instal·lat una matraca.
Amb aquesta última intervenció de març de 2008, s'han posat dues bigues de fusta de 2'50m. per penjar d'elles la campana de les hores i la nova matraca. A més a més s'adequa el nínxol nord, el que dóna a la Ponera, per a instal·lar la nova campana dels Màrtirs.
Notes
En Petrés hi ha un xic campaner,
fill de Vicent el Cubano,
i és un xic molt valent,
que quan toca les campanes,
desperta a tota la gent.
Autor: Josep Villar (El tio Cuco). Petrés, març de 2007.
Documentació
