Inventari de Campanes

Parròquia de la Mare de Déu de l'Encarnació - XERACO (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 1088)



Data de construcció Segle XVI (campanar vell), primera meitat del XX (el nou)
Descripció L'església parroquial de Xeraco té dos campanars. L'antic està situat al costat nord del temple i és de senzilla factura. Té un primer cos construït amb maçoneria i carreus als angles que està separat del segon per mitjà d'una motllura de rajola. El segon presenta diverses finestres amb arc de mig punt (excepte a una cara on està tapiada) i està construït amb maçoneria i rajola a algunes parts. Finalment presenta un tercer cos al centre del terrat, espai delimitat per una balustrada. Aquest cos té forma de templet quadrat, de proporcions més xicotetes que el campanar i amb un arc a cada lateral. Presenta una senzilla coberta piramidal de teula.

El segon campanar, més recent, està situat al costat oposat d'aquest, al costat del presbiteri. Té planta quadrada i tres cossos. Formalment segueix el model dels campanars del segle XVIII i presenta poques innovacions tot i que data del segle XX. El primer cos combina el mur enlluït amb la rajola vista que imita als angles l'estètica dels carreus de pedra. El primer cos s'alça sobre un basament de carreus i maçoneria i sobre ell trobem un primer tram que a tres dels murs té unes finestres en forma de creu llatina. El que mira cap a l'est una finestra amb arc de mig punt. Una motllura de rajola separa aquest tram del següent, al qual trobem unes finestres semblants a les del lateral est del nivell anterior. De nou una cornisa serveix de transició al segon cos o de les campanes. Aquest segueix l'estètica barroca amb quatre finestres emmarcades des de l'altura de la imposta i quatre pilastres a l'exterior de cada lateral (agrupades de dos en dos) i situades sobre un basament. Té un senzill entaulament sobre el qual està situada la balustrada que delimita el terrat. El tercer cos segueix de nou els models barrocs amb un remat a dos nivells amb un arc a cada lateral. El primer nivell presenta uns arcs en diagonal coronats per pinacles. El segon és octogonal i té quatre aletons situats sobre els arcs en diagonal del primer. La torre té una escala que recorre el seu perímetre interior fins a arribar a la sala de les campanes.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Estat original Fins a la segona meitat del segle XX (anys 70-80 aproximadament) les campanes litúrgiques estaven instal·lades amb truges de fusta de perfil tradicional i algunes segurament tenien també llargues cordes als batalls per repicar-les manualment. Les dos horàries tenien unes maces exteriors per gravetat.
Estat actual L'estat de conservació dels dos campanars és bo. A la sala de les campanes del nou estan les cinc campanes. Les dos horàries estan situades a la mateixa finestra i pengen d'unes bigues de ferro. Estan mecanitzades amb electromall monofàsic. L'estat de conservació de les tres campanes litúrgiques és regular. Estan dotades amb truges de ferro i mecanitzades amb electromall (el de la mitjana és trifàsic) i motor de vol continu. La gran està desconnectada a causa del mal estat dels rodaments. Per aquest motiu s'han llevat les corretges i en conseqüència no es volteja.
Campanes Té dos conjunts de campanes, situats al mateix espai però amb usos clarament diferents. Per una banda hi ha dos de ferro que toquen respectivament els quarts i les hores. De les tres litúrgiques destaca la més xicoteta, fosa al segle XVI i amb una inscripció amb lletra minúscula gòtica i diverses imatges habituals a aquesta època (un Calvari, Sant Miquel i la Mare de Déu). La mitjana és d'autor desconegut, està dedicada a Sant Josep i va ser fosa l'any 1803. La major està dedicada a la titular del temple i va ser fosa l'any 1943 als tallers de la foneria Hermanos Roses de Silla pel trencament d'una més antiga que datava de 1855.
Tocs tradicionals de campanes Les campanes (o com a mínim les majors) segurament es repicaven des dels peus del campanar per mitjà d'unes cordes unides als batalls i voltejaven des de la sala de les campanes. L'escassa documentació conservada a l'arxiu parroquial cita anualment el pagament als campaners i a les despeses de la festa de Santa Teresa també hi ha una menció específica. Per tant, sembla que, seguint el model habitual, hi havia un grup estable de campaners que s'encarregava de fer alguns tocs (principalment els vols), mentre que diàriament serien el sagristà o els acòlits els que tocarien les oracions i tocs de missa.
Tocs actuals de campanes Sols voltegen les dos campanes xicotetes i les tres es repiquen automàticament. Les campanes horàries interpreten aquests tocs de forma automàtica.
Intervencions L'antic campanar possiblement és anterior al temple parroquial barroc alçat a mitjans del segle XVIII i es podria situar la seua construcció a finals del segle XVI. A principis del segle XX l'església parroquial resultava insuficient per a la població i es va planificar una ampliació partint del presbiteri. Aquesta obra contemplava la construcció d'un nou campanar estèticament semblant als del segle XVII i XVIII. Aquestes obres estaven efectuant-se durant els anys 30 del segle XX i possiblement es finalitzaren poc després de la Guerra Civil.

Les campanes es salvaren de la destrucció i l'any 1943 sembla que es va badar la gran i va ser refosa als tallers de la foneria Roses de Silla. Al voltant dels anys 60-70 la foneria de Salvador Manclús canvià la truja d'aquesta campana per altra de ferro i durant la dècada dels 80 va reproduir aquesta operació a les altres dos campanes, quedant les tres mecanitzades amb motors de vol continu i electromalls trifàsics.
Propostes La instal·lació actual no afavoreix la conservació de les campanes litúrgiques ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. Les campanes s'han de baixar del campanar per netejar-les per dins i per fora, canviant les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional local. Els motors s'han de canviar per altres d'impuls que permeten el toc manual i imiten la forma tradicional de tocar. També cal canviar l'electromall de la campana de Sant Josep per altre monofàsic.
Notes De canya cuadrada i articul.lada en cinc cossos, es una bona mostra de arquitectura del segle XVIII en València, destacant la seua característica creu del cos primer i el clàsic remat en arbotants angulars i cupulí de la quarta i quinta altura (Descripció de MONTOLÍO TORÁN, David i RONDA NÚÑEZ, Domingo)
Autors
  • MONTOLÍO TORÁN, David/ RONDA NÚÑEZ, Domingo (27-04-2000)
  • SOLER SOLER, Josep (24-06-2018)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació dels campanars i les campanes] (10-08-2019)
  • Matraca
    La matraca està situada a un lateral de la sala de les campanes, entre unes bigues de fusta. Té forma de creu grega i a diferència d'altres matraques no té unes maces, sinó uns ferros en forma de U que en colpejar la fusta emeten la sonoritat peculiar d'aquests instruments. Es tocava amb ajuda d'una biela. Aquesta singular peça ha de ser restaurada i posada de nou en funcionament.

     

    Rogle, roda de campanes
    Té un rogle de senzilla factura amb diverses campanetes i una biela per fer-les sonar.

     

    Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    Autors de la documentacióTítolData
    AMANIDA DE PROJECTESFichas Campanarios Safor2010
    CONSELLERIA D'EDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ, CULTURA I ESPORTIncoació expedient bé moble d'interès cultural a favor de 70 campanes gòtiques2018
    MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, DomingoFitxes Campanars de la Safor2010
    S. S.La campana más antigua de la Safor, en Xeraco2018
    25 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 20-04-2020

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetrePes
    Sala de les campanesMaria (1)1450ca4553
    Sala de les campanesDe quarts (A)58113
    Sala de les campanesSant Josep (2)180365159
    Sala de les campanesD´hores (B)74154
    Sala de les campanesMaria de l'Encarnació (3)ROSES, HERMANOS (SILLA)194387381

  • XERACO: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 30-10-2020
    Convertir a PDF