| Data de construcció |
1644ca-1681 |
---|
Arquitecte |
Fray Gaspar de Sant Martí, Juan de Yraola y Matías Corder, remat de José Mínguez. |
---|
Descripció |
El campanar de canya quadrada, se sap que el començà Fra Gaspar de Sant Martí en la 1ª meitat del XVII, amb la seua mort la torre quedà a mitjan altura. La resta de la canya i el cos de campanes, com la part baixa, es feren també de pedra. Cal observar-hi el paregut del cos de campanes amb el de Sant Joan del Mercat, ja que en tots dos casos es recorre en cada costat a un arc flanquejat per pilastres apariades d´ordre dòric, entaulament amb mútuls a manera de triglifs, i un ampit de balustres com a coronament, amb flames al damunt i hídries amb boles. La torre acaba en un llanternó de rajola vuitavat amb contraforts diagonals i un cupulí de teula coronat per un penell. Segons Tormo s´acabà en 1681 i de fet apareix dibuixada totalment en el planòl de Tosca (1704) |
---|
Protecció |
BIC 46.15.250-022
Bé: Ex-convent del Carmen, i Església de Santa Creu (antiga Facultat de Belles arts)
Comunitat Autònoma: C. Valenciana
Província: València
Municipi: València
Categoria: Monument
Codi: (R.I.) - 51 - 0004916 - 00000
Registre: (R.I.)
REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu
Data d'Incoació: 30-12-1982
Data de Declaració: 13-07-1983
Data Butlletí Incoació: 26-01-1983 Data Butlletí Declaració: 13-09-1983 Disposició: REIAL DECRET Matís: DECLARATS CC.AA. ABANS L/85
En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte per a la seua autorització prèviament a l'inici dels treballs. |
---|
Graffitti |
A l'escala quasi arribant a la sala de campanes hi ha una placa en la pared que recorda la mort del rector de la parròquia en eixe lloc, el qual trobaren mort allí quan baixava del campanar al qual era aficionat a pujar: r. i. p.
en la
mañana del
-5-del-7-
del año
santo de 1950
fue hallado en este lugar el
cadaver del rdo señor cura parroco
D. JOSÉ VIADEL ARNAU
sus feligreses le dedican con
emoción este
recuerdo
para
perpetua
memoria
amén |
---|
Estat actual |
Almenys des del 2010 el campanar es troba cobert per xarxes de protecció, degut a la caiguda de pedres pel seu mal estat de conservació. En conseqüència no es pot voltejar cap de les quatres campanes majors. |
---|
Campanes |
Antic convent del Carme. Joc de campanes completíssim, a conservar i restaurar. Compta amb dos campanes importants (XVI - XVII) del Servei de Recuperació, instal•lades en juliol de 1940, i després en juliol de 1941 es va completar fent de nou les altres quatre. Conta el Marqués de Cruïlles en la seua guia de Valencia que: la antigua campana mayor de esta iglesia se llamaba Elías, la otra algo menor, llamada María, y según el padre Baraja, debajo de ella se halló enterrada la imagén de Nuestra Señora llamada la Morenita. Esta campana se quebró después de la publicación de dicho autor y fue reducida, solia tañerse para hacer recomendar a Dios a alguna mujer parturienta. Estas campanas fueron vendidas cuando se suprimieron los conventos en 1836. Las actuales proceden de la antigua iglesia de Santa Cruz.
Aquestes darreres igualment desaparegudes a la guerra del 1936.
Fragments del llibre El Carme. Crónica social y urbana de un barrio histórico (Rafael Solaz, 2012):
-Fue colocada una sola campana como consta en la carta de pago que Jayme Selma otorgó al prior fray Pere de Peguera, fechada en agosto de 1288, por un importe de 400 sueldos que le restaban del precio por la fabricación de la campana.
-Joan Clici y Bernat Gascó, artistas del metal y la fundición, construyeron en 1394 una campana para la torre de la iglesia del Carme.
-El 17 de marzo de 1870 se bendijo una nueva campana fundida de otra que había sido destrozada por una bala de cañón en los acontecimientos de octubre de 1869.
|
---|
Tocs actuals de campanes |
El campanar toca indegudament les hores, ja que mai va tindre eixe privilegi. En el temps dels frares probablement hi havia un rellotge en el claustre, del qual hi ha un successor encara avui, tot i que parat, però no hi ha cap motiu per què aquest campanar toque les hores. Inclús, algun any, per causes de mala programació, ha tocat durant el Tridu Pasqual, quan tota la ciutat està en silenci, també dels rellotges. |
---|
Intervencions |
El joc de campanes va ser mecanitzat pels Roses d'Atzeneta d'Albaida en gener de 1970 costant 156.000 pts.
Les campanes han sigut restaurades per fases per ELECTRO RECAMP.
En 2004 es van paralitzar per la Generalitat Valenciana unes obres il·legals, consistents en pujar més d'un metre el terra de la sala de campanes, modificant la sonoritat del conjunt, i posant en perill als possibles campaners. La parròquia va rectificar reposant el terra a l'a ubicació inicial.
Al menys des del 2010 el campanar es troba cobert per xarxes de protecció, degut a la caiguda de pedres pel seu mal estat de conservació. En conseqüència no es pot voltejar cap de les quatres campanes majors. |
---|
AutorLLOP i BAYO, Francesc (08-06-1999) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (21-10-2006) |
|