| Alçada del campanar |
52.24 |
---|
Data de construcció |
1783 |
---|
Descripció |
Altitud: 47 metres.
Església barroca aixecada entre el 1732 i el 1739. Consta de tres naus, la central de quatre trams, un d'ells amb el cor, coberta per una volta de llunetes sobre quatre arcs torals de mig punt; les laterals ho estan amb voltes d'aresta; estan separades de la central per robustos pilars amb capitells d'ordre compost i arcs formers de mig punt; sobre d'ells s'obren tribunes amb balustrada a cada tram; té un transsepte amb una cúpula sobre petxines al creuer; un absis semicircular tanca la nau per la capçalera. El cor amb una llarga balustrada descansa en un arc carpanell i en una volta de creueria. Els seus murs tenen paraments de carreus grans ben escairats de pedra gris clar.
El frontis té una portalada barroca amb un portal rectangular amb els muntants flanquejats per tres columnes sobre pedestals per banda, exemptes; una d'elles, la central, adossada a un contrafort i que per tant es troba en posició més avançada que les altres dues; tenen capitells d'imitació al jònic. Damunt la llinda hi ha un gran timpà rectangular amb una imatge en relleu que se sobreposa a l'entaulament; una destacada cornisa motllurada amb un fris de denticles al dessota ressegueix per sobre el timpà i les columnes; situada sobre del portal apareix la imatge del Salvador dins d'una fornícula decorada amb una petxina interior i unes motllures que als laterals fan un joc de corbes i contracorbes; una gran rosassa motllurada apareix a mitja alçada i, per coronament, una cornisa semicircular convexa amb tres grans escultures, una a cada angle i una tercera al cim. Són obra de l'escultor local Jaume Bernabeu.
Dimensions: 41'00 x 9'81 x 17'15 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; les tres naus juntes fan 20'11 metres d'amplada; la cúpula arriba als 24'35 metres i el transsepte en fa 22'12 x 10'24 x 17'15.
Guarda un valuós orgue barroc del 1777 construït a Suïssa per Ludwig Scherrer; l'altar major és de l'arquitecte tarragoní modernista Josep Maria Jujol; les vidrieres de colors tenen motius de l'obra El pessebre de Joan Alavedra; i, coronant el campanar, la figura d'un àngel, obra de l'argenter Josep Romeu de Vilanova (1784).
Campanar neoclàssic aixecat entre el 1769 i el 1783. Té un primer alt cos de planta gairebé quadrada (7'40 x 7'60 m) decorat a mitja alçada amb una senzilla motllura i capçat per una altra de composta; en els seus angles s'hi aixequen sengles pinacles; té un segon cos cos vuitavat amb ressalts verticals als caires; està ornat amb diverses motllures de separació dels pisos i coronat per una cornisa sobre permòdols i per un terrat amb balustrada amb pinacles als angles. Al damunt del terrat hi ha una torrella octagonal amb finestres i fornícules alternades i una destacada cornisa amb un fris de denticles al dessota; queda coberta per una cúpula semiesfèrica amb la figura d'un àngel (l'àngel de Tobies) que fa de penell; fou fet el 1784 amb planxa de coure repussat per Josep Romeu de Vilanova i amb la col·laboració de Josep Dalmau; aquesta figura ha estat reparada en tres ocasions, el 1928, el 1958 i recentment el 1998; en la segona ocasió es va fer amb amb l'ajuda d'un helicòpter de la marina nord-americana. Als baixos hi ha un sòcol de pedra de 1'20 metre d'alçada i de 0'17 de gruix.
Els murs presenten paraments de carreus grans i ben escairats procedents de la pedrera de la muntanya Bassa a migdia del Vendrell; estan, per l'exterior, força deteriorats per ser d'un material poc resistent als efectes de la intempèrie. La cel·la està situada sota terrat oberta amb vuit finestres d'arc de mig punt, una a cada cara; hi pengen cinc campanes; les petites són la Teresa del 1974 i una altra del 1942; la grossa és la Salvadora, del 1942, la mitjana de nom Anna és del 1941. Dues campanetes més pels tocs horaris es troben en la torrella; una d'elles porta el nom de Rosalia.
L'escala que puja per l'interior del campanar és àmplia fins al cor amb graons de rajola catalana i marge de fusta de faig i una barana de ferro forjat; a partir d'aquí, no tan àmplia, ascendeix per dins de la torre sempre segons el tipus català sobre voltes i arrapada als murs; es fa més estreta en la part superior fins arribar a la cel·la; es converteix, finalment, en una de cargol de maons que està dins del pilar de la banda nord-est fins al terrat, “el terradet”, i des d'allí per una escala de gat interior es pot sortir per un del òculs superiors de la cúpula; per una nova escala de gat per fora, s'arriba als peus de l'àngel.
Arquitecte: Joan Antoni Rovira (1730-1803) de Tarragona.
Situació: angle dret del frontis encarat a ponent, damunt els peus de la nau lateral esquerra.
Alçada: 52'24 metres, mesura que inclou la figura de l'àngel que, ella sola, fa 2'74 metres.
Esveltesa: 6,8 |
---|
Protecció |
Bé cultural d'interès local
Identificador: IPA-5433
|
---|
AutorCLARAMUNT, Jaume; MASSANA, Montserrat; VALLS, Jordi [CAMPANES I CAMPANARS de l'Alt i el Baix Penedès] (1996) DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (06-11-2003) |
|