Inventari de Campanes

Catedral de la Purificació de la Mare de Déu - CIUTADELLA (BALEARS)

(Referència: 182)



Descripció Hi ha bastant documentació sobre la torre de les campanes de la catedral de Ciutadella, encara que no totes les dades publicades coincideixen, sobretot pel que fa a les campanes. Siga com siga tots asseguren que la torre està construïda sobre l'antic minaret de la mesquita, com ho demostrarien les rampes per a accedir a les plantes més altes. SARTHOU diu que
la torre, de cuadrada planta, (que tuvo buen juego de campanas), aparece situada al lado del Evangelio, junto a la puerta lateral, cerca del poligonal presbiterio, mostrando aún las lesiones que le causaron los franceses invasores en su bombardeo del año 1810.

També abunda en aqueixa identificació amb el minaret l'Arxiver de la Cúria Diocesana, MARTÍ CAMPS:
El alminarete campanario. Existiendo junto a la antigua mezquita el alminarete desde el cual el almuecín llamaba a los musulmanes en las horas de oración prescritas por el Corán, y habiéndose de alzar, por otra parte, una torre para campanario, es lógico que al demolerse la mezquita, se conservara aquél para destinarlo al mencionado fin. Así es tradición, repetida por varios autores, y así quedó comprobado, al abrir en la pared del campanario un boquete para subir las nuevas campanas en 1942, con varios indicios que pueden resumirse así:
La puerta primitiva de la torre, que estaba donde hay ahora el acceso desde la Catedral a la escalera del púlpito, daba primitivamente a la calle, como lo prueba la erosión de la parte interior de la torre que da a dicha puerta.
Las ventanas, ahora cegadas, que primitivamente daban luz a la rampa, están todas ellas situadas en la pared que ahora da al edificio de la Catedral.
Al abrirse el mencionado boquete, se constató que el muro de la torre que da a poniente tiene mucho mayor espesor que los restantes, prueba de que por aquella parte estaba unida la torre a un edificio hoy desaparecido, que indudablemente era la mezquita.
Además, la subida en rampa, en vez de escalera, es un detalle muy propio de las torres moras. De ello se deduce que el actual campanario fue, en su origen, una torre más antigua que la Catedral, contigua a la antigua mezquita demolida, y que sería seguramente el alminarete, alzado más tarde y modificado para convertirlo en campanario...
La parte superior del campanario y la aguja octógona que lo corona, son obra del siglo XVII, así como la balaustrada exterior que corre por encima de las capillas.
Protecció é: catedral de Menorca
Comunitat Autònoma: C. A. Illes Balears
Província: Balears
Municipi: Menorca
Categoria: Monument
Codi: (A. R. I. - 51 - 0010904 - 00000
Registre: (A. R. I.
Data d'Incoació: 28-06-2002
Data de Declaració: 28-06-2002
Data Butlletí Declaració: 09-08-2002
Disposició: RESOLUCIÓ
Matís: TRAMITATS 6é A
Graffitti Sols hem documentat grafits en la sala del rellotge.
Estat original Fins l'any 1980 les campanes les feien sonar d'una forma totalment manual, a base de cordes i politges, i molts dels tocs que es feien era necessari que el campaner pugés fins dalt per fer-les sonar. Encara que els quarts i hores del rellotge sonaven soles per mitjà d'uns pesos incorporats al mateix mecanisme de l'esfera del rellotge.
Estat anterior En 1992 hi havia quatre campanes de volteig, tres de les quals eren de la segona meitat del segle XX, mentre que la quarta era del mateix segle, però probablement dels anys 20. Desconeguem si el volteig era tradicional o les campanes es brandaven, balancejant-les, com en la resta de les Illes. No descartem que el volteig fos imposat per l'empresa instal•ladora dels motors.

La campana de les hores del rellotge, de finals del XIX, hi era al seu lloc, mentre que l'antiga campana dels quarts, l'única històrica del conjunt, de 1755, estava abandonada junt a la torre, ja que el rellotge existent en aquell moment no tocava més que les hores.

Estat actual En el moment de la documentació la catedral es troba en obres de restauració.
En la sala de campanes, i segurament per efecte de les actuacions, s'ha caigut una xarxa metàl·lica que hi havia disposada en la part superior de la sala per impedir la presència de coloms. En conseqüència la xarxa impediria que voltés la campana major així com ha deixat marques en el bronze de la segona campana.
Com resultat de la manca de protecció passiva, hi ha excrements d'ocells per tot arreu.
Coloms i altres plagues Caldria reposar la xarxa metàl·lica que conforma una mena de sostre de la sala de campanes, i que impedeix l'entrada d'ocells. No obstant s'ha de tenir en compte que aquesta part alta ha de ser accessible, tant per manteniment com per treballs de conservació de les campanes.
Campanes Les campanes constitueixen un element central per a la comunitat, tant com símbol de la mateixa, així com un dels més eficaços mitjans de comunicació. MARTÍ CAMPS, en la introducció a la seua monografia, les descriu així:
... la Catedral era, por su solemne culto, el centro de la vida cristiana que se nutría abundantemente en esta iglesia, "madre y cabeza" de todas las de la diócesis. Incluso la misma vida social y laboral era regida por el ritmo sonoro de las campanas catedralicias.
Desconeixem les campanes històriques, destruïdes en els llocs patits al llarg dels segles. Per a CALVETE, que copia fonts sense citar-les, les campanes antigues de la S. I. Catedral van ser destrossades durant la passada guerra del 36. Després parla de cinc campanes, amb dos menors de dubtosa adscripció:
4) San Esteban, de 100 Kgs. y 0,55 ms de diámetro; 5) Santa Eulalia, de 15 Kgs. y 0,25 ms de diámetro. La de "San Esteban" existía ya antes de la guerra civil, aunque no pertenecía a la Catedral. Las cuatro restantes fueron fundidas en los talleres Mestres de Barcelona. Las 5 campanas fueron solemnemente bendecidas por el Obispo de la Diócesis, Monseñor D. Bartolomé Pascual, el domingo día 5 de octubre de 1941.
Aquestes informacions no corresponen amb les campanes existents. Suposem que "Sant Esteve" ha de ser una campana sense nom, de Moisés Díez, de Palencia, que manca també de data, encara que aquest fonedor treballava cap a 1920. La Santa Eulàlia, de dimensió reduïda, no va ser trobada en la torre. Van ser trobades dues campanes del rellotge, en la seua torre corresponent. Només queda una campana del joc de Mestres, ja que les altres dos, majors, van ser refoses per Manclús, suposem que per ruptura, l'any 1980.
Tocs tradicionals de campanes BARBER MOLL descriu els tocs tradicionals:

Els tocs litúrgics

Tocs fixes. Són els tocs que es toquen normalment cada dia, hi trobam els següents:
Oració matí
a les 7'30 h. l'estiu i a les 8 h. l'hivern. Són 9 tocs de la campana "Sant Antoni" amb un espai més llarg cada tres tocs.
Àngelus
a les 12 del migdia. És el mateix toc que l'anterior.
Ave Maria o Oració vespre
a les 19'30 h. l'hivern i a les 20 h. l'estiu. És el mateix toc que els anteriors.
Entrada al cor
de dilluns a dissabte a les 9 h. la campana "Sant Joan" sona voltant durant 3 minuts amb una petita pausa cada minut. Aquest toc de campana temps enrera convocava els preveres i fidels a la missa major.
Toc de queda
a les 21 h. l'hivern i a les 22 h. a l'estiu. És un toc cada 20 segons, fins a un total de 24 tocs, de la campana més grossa "Santa Maria". Aquest no és un toc pròpiament litúrgic, sinó que era un toc que antigament manava l'Ajuntament per anunciar que era l'hora de retirar-se tothom cap a casa i es tancaven les portes de la murada de la ciutat.

Tocs no fixes. Són els següents:
Toc de missa
es fa un quart d'hora abans de cada missa. Són 40 tocs molt seguits de la campana grossa, "Santa Maria", els dies feiners; i els diumenges i festes es fa voltant les dues campanes més petites durant 2 minuts.
Toc de difunts
consisteix amb dos tocs simultanis de les quatre campanes, i després va sonant 1 cop cada campana, començant per la petita, la segona, la tercera i la grossa, aquests cops es fan molt espaiats, durant cinc minuts.
Volteig de les quatre campanes
aquest toc consisteix amb el volteig de les quatre campanes durant 5 minuts. Aquest és un toc que es utilitzat en grans festes, Pasqua, Nadal, festes patronals, nomenament d'un Bisbe, ...

Aquests són els tocs més utilitzats per les campanes de la Catedral de Menorca, encara que permeten fer altres tocs i combinacions.
Tocs actuals de campanes Les campanes no toquen actualment.
Tocs proposats de campanes Es proposen els tocs documentats per BARBER MOLL. No obstant caldria confirmar, tant en la documentació existent com en la memòria oral, si les campanes voltaven completament o sols es ventaven, com en la resta de les Illes Balears.
Intervencions SARTHOU, que havia parlat del bon joc de campanes existent, indica com va ser destruït en la guerra civil, i de la seua posterior reposició:
El día 5 de agosto [de 1936] se destruyó el órgano; las campanas eran rotas el 14 de octubre.... En Domingo de Ramos, 6 de abril de 1941, se inauguró el templo, clausurado desde 1936, y se bendicen las nuevas campanas de la torre.

L'any 1980 es van refondre dues campanes, i es va electrificar el campanar, posant un motor elèctric a cada campana per fer-la voltar i un martell electromagnètic també a cada campana per poder repicar. Llavors ja es podien fer sonar les campanes des de la sagristia i alguns tocs ja sonaven automàticament per mitjà d'uns programadors mecànics.
L'any 1998 es canvia el programador mecànic per un d'electrònic. Aquest nou programador permet fer tots els tocs d'una manera automàtica, a més permet controlar l'esfera dels rellotges i les campanes dels quarts i les hores del campanar petit, i compte amb molta més capacitat de memòria per poder afegir-hi altres tocs i altre campanes en un futur.
La intervenció més sorprenent és el desmuntatge de l'antiga campana dels quarts, la més vella del conjunt, i la substitució per un altra, en torn a l'any 2000.
Les campanes semblen mantenir una manera de tocar i unes instal•lacions característiques de SALVADOR MANCLÚS de València, però ignorem si aquesta és la forma tradicional de tocar a la catedral.
Propostes Les campanes litúrgiques han de ser dotades de jous de fusta, per a recuperar la seua acústica, el seu volum sonor i la seguretat dels bronzes i de la fàbrica. Igualment han de netejar-se, per dins i per fora, mitjançant doll d'arena suau, per a recuperar la sonoritat original.
Els ferratges, les cadenes dels motors i altres accessoris metàl·lics hauran de ser d'acer inoxidable, a causa de la proximitat de la mar.
Els motors, en cas d'instal·lar-se, han de reproduir els tocs tradicionals amb les seves variants locals, i no impedir, en cap concepte, els tocs manuals. Dits motors han de ser dels anomenats d'impulsos, que reprodueixen els gestos del campaner, fent oscil·lar les campanes, progressivament, i no frenant-les en absolut, ja que no tenen reductora; aquests mecanismes poden funcionar amb les instal·lacions tradicionals, de jous de fusta, com ocorre en la catedral de València. De la mateixa manera, i si la tradició era de fer oscil·lar les campanes, els motors poden realitzar dita tècnica, sense que els bronzes arriben a voltejar.
Es recomana l'ús d'un ordinador per a l'execució automàtica no sols dels tocs d'avís, sinó dels cíclics tradicionals, com són els d'àngelus tres vegades al dia, el d'ànimes al fer-se de nit, o el repic de vespra de diumenges i festes.
En qualsevol cas tota actuació sobre les campanes, la instal·lació, el rellotge i els tocs haurà de ser supervisada i autoritzada pels Serveis Competents de Patrimoni de la Comunitat Autònoma, d'acord amb la Llei de Patrimoni.
De manera subsidiària haguera de tendir-se a la formació d'un grup de campaners, que s'encarregaren del manteniment de les campanes i dels tocs manuals de les grans celebracions.
El rellotge de BLASCO, l'últim rellotge públic de ciutadella, hauria de ser reposat en la seua instal·lació, si més no restaurat almenys netejat, així com la sala. S'ha de parar atenció en el rellotge realitzat per una empresa local, mecanisme de limitat interès i que en tot cas valdria per documentar l'enginy als temps durs de la postguerra. Però si els mecanismes afegits semblen només interessants, el "rellotge patró" pareix una valuosa maquinària antiga, que no sabem considerar en el seu just valor.
Autors de la fitxa de la torre
  • MARTÍ CAMPS Pbro., FERNANDO [Significado y misterio de la Catedral. Notas histórico-descriptivas sobre la Catedral de Menorca - Ilmo. Cabildo de la Catedral de Menorca - Ciudadela] (1974)
  • CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual [Catedral de Menorca] (1991)
  • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (30-09-1992)
  • BARBER MOLL, Antoni [Les campanes de la Catedral de Menorca] (14-02-2003)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (14-09-2007)
  • Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    BARBER MOLL, AntoniLes campanes de la Catedral de Menorca2003
    CALVETE HERNÁNDEZ, PascualCatedral de Menorca1991
    CASASNOVAS, Bep Joan"Els campanars identifiquen els pobles i són un bé cultural"2013
    LLOP i BAYO, FrancescCatedral de la Purificació de la Mare de Déu - CIUTADELLA1994
    82 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 08-06-2016

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny fosaDiàmetrePes
    Campanar del rellotgeCampana dels quarts (A)PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)20005072
    Campanar del rellotgeCampana del rellotge (B)1950ca75244
    Sala de campanesSant Esteve (1)DIEZ, MOISÉS (PALENCIA)1920ca5386
    Sala de campanesSant Joan, la del cor (2)MESTRES, MANUEL (BARCELONA)194174235
    Sala de campanesSant Antoni (3)MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)1980106690
    Sala de campanesSanta Maria de les Victòries (4)MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)19801251131

    Rellotge

    Rellotge mecànic - Catedral de la Purificació de la Mare de Déu - CIUTADELLA (BALEARS)
    Rellotge mecànic (1)

    Existent Parat Motor elèctric

    AutorsBLASCO, MANUFACTURAS
    Empresa de mantenimentBLASCO, MANUFACTURAS
    Data de construcció 1990ca
    Descripció La mostra del rellotge, cap a l'interior de la catedral, mostra una doble inscripció. En la part alta per sota d'un gall entre estels està escrit "AN GALLI CANTU?" Per sota està l'any, de possible renovació, "1946" i per baix de la mostra, escrita en xifres romanes, posa "VIGILATE". La citació ve de Mc (13:17) "Vigilate ergo; nescitis enim quando dominus domus veniat, sero an media nocte an galli cantu an mane" que sol traduir-se com "Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l'amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada". Per tant el text és comprensible: (VINDRÀ EL SENYOR) AL CANT DEL GALL? VIGILEU. És una interessant relació amb el pas del temps i el dubte davant l'hora (segura) de la mort, habitual en moltes mostres de rellotge.
    Respecte a l'antiga campana dels quarts del rellotge escriu Antoni BARBER MOLL (17-02-2003):
    La campana que l'any 1992 estava a la terrassa de la torre del rellotge, i que teniu catalogada amb la referència 807, era la campana que tocava els quarts d'un antic rellotge fet a uns tallers de Ciutadella l'any 1941, però devers l'any 1990 es va canviar el rellotge per un altre de la marca "Blasco" fabricat a Roquetes, i aquest rellotge no tocava els quarts, per tant es va baixar aquesta campana i es va dur a una ermita anomenada "Sant Joan de Missa" que està a uns 5 Km. de Ciutadella. L'any 1998 es va retirar el mecanisme d'aquest darrer rellotge i es va fer funcionar el rellotge electrònicament, aquest sistema permetia tocar els quarts, per aquest motiu l'any 2000 es va adquirir una nova campana per fer aquesta funció.

    En la sala del rellotge hi ha dues interessants inscripcions, ambdues en la porta d'entrada "El dia 10 - V - 1935 / PiNtaroN el / Reloj - J. F. y / L. A." Per fora posa, recordant la importància del rellotge "CUIDADO = NO / ENTRAR / RELOJ PUBLICO". Justament per aquell valor de rellotge públic (i per tant el marcador del temps comunitari, del temps "oficial" de la ciutat) la porta estava tancada amb clau.
    Igualment hi ha dos rellotges mecànics. L'un correspon a un rellotge, com abans indicat, instal·lat per una empresa local, que aprofita d'un rellotge antic, de caràcter domèstic, unit a un conjunt de mecanismes per servir de rellotge públic. El rellotge antic, una mena de rellotge patró , es troba tirat per terra com la resta dels mecanismes existents en la sala.
    El segon rellotge, que en 1992 es trobava ubicat en la seva bancada i funcionant, fou desmuntat i també tirat, sense motiu ni causa, ja que podia haver sigut substituït i deixat en el seu lloc original. En el mur es troben dos pannells impresos amb les instruccions per mantenir-lo i posar-lo en hora. El mecanisme porta l'habitual marca de fàbrica "MANUFACTURAS / BLASCO / ROQUETAS"
    El conjunt ha sigut substituït per un ordinador, que no vam poder localitzar, i que compta amb sengles motors per moure les agulles de les dues mostres o esferes, així com amb un motor que tira del cable que mou, uns metres més alt, el mall extern de la campana de les hores.
    Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 14-09-2013

  • CIUTADELLA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 26-09-2018
    Convertir a PDF