Inventari de Campanes

Catedral de Santa Maria, Seu Vella - LLEIDA (CATALUNYA)

(Referència: 265)



Data de construcció XIV - XV
Descripció Té forma d'octògon amb un diàmetre de 12,65 metres a dalt de les seves quatre plantes de 50,98 metres. El coronament o part superior, de 9,62 metres d'alçada, redueix el diàmetre a 9,45 metres, per tant, l'alçada total supera els 60 metres.
Al segle XVII, després de l'ocupació militar, el capítol va comprar el campanar als militars per 3.000 monedes d'or per tal que es poguessin utilitzar les campanes per anunciar els serveis religiosos i en cas d'alarma.
La planificació inicial del temple comptava ja amb el campanar exterior a les naus, però amb la porta d'entrada des de la nau de ponent del claustre. La construcció s'inicià a mitjans del segle XIV i després de períodes llargs d'interrupció s'acabà, l'any 1420. El seu enorme volum s'equilibra per mitjà del claustre, creant-se una conjunció harmònica entre el cimbori i el campanar.
La gran alçada del campanar augmenta, si més no, per la seva ubicació privilegiada per damunt la ciutat, al sobre del turó de la Seu Vella.
Segons queda descrit al peu del mateix campanar
En un angle del claustre es va afegir, entre els s. XIV i XV, l'imponent campanar, estructurat sobre un cos inferior de base quadrada, que dóna pas a una secció vuitavada. Com a coronament de la sumptuosa torre, es disposà un segon nivell més petit, també vuitavat, i amb finestres obertes emmarcades per gablets, on estan situades les campanes.
A la planta superior, sota el mirador, resten les dues campanes històriques: Mònica, la campana dels quarts, i la majestuosa Silvestra, la campana de les hores. La primera data de 1485 i el seu autor fou el mestre Nicolau BARROT, mentre que la segona fou fosa per Joan ADAM el 1418 i és una de les campanes més grans de Catalunya. Les dues assenyalen molt possiblement els tocs horaris de la ciutat de Lleida des del segle XV, fa més de cinc-cents anys.

Altitud: 170 metres.
Església romànico-gòtica (1203-1364) consagrada el 1278. Té planta basilical amb tres naus de quatre trams, un d'ells és el transsepte, separades per tres robustos pilars amb semi-columnes adossades que sostenen arcs apuntats, els torals i els formers; estan cobertes per voltes ogivals sobre quatre arcs torals; el transsepte sobresurt amb dos amplis trams a cada braç. Un alt cimbori octagonal sobre trompes s'aixeca en el creuer amb àmplies finestres, una a cada cara; inclou una cúpula de creueria amb una torreta adjunta al nord-oest on s'ubica una estreta escala per accedir des de la coberta de les naus a la del cimbori. Estan capçades per quatre absis prolongats per uns llargs trams, dos de romànics semicirculars, el major i el lateral esquerre, amb voltes tardanes de creueria, i dos de gòtics poligonals a la banda dreta.
Situat davant del frontis un gran claustre gòtic fa d'atri davant els tres portals també gòtics de ponent. La majestuosa entrada gòtica oberta al centre del costat oest del claustre és l'anomenada Porta dels Apòstols. Altres portalades més, romàniques, obertes als murs laterals amb arquivoltes i riquesa decorativa a capitells i impostes es troben als extrems del transsepte, una altra de molt petita al mur nord i una de magnífica (porta dels Fillols) al mur de migdia.
Dimensions: nau central, llargada, fins al fons de l'absis: 60'20 metres; amplada 11'08, i 19'40 d'alçada; transsepte: 52'40 x 10'75 x 19'52; l'amplada total de les tres naus arriba als 28'48 metres i, incloses les capelles laterals, a 35'57. Les naus laterals tenen 30'23 metres de llargada (fins al transsepte) i 7'60 d'amplada. La cúpula per l'interior arriba als 30'30 metres. El claustre en fa, per l'interior també, 47'80 x 46'00 x 46'00 x 45'10.
Arquitectes: Pere de Coma (1203), Pere Pennafreita o Pere de Prenafeta (m.1286). Pel que fa al campanar: Jaume Cascalls (1364), Seguer (1392), Solivella (1410), Carles Galtés (1414), Carlí (1416), Safont i Gomar.
Guarda sarcòfags gòtics i pintures murals del gòtic lineal: "El Calvari"; i restes de les escultures que ornaven l'entrada, avui guardades i exposades a l'entrada-museu del recinte.

Campanar gòtic exempte de la segona meitat del segle XIV i acabat el 1431. Té planta octagonal amb un diàmetre a la base de 12'65 metres, el perímetre en fa 39'74; el diàmetre de la torrella en fa 9'45. Està situat sobre una base irregularment atalussada; al seu damunt s'hi aixequen quatre pisos i una torrella damunt una balconada amb pinacles; els caires estan ressaltats per contraforts de secció rectangular al llarg de tot el cos. A cada pis i a cada costat s'hi obren finestres apuntades, estretes, menys al quart pis on són amples i triforades amb l'arc calat; igualment la torrella presenta finestres apuntades a cada cara amb un petit gablet per coronament en cadascuna que conformen la barana del terrat superior; una de ferro, moderna, per l'interior, fa el terrat més segur.
Interiorment té una escala de cargol de 234 graons en pedra picada; té la porta d'ingrés a l'interior del claustre; puja adossada a la cara nord fins a la cel·la. Deixa un ampli espai a la resta ocupada per estances; una altra escala també de cargol més estreta serveix per pujar a la torrella. Cada estança està coberta amb una volta de nervis; en la del segon pis hi ha la maquinària del rellotge, en la del tercer unes campanes sostingudes per una robusta estructura de ferro; al quart hi figuren les campanes Silvestra (amb 600 anys d'antiguitat i uns 5.000 quilos de pes) i la Mònica. Els seus murs, com els de tota la seu, tenen robustos paraments de carreus mitjans ben escairats en pedra d'un to entre grisenc i torrat.
Dues campanes són del gòtic (s. XV), la Silvestra (horària) i la Mònica (pels quarts); cinc més són de mitjans del segle XX, per a les funcions litúrgiques: Bàrbara, Puríssima, Crist, Marieta i Meuca; aquesta diuen que té una aliatge d'argent i fa un so particularment bonic.
Situació: adossat a l'angle sud-oest del claustre; només tenen en comú un sol del seus costats inferiors.
Alçada: 60'60 metres; corresponen al cos gran 50'98 i a la torrella 9'62.
Esveltesa: 4,8
He tret aquestes mesures del llibre de l'arquitecte Joan Bergós La catedral vella de Lleida, Edit. Barcino, 1928. M'ha estat del tot impossible calcular-les jo mateix (l'esplanada davantera estava ocupada per materials de les obres que es trobaven en curs quan vaig intentar de fer la mesura). Tot i que ho vaig intentar a fi de veure, amb una certa aproximació, almenys, si el meu càlcul confirmava la mesura de l'alçada o bé s'apropava als 70 metres que dóna la Gran Geografia Comarcal de la GEC. Puc assegurar que el resultat de la meva mesura ha estat força proper als 60 metres, per la qual cosa m'inclino a considerar del tot fiable el càlcul fet per l'arquitecte Bergós.

Protecció Bé: Seu Vella de la Mare de Déu de l'Assumpció (declaració Entorn: 30-05-1995)
Comunitat Autònoma: C. A. Catalunya
Província: Lleida
Municipi: Lleida
Categoria: Monument
Codi: (R. I.) - 51 - 0000156 - 00000
Registre: (R. I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu
Data de Declaració: 12-06-1918
Data Butlletí Declaració: 17-06-1918
Bé Cultural d'Interès Nacional 144-MH-ZA
Graffitti Tant el Campanar de la Seu Vella, en les diverses sales i en l'escala, com el claustre i tota la Catedral estan farcits de grafits, que han estudiat investigadors més autoritzats que nosaltres.
Entre aquelles inscripcions d'interès per al nostre propòsit està una possible firma del mestre d'obres del campanar, al principi de l'escala, així com diverses signatures de campaners en la sala de campanes i un directe "DAR PROPINA AL CAMPANERO" en la mateixa sala.
En la sala de les campanes del rellotge posa , entre altres, "J. VIDAL / CAMPANERO"
Estat original El campanar tenia dos campanes per al rellotge ubicades en la planta superior, probablement les campanes actuals, instal•lades de manera fixa i a gran alçada per la millor difusió del seu so, produït per la caiguda de sengles malls externs, actualment desapareguts. Les campanes penjaven de sengles bigues de fusta, també inexistents, i no és gens improbable que la campana de les hores comptés amb un gran batall intern, mogut per cordes, per sonar-la en esdeveniments realment extraordinaris. Aquesta sala compta amb vuit finestres, degut a què l'escala per accedir a la terrassa passa pel mig del contrafort.
En la sala de campanes hi havia un nombre indeterminat, entre onze i catorze. La confusió es deu, sobre tot, perquè algunes de les campanes podien tenir diversos noms, segons el toc o la dedicació. Aquestes campanes estaven disposades en les set finestres, ja que l'escala ocupa la que resta. Les campanes estaven ubicades segons el seu volum: una sola per finestral en el cas de les campanes majors i fins a tres en el cas de campanes petites. Totes es tocaven a la manera catalana, la qual cosa vol dir que eren brandades, però també es duien "a seure", deixant-les aturades, entre toc i toc, amb el bronze cap amunt.
Totes aquestes campanes litúrgiques van desaparèixer en 1936, restant tan sols les dues del rellotge.
Es va fer un nou conjunt, de discreta qualitat, per uns fonedors ambulants, els MENEZO, en 1945 / 1946.
Estat anterior En 1989 les campanes ja havien sigut motoritzades per GUIXÀ de Monistrol de Montserrat, amb una intervenció duríssima, que va suposar de fet el final de totes les tradicions lleidatanes. Les instal•lacions estaven ja rovellades i plenes de brutícia de coloms.
En primer lloc es van baixar les campanes del rellotge de les seves bigues de fusta fixes, i es van instal•lar, en la mateixa sala, penjant de bigues metàl•liques. La instal•lació és força arcaica, perquè no utilitza soldadura sinó reblons, per unir les diverses peces de ferro.
L'extraordinària campana dels quarts, desafinada per als gustos de l'empresa instal•ladora, no fou afortunadament mecanitzada per brandar a la manera alemanya, es a dir mitjançant oscil•lacions regulars sense arribar a més de 70 o 80 º d'alçada, amb el batall pegant per inèrcia en la part alta i no en la part baixa de la campana. No obstant fou posada a baixa altura, per la qual cosa el seu so era encara més afectat, després de substituir la biga original de fusta, millor solució acústica per a les campanes. L'única cosa bona d'aquesta posició baixa és la possibilitat d'estudiar a fons una campana tan extraordinària.
La gran campana de les hores fou instal•lada en una imposant estructura metàl•lica, que ocupa tota la sala, i que permet que brandi a la manera alemanya, la qual cosa suposa, degut a l'absència de contrapès, que l'impacte horitzontal produït per la campana multipliqui per 2 o per 3 el seu pes. Cal recordar que les campanes disposades a la manera catalana fan un esforç lateral menor del 0,1 del pes del bronze en cada eix, però cal tenir també en compte que una campana del rellotge no era mai brandada, i que sovint, amb les excepcions de Girona i de Reus, no hi participava en els tocs ordinaris ni extraordinaris.
De manera semblant les cinc petites campanes de la sala de campanes foren disposades en dues estructures metàl•liques, que tenen dos i tres campanes cadascuna i que reposen sobre dues enormes bigues de ferro embotides en la fàbrica del campanar. Aquestes estan també disposades de manera a tocar a l'alemanya i fins i tot no totes tenen electromall extern, sense haver-hi cap possibilitat de brandar-les, fins i tot d'eixa manera, manualment.
Tot el conjunt estava coordinat per un costós i complicat (i exacte) rellotge electromecànic de precisió, amb una sèrie de mecanismes per posar en marxa les anomenades "soneries".
El gran volum ocupat per les estructures, així com la baixa disposició de les campanes, exclusivament per motius dinàmics i no acústics, impedeix pràcticament la visita de les sales, amb el perill afegit del moviment de campanes o d'electromalls.
Les campanes, disposades així, ni poden ser tocades manualment ni executen cap dels tocs tradicionals del Campanar de la Seu Vella de Lleida.
En 2002 els vells motors electromecànics no funcionaven de manera regular i calia pujar fins a ells per iniciar els tocs, per defectes deguts a l'ús.
Estat actual En 2004 poques coses han canviat. Els motors inicials electromecànics han sigut substituïts per altres de control electrònic; s'ha dotat a les cinc campanes litúrgiques de sengles electromalls i s'han repintat les instal•lacions.
No obstant, tant en el moment d'arrancar les campanes com de parar, el toc no és regular, potser degut a defectes de la instal•lació o potser per limitacions de la regulació dels motors, de manera que els batalls no sonen per igual en ambdós costats, sinó que comencen i acaben per una part de la campana, produint-hi ritmes irregulars.
S'ha instal•lat igualment un nou ordinador, ubicat en la primera sala del campanar, que permet de programar diversos tocs, de manera automàtica.
Per altra banda s'ha publicat amb força difusió que ara els tocs són interpretats per la Confraria de Campaners de Catalunya, una associació cultural dedicada a la difusió de les activitats dels campaners tradicionals, la qual té la seu principal en el poblet d'Os de Balaguer, ubicat a la Noguera i del bisbat de Lleida. La informació no és del tot certa, ja que els membres de la Confraria es limiten a proposar el calendari anual de tocs automàtics, que introdueix a l'ordinador l'empresa CARVAJAL i CORREDERA d'Alcoletge, encarregats de la conservació del conjunt.
En la segona visita de 2004 per completar la informació replegada es va verificar que la campana dels quarts o Mònica, probablement la més interessant de tot el conjunt, estava esquerdada, tot i que continuava tocant els quarts, per la qual cosa es va proposar que aquell toc fos interpretat, fins a la restauració del timbre gòtic, per la campana "Meuca". La Generalitat de Catalunya, competent en la conservació de la Seu Vella, va accedir a la nostra proposta per la qual cosa els quarts sonen ara amb la més petita de les campanes litúrgiques.
En la visita del 2013, durant la finalització dels treballs de restauració exterior del Campanar, documentem que continuen encara una sèrie de mecanismes (antenes i altres elements radioelèctrics) presumiblement de la Policia Municipal, ubicats tant en la sala de les campanes del rellotge com en la part superior, sense respectar ni el monument ni la pròpia conservació dels mecanismes (per exemple, ordinadors coberts amb bosses de plàstic): es tracta d'instal·lacions indignes de la conservació del patrimoni, i contràries a la llei en allò relacionat amb el respecte dels monuments, també per les institucions públiques.
Cal assenyalar que la presumpta restauració del Campanar no inclou en el projecte la part que determina la seva existència, com es l'existència d'un conjunt de campanes, la reposició de la seva sonoritat i dels tocs originals, i fins i tot l'accés públic a les sales de campanes, ara impossibilitat per unes obsoletes estructures metàl·liques.
Acústica, afinació de les campanes No és improbable que les finestres de les dues sales estiguessin parcialment cobertes per portes de fusta, per produir una millor reverberació i difusió dels tocs, per causa del gruix dels murs i la gran alçada del campanar.
La ubicació de les campanes a una menor alçada de la històrica, així com el fet de que pengin de bigues de ferro, afecta molt especialment a la seva sonoritat, al seu timbre (aguditzant-lo i per tant fent-lo més metàl•lic) i a la difusió del seu so sobre tot en les campanes petites i la dels quarts.
Les campanes tradicionals estaven ubicades en les finestres de la sala de campanes, tot i que pel gruix dels murs no arribaven a sortir al carrer. Aquella ubicació donava una sonoritat especial, ara perduda.
Coloms i altres plagues En la visita de 1989 els coloms embrutaven tant la sala de campanes com la de les campanes del rellotge. Amb les reixes metàl•liques reposades o reparades de tots els finestrals, ni en 2001 ni en 2004 hi ha cap afecció d'aquestes aus.
En 2013, a l'acabament dels treballs de restauració exterior del Campanar, les aus han tornat a entrar a ambdues sales de campanes, tot i aprofitant diversos trencats de les reixes exteriors, que no han sigut substituïdes ni reparades.
Campanes La Seu Vella compta amb dos conjunts de campanes de molt divers interès. Les dues campanes del rellotge tenen una complexa epigrafia en minúscula gòtica i diverses contraccions, així com una extraordinària decoració, especialment la campana dels quarts, molt més petita, fosa per Nicolau BARROT al 1486 i actualment esquerdada. És aquesta sens dubte una de les campanes més interessants del conjunt de les Catedrals, si no és no la primera en interès. Conté diverses imatges religioses i profanes, entre les quals sorprèn la decoració dels punts del text amb representacions religioses diverses, així com una cara del sol o una persecució d'un conill per part d'un animal que sembla un gos.
La de les hores, de Joan ADAM, fosa en 1418, molt més sòbria, té a més de les usuals imatges d'aquestes campanes (Ecce Homo, Mare de Déu amb Infant, Sant Miquel) una excepcional de Sant Silvestre papa, així com una sorprenent col•lecció de lletres "s", disperses pel peu de la campana, en mig d'una garlanda vegetal, sense significat aparent.
Les altres cinc campanes tenen pocs mèrits, acústics i estètics, amb potser l'únic interés d'haver sigut foses pels mateixos fonedors en un parell d'anys. Tan sols la menor ostenta una imatge de la Immaculada, mentre que totes porten una creu com única decoració, a diferència de les dues campanes gòtiques que no en porten, com és usual en les anteriors a 1500.
Tocs tradicionals de campanes Les campanes del rellotge servien només per tocar els quarts i les hores.
Les campanes litúrgiques tocaven repicades, brandades i dutes a seure, com era habitual a les catedrals catalanes, la qual cosa es feia amb llargues cordes així com amb topalls que impedien que el braç o palanca, sovint de fusta, del qual estava lligada la corda, pogués girar.
Tocs actuals de campanes En el primer moment de la mecanització els tocs es limitaven al brandeig, a l'alemanya, de les cinc campanes litúrgiques i de la de les hores, i al repic de dues o tres campanes per als tocs de mort, a més del toc de les hores amb la "Silvestra" i dels quarts amb la "Mònica", que només era utilitzada per aquest servei sonor.
Actualment també poden tocar batallades, mitjançant els electromalls, les cinc campanes litúrgiques, tot i que tocs recents com el de la missa conventual de la Catedral Nova, o l'Àngelus a mig dia i a la tarda ja no estan programats.
L'actual instal·lació impedeix tota classe de tocs manuals. Per això, quan s'anuncien tocs de les campanes per part de la "Confraria dels Campaners de Catalunya" realment es vol dir que l'esmentada associació cultural ha indicat els horaris de programació de tocs automàtics.
Tocs proposats de campanes Els tocs proposats van en relació directa amb la restauració, per fases, del conjunt:
  • Les campanes del rellotge només han de servir per tocar el pas del temps, romanent ambdues fixes, i tocant quarts i hores al llarg del dia, durant la jornada i la nit, sense repetició ni interrupció.
  • Les campanes litúrgiques, renovades o restaurades, podran repicar, brandar, i fins i tot anar a seure. Els mecanismes i les instal•lacions, si més no poguessin interpretar totes les variants de tocs tradicionals, al menys no impediran els possibles tocs manuals
    Els tocs de les campanes seran interpretats, sense cap excepció, per les anomenades campanes litúrgiques i no per les del rellotge. Cal recordar que aquestes campanes són la veu de la ciutat així com dels anuncis de la Catedral Nova. Hi haurà al menys:
  • Un toc d'Àngelus, consistent en tres vegades tres tocs de la campana "Bàrbara", a les vuit del mati i de la tarda i a les dotze del mig dia. El toc es farà després de tocar l'hora corresponent. Després de l'Àngelus del mig dia es brandaran (sense dur a seure) les dues campanes de l'ofici corresponent, excepte els dissabtes i la vespra de les festes en els quals es brandaran les campanes corresponents a la festa anunciada.
  • Tres tocs dels oficis diaris o missa conventual, consistents, els dies feiners, en brandar fins a dur a seure (sempre que fos tècnicament possible, que ho és), en el primer toc vint minuts abans l'hora la campana segona de les petites o "Marieta"; en el segon toc, deu minuts abans l'hora la tercera de les campanes o "Crist". El tercer toc, tres minuts abans de l'hora, consistirà en deixar anar les dues campanes fins que parin, sense aturar-les. En el cas que no fos possible el deixar les campanes assegudes, en el primer i segon toc es frenaran les campanes corresponents, mentre que en el tercer es brandaran deixant-les parar per elles a soles.
  • Per els diumenges els tocs es faran de la mateixa manera però amb les campanes "Crist" i "Puríssima".
  • Per a les festes els dos primers tocs es faran com per als diumenges, però en el tercer, al deixar anar les campanes es brandaran també les petites "Meuca" i "Marieta".
  • Per a les solemnitats el primer toc començarà mitja hora abans, duent a seure la "Bàrbara". Deu minuts més tard es duran a seure el "Crist" i la "Puríssima". Deu minuts més tard es faran "tocs" d'aquestes campanes, és a dir es faran dues oscil•lacions i tocaran dos batallades de cada una, deixant-les seure, durant cinc minuts. Als cinc minuts abans de l'hora de l'ofici es deixaran anar les tres campanes assegudes, brandant-les junt amb les altres menors durant cinc minuts, i tractant de que s'aturin totes al mateix temps.
  • El toc de Consagració de les Solemnitats consistirà en la campana "Bàrbara" brandada.
  • El toc de mig dia de les Solemnitats (i les seues vespres) començarà duent les cinc campanes a seure, brandant-les durant cinc minuts. Al quart d'hora es faran "tocs" amb passades de les cinc campanes, deu de menor a major, i després d'un silenci deu de major a menor. Després d'un altre silenci, es brandaran les cinc campanes deixant-les a seure i cinc minuts més tard es deixaran anar, tractant de que parin de major a menor. Aquesta sèrie de "tocs" podria marcar el moment que les processons passin per la vista del Campanar. Entenem per Solemnitats aquelles tres o quatre festes del cicle anual més importants: Pasqua, Sant Anastasi, la Mare de Déu, Nadal...
  • Proposem tres tocs de difunts. Per a un home mort, sense parar de brandar la campana "Crist" es fan batallades alternades lentes de la petita i les dues majors. Per a una dona morta la campana que brandi serà la "Marieta". Per als difunts comunitaris, de major rellevància social, es brandaran les dues petites i les batallades lentes seran de les tres majors.
  • A les nou de la nit en hivern i a les deu en estiu brandarà una estona la campana "Crist", recordant l'antic seny del lladre o campana de la queda.
  • Donada la importància de la Setmana Santa a Lleida, cal dotar el campanar d'unes grans tenebres o matraques, per anunciar els oficis del Tridu Sant així com per acompanyar les diverses processons d'aquestes dates.
    Naturalment la sèrie proposta de tocs ve determinada pel nombre de campanes, per la seva instal•lació i pels mecanismes de toc, que han d'adaptar-se a la manera catalana de tocar les campanes.
  • Visites als campanars Dintre la visita a la Seu Vella es pot accedir normalment al Campanar (sols tancat durant les obres de conservació) passant davant les diverses sales, que s'entreveuen al través de la reixa, inclòs la sala de campanes, i passant per un corredor metàl•lic junt a les del rellotge, arribant fins a la terrassa superior, únic accés exterior del campanar.
    Intervencions La intervenció més dura fou la mecanització de les campanes per GUIXÀ de Monistrol de Montserrat, en els primers anys 70, que ha sigut completada per la renovació del conjunt electromecànic i de les instal•lacions elèctriques entre 2002 i 2004, realitzada aquesta per CARVAJAL i CORREDERA d'Alcoletge. En aquesta darrera s'han canviat o ampliat tots els electromalls i el de la campana dels quarts s'ha ubicat en el costat contrari i en posició diferent (abans hi era a les 03 i per fora mentre que ara hi és a les 09 i percudeix per dintre).
    Aquesta darrera actuació ha consistit també en la instal•lació d'un ordinador BODET, per la qual cosa el monumental rellotge mecànic va quedar sense efecte.
    Actuacions urgents La actuació més urgent consistia en aturar el toc de la campana dels quarts o "Mònica", degut a la seva esquerda, cosa la qual ha sigut feta en l'estiu de 2004. Igualment cal limitar el toc de la campana "Silvestra" a les hores, sense brandar-la mai més, per extraordinari que sigui el motiu. La seva posició fixa i el seu toc exclusiu és una de les causes principals de la seva conservació durant prop de sis segles, mentre que el trencament de la campana dels quarts, una mica més moderna (cinc segles i mig) es degut probablement a l'ús d'electromalls desproporcionats en èpoques recents.
    Per altra banda el rellotge mecànic és una extraordinària maquinària, que hauria de continuar en ús i fins i tot encarregar-se'n del toc de les campanes corresponents, encara que fos amb electromalls, i de l'esfera. Hauria d'estar coordinat amb l'ordinador encarregat dels tocs de les altres campanes.
    Propostes Anem a proposar dues alternatives diferents per recuperar la dignitat ara perduda dels tocs tradicionals de la Seu Vella de Lleida. La primera és una alternativa més humil que la segona, aprofitant les campanes existents, mentre que la segona proposa la renovació de les campanes litúrgiques.
    En qualsevol cas les dues campanes del rellotge suposen un problema a part, en qualsevulla de les opcions. Dit d'una altra manera, sols hi hauria una alternativa per aquestes campanes tan històriques, d'acord amb el seu ús multisecular. Cal en primer lloc restaurar la campana dels quarts, ara esquerdada, duent-la a soldar a una empresa especialitzada, ara alemanya, ara francesa. La campana s'ha de netejar després, amb una fina intervenció, de manera que recuperi, al menys per un temps, el color original del bronze, i permeti estudiar-la a fons, lliurant-la tanmateix de la brutícia acumulada.
    La campana major, en teoria, no necessitaria aquesta neteja, excepte en algun lloc puntual on ha rebut pintura plàstica de protecció dels ferratges.
    Les dues campanes han de recuperar l'alta posició que necessiten, per expandir el seu so històric, es a dir que s'han de penjar de bigues de fusta, ubicades en la part alta de la sala de les campanes del rellotge, amb la qual cosa també aquesta sala pot ser visitable, fins i tot en el moment dels tocs. Açò suposa una contradicció aparent, perquè si indiquem que les campanes són força interessants i per tant dignes de ser contemplades, i per altra part proposem allunyar-les, per que puguin ser escoltades, cal resoldre el dilema, sempre en favor de la sonoritat. Probablement la solució sigui muntar la campana dels quarts i la de les hores en unes bigues de fusta en la posició més alta possible dintre la sala, amb una estructura d'accés que permeti arribar fins la dels quarts (la més interessant) i al mecanisme del toc automàtic de la campana horària, de manera a fer possible tant la contemplació de la primera com la conservació de la segona. Caldrà també dotar la campana de les hores amb un batall intern, lligat amb cordes o altre sistema que pugui ser tocat en casos extraordinaris.
    Respecte a les cinc campanes litúrgiques l'alternativa de la seua restauració ha de partir, com sempre, de les limitacions pressupostàries.
    Una solució, que sembla discutible, seria aprofitar les cinc campanes actuals, fetes per uns fonedors ambulants de qualitat limitada, en una primera fase, ampliant el seu nombre fins a onze o dotze en fases posteriors. Semblaria molt més coherent començar de nou i utilitzar aquest conjunt de cinc campanes en bo ús per un altre lloc. Fins i tot en algun moment hem proposat d'ubicar aquestes campanes en la Catedral Nova, però aquesta proposta ha de ser immediatament rebutjada ja que les campanes de la Seu Vella són les campanes de la Catedral Nova, també, i per tant les campanes de la ciutat. Comentem doncs la proposta de conservar els bronzes existents.
    La utilització de les cinc campanes actuals té alguns avantatges. La seva restauració (és a dir, la reposició de jous de fusta i la mecanització alternativa, que no impedís el toc manual i que el reproduís) és una proposta molt efectiva, ja que des de que es pren la determinació de fer el treball fins el seu acabament poden passar de quatre a vuit setmanes. Per altra banda, com el seu so és, per dir-ho d'alguna manera, peculiar, així com la seva factura, podien passar sense problemes per campanes antigues, i per tant amb un cert encant pel seu so diguem diferent. Aquesta actuació seria, com hem dit, força ràpida, i amb un efecte impactador quasi immediat. La desaparició de l'estructura metàl•lica interna (tan allunyada de les nostres tradicions), la ubicació de les cinc campanes en el seu lloc (en principi una a cada finestra, però en posició elevada, per permetre l'ampliació posterior amb altres campanes), obriria la sala de campanes al públic que fins i tot podien estar-hi en moment dels tocs, automàtics o manuals, ja que la gran alçada de les campanes allunyaria tot perill.
    Una condició inexcusable seria que les noves campanes, en cas d'ampliar el conjunt, haurien de tenir la peculiar estructura musical d'aquestes campanes, la qual cosa no és difícil per una part perquè els mateixos fonedors van deixar exemples de campanes majors o menors en altres catedrals i campanars (vegeu MENEZO (MERUELO)). Per altra banda algunes poques empreses de restauració de campanes poden, a partir d'una existent, desenvolupar models consonants de campanes majors o menors. En tot cas i com hem apuntat repetidament, les campanes han de poder brandar, seure (manual o mecànicament) i repicar, amb els corresponents jous de fusta.
    L'altra solució seria més "musical", però no necessàriament més afortunada. A hores d'ara és usual a Catalunya gosar reafinar campanes antigues, amb l'atrevida idea d'afinar-les com cal. Com cal, respecte a què? Perquè, com en tot, les afinacions de les campanes han anat canviant pels segles, i no necessàriament una campana afinada a l'alemanya, o a la castellana, sona bé per a oïdes catalanes (i viceversa). Probablement, si es feren campanes afinades a la manera dels carillons, sonarien destemperades si es toquen a seure; al menys sonarien estranyes, com ja sabem per altres llocs.
    En tot cas, d'una manera o d'una altra, les campanes hauran d'estar harmonitzades entre elles, de manera que no dissonin. No hi hauria solució més dolenta que conservar les campanes antigues, amb les seves limitacions, i ajuntar-les amb campanes afinades a la manera dels carillons (que sembla ser la norma reconeguda, a nivell mundial, però amb una sonoritat molt diferent de les nostres campanes tradicionals), la qual cosa resulta com un conjunt ben poc conjuntat.
    La nostra proposta seria de mantenir les cinc campanes actuals, filles ja d'un temps passat, i que al llarg gairebé seixanta anys han omplert de la seva música la ciutat, i d'anar ampliant el conjunt poc a poc amb campanes harmonitzades amb les actuals.
    Per suposat les actuacions en les campanes del rellotge i les litúrgiques sols tenen sentit considerant el campanar com un objecte sonor; per tant la seva restauració ha d'anar acompanyada de la reposició de finestres de fusta, d'una alçada aproximada del 50% del total, com les hi havia a Reus i com encara estan a la Catedral de València. Així es crearia no sols un ambient màgic dintre les sales, sinó una caixa acústica adient per expandir, de la millor manera, el so de les campanes restaurades.
    Com a complement a les actuacions proposades, i una volta desmuntades i retirades les estructures metàl·liques, cal reposar els diversos elements de les sales, ara malmesos pel pas del temps: reixes metàl•liques rovellades; forats en el mur o en terra (tot i mantenint els forats de bastida de les sales de campanes, utilitzats per al manteniment dels bronzes). De manera especial cal cobrir el gran pou central de la sala de les campanes del rellotge, disposat probablement per a les peses d'un mecanisme desaparegut, el qual canvia, disminuint-la, la sonoritat de les campanes de les dues sales. Aquest cobriment s'haurà de fer atenent no sols la seguretat dels visitants (per la qual cosa una reixeta seria suficient) sinó també l'acústica de la sala i per tant la difusió del so de les campanes. Dit d'una altra manera, caldria cobrir-lo amb els mateixos materials de la resta de la fàbrica, tot i deixant un forat central d'uns 15 cm de diàmetre, tant per possibles tocs com per segurs usos en moments de pujada i conservació de les campanes litúrgiques.
    Autors de la fitxa de la torre
  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO; Juan Ignacio (18-07-1989)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (15-05-2001)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc [Visita durant el Simposi: el Campanar de la Seu Vella de Lleida. Els campanars gòtics a la Corona d'Aragó] (25-10-2001)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (22-05-2004)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (05-06-2004)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (26-01-2010)
  • Matraca
    No hi ha cap matraca en l'actualitat, tot i que caldria reposar-la per als tocs de les processons de Setmana Santa, tan importants a Lleida.

    Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    TURÓ SEU VELLA / AMICS SEU VELLA / CONFRARIA DE CAMPANERS DE CATALUNYAJornada tècnica sobre les campanes horàries2013
    ACNComencen els treballs de restauració a la Seu Vella un cop col·locada l'estructura de bastides que envolta el campanar2013
    ACNEl campanar de la Seu Vella de Lleida torna a deixar veure tot el seu esplendor un cop finalitzada la seva restauració2013
    ACNJa es pot veure part del campanar de la Seu Vella restaurat gràcies a la retirada de 5 bastides2013
    AJUNTAMENT DE LLEIDAEl campanar de la Seu Vella donarà la benvinguda al 20142013
    ALCALDIABon ritme d’obres al Campanar de la Seu Vella2013
    ARA.CATEl campanar de la Seu Vella i els campanars gòtics de la Corona d’Aragó2012
    ASSOCIACIÓ AMICS DE LA SEU VELLA DE LLEIDASimposi: el Campanar de la Seu Vella de Lleida2001
    ASSOCIACIÓ AMICS DE LA SEU VELLA DE LLEIDACampanar de la Seu Vella2004
    B., J.Operació: salvar la Mònica!2014
    BANYERES, R.Una picapedrera en la Seu Vella 2013
    BISBAT DE LLEIDALes campanes de la Seu Vella tornaran a tocar en honor al bisbe Malla2014
    BONDIA.CAT"Mònica" baixa de la Seu Vella després de 538 anys2014
    CALVETE HERNÁNDEZ, PascualCatedral de Lérida1991
    DEL CASTILLO, GerardUna campana de más de 700 kilos viaja de Alcoletge a Mallorca2005
    EFEEl campanario de la Seu Vella necesitará una actuación de coste millonario2008
    Europa PressUna empresa de restauración vertical limpia el campanario de la Seu Vella de Lleida para evitar nuevos desprendimientos2008
    Europa PressLa Seu Vella de Lleida reabre su acceso principal y el campanario2008
    Europa PressEl Obispado de Lleida y la Generalitat discuten la propiedad del campanario de la Seu Vella2009
    GUILLAUMET, FrancescJosep Tort: “Tenemos que trabajar para internacionalizar la Seu Vella”2009
    GUILLAUMET, FrancescIntentarán localizar la escalinata mayor de la Porta dels Apòstols2010
    GUILLAUMET, FrancescEl Estado aún no ha licitado las obras de la Porta dels Apòstols de la Seu Vella2010
    La MañanaCultura reabre al público la torre de la Seu Vella y la Porta dels Bernats2008
    LA PAERIALes obres de restauració, inaugurades avui fa un any, van coincidir amb la posada en marxa de la candidatura perquè el conjunt monumental sigui declarat Patrimoni de la Humanitat2015
    LA PAERIA - AJUNTAMENT DE LLEIDAEl campanar de la Seu Vella llueix un tapís gegant per la igualtat de gènere 2014
    LLOP i BAYO, FrancescSeu Vella - Lleida - Informe sobre la torre, las campanas y los toques1994
    LLOP i BAYO, FrancescInforme sobre l’estat actual de les campanes de la Seu Vella de Lleida2001
    LLOP i BAYO, FrancescRestauració de les campanes de les Catedrals de Lleida i de València2001
    LLOP i BAYO, FrancescCampanes, campaners i tocs a les terres de Lleida: un patrimoni en vies de substitució2008
    LLOP i BAYO, FrancescLes campanes i la llengua2012
    LLOP i BAYO, FrancescTancaments acústics en campanars gòtics de la Corona d'Aragó2015
    MARTINELL i BRUNET, CésarLa Restauració del campanar de la Seu Vella de Lleida (1940)2004
    PÉREZ DE LA PINTA, L. A. La campana principal de la Seu Vella necesita una inversión de 5.000 €2007
    REDACCIÓLes administracions restauraran el Campanar, les Cobertes i la Porta dels Apòstols de la Seu Vella2017
    REDACCIÓNEl obispo Piris visita la tumba del beato Francesc Castelló en su primer acto en la Diócesis2008
    REDACCIÓN / LleidaLa Seu Vella no tendrá reformado su campanario hasta el año 20112008
    ROMERA, M.La campana "Mònica" de la Seu Vella inicia su viaje a Alemania2014
    SIVENT, HermíniaLa Seu Vella se renueva2013
    TORRADO, DàmarisEl campanario de la Seu Vella de Lleida necesita arreglo2008
    TORT, JoanEls governs català i estatal desencallen, després de tres anys, els fons per a la restauració del campanar gòtic de la Seu Vella de Lleida2012
    TORT, JoanAtrapats pel temps - Rellotges monumentals2015
    TOTLLEIDA.CATQuè s'està fent al campanar de la Seu Vella?2013
    VISA , LluísLa Seu Vella tendrá que esperar a 2009 para rehabilitarse2008

    Enregistrament sonor

    Enregistrament sonor (Es pot ordenar per qualvol dels camps)

    CampanarMunicipiEnregistrament sonorDataDuració
    Catedral de Santa Maria, Seu VellaLLEIDAEs reobre el campanar de la Seu Vella de Lleida 25-07-200900:53

    Vídeos (Es pot ordenar per qualvol dels camps)

    PersonaEnregistrament sonorDataDuració
    Campazzo encistella des de dalt del campanar de la Seu Vella 11-09-201600:48
    CARVAJAL CAMPANES (ALCOLETGE)La campana Mònica de la Seu Vella passa pel taller 07-05-201402:17
    CONFRARIA DE CAMPANERS I CARILLONISTES DE CATALUNYAVisita a les campanes de la Seu Vella 23-11-201306:02
    156 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 30-03-2016

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    Sala de campanesMeuca (1)MENEZO FALLA, BENIGNO19465596
    Sala de campanesMarieta I (2)MENEZO FALLA, BENIGNO194569190
    Sala de campanesCrist (3)MENEZO FALLA, BENIGNO194575244
    Sala de campanesPuríssima (4)MENEZO FALLA, BENIGNO194586368
    Sala de campanesBàrbara (5)MENEZO FALLA, BENIGNO194595496
    Sala de campanes del rellotgeMònica, Campana dels Quarts (A)BARROT, MESTRE NICOLAU148689408
    Sala de campanes del rellotgeSilvestra, Campana de les hores (B)ADAM, JOAN14182004632

    Rellotge

    Rellotge mecànic - Catedral de Santa Maria, Seu Vella - LLEIDA (CATALUNYA)
    Rellotge mecànic (1)

    Existent En marxa

    AutorsLERRET, A.
    Data de construcció 1800ca
    Descripció El rellotge duu un nom, marcat per puncions en el bastidor, en cursiva, on podria posar "A Lerret"; la inicial del cognom no és fàcil d'interpretar.
    Editor LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 09-12-2013
    Rellotge mecànic - Catedral de Santa Maria, Seu Vella - LLEIDA (CATALUNYA)
    Rellotge mecànic (1)

    Existent En marxa

    AutorsBLASCO, MANUFACTURAS (ROQUETES)
    Empresa de mantenimentBLASCO, MANUFACTURAS (ROQUETES)
    Data de construcció 1960ca
    Descripció El rellotge mecànic funcionà fins als primers anys del segle XXI, encara que el toc de les campanes horària i dels quarts, així com la gestió de la mostra o esfera anaven a càrrec d'un rellotge electromecànic de precisió instal•lat en el seu moment per GUIXÀ de Monistrol de Montserrat.
    Editor LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 05-07-2010
    Rellotge mecànic - Catedral de Santa Maria, Seu Vella - LLEIDA (CATALUNYA)
    Rellotge mecànic (1)

    Existent En marxa

    Empresa de mantenimentGUIXÀ
    Data de construcció 1980ca
    Descripció El toc de les campanes horària i dels quarts, així com la gestió de la mostra o esfera anaven a càrrec d'un rellotge electromecànic de precisió instal•lat en el seu moment per GUIXÀ de Monistrol de Montserrat.
    Editor LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 19-11-2013
    Ordinador - Catedral de Santa Maria, Seu Vella - LLEIDA (CATALUNYA)
    Ordinador (1)

    Existent En marxa

    AutorsBODET (TRÉMENTINES)
    Empresa de mantenimentCARVAJAL CAMPANES (ALCOLETGE)
    Data de construcció 2000ca
    Descripció Actualment (2004) un BT6 de BODET, instal•lat per CARVAJAL i CORREDERA, d'Alcoletge, se n'encarrega tant dels tocs i de la gestió del rellotge, com dels altres tocs anuals, sempre automàtics, tot i que seguint un programa proposat per la Confraria de Campaners de Catalunya.
    Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 22-05-2004

  • LLEIDA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 29-04-2017
    Convertir a PDF